dimarts, 23 d’octubre de 2018

TOUCHEMOULIN, Joseph (1727-1801) - Simphonies & Cembalo Concerto

Jean-Etienne Liotard - The Artist’s Niece, Marianne Lavergne, Known as ‘La Liseuse’ (1746)
Obra de Jean-Étienne Liotard (1702-1789), pintor suís (1)


- Recordatori de Joseph Touchemoulin -
En el dia de la celebració del seu 291è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Jean-Étienne Liotard (Genève, 22 de desembre de 1702 - Genève, 12 de juny de 1789) va ser un pintor suís. Fill d'orfebre francès instal·lat a Ginebra des de 1685, es va formar amb Daniel Gardelle (1679-1753) i Jean Louis Petitot. El 1725 es va traslladar a París on va estudiar amb Jean-Baptiste Massé i François Lemoyne. El 1735 va viure a Roma on va realitzar diversos retrats, entre ells el del Papa Climent XII. El 1738 va acompanyar a Lord Duncannon a Constantinoble, on va treballar fins el 1742. A Istanbul també va realitzar natures mortes i escenes d'interiors i va ser allà on va adoptar la rutina de realitzar la majoria dels seus retrats amb els models caracteritzats amb robes orientals, sovint inèdites a Europa. Per aquest motiu va rebre el sobrenom del "pintor turc". El 1742 va visitar Viena on va realitzar diversos retrats de la família reial. El 1753 va viatjar a Anglaterra on va realitzar, entre altres, el retrat de la princesa Augusta de Saxe-Gotha. El 1756 va viatjar a Holanda on el 1757 es va casar amb Marie Fargues. El 1762 i de nou a Viena va realitzar desenes de retrats, entre ells el de Marie Antoinette. Els darrers anys va seguir viatjant sol·licitat arreu, especialment per la singularitat, bellesa i realisme dels seus retrats. El 1781, va publicar el seu Traité des principes et des règles de la peinture en què afirmava que la pintura havia de ser el mirall de la natura. Aquesta ferma convicció va ser especialment evident en els seus retrats però també en els bodegons i paisatges que va realitzar els darrers anys de la seva vida. Jean-Étienne Liotard va morir a Ginebra el juny de 1789.



Parlem de Música...

Joseph Touchemoulin [Touchmolin, Dousmoulin, Dousmolin, ?Tusmolé, ?Duschmalui] (Chalon-sur-Saône?, 23 d'octubre de 1727 - Regensburg, 25 d'octubre de 1801) va ser un violinista i compositor francès. Es creu va néixer a Chalon-sur-Saône si bé altres fonts van situar el seu naixement a Châlons-sur-Marne. Els seus primers anys són desconeguts sent la primera referència del 11 de març de 1753 en què es va documentar un increment del seu salari com a violinista de l'orquestra de l'elector Clemens August a Bonn. Precisament allà, es creu va estudiar amb Tartini en un fet documentat per ell mateix en la impressió del seu opus 2. El 1754, tot i no existir referències d'una suposada visita a París, una de les seves simfonies va ser representada en el Concert Spirituel. També a París es van publicar les seves col·leccions Symphonies Op.1 (1761) i Concertos Op.2 (1775). A finals del 1760, i després de la mort de Joseph Zudoli, va ser nomenat mestre de capella de la cort de Bonn tot i l'oposició de Ludwig van Beethoven "el vell" qui també va postular pel mateix càrrec. No obstant, i després de la mort de l'elector Clemens August i motivat per la substancial reducció del pressupost musical, va decidir renunciar al càrrec sent, ara sí, succeït per Beethoven. Va ser aleshores que es va traslladar a Regensburg, ciutat on va assolir el càrrec de primer violinista i mestre de capella al servei de la família Thurn i Taxis i en un càrrec que va preservar la resta de la seva vida. Tot i viure principalment com a violinista, va destacar també com a compositor, amb desenes d'obres instrumentals i algunes obres teatrals i religioses. Joseph Touchemoulin va morir a Regensburg l'octubre de 1801.

Schöner Prospect der Steinern Brücken zu Regenspurg, Kupferstich des 18. Jh. (2)

OBRA:

Vocal secular:

Addl pieces for Blaise's Annette et Lubin (comedy, 1, Mme Favart and others), Regensburg, c1773, Rtt
I furori di Orlando (Die Rasereyen des Rolands) (dramma semigiocoso, D. Friggieri, after Ariosto), Regensburg, carn. 1777, Rtt, also known as Der rasende Roland
Song for La fête du berceau (petit divertissement, L.-T. Hérissant), 1780, in L.-T. Hérissant: Fables et discours en vers (Paris, 1783)

Vocal religiosa:

Il vote, cited by Mettenleiter;
Missa, Tantum ergo, Rtt;
Mass, 4vv, insts, GB-Lcm;
Messe solenne, D-HR;
Trio, Ruhe suchen diese Müden; arr. as Reb am Weinstock schon hienieder, 4 vv, strs, org, in D-HER;
Masses, psalms, vespers, litanies, motets, cited by Fétis

Instrumental:

Syms.:
6 simphonies, op.1 (Paris, 1761);
6 in D-Rtt; 1 in B-Bc;
3 listed in Breitkopf catalogue (1784);
2 cited by Eitner, 1 in D-Hs, 1 in D-KH;
? 2 in US-BEm;
1 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. C, vii (New York, 1984) [incl. thematic catalogue]

Concs.:
2 concerto, vn, orch, op.2 (Paris, 1775), lost;
2 vn concs., Wc;
vn conc., BEm;
vn conc., Ch-SAf;
3 pf concs. with small orch, D-DS;
fl conc., A, Rtt, arr. J. Braun for fl, pf (Zürich and New York, 1969);
conc., kbd, 2 fl, str, listed in Breitkopf catalogue (1771)

---

Chbr:
4 sonate, vn, b, ?c1770, B-Bc;
Divertimento, 13 insts, Rtt;
Str qt, CH-SO;
various fl pieces, D-Rtt



Informació addicional... 

INTERPRETS: Alexis Kossenko (flute); Daniel Sepec (violin); Les Inventions; Patrick Ayrton (harpsichord & conductor)  
AMAZON: TOUCHEMOULIN - Concertos & Symphonies
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: TOUCHEMOULIN - Concertos & Symphonies



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: