diumenge, 25 de juny de 2017

GAFFURIUS, Franchino (1451-1522) - Missa de Carneval



- Recordatori de Franchino Gaffurius -
En el dia de la commemoració del seu 495è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jheronimus Bosch 'El Bosco' ('s-Hertogenbosch, c.1450 - 's-Hertogenbosch, 9 d'agost de 1516) va ser un pintor flamenc. Fill i nét de pintors, va rebre la seva formació al taller familiar i va desenvolupar la seva activitat a la seva ciutat natal, Hertogenbosch, apartada dels principals centres artístics dels Països Baixos, fet que no va impedir que tingués contactes amb els principals corrents artístics de la seva època. L'escassetat de notícies biogràfiques i de la destinació de la seva primeres obres, va dificultar la sistematització cronològica de la seva producció. En la seva primera època es van situar obres com L'extracció de la pedra de la bogeria i Els set pecats capitals, així com Les noces de Canà i el El Xarlatà, amb composicions tradicionals on les figures es van mostrar sòlidament definides per un ritme gairebé escultòric i per un cromatisme intens. Iconogràficament aquestes obres van mostrar la tendència de l'autor a utilitzar fonts àuliques i populars, introduint elements misteriosos i inquietants, que caracteritzaran, de manera cada vegada més precisa, el to satíric de les representacions. Aquestes característiques, i ja en plena maduresa del pintor, van assolir el seu clímax en obres com La nau dels Bojos, El carro de fenc i El jardí de les Delícies. En tots elles es va mostrar la bogeria de la humanitat, que encegada per les passions, arriba fins a les tenebres. La seva infinita capacitat expressiva es va basar en un profund coneixement de les fonts literàries i figuratives, que aniria des dels llibres de somnis i visions fins a textos alquímics i astrològics, en una perfecta estructuració espacial, unitària i pura, que es va conjugar amb un lúcid enfocament dels innombrables episodis, gairebé fragmentats, i amb un gran detall. 

Tot això va confluir en la representació d'un univers complex i trastornat, en una visió gairebé onírica, d'innombrables ritmes, expressions i accions, accentuada pels contrastos cromàtics. A la gràcia de la representació de determinades figures i paisatges, pròpies de la tradició del gòtic tardà, es van contraposar escenes de turment i devastació amb representacions d'híbrids monstruosos i metamorfosis bestials. Davant d'aquestes pintures que van mostrar la presència demoníaca al món, va realitzar altres de caràcter més alegre, com Sant Joan a Patmos i Sant Joan Baptista meditant, on es van representar als eremites absorts enmig d'un vast paisatge lluminós, indiferents a la presència d'aparicions amenaçadores. En les seves últimes obres es van fer més freqüents els temes de la passió destacant La Coronació d'Espines i La pujada al Calvari, on les figures afloren a un primer pla sufocades per la multitud de torturadors de rostres deformes que les envolten. La influència de la pintura del Bosco va ser immediata en la tradició artística dels Països Baixos, tant en els temes demoníacs com en la representació de paisatges. La seva influència va ser determinant també a la resta d'Europa on la seva obra es va convertir en imprescindible en moltes col·leccions, destacant la seva presència a les col·leccions reials espanyoles. El Bosco està considerat com un dels millors pintors de transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna gràcies al seu minuciós estil i la seva capacitat per a recrear escenes oníriques, plenes de símbols i figures irreals recreades per la seva imaginació. El significat dels seus quadres ha estat objecte d'estudi durant segles, i ha estat admirat per moviments artístics com ara el surrealisme. Jheronimus Bosch va morir a 's-Hertogenbosch l'agost del 1516.




Parlem de Música...

Franchino Gaffurius (Lodi, 14 de gener de 1451 - Milano, 25 de juny de 1522) va ser un teòric i compositor italià. Va ser un dels músics més famosos a la Itàlia de finals del segle XV i principis del XVI. Va néixer a Lodi en el si d'una família aristocràtica. De jove va entrar en un monestir benedictí, on va rebre formació musical de Godendack i més tard es va fer sacerdot. Va viure a Mantua i Verona abans d'instal·lar-se a Milà, on el gener de 1484 va assolir el mestre de capella de la catedral. Durant la dècada anterior els Sforza, a través del compositor Gaspar van Weerbeke que va fer una gran tasca de selecció dels músics, havien convertit el cor de la seva capella de Milà en un dels conjunts musicals més grans i distingits d'Europa. Hi van anar cantants i compositors de l'escola francoflamenca com Alexander Agricola, Loyset Compère i Johannes Martini. La majoria dels membres del cor de la catedral de Milà van ser italians, i va existir una significativa influència entre aquest cor i el de la capella dels Sforza. Gaffurius va romandre en el seu càrrec catedralici durant la resta de la seva vida, i és allà on va conèixer i va fer amistat amb Desprez i Leonardo de Vinci. Com a compositor va escriure misses, motets, himnes i composicions sobre el Magnificat, principalment durant els seus anys a Milà. Alguns dels motets es van escriure per a cerimònies del ducat; moltes de les misses mostren la influència de Josquin, i la majora van mostrar una fluida polifonia flamenca, si bé amb adorns i melodies italianes. Gaffurius va morir a Milà el juny de 1522.

OBRA:

Vocal secular:

all in I-PAc 1158
Alto standardo, 3vv
Ayme fortuna, 3vv
Illustrissimo marchexe signor Guielmo, 3vv, addressed to Guglielmo VIII, Marquis of Monferrato (ed. Jeppesen, 1969, 311–15)
Lascera ogni ninfa, 3vv
2 textless compositions, 3vv

Vocal religiosa:

Masses:
Missa ‘Ave maris stella’, Lib.4, f.1v
Missa brevis eiusdem toni (lacking Ky, Ag), Lib.2, f.110v, G iii (see Leverett, 1994, 163–4)
Missa brevis et expedita (lacking Ky, Ag), Lib.2, f.69v, A (see Leverett, 1994, 163–4)
Missa brevis octavi toni (lacking Ky, Ag), Lib.2, G iii
Missa de carneval, Lib.3, F i; G i
Missa ‘De tous biens pleine’, Lib.2, F ii; G ii (on Hayne van Ghizeghem's chanson)
Missa ‘Imperatrix gloriosa’, Lib.4, f.14v
Missa ‘La bassadanza’, Lib.4, f.28v
Missa ‘Montana’ (lacking Ky, Ag), Lib.3, G i
Missa ‘O clara luce’, Lib.2, F ii; G iii
Missa ‘Omnipotens genitor’, Lib.2, F ii; G ii
Missa primi toni brevis (lacking Ag), Lib.2, F ii; G ii
Missa quarti toni Sancte Caterine, Lib.2, F ii; G iii (with motets in place of Introit and Deo gratias)
Missa sexti toni irregularis, Lib.2 and 3, F i; F ii; G i; G ii
Missa trombetta (lacking Ky, Ag), Lib.2, G ii
Missa (lacking Ky, Ag), 3vv, Lib.3, G i
Missa, Lib.2, F ii; G iii
Missa, Lib.4, f.41v

Motetti missales:
Salve mater salvatoris (2 p. Salve verbi sacra parens; 3 p. Salve decus virginum; 4 p. O convallis humilis; 5 p. Tu thronus es Salomonis; 6 p. Salve mater pietatis; 7 p. Vox eclipsim nesciens; 8 p. Imperatrix gloriosa; 9 p. Florem ergo genuisti; 10 p. Res miranda), Lib.1, G v

Magnificat settings:
3 Magnificat, 3vv, 8 Magnificat, 4vv, Lib.1, 3, G iv

Motets and hymns:
Accepta Christi munera, 5vv, Lib.2, G v;
Ambrosi doctor venerande, Lib.4, f.68v;
Assumpta est Maria, Lib.4, f.26v (Ingressa);
Audi benigne conditor, 5vv, Lib.1 and 4, G v;
Ave mundi spes, Maria, Lib.1, G v;
Beata progenies, 3vv, Lib.1, G v;
Castra celi, Lib.1, G v;
Caeli quondam roraverit, Lib.4, f.13v;
Christe cunctorum dominator, Lib.4, f.48v;
Christe redemptor … ex Patre, I-MC 871, ed. I. Pope and M. Kanazawa, The Musical Manuscript Montecassino 871 (Oxford, 1978);
Descendi in hortum, Lib.1, G v
Gaude mater luminis, Lib.1, G v;
Gaude virgo gloriosa, Lib.1, G v;
Gloriose virginis Mariae, 3vv, Lib.1, G v;
Gloriose virginis Mariae, 4vv, Lib.4, f.47v (belongs with mass on f.41v);
Hac in die (introit to Missa Sancte Caterine), Lib.2 and 3, F ii; G iii;
Hoc gaudium, Lib.1, G v;
Hostis Herodes impie, I-MC 871, ed. I. Pope and M. Kanazawa, The Musical Manuscript Montecassino 871 (Oxford, 1978);
Imperatrix gloriosa, Lib.4, f.12v;
Imperatrix reginarum, Lib.1, G v;
Joseph conturbatus est, Lib.1, G v
Magnum nomen domini, 5vv, Lib.1 and 4, G v;
Nativitas tua, Lib.4, f.40v (Ingressa);
O beate Sebastiane, Lib.1, G v;
O crux benedicta, Lib.4, f.10v;
O Jesu dulcissime, 5vv, Lib.4, f.98v;
Omnipotens eterne Deus, Lib.1, G v;
O res laeta, Lib.1, G v;
Ortus conclusus, Lib.1, G v;
O sacrum convivium, 4vv, Lib.1, G v;
O sacrum convivium, 5vv, Lib.2 and 4, G v;
Pontifex urbis populi, Lib.4, f.38v;
Prodiit puer, Lib.1, G v;
Promissa mundo gaudia, Lib.1 and 2, G v;
Quando venit ergo, Lib.1, G v;
Regina caeli, Lib.1, G v
Salve decus genitoris, Lib.1, G v (addressed to Ludovico Sforza);
Salve mater Salvatoris, Lib.1, G v;
Salve mater Salvatoris, Lib.1, G v;
Salve verbi sacra parens, Lib.4, f.23v;
Simeon justus, Lib.4, f.1 (Ingressa);
Solemnitas laudabilis, Lib.4, f.82v;
Sponsa Dei electa, Lib.1, G v;
Stabat mater, Lib.1 and 3, G v;
Sub tuam protectionem, 3vv, Lib.1, G v;
Tota pulchra es, Lib.1, G v;
Verbum sapientiae, Lib.1, G v;
Vidi speciosam, Lib.4, f.27v (Offertorio);
Virgo constans (Loco Deo gratias in Missa Sancte Caterine), Lib.2 and 3, F ii; G iii;
Virgo Dei digna, Lib.1, G v;
Virgo prudentissima, Lib.1, G v

Lost works:
Facciam festa e giullaria (lauda for Christmas, formerly in Lib.4)
Mass for the Purification of the Virgin (formerly in Lib.4)
Missa ‘Illustris princeps’ (mentioned in Apologia)
Missa ‘Le souvenir’ (mentioned in Apologia)
Missa ‘L'homme armé’ (mentioned in Apologia and letter 83 of Blackburn, Lowinsky and Miller)
Nunc eat et veteres (to Tinctoris; mentioned in Tractatus practicabilium proportionum)
unnamed composition using proportions (mentioned in letters 52, 84, 85 of Blackburn, Lowinsky and Miller)
Gaffurius, Franchinus

Literatura:

Printed:
Theoricum opus musice discipline (Naples, 1480; ded. Cardinal Giovanni Arcimboldo)
Theorica musicae (Milan, 1492/R; ded. Ludovico Sforza); Eng. trans. by W.K. Kreyszig (New Haven, CT, 1993)
Tractato vulgare del canto figurato (Milan, 1492) [pubd under the name of a pupil, Francesco Caza; condensed It. trans. of Practica musice, book 2]; Ger. trans. by J. Wolf (Berlin, 1922)
Practica musice (Milan, 1496/R; ded. Ludovico Sforza); Eng. trans., MSD, xx (1969); ed. and trans. I. Young (Madison, WI, 1969)
Angelicum ac divinum opus musice (Milan, 1508/R; ded. Simone Crotti) [It., mostly based on Practica musice]
De harmonia musicorum instrumentorum opus (Milan, 1518/R; ded. Jean Grolier; earlier versions in MS: 1500 ded. Bonifacio Simonetta; rev. 1514); Eng. trans. in MSD, xxxiii (1977); 5 earlier MS copies
Apologia … adversus Joannem Spatarium et complices musicos bononienses (Turin, 1520)
Epistula prima in solutiones obiectorum Io. Vaginarii Bononien. (Milan, 1521)
Epistula secunda apologetica (Milan, 1521)

Manuscript:
Extractus parvus musicae, c1474, I-PAc 1158 (ded. Filippo Tresseni), ed. F.A. Gallo (Bologna, 1969)
Tractatus brevis cantus plani, c1474, PAc 1158 (ded. Paolo de' Greci)
Flos musice, c1475–6 (ded. Ludovico Gonzaga III, Marquis of Mantua), lost
Musice institutionis collocutiones, c1475–6 (ded. Carlo Pallavicino, Bishop of Lodi), lost
Theorie musice tractatus, c1479, GB-Lbl Hirsch IV.1441 (early version of Theoricum opus; ded. Antonio de Guevara, Count of Potenza)
Musices practicabilis libellum, 1480, US-CA Houghton Mus 142 (ded. Guido Antonio Arcimboldo; became book 2 of Practica musice)
Tractatus practicabilium proportionum, c1482, I-Bc A69 (ded. Corradolo Stanga; became book 4 of Practica musice)
Micrologus vulgaris cantus plani, c1482, Bc A90 (ded. Paolo de' Greci)
Liber primus musices practicabilis, 1487, BGc Σ.4.37 (became book 1 of Practica musice)
Glossemata quaedam super nonnullas partes theoricae Johannis de Muris, 1499, Ma H.165 inf. 

Font: En català: Franchino Gaffurius (1451-1522) En castellano: Franchino Gaffurius (1451-1522) In english: Franchino Gaffurius (1451-1522) - Altres: Franchino Gaffurius (1451-1522)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Il Convitto Armonico; Baschenis Ensemble
TACTUS: GAFFURIO, F. - Missa de carnaval
CPDL: No disponible
SPOTIFY: GAFFURIO, F. - Missa de carnaval



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: