diumenge, 14 de gener de 2018

CAVALLI, Pier Francesco (1602-1676) - Messa a 8

Bartolomeo Schedoni - The Rest on the Flight into Egypt
Obra de Bartolomeo Schedoni (1578-1615), pintor italià (1)


- Recordatori de Pier Francesco Cavalli -
En el dia de la commemoració del seu 342è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Bartolomeo Schedoni (Formigine, 1578 - Parma, 23 de desembre de 1615) va ser un pintor italià. A partir del 1598 es va formar en el taller de Federico Zuccaro a Roma. No obstant, una malaltia el va obligar a tornar a Parma. Allà va rebre la influència de pintors com el Correggio i Parmigianino i es creu que durant poc temps va ser alumne d'Annibale Carracci. A partir del 1599 va començar a rebre encàrrecs des de Bolonya, ciutat en la qual va decorar algunes esglésies. El 1600 es va traslladar a Mòdena com a pintor del duc. Entre el 1606 i el 1607 va realitzar els frescs de la Sala del Consell del Palau Comunal de Mòdena els quals van mostrar un estil manierista proper al de Niccolò dell Abate. Els darrers anys va tornar a Parma en un període en què el seu estil va anar canviant i es va fer més proper al de la pintura de Lanfranco, autor resident a Parma en aquells mateixos anys. Bartolomeo Schedoni va morir a Parma el desembre de 1615.



Parlem de Música...

Pier Francesco Cavalli [Caletti, Caletto, Bruni, Caletti-Bruni, Caletto Bruni] (Crema, 14 de febrer de 1602 - Venezia, 17 de gener de 1676) va ser un compositor i organista italià. Va estudiar amb el pare Giovanni Battista, organista de la catedral de la seva ciutat natal. Recolzat per l'alcalde de Crema, Federico Cavalli, el 1616 va marxar a Venècia, on va entrar a formar part del cor de la Basílica de Sant Marc. Allà va ser alumne de Monteverdi i el 1640 va ser nomenat segon organista. Poc després, va ocupar el lloc d'organista a l'Església de Sants Joan i Pau. El 1639 es va estrenar al Teatre S. Cassiano la seva òpera Le Nozze di Teli. Considerat juntament amb Monteverdi el representant més important del primer període de l'òpera veneciana, va seguir component per als teatres de Venècia i algunes de les seves obres van arribar a estrenar-se a altres ciutats, com L' Egist (Viena i París), Il Giasone (París) i l'Orione (Milà). El 1660 va viatjar a París per compondre Ercole amant, òpera encarregada pel Cardenal Mazarino per a inaugurar el Teatre de les Tullerías. L'obertura del coliseu va ser retardada i l'obra estrenada el 1662, després de la mort de Mazarino, sense cap èxit. Aquest fracàs el va fer tornar a Venècia per a dedicar-se principalment a la música religiosa. El 1665 va ser nomenat primer organista de Sant Marc i tres anys després va accedir al lloc de mestre de capella, càrrec que va ocupar fins a la seva mort, esdevinguda a Venècia el gener de 1676.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
Le nozze di Teti e Peleo (libretto di O. Persiani) al Teatro San Cassiano di Venezia
Gli amori di Apollo e Dafne (Gian Francesco Busenello) al Teatro San Cassiano di Venezia
La Didone (Gian Francesco Busenello) al Teatro San Cassiano di Venezia
Amore innamorato (Giovanni Battista Fusconi e Giovan Francesco Loredan) al Teatro San Moisè di Venezia
Narcisso et Ecco immortalati di Filippo Vitali, rielaborazione di Marco Marazzoli e Cavalli (O. Persiani, perduta) al Teatro Santi Giovanni e Paolo di Venezia
La virtù de' strali d'Amore (Giovanni Faustini) al Teatro San Cassiano
L'Egisto (Giovanni Faustini) al Teatro Novissimo di Venezia
La Deidamia scritta con Filiberto Laurenzi (Scipione Herrico, perduta) al Teatro Novissimo
L'Ormindo (G. Faustini) al Teatro San Cassiano
Il Romolo e 'l Remo (Giulio Strozzi e Giovan Battista Strozzi, perduta) al Teatro Santi Giovanni e Paolo
La Doriclea (Giovanni Faustini) al Teatro San Cassiano
Il Titone (Giovanni Faustini, perduta) al Teatro San Cassiano
La prosperità infelice di Giulio Cesare dittatore (Gian Francesco Busenello, perduta)
La Torilda (P.P. Bissari, perduta)
Il Giasone (Giacinto Andrea Cicognini) al Teatro San Cassiano
L'Euripo (Giovanni Faustini, perduta) al Teatro San Moisè di Venezia
La Bradamante (P.P. Bissari, perduta)
Orimonte (Nicolò Minato)
L'Oristeo (Giovanni Faustini)
La Rosinda (Giovanni Faustini) al Teatro Sant'Apollinare di Venezia
L'Armidoro (B. Castoreo, perduta) al Teatro San Cassiano
La Calisto (Giovanni Faustini)
Veremonda, l'amazzone di Aragona (Giulio Strozzi e Giacinto Andrea Cicognini) al Palazzo Reale di Napoli
L'Eritrea (Giovanni Faustini)
L'Helena rapita da Teseo (Giacomo Badoaro)
L'Orione (Francesco Melosio, Teatro Regio Ducale di Milano)
Il Ciro (Aurelio Aureli, opera di Francesco Provenzale rimaneggiata da Cavalli con Andrea Mattioli[1]) al Teatro Santi Giovanni e Paolo di Venezia
Il Serse (o Xerse, Nicolò Minato) al Teatro Santi Giovanni e Paolo con Atto Melani
La Statira, principessa di Persia (Gian Francesco Busenello) al Teatro Santi Giovanni e Paolo
L'Erismena (Aurelio Aureli) al Teatro Sant'Apollinare di Venezia
L'Artemisia (Nicolò Minato) al Teatro Santi Giovanni e Paolo
L'Antioco (Nicolò Minato, perduta) al Teatro San Cassiano
L'Hipermestra (Moniglia, Firenze) al Teatro della Pergola
L'Elena (Nicolò Minato e Giovanni Faustini) al Teatro San Cassiano
La pazzia in trono, ossia il Caligola delirante (D. Gisberti, perduta)
L'Ercole amante (Francesco Buti, Teatro delle Tuileries di Parigi)
Scipione Africano (Nicolò Minato), Teatro Santi Giovanni e Paolo con Giovanni Francesco Grossi
Il Mutio Scevola (Nicolò Minato) al Teatro Vendramin di San Salvatore (poi Teatro stabile del Veneto Carlo Goldoni) di Venezia
Il Pompeo Magno (Nicolò Minato) al Teatro Vendramin di San Salvatore (poi Teatro stabile del Veneto Carlo Goldoni) di Venezia
L'Eliogabalo (A. Aureli)
Coriolano (Cristoforo Ivanovich) a Piacenza

Other secular:
most attributions doubtful; arias by Cavalli are probably from operas:
Arias:
Son ancor pargoletta, 1634, ed. K. Jeppesen, La Flora (Copenhagen, 1949);
E rimedio al mal d'amore, 1656 (see also Erismena);
Dolce colpo d'un sguardo amoroso, F-Pn;
In amor non ho fortuna, Pn;
O dolce servitù, Pn;
Dolce amor, ?Pn (formerly GB-T), probably the piece ed. J. Stainer, Six Italian Songs for a Mezzo-soprano Voice (London, 1897), and E. Rung, Musica scelta di antichi maestri italiani (Mainz, n.d.), almost certainly not by Cavalli

Cantatas:
Arm'il petto d'orgoglio, I-Vc (6 arias wrongly attrib. Cavalli in same MS);
Chi non fa il giardinier, dated 1662, MOe;
Ho un cor che non sa (Amante veridico), 1662, MOe;
Levamiti davanti (Vanità in amore), 1662, MOe;
Se laggiù negli abissi, Nc, ed. H. Riemann, Kantaten-Frühling (1633–1682) (Leipzig, 1912)

Vocal religiosa:

Musiche sacre concernenti messa, e salmi concertati con istromenti, imni, antifone et sonate, 2–8, 10, 12vv, bc (Venice, 1656):
Messa, 8vv, 2 vn, vc, other insts ad lib; ed. R. Leppard (London, 1966)
Alma Redemptoris mater, 2 S, A, T, B, ed. B. Stäblein, Musica divina, iv (Regensburg, 1950)
Ave maris stella, A, T, B, 2 vn, vc
Ave regina caelorum, T, B, ed. B. Stäblein, Musica divina, i (Regensburg, 1950)
Beatus vir, A, T, B, 2 vn, vc
Confitebor tibi Domine, 8vv, 2 vn, vc
Credidi, 2 S, A, T, B, 2 vn, vc
Deus tuorum militum, A, T, B, 2 vn, vc
Dixit Dominus, 8vv, 2 vn, vc, other insts ad lib
Domine probasti, S, A, B, 2 vn, vc
Exultet orbis, 4vv, 2 vn, vc
In convertendo, 2 S, A, T, B
Iste confessor, 2 S, 2 vn, vc
Jesu corona virginum, A, T, B, 2 vn, vc
Laetatus sum, A, T, B, 2 vn, 3 va, ed. R. Leppard (London, 1969)
Lauda Jerusalem, 8vv, 2 vn, vc, other insts ad lib
Laudate Dominum, 8vv, 2 vn, vc, ed. R. Leppard (London, 1969)
Laudate pueri, 2 S, A, T, B, 2 vn, vc
Magnificat, 8vv, 2 vn, vc, other insts ad lib, ed. R. Leppard (London, 1969)
Nisi Dominus, 4vv, 2 vn, vc
Regina caeli, A, T, B, ed. B. Stäblein, Musica divina, ii (Regensburg, 1950)
Salve regina, A, 2 T, B, ed. B. Stäblein, Musica divina, iii (Regensburg, 1950)
Canzoni [sonate] a 3, 4, 6, 8, 10, 12; those a 6 and a 12 ed. R. Nielsen (Bologna, 1955)
Vesperi, 8vv, bc (Venice, 1675):
Vespero della B.V. Maria: Dixit Dominus; Laudate pueri; Laetatus sum; Nisi Dominus; Lauda Jerusalem; Magnificat, ed. G. Piccioli (Milan, 1960); all ed. F. Bussi (Milan, 1995)
Vespero delle domeniche: Dixit Dominus; Confitebor; Beatus vir; Laudate pueri; In exitu Israel; Laudate Dominum; Credidi; In convertendo; Domine probasti; Beati omnes; De profundis; Memento; Confitebor angelorum; Magnificat, ed. G. Piccioli (Milan, 1960); all ed. F. Bussi (Milan, 1995)
Vespero delle cinque Laudate ad uso della cappella di S Marco: Laudate pueri; Laudate Dominum laudate eum; Lauda anima mea; Laudate Dominum quoniam bonus; Lauda Jerusalem; Magnificat, ed. G. Piccioli (Milan, 1960); all ed. F. Bussi (Milan, 1995)
Cantate Domino, 1v, bc, 1625; ed. F. Vatielli, Antiche cantate spirituali (Turin, 1922)
O quam suavis, 1v, bc, 1645
Magnificat, 6vv, 2 vn, bc, 1650; ed. F. Bussi (Milan, 1988)
In virtute tua, 3vv, bc, 1656
O bone Jesu, 2vv, bc, 1656
Plaudite, cantate, 3vv, bc, 1656
Missa pro defunctis [Requiem], 8vv, bc, D-Bsb, Dlb; ed. F. Bussi (Milan, 1978)
Il giuditio universale (orat), dated 1681, I-Nf, attrib. ‘Cavalli’ in MS but almost certainly not by Francesco Cavalli; attrib. ‘Nicolas Cavalli’ by Fétis, who incorrectly dated it as 18th-century



Informació addicional... 

INTERPRETS: I Concertanti; Roberto Solci
RECICLASSICAT: CAVALLI, Pier Francesco (1602-1676)
AMAZON: Cavalli - Messa e Magnificat
SPOTIFY: Cavalli - Messa e Magnificat



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada