dissabte, 10 de juny de 2017

BOLOGNE, Joseph (1745-1799) - Symphonies Op.11 (1779)

George Henry Harlow - Self-Portrait
Obra de George Henry Harlow (1787-1819), pintor anglès (1)


- Recordatori de Joseph Bologne -
En el dia de la commemoració del seu 218è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

George Henry Harlow (London, 10 de juny de 1787 - London, 4 de febrer de 1819) va ser un pintor anglès. Fill de comerciant, va estudiar inicialment amb l'arquitecte i paisatgista Hendrik de Cort i el retratista Samuel Drummond. Posteriorment, va entrar al taller de Thomas Lawrence, autor que va influenciar-lo decisivament. El 1804 va començar a exposar a la Royal Academy i el 1808 a l'Institut Britànic. Conegut amb el sobrenom de "Clarisse Harlowe", per la seva peculiar forma de vestir i el seu caràcter, el seu estil com a pintor es va caracteritzar pel domini de les tècniques més acadèmiques del seu temps. La seva temàtica va ser principalment el retrat si bé també va realitzar miniatures i algunes pintures històriques. Els darrers anys va visitar Itàlia abans de tornar a Londres, on va morir el febrer de 1819.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: George Henry Harlow (1787-1819) - Altres: George Henry Harlow (1787-1819)



Parlem de Música...

Joseph Bologne 'Chevalier de Saint-Georges' (Baillif, 25 de desembre de 1745 - Paris, 9 de juny de 1799) va ser un violinista i compositor francès. Fill d'un agricultor i de la seva dona esclava, es va formar inicialment en l'art de l'esgrima amb La Boëssière. Amb 19 anys, i després de la seva graduació, va començar a treballar com a gendarme de la Garde du Roi, lloc on va ser nomenat Cavaller. Després de participar en la Guerra dels Set Anys, va tornar a Guadalupe on va assolir notable popularitat, també per la seva condició de galant. Poc després es va traslladar a París on el 1766 va ser desafiat a un duel d'esgrima amb l'italià Giuseppe Faldoni, contesa que va perdre però que no obstant li va valer el títol de millor espadatxí d'Europa. Musicalment, es desconeix la seva formació fins el 1764, any que va dedicar les seves primeres obres a Gossec i Lolli, suggerint-se que possiblement van ser els seus mestres de composició i violí respectivament. A partir del 1769 va entrar com a violinista a l'orquestra de Gossec on ben aviat assolir el càrrec de primer violí. El 1772 va fer el seu primer recital solista interpretant els seus dos primers concerts de violí i on va demostrar les seves dots com a virtuós. El 1773 va ser nomenat director musical dels concerts d'aficionats del Concert Spirituel. A partir del 1774, i després de la mort del seu pare, va decidir treballar íntegrament com a músic, ja fos com a intèrpret o compositor. De fet, entre els anys 1773 i 1779 va publicar la majoria de les seves obres instrumentals, principalment concerts i simfonies concertants. El 1777 va publicar la seva primera òpera, Ernestine, la qual fou rebuda amb certes reticències motivades, també, pel color de la seva pell. Tot i aquest primer revés teatral, Bologne va decidir abandonar la composició de música instrumental per a centrar-se en l'òpera gràcies, especialment, al suport que va rebre del Duc d'Orleans. No obstant, la mort del duc el 1785 i la pèrdua dels seus privilegis el van obligar a viatjar a Londres on va recuperar l'esgrima, la seva antiga professió. El 1787 va tornar a París i va estrenar la que seria la seva millor òpera, La fille-garçon. Allà va entrar al servei del nou Duc d'Orleans i va iniciar una extensa gira per França, Anglaterra i Bèlgica. Al seu retorn a França fou empresonat el 1793 i alliberat després de la caiguda de Robespierre. El 1795 va visitar Santo Domingo abans de tornar a París el 1797, on va dirigir l'orquestra del Cercle de l'Harmonie. Finalment, va morir a la capital francesa el juny de 1799.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
PCI Paris, Comédie-Italienne
Ernestine (oc, 3, P. Choderlos de Laclos, after Mme Riccoboni), PCI, 19 July 1777, excerpts pubd
La partie de la chasse (oc, 3, Desfontaines), PCI, 12 Oct 1778, lost
L’amant anonyme (comédie mêlée de ballets, 2, after Mme de Genlis), Paris, Mme Montesson, 8 March 1780, F-Pn, ov pubd as no.2 of 2 symphonies, op.11 (1799)
La fille-garçon (oc, 2, Desmaillot), PCI, 18 Aug 1787, lost
Aline et Dupré, ou La marchande de marrons (children’s op, 2), Paris, Beaujolais, 1788
Guillaume tout coeur, 1790, lost
Excerpts in Recueil d’airs et duos, Pn [incl. 4 from Ernestine]

Doubtful and spurious works:
Le droit de seigneur (?Saint-Georges, ?after Beaumarchais), ?perf. privately;
1 aria by Saint-Georges pubd as no.3 in Journal de harpe, 1784

Instrumental:

Orch:
2 vn concs., G, D, op.2 (1773), the first pubd as ‘no.1’, then as op.10 (1777);
2 vn concs., D, C, op.3 (1774);
Vn Conc., D, op.4 (1774);
2 syms concertantes, C, B, 2 vn, op.6 (1775);
2 vn concs., C, A, op.5 (c1775);
Vn conc., no.9, op.8 (1776);
2 syms concertantes, C, A, 2 vn, op.9 (1777);
Vn conc., op.11 (1777);
2 syms concertantes, G, 2 vn, op.12 (?1777), the second repr. as no.13 (1782);
2 syms concertantes, F, op.7 (1782);
2 syms, G, D, op.11 (1779), no.1, spurious, no.2, ov. to L’amant anonyme;
Bn conc, lost, perf. at Concert Spirituel, 28 March 1782;
Sym concertante, D, CH-Bu, parts missing;
Sym concertante, G, incipit quoted by Sarasin in thematic catalogue, Bu

---

Chbr:
6 qts, Au goût du jour, op.1 (1773);
6 quartetto concertans (1777);
6 qts, op.14 (1785), ?lost;
3 sonatas, hpd/pf, vn obbl (1781);
6 sonatas, vn, vn acc. (1800), only 3 pubd;
6 airs variés, vn, vn acc., lost (mentioned by Gerber);
Recueil de pièces, pf, vn [ded. Countess de Vauban], erroneously called ‘Trios’, F-Pn;
Sonata, fl, hp, Pn;
Adagio, pf (1978);
other works in contemporary anthologies

Font: En català: Joseph Bologne (1745-1799) En castellano: Joseph Bologne (1745-1799) In english: Joseph Bologne (1745-1799) - Altres: Joseph Bologne (1745-1799)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Anne-Claude Villars (violin); Orchestre de Chambre de VersaillesBernard Wahl (conductor)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: BOLOGNE, J. - Concerto No.2 & Symphonies



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Felicidades Pau!
    Qué deprisa va la vida, no te parece?
    Felicidades también por un trabajo que ha adquirido proporciones hercúleas.
    Espero que pases un muy feliz día.
    Un fuerte abrazo.
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Frantisek!!
      Va tan deprisa que muchas veces me da vértigo... qué nos deparará el futuro? Inquietante como mínimo así que en mi caso la música sigue siendo mi fe y esperanza a tan incierto futuro.
      Gracias de nuevo y espero la salud y el amor cuiden tu vida!
      Abrazo fuerte!
      Pau

      Elimina