dijous, 23 de novembre de 2017

FURCHHEIM, Johann Wilhelm (c.1635-1682) - Sonaten

Claude Lorrain - An Artist Studying from Nature
Obra de Claudi de Lorena (c.1600-1682), pintor francès


- Recordatori de Johann Wilhelm Furchheim -
En el dia de la commemoració del seu 335è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Claude Gellée "Le Lorrain" (Chamagne, c.1600 - Roma, 23 de novembre de 1682) va ser un pintor francès. Va néixer al ducat de Lorena, del qual en va derivar posteriorment el seu nom. Abans de celebrar el vintè aniversari, va viatjar a Roma on va viure la resta de la seva vida, a excepció del període entre el 1625 i el 1627, en què va tornar a França. A Roma va ser alumne del pintor italià Agostino Tassi, que li va ensenyar perspectiva i a pintar paisatges i marines. Allà va rebre, també, la influència del pintor alemany Adam Elsheimer, de qui va adaptar la seva forma de representar la llum, i dels pintors italians Annibale Carracci i Domenichino, els paisatges dels quals, de grans dimensions, el van motivar a augmentar les mides dels seus propis quadres. De disposició manyaga, va mostrar habitualment un caràcter reservat i totalment dedicat al seu ofici. Quasi desproveït d'educació, es va dedicar a l'estudi de temes clàssics, cultivant per sí mateix la seva fortuna, des d'uns inicis humils fins assolir el cim de l'èxit personal. Sovint, es va veure immers en un ambient de gran rivalitat professional que no obstant no va impedir el seu tracte profitós amb nobles, cardenals, papes i reis. La seva posició dins de la pintura de paisatge va ser de primera magnitud, fet accentuat en el mercat anglosaxó, on la seva obra va ser tant valorada que se'l va conèixer únicament pel seu nom de pila, Claude, en sintonia amb altres grans artistes de tots els temps com Miquel ÀngelRafael o Rembrandt

Lorrain va saber impregnar en la seva obra un nou concepte en l'elaboració del paisatge, l'anomenat paisatge ideal, que va cobrar una nova dimensió basada en els seus referents clàssics, i que traslluïa una concepció ideal de la natura i del propi món interior de l'artista, al temps que assumeix un nou caràcter diferenciat, elevant-lo a una categoria en què el paisatge és l'objecte de la recreació de l'artista, el reflex de la seva concepció del món, l'intèrpret de la seva poesia, evocadora d'un espai ideal i perfecte. Un dels elements més significatius en la seva obra va ser la utilització de la llum, a la que va atorgar una importància primordial a l'hora de concebre el quadre. Tant va ser així que la composició lumínica serveix en primer lloc com a factor plàstic, al ser la base amb la que organitza la composició, amb la que crea l'espai i el temps, amb la que articula les figures, les arquitectures, els elements de la natura; en segon lloc, va ser un factor estètic, al destacar la llum com a principal element sensible, com el mitjà que atrau i envolta a l'espectador, i el condueix a un món de somni, un món d'ideal perfecció recreat per l'ambient de total serenitat i placidesa que Claude va crear amb la seva llum. En general, el conjunt de la seva obra va expressar un sentiment quasi panteista de la natura, noble i ordenada com la dels referents clàssics de què es va nodrir el seu opus però, tot i així, lliure i exuberant com la natura salvatge. Va recrear un món perfecte aliè al pas del temps però d'índole racional, plenament satisfactori per la ment i l'esperit seguint l'antic ideal d’ut pictura poesis, en què el paisatge i la natura tradueixen un sentit poètic de l'existència, una concepció lírica i harmonitzada de l'univers. Lorrain va morir a Roma el novembre de 1682.



Parlem de Música...

Johann Wilhelm Furchheim [Forcheim, Forchheim] (c.1635 - Dresden, 22 de novembre de 1682) va ser un violinista, organista i compositor alemany. Es creu va néixer a Dresden o al seu entorn sent la primera referència de 1651 com a cantant d'un cor de la ciutat. Allà també va rebre nocions d'instrumentació treballant, a partir del 1665, com a violinista. Entre els anys 1667 i 1676 va ser director de música religiosa i de la Tafelmusik de Dresden, el 1680 va assolir el càrrec de Konzertmeister i el 1681 el de vice-Kapellmeister en un temps en què també va ser organista en una o en diverses esglésies de la ciutat. Com a compositor, va ser autor principalment de peces instrumentals si bé també va compondre música religiosa. Johann Wilhelm Furchheim va morir a Dresden el novembre de 1682.

OBRA:

Vocal religiosa:

Lobe den Herren, meine Seele, 4vv, 2 clarinos, 2 cornettinos, bn, bc, D-Bsb
Over 20 other sacred works, mostly with insts, listed in inventories of c1700

Instrumental:

Musicalische Taffel-Bedienung, 2 vn, 2 va, vle, bc (Dresden, 1674);
2 sonatas ed. in Collegium musicum, lx (Leipzig, 1935);
1 sonata ed. P. Rubardt (Halle, 1952)
Auserlesene Violinen-Exercitium, bestehend in unterschiedlichen Sonaten benebenst angehengten Arien, Balletten, Allemanden, Couranten, Sarabanden und Giguen, a 5 (Dresden, 1687), lost
5 sonatas, D, e, E , a, A, 3–7 insts (cornetts, vns, vas, vle, bn, bc), S-Uu
Suite, b, a 5, S-Uu; ed. in Organum, iii/26 (Leipzig, 1930, 3/1958)

Editor:

A. Krieger: Neue Arien, 2, 3, 5vv, 2 vn, 2 va, bc (Dresden, 1667, enlarged 2/1676 with 10 addl works, with ritornellos by Furchheim), ed. in DDT, xix (1905/R) [collab. D. Schirmer]



Informació addicional... 

INTERPRETS: Musica Antiqua Köln; Reinhard Goebel
JPC: Sonaten aus Dresden
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Sonaten aus Dresden



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada