dijous, 28 de setembre de 2017

MATTHESON, Johann (1681-1764) - Pièces de clavecin (1714)

François Boucher - Madame de Pompadour (ca. 1758)
Obra de François Boucher (1703-1770), pintor francès (1)


- Recordatori de Johann Mattheson -
En el dia de la celebració del seu 336è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

François Boucher (Paris, 29 de setembre de 1703 - Paris, 30 de maig de 1770) va ser un pintor francès famós per les seves escenes pastorals i mitològiques, clars exemples de l'alegria i sensualitat del rococó, estil del que en va ser un dels màxims exponents juntament amb Jean-Honoré Fragonard. Boucher, fill d'un fabricant de puntes, va néixer a París. Encara que va estudiar amb el pintor François Le Moyne, l'estil delicat del seu contemporani Antoine Watteau va influir més en la seva obra. El 1723, Boucher va obtenir el Premi de Roma, ciutat on va estudiar durant els anys 1727-1731. Després de tornar a França, va pintar centenars de quadres, panells decoratius de gabinet, cartrons per a tapissos, escenografies i il·lustracions de llibres. El 1734 va ingressar a l'Acadèmia de Belles Arts. Va realitzar cartrons per a la fàbrica de tapissos de Beauvais i el 1755 va ser nomenat director de la fàbrica de tapissos dels Gobelins. El 1765 el rei el va nomenar primer pintor de la cort, director de la Reial Acadèmia de Belles Arts i dissenyador de la Reial Fàbrica de Porcellana. El seu èxit es va veure incrementat pel mecenatge de la Marquesa de Pompadour, l'amant predilecte de Lluís XV, de qui en va pintar diversos retrats. Les seves representacions de deïtats femenines clàssiques, amables, desimboltes i abillades com elegants pastors van fer les delícies del públic, que el va considerar el pintor de moda de l'època. Entre les seves nombroses obres destaquen les pintures del Triomf de Venus (1740, Museu d'Estocolm) i Nu en repòs (1752, Alte Pinakothek, Munich), així com la sèrie de tapissos Els amors dels déus (1744). L'estil fàcil i sentimental de Boucher va ser molt imitat però al posar-se de moda l'estil neoclàssic, va perdre el favor del públic. Finalment, va morir a París el maig de 1770.



Parlem de Música...

Johann Mattheson (Hamburg, 28 de setembre de 1681 - Hamburg, 17 d'abril de 1764) va ser un compositor i organista alemany. L'únic supervivent de tres germans, va néixer a Hamburg. La seva vida es coneix, en gran part, gràcies a la pròpia autobiografia que va publicar. Va rebre una sòlida formació en moltes matèries. Dibuix, matemàtiques, esgrima, llengua anglesa, italiana i francesa i dansa. A banda, música amb el Kantor Joachim Gerstenbüttel. També va estudiar orgue i clavecí amb Johann Nicolaus Hanff, organista de la Catedral de Schleswig. Nen prodigi des de ben petit, va aprendre a tocar la viola de gamba, el violí, la flauta, l'oboè i el llaüt. Amb 9 anys ja tocava en públic l'orgue i cantava com a solista a les esglésies d'Hamburg. La seva adolescència la va passar cantant com a solista en diversos papers teatrals i per autors com Kusser o Keiser. El 1699 va compondre la que seria la primera de les seves òperes, Die Plejades. El 1703 va conèixer a Händel amb qui va mantenir una bona amistat en els següents tres anys. Ambdós, amb només quatre anys de diferència d'edat, es van influir mútuament. A més a més, Mattheson va promocionar-lo com a violinista i clavecinista a l'orquestra de l'òpera d'Hamburg. El 1704, va estrenar la segona de les seves òperes, Cleopatra, amb Mattheson com a cantant tenor i Händel en el clavicordi. Sembla ser que en el transcurs d'aquesta representació es va produir un greu altercat entre ambdós compositors que per poc li costa la vida a Händel. Pocs temps després, es van reconciliar i van seguir treballant plegats fins el 1705, últim any de la carrera teatral de Mattheson. A partir d'aleshores es va convertir en un virtuós organista. En aquest sentit va rebre ofertes des de diverses ciutats europees, una d'elles per ocupar el càrrec vacant de Buxtehude a Lubeck. Una plaça que va rebutjar en favor d'un càrrec d'organista a la Katharinenkirche d'Hamburg en substitució de Reincken.

El 1704 es va convertir en professor particular de Cyrill Wich, fill de l'ambaixador d'Anglès a Hamburg, Sir John Wich. Aquest fet va determinar la seva vida. El 1706 se'l va nomenar secretari personal de l'ambaixador anglès, un càrrec que ja va mantenir la resta de la seva vida. Com a secretari, va poder viatjar per tot Europa i va esdevenir indispensable per les relacions que es van establir entre Anglaterra i la ciutat d'Hamburg. El 1709 es va casar amb Catharina Mattheson Jennings, filla d'un ministre anglès. El 1715 es va convertir en director musical de la Catedral d'Hamburg, un lloc d'especial importància, per la qual va compondre moltes obres entre elles més de dues dotzenes d'oratoris. El 1728, degut a la sordesa, va haver d'abandonar aquest càrrec. El 1719 va ser nomenat mestre de capella de la Cort del Duc d'Holstein. Aquests anys, 1715-1740, van ser els més productius de la seva carrera. Partitures, tractats teòrics i traduccions de publicacions angleses són el llegat de la seva obra. Va traduir, també, novel·les, publicacions filosòfiques i articles per a diferents revistes. El 1741 Mattheson va rebre el títol de Secretari de la Legació del duc d'Holstein, i el 1744 va ser ascendit a "Legacions-Rat". Després de la mort de la seva esposa, va decidir donar la major part de la seva considerable fortuna, més de 44.000 marcs alemanys, a la Michaeliskirche d'Hamburg per a la reconstrucció del gran orgue destruït pel foc. A canvi va demanar que fos enterrat en aquesta església. Va morir el 17 d'abril del 1764 i el seu enterrament, el 25 d'abril, fou solemnement commemorat sota la direcció musical de Telemann i amb música del propi Mattheson (Das fröhliche Sterbelied, womit der nunmehro wolseelige Legations-Rath, Herr Johann Mattheson, ihm selbst, harmonisch und poetisch, im 83sten Jahre seines Alters, zu Grabe gesungen).

Mattheson va ser l'escriptor més important de música barroca alemanya. Va documentar, a un nivell de detall sense precedents, el món musical de tot el període barroc així com del pre-classicisme alemany. Malauradament, gran part de la seva producció musical es va perdre per sempre durant la Segona Guerra Mundial quan es va destruir la Stadtbibliothek d'Hamburg. Tot i això, alguna d'ella es va conservar miraculosament ja que algú l'havia preservat a la llunyana Armenia. El 1998 va retornar a Hamburg i la recuperació s'està duent a terme actualment. La seva història, molt important durant el segle XVIII alemany, té molt a veure amb la religió luterana la qual va difondre, preservar i enfortir amb la seva música. Els seus nombrosos oratoris, en un estil operístic, van tenir un ressò popular sense precedents a Alemanya. La seva òpera Cleopatra, tot i ser una obra de joventut, és un testimoni fidel del talent del compositor i del seu particular estil que va influir i determinar la posterior obra d'Händel. El seu repertori, a banda de les òperes de joventut, està format per nombrosos oratoris, entre ells, Das Lied des Lammes (Hamburg, 1723); Das Größte Kind in einem Oratorio auff weynacht (Hamburg, 1720); Der für die Sünde der Welt gemarterte und sterbende Jesus (Hamburg, 1718) o Der liebreiche und geduldige David (Hamburg, 1724). Instrumentalment, va compondre deu volums de peces de clavecí i orgue (Londres, 1714), 12 sonates de flauta i clavecí (1717) i altra obra de cambra. A banda de música, va escriure una cinquantena de publicacions i tractats teòrics de temàtica diversa.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
Die Plejades, oder Das Sieben-Gestirne (Spl, F.C. Bressand), Hamburg, 1699, music lost
Der edelmüthige Porsenna (Spl, 4, Bressand), Hamburg, 1702
Victor, Hertzog der Normannen [Act 2] (3, H. Hinsch), Hamburg, 1702 [Act 1 by J.C. Schieferdecker, Act 3 by G. Bronner], music lost
Cleopatra [Die unglückselige Cleopatra, Königin von Egypten, oder Die betrogene Staats-Liebe] (drama per musica, 3, F.C. Feustking), Hamburg, 20 Oct 1704, US-Wc; ed. in EDM, lxix (1975)
Le retour du siècle d’or, das ist Die Wiederkehr der güldnen Zeit (‘Operetgen’, Countess Löwenhaupt), Nehmten and Perdoel, Holstein, 1705, music lost
Boris Goudenow, oder Der durch Verschlagenheit erlangte Trohn (drama per musica, 3, Mattheson), Hamburg, 1710
Die geheimen Begebenheiten Henrico IV, Königs von Castilien und Leon, oder Die getheilte Liebe (5, J.J. Hoë), Hamburg, 9 Feb 1711

Miscellaneous vocal:
18 ltalian secular cants., various secular wedding cants., serenades, orats, Mag funeral music

Vocal religiosa:

Oratorios and passions:
all first performed in Hamburg
Die heylsame Geburth und Menschwerdung unsers Herrn und Heylandes Jesu Christi, 1715
Die gnädige Sendung Gottes des Heiligen Geistes, 1716
Chera, oder die Leidtragende und getröstete Wittwe zu Nain, 1716
Der verlangte und erlangte Heiland, 1716
Der Altonaische Hirten-Segen, nebst einer Passions-Andacht über den verlassenen Jesum, 1717
Der reformirende Johannes (J.G. Glauche), 1717
Der für die Sünde der Welt gemartete und sterbende Jesus (B.H. Brockes), 1718
Der aller-erfreulichste Triumph oder Der überwindende Immanuel, 1718
Die glücklich-streitende Kirche, 1718
Die göttliche Vorsorge über alle Creaturen (J.U. von König), 1718
Die Frucht des Geistes (E. Neumeister), 1719
Christi Wunder-Wercke bey den Schwachgläubigen (Hoefft), 1719
Die durch Christi Auferstehung bestägte Auferstehung aller Todten (Weichmann), 1720
Das gröste Kind, 1720
Der Blut-rünstige Kelter-Treter und von der Erden erhöhete Menschen-Sohn, 1721, lost
Das irrende und wieder zu recht gebrachte Sünde-Schaaf, 1721
Die Freuden-reiche Geburt und Menschwerdung unsers Herrn und Heilandes Jesu Christi, ?1721, lost
Der unter den Todten gesuchte, und unter den lebendigen gefundene Sieges-Fürst, 1722, lost
Das Grosse in dem Kleinen, oder Gott in den Herzen eines gläubigen Christen, 1722
Das Lied des Lammes (C.H. Postel), 1723; ed. B. Cannon (Madison, WI, 1971)
Der liebreiche und gedultige David, 1723
Der aus dem Löwen-Graben befreyte, himmlische Daniel (Schubart), 1725
Das gottseelige Geheimnis (Neumeister), 1725, lost
Der undanckbare Jerobeam (Mattheson), 1726, lost
Der gegen seine Brüder barmherzige Joseph (Schubart), l727, lost
Das durch die Fleischwerdung des ewigen Wortes erfüllte Wort der Verheissung (Wend), 1727, lost
Das fröhliche Sterbelied, 1760, ?lost

Instrumental:

Sonate à due cembali per il Signore Cyrillo Wich gran virtuoso (Hamburg, ?1705); ed. B. Cannon (London, 1960)
Suite, 2 hpd (Hamburg, ?1705); ed. B. Cannon (London, 1960)
XII sonates , 2–3 fl (Amsterdam, 1708)
Sonate, hpd (Hamburg, 1713)
Pièces de clavecin en deux volumes (London, 1714); German ed. as Matthesons Harmonisches Denckmahl, aus zwölfferwählten Clavier-Suiten (London, 1714/R)
Der brauchbare Virtuoso, welcher … mit zwölff neuen Kammer-Sonaten, fl, vn, hpd (Hamburg, 1720)
Die wol-klingende Finger-Sprache, in zwölff Fugen, mit zwey bis drey Subjecten (Hamburg, pt 1 1735, pt 2 1737), ed. L. Hoffmann-Erbrecht (Leipzig, 1954)

Literatura:

Das neu-eröffnete Orchestre (1713/R)
Das beschützte Orchestre (1717/R)
ed., with introduction: Niedtens Musicalischer Handleitung, dritter und letzter Theil (1717)
ed., with introductions: C. Raupach: Veritophili deutliche Beweis-Gründe (1717)
Exemplarische Organisten-Probe im Artikel vom General-Bass (1719)
Réflexions sur l’éclaircissement d’un problème de musique pratique (1720)
Das forschende Orchestre (1721/R)
ed.: Friedrich Erhard Niedtens Musicalischer Handleitung, anderer Theil (2/1721)
Melotheta, das ist der grundrichtige, nach jetziger neuesten Manier angeführte Componiste (1721–2)
Critica musica (1722–5/R)
Der neue göttingische, aber viel schlechter, als die alten lacedämonischen urtheilende Ephorus (1727)
Der musicalische Patriot (1728/R)
Grosse General-Bass-Schule, oder, Der exemplarischen Organisten-Probe zweite, verbesserte und vermehrte Auflage (1731/R)
De eruditione musica, ad virum plurimum reverendum, amplissimum atque doctissimum, Joannes Christophorum Krüsike (1732)
Kleine General-Bass-Schule (1735/R)
Kern melodischer Wissenschafft (1737/R)
Gültige Zeugnisse über die jüngste Matthesonisch-Musicalische Kern-Schrifft (1738)
Der vollkommene Capellmeister (1739/R; Eng. trans., 1981)
Grundlage einer Ehren-Pforte (1740); ed. Max Schneider (Berlin, 1910/R)
Die neueste Untersuchung der Singspiele, nebst beygefügter musicalischen Geschmacksprobe (1744/R)
Das erläuterte Selah, nebst einigen andern nützlichen Anmerkungen und erbaulichen Gedanken über Lob und Liebe (1745)
Behauptung der himmlischen Musik aus den Gründen der Vernunft, Kirchen-Lehre und heiligen Schrift (1747)
Matthesons Mithridat wider den Gift einer welschen Satyre, genannt: La Musica [by Salvator Rosa] (1749)
Matthesons bewährte Panacea, als eine Zugabe zu seinem musicalischen Mithridat, erste Dosis (1750)
Wahrer Begriff der harmonischen Lebens. Der Panacea zwote Dosis (1750)
Sieben Gespräche der Weisheit und Musik samt zwo Beylagen; als die dritte Dosis der Panacea (1751)
Die neuangelegte Freuden-Akademie (1751–3)
Philologisches Tresespiel, als ein kleiner Beytrag zur kritischen Geschichte der deutschen Sprache (1752/R)
Plus ultra, ein Stückwerk von neuer und mancherley Art, i–iv (1754–6)
Georg Friederich Händels Lebensbeschreibung (1761/R) [trans. of J. Mainwaring]



Informació addicional... 

INTERPRETS: Colin Booth (cembalo)
RECICLASSICAT: MATTHESON, Johann (1681-1764)
AMAZON: MATTHESON, J. - The Twelve Suites of 1714
CPDL: No disponible
SPOTIFY: MATTHESON, J. - The Twelve Suites of 1714



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Gracias.
    Hermosas suites para clavicémbalo del siglo XVIII. Que gran siglo en plasticas, literatura, musica, sociales, filosofias..... En fin tambien el mismo que denominan algunos siglo del despotismo ilustrado.

    Muchas gracias por toda tu amabilidad.

    Jesus S. Valencia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buenos días Jesus,

      Quizá no lo sabías pero Mattheson no fue muy apreciado como compositor. No obstante, en su tiempo fue una eminencia en el campo del estudio teórico e histórico de la música. Sus tratados tuvieron la repercusión que no tuvo su música. En cualquier caso, en nuestro tiempo, y viéndolo en perspectiva, quizá musicalmente debemos hacer justicia a su nombre!

      Gracias!
      Pau

      Elimina