diumenge, 19 de novembre de 2017

NIBELLE, Henri (1883-1967) - Messe en l'honneur de Sainte Jeanne d'Arc

Jean-Auguste-Dominique Ingres - Jeanne d'Arc (1854)
Obra de Jean Auguste Dominique Ingres (1780-1867), pintor francès (1)


- Recordatori d'Henri Jules Joseph Nibelle -
En el dia de la commemoració del seu 50è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jean Auguste Dominique Ingres (Montalban, 29 d'agost de 1780 - Paris, 14 de gener de 1867) va ser un pintor francès i una de les principals figures del neoclassicisme. Fill d'un escultor i pintor mediocre, el 1797 va entrar al taller parisenc del pintor neoclàssic Jacques-Louis David i va guanyar el gran Premi de Roma el 1801 amb la seva obra Els ambaixadors d'Agamèmnon. Entre els anys 1806 i 1820 va treballar a Roma, on va desenvolupar un mestratge extraordinari com a dibuixant i dissenyador. Va rebre la influència de l'obra de Rafael, fins a tal punt que la seva obra ha estat definida com el resultat de la doble influència de Rafael i David. El 1814 va pintar Odalisca, on va plasmar la fascinació que Orient ha exercit a Occident, incrementada per la campanya d'Egipte de Napoleó Bonaparte. Durant la seva estada a Itàlia va realitzar molts retrats a llapis notables per la puresa i senzillesa d'estil. El 1820 va abandonar Roma i va viatjar a Florència on hi va romandre durant quatre anys. Al seu retorn a París va aconseguir un èxit clamorós amb el seu quadre El vot de Lluís XIII (1820), que va presentar al Saló de París de 1824. Es va convertir en el líder reconegut de l'escola neoclassicista oposada al nou romanticisme que encapçalaven Eugène Delacroix i Théodore Géricault. Durant aquest període va pintar L'apoteosi d'Homer (1827) per al sostre d'una de les sales del Louvre de París. Furiós davant la freda acollida que va rebre el seu Martiri de Sant Sinforiano, va abandonar París i va acceptar el nomenament de director de l'Acadèmia Francesa a Roma el 1834. 

Després de set anys com a director d'aquesta acadèmia va tornar a París, on se'l va rebre com un dels pintors més prestigiosos de França. A partir d'aleshores es va consagrar en la seva situació com a pintor i portaveu acadèmic oficial vers els nous romàntics, que va culminar amb la concessió de la Legió d'Honor el 1845 amb el grau de comandant. A l'Exposició Universal de París de 1855 va rebre, juntament amb Delacroix, el seu principal rival artístic, la medalla d'or. Va morir a París el gener de 1867. Les principals característiques de l'art d'Ingres, puresa del dibuix, sensibilitat per l'expressió del caràcter i precisió en la línia d'estil neoclàssic, van demostrar ser perfectes per a l'art del retrat. Madame Moitessier (1851) i La comtessa d'Haussonville (1845) són clars exemples d'aquest extrem, i la seva LF. Bertin (1832) està considerat com un els millors retrats del segle XIX. Ingres va continuar pintant fins a una edat avançada i als 82 anys va pintar la que posteriorment seria la seva obra més famosa, El bany turc (1863), culminació dels seus esplèndids nus femenins. La influència que va exercir en l'art posterior va ser immensa. Tota una generació de pintors va reconèixer ser hereu, en part, de l'estil d'Ingres. Edgar DegasPierre Auguste RenoirHenri Matisse i Pablo Picasso, entre molts altres. Va morir a París el gener de 1867.



Parlem de Música...

Henri Jules Joseph Nibelle (Briare, 6 de novembre de 1883 - Nice, 18 de novembre de 1967) va ser un organista, director i compositor francès. Fill i nét d'organistes, a partir del 1898 es va formar a l'École Niedermeyer amb Henri Büsser, Maurice Le Boucher i Roger Pénau. Poc després es va traslladar a París on va entrar al conservatori. Allà va estudiar orgue amb Guilmant i va guanyar un primer premi. També en aquells primers anys va estudiar amb Louis Vierne, compositor a qui va dedicar diverses obres. A partir del 1907 va iniciar la seva carrera com a organista a Versailles. Dos anys després va ser nomenat organista titular de l'església de Saint-Vincent-de-Paul. Posteriorment, va entrar com a organista a Sant François-de-Sales on a partir del 1931, i en substitució d'Isidore Massuelle, es va convertir en maître de chapelle. El 1959, i després de patir una progressiva ceguesa, es va retirar a Niça on es va dedicar a la composició d'obres religioses. Allà hi va viure fins el novembre de 1967, l'any de la seva mort.

OBRA:

Vocal religiosa:

Messe Ecce Sacerdos magnus
Messe Te Deum
Messe Ave Maris Stella
Messe Héroïque de Jeanne d’Arc (éd. 1951)
Psaume 116
Pie Jesu
Ave verum
Ave Maria
Prose Inviolata

Instrumental:

Orgue (et harmonium):
Offertoire en ré mineur dans "Les Maîtres Contemporains de l'Orgue", vol. 1 (1912)
50 Pièces sur des thèmes liturgiques des dimanches et les fêtes de l’année pour orgue ou harmonium, 1935 (édition Schola Cantorum).
Carillon orléanais (1938)
Toccata (1947)
Préludes du Saint Sacrement
2 Préludes et Fugues (Orgue et Liturgie)
Prélude et Fugue sur « Alma Redemptoris Mater »
Prélude et fugue sur « Salve Regina »
Rhapsodies de Noël pour orgue
Variations sur un noël (1960)
Messe pour orgue en l’honneur de la Sainte-Vierge
Toccata et Fugue sur « Regina Cœli »
Toccata sur Victimæ paschali laudes
Les Dimanches et Fêtes de l'organiste grégorien, 8 vol. (Schola Cantorum)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Le Concert des Dames; Frédéric Bourdin (direction)
AMAZON: NIBELLE, H. - Sacred Music at Orléans Cathedral
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: NIBELLE, H. - Sacred Music at Orléans Cathedral



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada