diumenge, 29 de gener de 2017

VAET, Jacobus (c.1529-1567) - Missa "Tityre, tu patulae"

Gerard David - Canon Bernardijn Salviati and Three Saints
Obra de Gerard David (c.1460-1523), pintor flamenc (1)


- Recordatori de Jacobus Vaet -
En el marc de la commemoració del seu 450è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Gerard David (Oudewater, c.1460 - Brugge, 13 d'agost de 1523) va ser un pintor flamenc. La seva primera referència va datar del 1484 com a mestre del Gremi de Sant Lluc de Bruixes. Precisament allà va mantenir diversos càrrecs fins el 1501 i un taller molt actiu, arribant a ser també el seu degà després de la mort d'Hans Memling el 1494. El seu casament, el 1496, amb Cornelia Cnoop, excel·lent miniaturista i filla del degà del Gremi d'Orfebres de Bruges, li va obrir portes, assegurant-li una posició social elevada en la societat patrícia de la ciutat. Aquesta circumstància explicaria que el 1508 fos elegit membre a la Confraria de l'Arbre Sec, a la qual només persones riques i socialment rellevants hi podien accedir. El 1515, les dificultats per les que passava la ciutat van portar el pintor a traslladar-se a Anvers en un moment en què aquesta ciutat es preparava per rebre l'arxiduc Carles i celebrar el seu matrimoni. Com a pintor, les seves obres més famoses van ser els grans retaules, entre ells el de Baptisme de Crist, a Bruges, i especialment el de Madonna amb Àngels i Sants, a Rouen. Aquestes obres es van caracteritzar, malgrat la seva severitat, per la seva riquesa cromàtica i per l'hàbil tractament de la llum, el volum i l'espai. Els darrers anys va intercalar les seves estades a Anvers amb viatges a Bruges, ciutat on va morir l'agost de 1523.

Font: En català: Gerard David (c.1460-1523) En castellano: Gerard David (c.1460-1523) In english: Gerard David (c.1460-1523) - Altres: Gerard David (c.1460-1523)



Parlem de Música...

Jacobus Vaet (Kortrijk or Harelbeke, c.1529 - Wien, 8 de gener de 1567) va ser un compositor flamenc. L'any del seu naixement es dedueix a partir d'un document del 1543 que el situa amb 13 anys i en què es registra la seva acceptació com a nen del cor de la Onze Lieve Vrouwkerk de Kortrijk. Tot i que els registres de l'església afirmen que venia de Kortrijk, en els registres de matrícula de la Universitat de Lovaina el seu nom apareix com a 'Jacobus Vat d'Harelbeke'. Quan la seva veu va canviar el 1546, l'església li va donar una beca i va entrar a la universitat el 29 d'agost de 1547. El seu nom apareix en un document donat als membres de la capella de l'emperador Carles V del 1550 segons el qual constava com a tenor i estava casat. A partir del gener de 1554 va ocupar el càrrec de mestre de capella del nebot de Maximilià II en un càrrec que ja ocuparia la resta de la seva vida. Com a compositor va ser molt estimat pel mateix emperador però també per molts dels seus contemporanis entre els que van destacar el seu alumne Jacobus Regnart i els músics Jacob Handl i Johannes de Cleve. Vaet va morir a Viena el gener de 1567.

OBRA:

Vocal secular:

Chansons:
Amour leal, 4vv, 1556; S cxviii
Sans vous ne puis, 4vv, 1558; S cxviii
En l’ombre d’ung buissonet, 4vv, 1568; S cxviii

Vocal religiosa:

Masses:
Missa ‘Confitemini’, 4vv, D-Rp (on Mouton’s motet), S cviii–cix
Missa ‘Dissimulare’, 6vv, A-Wn, D-Mbs (on Rore’s motet Dissimulare etiam sperasti); S cviii–cix
Missa ‘Ego flos campi’, 6vv, A-Wn, D-AN, Bsb, F-Pc, PL-WRu (on Clemens non Papa’s motet); S cviii–cix
Missa ‘J’ai mis mon coeur’, 8vv, A-Wn, F-Pc (on Vaet’s Salve regina, 15641); S cxiii–cxiv
Missa ‘Miser qui amat’, 8vv, B-Bc, CZ-K (on Vaet’s motet); S cxiii–cxiv
Missa pro defunctis, 5vv, A-R, Wn, D-Bsb; S cviii–cix
Missa quodlibetica, 5vv, A-Gu, D-Nla, YU-Lu; S cviii–cix
Missa ‘Tityre, tu patulae’, 6vv, A-Wn, CZ-K, D-As, AN, Dlb, Rp, F-Pc, H-Bn, Pl-WRu (on Lassus’s motet and Vaet’s motet Vitam quae faciunt); S cxiii–cxiv
Missa ‘Vitam quae faciunt beatiorum’, 6vv, PL-WRu (on Vaet’s motet and Lassus’s Tityre, tu patulae); S cxiii–cxiv

Motets:
some motets ed. S
Modulationes, liber I, 5vv (Venice, 1562)
Modulationes, liber II, 5, 6vv (Venice, 1562); 1 ed. in Cw, ii (1929/R)
Qui operatus est Petro, 6vv (Vienna, 1560)
Motets in 1553; 1553, 2 ed. in Cw, ii (1929/R); 1553, 1 ed. in Cw, ii (1929/R); 1554; 1558; 1564; 1564; 1564; 1564; 1567; 1568; 1568, 1 ed. in Cw, ii (1929/R), 1 ed. in MAM, xii (1960); 1568; 1568; 1568, ed. in CMM, lxiv (1974); 1568
Motets in B-Br; D-Mbs; D-Tu, ed. in Cw, ii (1929/R)
2 motets: Egressus Jesus, Transeunte Domino, attrib. Vaet by F. Commer, Collectio operum musicorum batavorum, ii, iv (Berlin, 1844–58), actually by Wert

Other sacred:
8 Magnificat (1 in each tone), D-Mbs, Rp; S cxvi
8 Salve regina: 4vv (2 settings), 1568; 5vv (2 settings), 1568; 6vv (2 settings), 1568; 8vv (2 settings), 1564; all in S cxvi
8 hymns, 5, 6vv, 1567, A-Gu; 2 ed. in MAM, viii (1958)
Vater unser in Himmelreich, inc., D-Dlb; S cxviii
Hymnus S Michaelis archangeli (frag.), in L. Zacconi: Prattica di musica (Venice, 1596)

Font: En català: Jacobus Vaet (c.1529-1567) En castellano: Jacobus Vaet (c.1529-1567) In english: Jacobus Vaet (c.1529-1567) - Altres: Jacobus Vaet (c.1529-1567)



Informació addicional... 

INTERPRETS: Capella de la Torre
JPC: Musica Ferdinandea
SPOTIFY: Musica Ferdinandea



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: