dimecres, 31 de maig de 2017

HAYDN, Franz Joseph (1732-1809) - Haydn a l'anglaise

Francis Cotes - Portrait of Joseph Gulston and His Brother John Gulston (1754)
Obra de Francis Cotes (1726-1770), pintor anglès (1)


- Recordatori de Franz Joseph Haydn -
En el dia de la commemoració del seu 208è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Francis Cotes (London, 20 de maig de 1726 - Richmond, 16 de juliol de 1770) va ser un pintor anglès. Des de ben jove es va formar al taller de George Knapton on es especialitzar en pintura de retrats, primer a l'oli i posteriorment al pastel. En la seva primera etapa va mostrar una clara influència de l'estil de la pintora veneciana Rosalba Carriera. A partir del 1753, any de l'arribada del famós pintor suís Jean-Étienne Liotard a Anglaterra, va abandonar l'estil decoratiu i va mostrar un esperit més realista. Va ser aleshores quan va rivalitzar amb els seus col·legues Thomas Gainsborough i Joshua Reynolds assolint la plenitud de la seva carrera a l'entorn de la dècada del 1760. Va ser també en aquell període que va exposar a la Societat d'Artistes, entre altres, i va aconseguir el mecenatge de Jordi III del Regne Unit. El 1768 va ser un dels membres fundadors de la Royal Academy of Arts de Londres. Finalment, va morir a Richmond el juliol de 1770.

Font: En català: No disponible En castellano: Francis Cotes (1726-1770) In english: Francis Cotes (1726-1770) - Altres: Francis Cotes (1726-1770)



Parlem de Música...

Franz Joseph Haydn (Rohrau, 31 de març de 1732 - Wien, 31 de maig de 1809) va ser un compositor austríac, i una de les figures més influents en el desenvolupament de la música del classicisme. D'origen humil, va néixer a Rohrau an der Keitha, prop de Viena. Va ser el més gran dels dos músics fills d'un fabricant de rodes. Amb 8 anys va entrar a l'escola coral de la Catedral de Sant Esteve, a Viena, on va rebre la seva única formació acadèmica. Als 17 anys va abandonar el cor i va passar diversos anys treballant com a músic independent. Va estudiar els tractats de contrapunt i va rebre algunes lliçons del prestigiós mestre de cant i compositor italià Nicola Porpora. El 1755 va treballar pel baró Karl Josef von Fürnberg, època en què va compondre els seus primers quartets de corda. El 1759 va ser nomenat director musical del comte Ferran Maximilian von Morzin. L'any 1760 va contreure matrimoni amb Maria Anna Keller, unió que va fracassar i de la qual no hi va haver descendència. La sort d'Haydn va canviar el 1761, any en què va ser nomenat director musical adjunt del príncep Pál Antal Esterházy, i el 1762 mestre de capella. Va treballar per a tres prínceps de la família Esterházy. El segon d'ells, el príncep Miklós József Esterházy, va ser un gran amant de la música. A Esterházy, el seu lloc d'estiueig, Miklós tenia una fundació musical important, que va ser dirigida per Haydn. A més de les simfonies, òperes, operetes de titelles, misses, obres de cambra i música de dansa que el príncep li encarregava, també va fer que assagés i dirigís les seves pròpies obres, així com les d'altres compositors. Havia d'ensenyar als cantants, mantenir la col·lecció d'instruments i la llibreria musical, treballar com a organista, violista i violinista quan fos necessari i solucionar les disputes dels músics que estaven al seu càrrec.

Encara que amb freqüència es va queixar del pes del seu treball i de l'aïllament que sentia a Esterházy, la seva posició era envejable pels músics del segle XVIII. Un aspecte important del seu contracte després del 1779 va ser la llibertat de vendre la seva música als editors i d'acceptar comissions per això. Com a resultat, durant la dècada del 1780 la seva obra va començar a conèixer-se més enllà dels límits d'Esterházy i la seva fama es va estendre considerablement. Després de la mort del príncep Miklós el 1790, el seu fill, el príncep Antal, va reduir les ajudes per a la fundació d'Esterházy. El violinista i empresari britànic Johann Peter Salomon el va contractar pels seus concerts a Londres. Els dos viatges que va fer a la capital britànica per assistir a aquests concerts (1791-1792 i 1794-1795), van ser les ocasions perfectes per a l'èxit de les seves últimes simfonies. Conegudes com les Simfonies Salomon o Simfonies de Londres, inclouen algunes de les seves obres més famoses. Durant els seus últims anys a Viena, Haydn va començar a compondre misses i grans oratoris com La creació (1798) i Les estacions (1801, basat en el poema del mateix nom de l'escocès James Thomson). També d'aquest període és L'himne de l'emperador (1797), que més tard es va convertir en l'himne nacional d'Alemanya. Després d'aconseguir fama i riquesa, va morir a Viena el 31 de maig de 1809. Haydn va explorar pràcticament tots els gèneres: vocals, instrumentals, religiosos i seculars. Moltes de les seves obres no es coneixien fora d'Esterházy, especialment els 125 trios i altres peces compostes per a viola baríton, instrument híbrid de corda que el príncep Miklós tocava. La majoria de les seves 19 òperes i operetes de titelles les va compondre segons el gust i les directrius del príncep. Haydn va admetre la superioritat de les òperes del seu jove amic Wolfgang Amadeus Mozart.

No obstant això, en altres gèneres, les seves obres van tenir bona acollida i la seva influència va ser molt important. Les 107 simfonies (104 és el nombre tradicional, altres tres s'han inclòs posteriorment) i els 83 quartets per a corda, que van revolucionar la música, són proves fefaents de la seva original aproximació a nous materials temàtics i formes musicals, així com del seu mestratge en la instrumentació. Les seves 62 sonates i 43 trios per a piano mostren un ampli ventall, des d'aquells compostos per aficionats fins els destinats a virtuosos del teclat, aquests últims pertanyents a les seves obres de maduresa. La influència que va exercir en el desenvolupament de la sonata va ser decisiva. Aquesta era la forma predominant del classicisme, que van utilitzar els compositors fins al segle XX per a crear estructures musicals cada vegada més extenses. Haydn la va utilitzar de dues maneres diferents: en primer lloc, va desenvolupar el que fins llavors havia estat una simple exposició de temes en diferents tonalitats i va crear una sofisticada interacció entre diferents grups temàtics, les diferents tonalitats definien l'extensa estructura dels moviments; en segon lloc, va economitzar el material temàtic de manera que només les tonalitats diferenciaven les diferents parts. Aquesta tendència cap a l'austeritat temàtica es pot apreciar en les últimes simfonies de Jean Sibelius, cent vint anys més tard. La productivitat d'Haydn es va veure reforçada per la seva inextingible originalitat. La forma innovadora en què transformava una simple melodia o motiu en complexos desenvolupaments va fascinar als seus contemporanis. Són característics del seu estil els canvis sobtats de moments dramàtics a efectes humorístics així com la seva inclinació per les melodies de tipus folklòric. Un escriptor de la seva època va descriure la seva música com "art popular", i, de fet, el seu equilibri entre la música directa i els experiments innovadors van transformar l'expressió instrumental del segle XVIII. Joseph Haydn va morir a Viena el maig de 1809.

OBRA:

Veure catàleg d'obres de la DEUTSCHEN NATIONALBIBLIOTHEK

Font: En català: Joseph Haydn (1732-1809) En castellano: Joseph Haydn (1732-1809) In english: Joseph Haydn (1732-1809) Altres: Joseph Haydn (1732-1809) 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Emma Kirkby (soprano); Rogers Covey-Crump (tenor); Jenny Thomas (transverse flute); Ian Gammie (guitar); Alastair Ross (square piano)
RECICLASSICAT: HAYDN, Joseph (1732-1809)
AMAZON: HAYDN, J. - Haydn a l'anglaise
SPOTIFY: HAYDN, J. - Haydn a l'anglaise



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada