divendres, 24 de març de 2017

DE MAJO, Gian Francesco (1732-1770) - Gesù sotto il peso della croce

Giovanni Domenico Tiepolo - The Lamentation at the Foot of the Cross
Obra de Giovanni Domenico Tiepolo (1727-1804), pintor italià (1)


- Recordatori de Gian Francesco de Majo -
En el dia de la celebració del seu 285è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Giovanni Domenico Tiepolo (Venezia, 30 d'agost de 1727 - Venezia, 3 de març de 1804) va ser un pintor i gravador italià, fill gran del famós pintor Giambattista Tiepolo i germà del també pintor Lorenzo Baldissera Tiepolo. De la mateixa manera que el seu germà Lorenzo, es va formar amb el seu pare Giambattista i ambdós van col·laborar en el taller familiar, principalment completant encàrrecs del seu pare. A l'haver de produir obres amb una estètica homogènia, no va poder manifestar un estil propi fins que el seu pare va morir. Va ser a partir del 1750 que va començar a realitzar obres per sí mateix, destacant la sèrie Via Crucis per l'Oratori de San Polo de Venècia. Va seguir treballant amb el seu pare fins i tot quan aquest va treballar al servei de Carles III d'Espanya el 1762, on van decorar diversos salons del Palau Reial de Madrid. Després de la mort de Giambattista, Giovanni Domenico va tornar a Venècia, mentre que Lorenzo va preferir quedar-se a Madrid, on va morir pocs anys després. El seu estil va canviar sobtadament, dedicant-se a escenes de gènere i personatges populars i de caràcter més profà. Precisament va ser aquesta obra, en què destaquen els esbossos que va fer de Polichinela, la que va influenciar a Goya quan va visitar Itàlia. Giovanni Domenico va ser també un important gravador, fet que va potenciar el ressò de la seva obra però especialment la del seu pare. Va morir a Venècia el març de 1804.




Parlem de Música...

Gian Francesco de Majo (Napoli, 24 de març de 1732 - Napoli, 17 de novembre de 1770) va ser un compositor italià. Es va formar inicialment amb el seu pare, el compositor Giuseppe de Majo, qui en aquell temps era primo maestro de la Capella Reial de Nàpols. També va rebre formació, en aquells primers anys, del seu oncle Gennaro Manno i de Francesco Feo. Ben aviat es va convertir en assistent del seu pare a la Capella Reial, lloc on també va treballar com a organista soprannumerario. El 1750, i després de la mort de Pietro Scarlatti, va accedir a un càrrec reglat d'organista i a partir del 1758 va ser nomenat segon organista. No obstant, i anys abans, havia començat a escriure música, especialment obra religiosa, molta de la qual va ser composta en honor a la Capella Reial. El 1759 va estrenar la seva primera òpera, Ricimero, re dei goti. a Roma i Parma, obra amb la qual va ser molt ben rebut a la capital italiana i amb cridòries de 'Viva Majo!'. A principis del 1760, va patir una greu malaltia forçant el seu retir temporal a Torre del Greco. Mesos més tard va tornar a Nàpols on va reiniciar les seves labors musicals de la Capella Reial. El seu èxit teatral d'aleshores va motivar diversos encàrrecs provinents de ciutats italianes diverses, entre elles, Venècia. Entre el 1761 i el 1763 va viure a Bolonya, on va estudiar amb el Pare Martini si bé el seu mestre es va lamentar de l'escassa implicació del seu alumne.

El febrer de 1764, i després d'una breu estada a Nàpols, va viatjar a Viena on va rebre una invitació per a escriure una òpera en motiu de la coronació de Josep II com a emperador del Sacre Imperi Romanogermànic. Des d'allà va viatjar a Mannheim, ciutat on va estrenar la seva òpera Ifigenia in Tauride (1764). El 1766 va tornar a Nàpols però per poc temps fruit de noves invitacions a Venècia, Roma i Mannheim. No obstant el 1767, i degut a una recaiguda de la seva malaltia, va decidir tornar definitivament a Nàpols on va procurar succeir al seu pare en el càrrec de primo maestro de la Capella Reial però no ho va aconseguir. Limitat per les finances, es va veure obligat a atendre noves peticions arribades del nord d'Itàlia afectant la seva delicada salut. De tornada a Napols el 1770, va assumir el càrrec de segon organista i compositor de música religiosa de la Capella Reial. Un any en què va rebre la visita de Mozart, qui en una carta a la seva germana va descriure la música de Majo com a 'bellissima', i de l'escriptor alemany Wilhelm Heinse qui també va quedar meravellat per la seva música. Poc després, i per encàrrec de la reina Maria Carolina de Nàpols, va iniciar la composició de l'òpera Eumene, la qual anava havia de ser representada el 4 de novembre de 1770 al Teatro San Carlo, però l'empitjorament de la salut del compositor va obligar a traslladar l'estrena de l'obra al gener de l'any següent. Tanmateix, Majo va morir el novembre de 1770 i havent finalitzat tan sols el primer acte, per la qual cosa les parts restants van ser obra de Giacomo Insanguine i Pasquale Errichelli.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
opere serie in three acts unless otherwise indicated
Ricimero, re dei goti (P. Pariati and A. Zeno: Flavio Anicio Olibrio), Parma, Ducale, 7 Feb 1759, D-Dlb, Hs, GB-Lbl, I-Rc, US-Wc; Rome, 1759, D-MÜs, P-La
Cajo Fabrizio (Zeno), Naples, S Carlo, 29 Nov 1760, La
Almeria (M. Coltellini), Livorno, S Sebastiano, spr. 1761, B-Br
Artaserse (P. Metastasio), Venice, S Benedetto, 30 Jan 1762, D-Bsb, P-La, US-Wc
Catone in Utica (Metastasio), Turin, Regio, carn. 1763, P-La (2 copies)
Demofoonte (Metastasio), Rome, Argentina, Feb 1763, B-Bc, D-Bsb, F-Pn, P-La
Alcide negli orti esperidi (2, Coltellini), Vienna, Privilegiato, 9 June 1764, A-Wn, US-Wc
Ifigenia in Tauride (M. Verazi), Mannheim, Hof, 5 Nov 1764, D-Bsb, US-Wc, ed. in RRMCE, xlvi (1996)
Motezuma (V.A. Cigna-Santi, after A. de Solis: La conquista del Messico), Turin, Regio, carn. 1765, P-La, US-Wc
La constancia dichosa (L. Fontana), Madrid, Duke of Medinaceli’s residence, 1765
Alessandro (nell’Indie) (Verazi, after Metastasio), Mannheim, Hof, 5 Nov 1766, D-Bsb (arias only)
Antigono (Metastasio), Venice, S Benedetto, 26 Dec 1767, P-La
Antigona (G. Roccaforte), Rome, Dame, carn. 1768, arias in B-Lc, I-Mc, PAc, Rc
Ipermestra (Metastasio), Naples, S Carlo, 13 Aug 1768, I-Nc, P-La
Adriano in Siria (Metastasio), Rome, Dame, carn. 1769, B-Bc (facs. in IOB, xlix, 1978), P-La, US-Wc
Didone abbandonata (Metastasio), Venice, S Benedetto, carn. 1770, D-Mh, P-La
Eumene (Zeno), Naples, S Carlo, 21 Jan 1771, completed by G. Insanguine and P. Errichelli, I-Nc, P-La

Doubtful:
Ifigenia in Aulide (Zeno), Naples, S Carlo, aut. 1762;
Ezio (Metastasio), Venice, S Benedetto, carn. 1769;
Ulisse, Rome, 1769;
L’eroe cinese (Metastasio), Naples, S Carlo, aut. 1770

Arias in pasticchios, all perf. London:
Ezio, King’s, 1764 (London, 1765);
Solimano, King’s, 1765 (London, 1765);
Eumene, King’s, 1766;
The Golden Pippin, Covent Garden, 6 Feb 1773

Vocal religiosa:

Orats and cants.:
Gesù sotto il peso della croce, Naples, 1764, A-Wn, I-Nc;
Cantata a tre voci, Naples, S Carlo, 1764, P-La;
La fuga in Egitto, 3vv, insts, Bologna, 1778, I-Bc, Bl;
La passione di Gesù Cristo, Bologna, 1778;
Per la morte di Gionata e di Saulle, Bologna, 1780;
Eccomi sola al fine, S solo, Gl;
Ester, 3vv, insts, B-Bc, I-Gl;
Il prodigio della grazia, 3vv, insts, Bl;
La gara delle grazie, Nc; other works

Masses and mass sections:
Qui sedes, E , 1749, I-Nf;
Qui sedes, A, 1749, Nf;
Quoniam, C, 1755, Nf;
Mass, G, 1769, Nc;
Mass, C, Mc, Nc;
Mass for double chorus, D, DK-Kk;
Mass, G, I-Mc, Nc (2 copies);
Quoniam, D, Nf;
Grad e Seq, D, D-MÜs;
Lit a 8 concertate, G, MÜs, dubious

Motets:
In procelloso mari, E , 1752, GB-Lbl;
2 Fremit procella, B , 1755, A, 1758, Lbl;
Fremant irata, D, 1760, I-Nf;
Arme pone, D, GB-Lbl;
Per te sum in procella, D, Lbl;
Plausus dare necesses, D, D-MÜs, GB-Lbl, Sicut cerva, D, D-MÜs;
Grata voce, F, I-Nc;
Quasi a procella, F, GB-Lbl;
Clamando a spes, G, D-MÜs;
Dum fremit unda insana, G, MÜs, I-Nc;
Grate palme, G, Nc;
Mare dat in navi, G, GB-Lbl;
Maris undae conturbatae, G, I-Nc;
Serena pace amata, G, D-MÜs;
Superba in mare irato, G, GB-Lbl;
Perfida bella tonant, B , I-Nc, Nf;
Turbidum en minatur, B , I-Bl;
Que rea procella, E , Nc, dubious

10 Salve regina settings:
g, Rome, 1753, GB-Lbl;
G, 1754, Lbl;
E , 1755–63, Lbl;
E  [several versions], before ?1760, D-Mbs, MÜs, E-SAcolo, GB-Lbl;
F, ?1763, D-MÜs, GB-Lbl, I-Bl, Mc, Nc;
D, D-Dlb, MÜs, I-Mc, Nc;
E , Mc, Nc;
E , D-Dlb, I-Gl, Nf;
E, D-MÜs, GB-Lbl;
F, Lbl

Other sacred:
Dixit Dominus, F, 1750, I-Nc (2 copies);
Tantum ergo, f, 1752, Nf;
Domine ad adiuvandum, G, 1761, Nf;
Tantum ergo, F, 1763, Nf;
Dixit Dominus, C, Nc;
Dixit Dominus, D, GB-Lbl, I-Nc;
Salve redemptor, E , DK-Kk;
Et Jesum benedictum, D, GB-Lbl;
Latin arias in D-Rp, GB-Lbl, I-Nf;
lamentations and lectios in Nf

Instrumental:

sonata, hpd, A-Wgm;
sonata, mand, bc, F-Pn, ed. M. Wilden-Husgen (Schweinfurt, 1994)

Font: En català: Gian Francesco de Majo (1732-1770) En castellano: Gian Francesco de Majo (1732-1770) In english: Gian Francesco de Majo (1732-1770) - Altres: Gian Francesco de Majo (1732-1770)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Europa Galante; Fabio Biondi
IMSLP: Gian Francesco de Majo (1732-1770)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada