dilluns, 7 d’agost de 2017

300 anys després, celebrem i commemorem els desconeguts

Jean-Baptiste Santerre - Portrait of a young lady with a letter, thought to be Mademoiselle Christine-Antoinette-Charlotte Desmares
Obra de Jean-Baptiste Santerre (1658-1717), pintor francès (1)


Floriano Arresti (1667-1717) - Ricercar in G
Just Caspar (1717-1760) - O lesu mi dilecte
Pietro Chiarini (1717-1765) - Allegro 'con Violoncello, Cornetti e Tromboncini in risposta'
Pierre de La Garde (1717-1792) - Sonate
Burk Thumoth (1717-1747) - Ailen Aroon & Two Airs

- 300è aniversari de compositors a qui difícilment escoltarem -
Special thanks to my friend 'Tassos' for composers portraits



Parlem de Pintura...

Jean-Baptiste Santerre (Magny-en-Vexin, 23 de març de 1651 - Paris, 21 de novembre de 1717) va ser un pintor francès. Va ser deixeble de Bon Boulogne i de François Lemaire. Va rebre el nomenament com acadèmic el 18 d'octubre de 1704, va exposar en els cèlebres Salons parisencs i va destacar per la seva creació a Versalles d'una acadèmia o escola per a dones, per a qui va dissenyar nombrosos models. Sens dubte, aquestes obres revelen el seu mestratge en el dibuix, tot i que també va saber mostrar un color ric i diversificat en tota la seva producció sobre tela. Dins de la seva activitat sobresurten els seus retrats, que van merèixer el reconeixement contemporani. Sense ser un clar enriquiment per al gènere, van assumir de manera adequada les aportacions que venien dels creatius pinzells d'Hyacinthe Rigaud o de Nicolas de Largillierre. Mereix especial esment entre la producció de Santerre la seva pintura religiosa, no solament per la seva indubtable qualitat sinó sobretot per un to sensual que va sorprendre i a vegades indignar els seus contemporanis. Una obra com Susana al bany (1704, Musée du Louvre), en què es presenta un nu femení juvenil i delicat, molt poc piadós i massa terrenal, és bon exemple d'això. Cal destacar que aquestes pintures s'han vist en ocasions com a precedents de les frivolitats rococó de François Boucher i dels nus, més casts, de Joseph-Marie Vien. Va morir a París el novembre de 1717.




Parlem de Música...

Melchior d’Ardespin (c.1643-1717) va ser un instrumentista i compositor francès.

---

Floriano Arresti (1667-1717) va ser un organista i compositor italià.



---

Just Caspar (1717-1760) va ser un compositor bohemi.

---

Pietro Chiarini (1717-1765) va ser un compositor italià.

---

Nicola Cosimi (1667-1717) va ser un violinista i compositor italià.



---

Lüdert Dijkman (1640-1717) va ser un organista i compositor suec.

---

Paul-Cesar Gibert (1717-1787) va ser un compositor francès.



---

François Granier (1717-1779) va ser un violoncel·lista i compositor francès.



---

Bernhard Hupfeld (1717-1796) va ser un compositor alemany.



---

Pierre de La Garde (1717-1792) va ser un cantant i compositor francès.

---

Louis Le Quointe (1652-1717) va ser un organista i compositor flamenc.

---

Petrus Papen (1662-1717) va ser un organista i compositor flamenc.

---

John Randall (1717-1799) va ser un organista i compositor anglès.



---

Johannes Ringk (1717-1778) va ser un organista i compositor alemany.

---

Manuel Jerónimo Romero de Ávila (1717-1779) va ser un teòric i compositor espanyol.

---

Georg Joseph Stadlin (1717-1757) va ser un compositor suís.

---

Burk Thumoth (1717-1747) va ser un compositor irlandès.

---

William Williams Pantycelyn (1717-1791) va ser un poeta i compositor anglès.

---

Mary Worgan (1717-1768) va ser una organista i compositora anglesa.

---

Florian Wrastill (1717-1758) va ser un compositor austríac.

---

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada