dijous, 20 d’abril de 2017

FRANCESCHINI, Gaetano (c.1730-c.1790) - Sonatas Op. 1 (1769)

Canaletto - Lock near Dolo (1776)



Parlem de Pintura...

Giovanni Antonio Canal 'Canaletto' (Venezia, 7 d'octubre de 1697 - Venezia, 19 d'abril de 1768) va ser un pintor italià i un dels més importants de la història del seu país. Va estudiar pintura i perspectiva amb el seu pare, un escenògraf de tradició barroca, amb qui també va començar a treballar, el 1716, com a aprenent juntament amb el seu germà. Gràcies aquests primers anys, l'artista va començar a familiaritzar-se amb els paisatges urbans alhora que va començar a estudiar amb Luca Carlevarijs, pintor de ciutats i arquitectures. El 1719, va viatjar juntament amb Bernardo Canal a Roma per a realitzar les escenografies de les òperes de Scarlatti. Aquest viatge va esdevenir crucial en la seva vida ja que va conèixer l'obra de Giovanni Paolo Pannini un dels pintors de referència de la seva època, seguidor de l'emergent corrent vedutista, i especialitzat en grans paisatges i ruïnes clàssiques. Precisament a Roma va ser on va començar a pintar vistes i zones urbanes, tornant a Venècia el 1720 on es va registrar en el gremi de pintors de la ciutat. En aquest moment, la seva tècnica pictòrica de es va centrar en els contrasts de llum, així com en una tècnica directa sense l'ús d'esbossos previs preparatoris del quadre final. Les seves primeres obres van datar de la dècada de 1720 a 1730. En aquesta època va començar a entaular amistat amb qui seria el seu major client, mecenes i ambaixador de la seva obra, Joseph Smith, cònsol anglès a la república de Venècia. Va ser en aquest període que Canaletto va firmar els seus millors treballs. Entre els anys 1740 i 1741 va realitzar un viatge pel riu Brenta durant el qual va crear nombroses pintures. En la dècada del 1740 va començar a variar la seva tècnica i va usar una pinzellada més lleugera i imprecisa. Els seus colors van abandonar la foscor i van accentuar l'ús de la llum, els daurats, vermells i altres colors vius que van dotar els quadres de gran lluminositat. El 1746 es va traslladar a Anglaterra on hi va treballar deu anys. Al tornar a Venècia el 1756, va ser nomenat membre de l'Acadèmia de Pintura i Escultura. La tècnica dels seus últims anys es va caracteritzar per un estil menys elaborat, més superficial i per la repetició de paisatges de forma sistemàtica. No obstant, la qualitat que va donar a la textura de l'aire en les seves millors obres va esdevenir una influència cabdal per la pintura paisatgística del segle XVIII i XIX. Va morir a Venècia l'abril de 1768.




Parlem de Música...

Gaetano Franceschini (c.1730 - c.1790) va ser un compositor italià. Es desconeix la pràctica totalitat de la seva vida més enllà de la publicació d'una col·lecció de Sonates per a dos violins i baix continuo Op. 1 (Àmsterdam, 1769). També se'l cita en una informació apareguda a Charleston on potser va formar part de la Societat de Santa Cecília, fundada el 1762. Es creu va morir a l'entorn del 1790 en una ciutat desconeguda.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Gaetano Franceschini (c.1730-c.1790)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Accademia della Magnifica Comunità
TACTUS: FRANCESCHINI, G. - Opera I
CPDL: No disponible
SPOTIFY: FRANCESCHINI, G. - Opera I



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Una música reconfortante. Con la gracia y elegancia que caracterizan a la época en la que fueron compuestas.
    Aprovecho para manifestar, una vez más, mi absoluta admiración por el esfuerzo con el que, día tras día, haces posible que conozcamos autores y obras maravillosas.
    Gracias por tu tiempo, el más preciado bien que poseemos los seres humanos, y gracias por una generosidad sin límites.
    Quiénes​ amamos la música, siempre estaremos en deuda contigo.
    Muchísimas gracias Pau!
    Afectuoso abrazo.
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ya lo puedes decir ya... exquisita orfebrería clásica!!
      Y aprovecho para reiterar que para mi no es ningun esfuerzo, sinó un placer enorme! Créeme que la mayoría de autores los voy conociendo "al vuelo", es decir, a la par de la publicación de sus entradas... y si supieras la cantidad que aún quedan por descubrir...
      Y si la humanidad no se autodestruye, seguiremos hasta que el cuerpo aguante!

      Abrazo primaveral!
      Pau

      Elimina