diumenge, 15 d’octubre de 2017

STERKEL, Johann Franz Xaver (1750-1817) - Messe A-Dur

François-Joseph Navez - Saint Cecilia of Rome, 1824
Obra de François-Joseph Navez (1787-1869), pintor belga (1)


- Recordatori de Johann Franz Xaver Sterkel -
En el marc de la commemoració del seu 200è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

François-Joseph Navez (Charleroi, 16 de novembre de 1787 - Brussels, 12 d'octubre de 1869) va ser un pintor belga. Un any després de guanyar el gran premi de pintura de Gant el 1812 amb el seu quadre Virgili llegint l'Eneida a August, es va traslladar a París, on va treballar amb Jacques-Louis David, i després a Roma. De retorn a Bèlgica, va ser director de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Brussel·les i va contribuir a la renovació de la pintura del seu país. De la seva obra pictòrica, d'estil neoclàssic i dedicada principalment al retrat i al gènere històric, van destacar el Retrat de David, La família de Hemptinne, Agar en el desert i Les filadores de Fundi. Va treballar també com a professor amb alumnes com, entre altres, Jean-François Portaels. Va viure la major part de la seva vida a Brussel·les, ciutat on va morir l'octubre de 1869.



Parlem de Música...

Johann Franz Xaver Sterkel (Würzburg, 3 de desembre de 1750 - Würzburg, 12 d'octubre de 1817) va ser un organista, pianista i compositor alemany. Des de ben petit va mostrar bones aptituds per la música motiu pel qual va rebre una rigorosa formació a càrrec d'Albert Kette. El 1764 va entrar a la Universitat de Würzburg i el 1768 va tonsurar i es va convertir en organista a la Col·legiata de Neumünster. El 1772 es va convertir en sotsdiaca, el 1773 en diaca i el 1774 en sacerdot. Es va comprometre amb l'església la resta de la seva vida. Durant uns anys va viatjar a Mannheim convidat per la Cort de Mainz, en un temps en què aquesta cort gaudia de gran vitalitat musical. Allà va conèixer a Mozart, qui per cert no va estalviar crítiques al seu col·lega en una carta dirigida al seu pare del 26 de novembre de 1777 pels "tempos excessius". A principis del 1778 Sterkel va rebre l'encàrrec d'ocupar una posició musical a la Cort de Mainz, on també va ser nomenat el capellà oficial. A finals del 1779, l'elector Friedrich Karl Joseph von Erthal va decidir enviar a Sterkel i al seu germà menor, el violinista F. Lehritter, a una extensa gira per Itàlia. En aquell temps ja havia publicat diverses obres en un estil molt italià motiu pel qual va ser ben rebut a Itàlia. Allà va visitar nombroses ciutats actuant com a pianista o organista segons el cas.

A Nàpols va rebre l'encàrrec d'escriure una obra teatral de part de la Reina. Il Farnace, la única òpera que va escriure, es va estrenar el 12 de gener de 1782. Aquell mateix any va viatjar a Bolonya on va conèixer al Pare Martini amb qui va viure-hi durant unes setmanes abans de tornar a la Cort de Mainz. Des d'allà va viatjar a Augsburg on va visitar el taller de pianos de J. A. Stein. Aquell període, comprès entre el 1782 i el 1792, va ser dels més creatius i productius de Sterkel. El 1791 es va reunir amb Beethoven i pocs dies més tard va interpretar, juntament amb Andreas Romberg al violí, algunes de les seves sonates. La invasió francesa de 1792 va provocar la desaparició de la Cort de Mainz per la qual cosa Sterkel va perdre el seu càrrec. Afortunadament per ell, la recuperació de la Cort de Mainz el 1793 va afavorir el retorn de Sterkel com a mestre de capella i amb la missió de recuperar l'esperit musical. Un objectiu que no va poder assolir fruit de la guerra i de la dissolució definitiva de la capella reial el 1797. A partir d'aleshores va tornar a Würzburg on es va dedicar a la composició de música d'església, incloent nombroses misses en un estil proper al dels germans Haydn. El 1802 va viatjar a Ratisbona on va fundar una escola coral. El 1810 va viatjar a Aschaffenburg on va ser nomenat director musical. Allà va exercir la direcció teatral i va representar diverses òperes de Mozart. Durant la seva vida va tenir nombrosos alumnes, entre ells, C.P. Hoffmann, G.C. Zulehner (c.1770-1842), Catherina Bauer i Thérèse Horgniés. El 1815 va viatjar a Munich abans de tornar a Würzburg, la ciutat on va morir l'octubre de 1817.

OBRA:

Vocal secular:

Il Farnace (dramma per musica, 3), Naples, S Carlo, 12 Jan 1782, I-Nc, ov. arr. pf, vn (Frankfurt, c1785)
8 arias (scenas, rondos), S, str/orch: Ah parlate, oh Dio!, Se tutti i mali miei (Leipzig, n.d.), Caro mio ben (Mainz, n.d.), Passeremo il ciglio amato, Fedele mio diletto, Rp, Vaghe amabili pupille, Rp, La mia morte, DO;
Sammlung [125] neuer Lieder, acc. kbd, 16 vols. (Mainz, from c1788) [some vols. pubd elsewhere];
15 collections of Italian songs, 1–3vv, pf, further single songs and lieder, vocal works in anthologies [see Scharnagl for details]

Vocal religiosa:

4 Festival masses, 4vv, chorus, orch, D-Bsb (autograph), Dlb, Mbs;
2 TeD, 4vv, chorus, orch, 1 in Mbs, 1 composed 1793, lost;
Further single works with insts, Bsb, OB, Stifthaus, Würzburg

Instrumental:

Orch.:
Thematic index of chamber music in DTB, xxviii, Jg.xvi, 1915
4 syms., op.7 (Paris, 1782), 3 also as op.1 (Berlin, 1783);
4 syms., op.11 (Paris, 1786);
2 sinfonies périodiques, op.35 (Mainz, 1792);
Sinfonia, B  (Mainz, 1792–4; Leipzig, c1809);
11 further syms., CH-Bu, D-Rtt;
6 pf concs.: 1 as op.20 (Mainz, 1785) [also as op.18], 3 as op.24 (Vienna), lost, 3 as op.26 (Mainz, 1788) [no.1 = op.20], 1 as op.31 (Mainz, 1789) [also as op.24], 1 as op.40 (Offenbach, 1792) [8 listed in Boyer catalogue (Paris, 1787)];
4 ovs.: nos.1–2 (Leipzig, n.d.), no.3 lost, copy of no.4 owned by Gottron

Chbr.:
Pf/hpd trios: 3 as op.1 (Frankfurt, 1774);
3 as op.2 (Frankfurt, 1774);
3 as op.3 (Frankfurt, c1776; Amsterdam, 1791);
3 as op.5 (Frankfurt, 1776; Amsterdam, 1791) [also as op.4];
3 as op.6 (Frankfurt, c1777) [also as op.5];
3 as op.7 (Frankfurt, 1777);
3 as op.9 (Mannheim, 1782);
3 as op.12 (Paris, c1782);
3 as op.17 (Mainz, 1784; Vienna, ?1784);
3 as op.30 (Vienna, 1789) [also as op.23];
3 as op.32 (Vienna, 1790);
3 as op.34 (Offenbach, 1793);
op.45 (Berlin, 1805);
op.46 (Leipzig, 1808);
2 grand trios, op.47 (Leipzig, c1810), op.48 (Berlin, c1810);
2 grand trios, op. posth. (Bonn, c1818)

Sonatas, pf/hpd, vn:
3 as op.4 (Frankfurt, c1776);
3 as op.15 (Mainz, c1784) [also as op.19];
3 as op.16 (Mainz, c1784) [also as opp.20, 22];
3 as op.18 (Mainz, c1785) [also as op.23], 1 ed. in DTB, xxviii, Jg.xvi (1915);
6 as op.19 (Mainz, c1785) [also as op.13];
op.25 (Mainz, c1786);
op.27 (Offenbach, 1787);
6 as op.33 (Mainz, 1793) [3 also as op.34];
op.41 (Offenbach, 1804);
Grande sonate, op.44 (Vienna, 1805)

Other chamber:
Grand quintette, 2 vn, 2 va, vc (Vienna, c1790), ed. A. Gottron (Heidelberg, 1961);
Pf Qt (Leipzig, 1804);
6 duos, vn, va, op.8 (Paris, c1779)
Solo pf: 30 pièces, 12 as op.10 (Vienna, c1780), 18 as opp.22, 24 (Mainz, 1784);
Ariettes variées (Berlin, 1797), ?as op.35 (Offenbach, n.d.);
3 sonatas, op.34 (Mainz, 1798);
Grande sonate, op.36 (Offenbach, 1798);
Fantaisie en rondo, op.37 (Offenbach, c1798);
3 grandes sonates, op.39 (Offenbach, n.d.);
Divertissement, op.48 (Leipzig, n.d.);
20 petites pièces (Bonn, Offenbach, Mainz, n.d.);
Air and variations, op.35 (Offenbach, n.d.);
Variations on Das Geheimnis (Leipzig, c1808);
6 sonatas, 4 hands: op.21 [also as op.15], op.23, 4 as op.28 (Mainz, by 1787);
collections of single works, 4 hands (Mainz, Offenbach, from 1809);
others in 18th-century anthologies



Informació addicional... 

INTERPRETS: Würzburger Dommusik; Siegfried Koesler (1937-2012)


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Hi Pau! Thank you so much for this..I am enjoying all your posts due to their elusiveness and rarity. I should say Thanks every day, but let me do it for the last weeks with one big THANKS!!!! Thank you so much for finding these treasures and give you followers so much joy! Your friend Jan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi Jan!!
      Thank you so much! I hope you enjoying!
      Greetings!
      Pau

      Elimina