dimecres, 29 de novembre de 2017

RICCI, Francesco Pasquale (1732-1817) - Dies Irae (c.1773)

Andrea Appiani - Auguste Amalie de Beauharnais, Vizekönigin von Italien, mit ihren Töchtern Josephine und Eugenie (1809)
Obra d'Andrea Appiani (1754-1817), pintor italià (1)


- Recordatori de Francesco Pasquale Ricci -
En el marc de la commemoració del seu 200è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Andrea Appiani (Milà, 31 de maig de 1754 - Milà, 8 de novembre de 1817) va ser un pintor neoclàssic italià. Va néixer a Milà i es va formar en pintura amb Carlo Maria Giudici. Va rebre formació en dibuix tot copiant tot tipus d'obres. Es va unir a la classe del pintor de frescs Antonio de' Giorgi que impartia classes a Milà. Va estudiar amb Martin Knoller, amb qui va aprofundir en el seu coneixement de pintura a l'oli. També, va estudiar anatomia a l'Ospedale Maggiore de Milà amb l'escultor Gaetano Monti. Va dibuixar retrats i escenes històriques. El 1776 va entrar a l'Accademia di Belle Arti de Brera per seguir els cursos de pintura de Giuliano Traballesi, de qui va rebre ensenyament magistral sobre la tècnica al fresc. Va rebre una pensió de Napoleó fins el 1814. A partir d'aleshores va viure en la pobresa i va morir a Milà el novembre de 1817.



Parlem de Música...

Francesco Pasquale Ricci (Como, 17 de maig de 1732 - Loveno di Menaggio, 7 de novembre de 1817) va ser un compositor italià. Nascut en una família de classe mitjana, va rebre una educació liberal abans d'enfocar la seva vida a la música amb Giuseppe Vignati (c.1690-1768) a Milà. Es va unir a l'Ordre Franciscana dels frares menors i va usar el títol d'Abat. El 1759 va ser nomenat mestre de capella de la Catedral de Como. No obstant, aquells anys va viatjar sovint per Europa. Els anys 1766-1780 els va passar a Holanda treballant per a la cort reial. Aquells anys va publicar diversos treballs a Àmsterdam. El fet que algunes de les seves obres es publiquessin també a París i Londres denota la internacionalització del seu nom. Es creu que Ricci va publicar, el 1767, la que seria la primera simfonia concertant coneguda, gènere important en el classicisme si bé la seva fama es va estendre gràcies a la seva música religiosa. El nom de Ricci apareix juntament amb el de Johann Christian Bach en el Méthode de connoissances elementaires pour le forte-piano ou clavecin (París, c.1788), ideat per un dels conservatoris de Nàpols. La naturalesa de la col·laboració és incerta però és probable que els dos músics s'haguessin conegut a Milan a través del Comte Litta, el mecenes d'ambdós compositors, i havien continuat la seva amistat a Londres. És possible que Ricci simplement hagués arreglat i editat l'obra en memòria del seu amic mort el 1782. En qualsevol cas, l'adscripció a Bach no es pot comprovar històricament. Com a compositor va ser molt prolífic. Instrumentalment, 9 simfonies, 3 simfonies concertants, un nombre indeterminat de concerts de flauta i violí, nombrosa obra de cambra per a diversos instruments, entre altres. Pel que fa a música vocal, va compondre nombrosa música religiosa, entre ella, el famós Dies Irae (La Haia, c.1773), una extensa col·lecció de Misses (Londres, 1792) i altra obra vocal sacra i secular. Va ser autor, també, d'algunes obres pedagògiques. Va morir el novembre de 1817.

Herman Moll - A New Map of Italy, Distinguishing all the Sovereignties in it, whether States, Kingdoms, Dutchies, Principalities, Republicks &c. With the Post Roads (1714)
Herman Moll (1654-1732) - A New Map of Italy, Distinguishing all the Sovereignties in it, whether States, Kingdoms, Dutchies, Principalities, Republicks &c. With the Post Roads (1714) (2)

OBRA:

Vocal religiosa:

Dies irae, 4vv, orch, op.7 (The Hague, c1773);
Recordare, ed. C. La Trobe in Selection of Sacred Music, ii (London, 1806);
Mass, g, ed. S. Webbe, A Collection of Masses (London, 1792), also in Sacred Music (London, 1811);
6 ariette, 2 vv, bc (The Hague, c1777);
Canzone buffa, mentioned by Gerber;
?Mass, A-Wn;
other sacred works

Instrumental:

Orch:
9 syms., str, 2 ob, 2 hn, 3 as op.[1] (The Hague, c1765; also pubd separately as Periodical Symphonies, no.1, 1763, no.2, 1780), 6 as op.2 (Amsterdam, c1767);
[3] Symphonies concertantes, op.9 (The Hague, London and Paris, c1775);
Fl. Conc., D-KA;
Vc Conc., D-Bsb, F-Pn

---

Chbr:
12 trios, 6 for 2 vn, vc, op.3 (Amsterdam, c1765), 6 for vn, va, vc, op.10 (The Hague, c1775);
12 sonatas, 6 for hpd, vn, vc, op.4 (London, c1768), 6 for hpd, vn, op.6 (The Hague, c1770);
6 Qnts, various ww, str, #5 with hpd, op.5 (London, c1768);
6 str qts, op.8 (The Hague, c1773);
Divertimento, hpd, vn (The Hague, c1770);
Minuetti ballabili e Notturni, 2 vn, bc (The Hague, c1775);
others, D-Bsb, KA, I-Mc

Pedagogical:
[Méthode ou] Recueil de connoissances elementaires pour le forte-piano ou clavecin (Paris, c1788/R1973);
Aux plus heureux jeux harmoniques pour composer des menuets ou des contredanses, mentioned by Gerber



Informació addicional... 

INTERPRETS: Capriccio Italiano Ensemble; Concentus Musicae Antiquae; Daniele Ferrari
RECICLASSICAT: RICCI, Francesco Pasquale (1732-1817)
AMAZON: RICCI - Sacred works
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada