divendres, 16 de desembre de 2016

WEIGL, Joseph (1766-1846) - Cantata pastorale "Il Sacrifizio" (1806)

Anton Petter - Portrait of four children, full length, in a landscape, with a sheep and turtle doves
Obra d'Anton Petter (1781-1858), pintor austríac (1)


- Recordatori de Joseph Weigl -
En el marc de la celebració del seu 250è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Anton Petter (Wien, 12 d'abril de 1781 - Wien, 14 de maig de 1858) va ser un pintor austríac. Fill de l'arquitecte Johann Baptist Petter i cosí del pintor Franz Xaver Petter, es va formar a partir del 1792 a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena on va realitzar còpies de mestres antics. El 1808 es va traslladar a Roma i el 1809, al seu retorn a Viena, va ser guardonat amb el Reichel-Preis. El 1814 va entrar com a membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Viena assolint el càrrec de professor de pintura històrica el 1822. Posteriorment, entre els anys 1829 i 1850 va ser dirigir l'Escola de Pintura i Escultura associada a l'Acadèmia de Belles Arts de Viena. Com a pintor va explorar principalment temàtica religiosa i històrica en un estil neoclàssic. Va morir a Viena el maig de 1858.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Anton Petter (1781-1858)



Parlem de Música...

Joseph Weigl (Eisenstadt, 28 de març de 1766 - Wien, 3 de febrer de 1846) va ser un director i compositor austríac. Fill de Joseph Franz Weigl, el 1769 es va traslladar amb la seva família a Viena on va rebre formació de F.L. Gassmann. A partir del 1775 va rebre classes de cant i baix continuo amb Sebastian Witzig, mestre del cor de Korneuburg, i entre el 1776 i el 1782 va estudiar amb Albrechtsberger a Viena. Amb només 16 anys va compondre la seva primera òpera Die unnütze Vorsicht per a un teatre de titelles, obra que posteriorment es va adaptar per a representar-se al Burgtheater de Viena el 1783. La seva amistat amb el baró Gottfried van Swieten va facilitar el seu contacte amb músics com Mozart, Salieri, Teyber o Starzer, entre altres. A partir d'aleshores, va rebre classes de Salieri en composició i en direcció teatral participant poc després com a cantant en algunes òperes del mateix Salieri o de Mozart. A partir del 1790 va treballar com a assistent del Kapellmeister substituint a Salieri el juliol de 1791. Allà va començar amb gran èxit amb la seva òpera La principessa d’Amalfi (1794) elogiada unànimement per la crítica i públic. Fruit d'aquest èxit, va rebre l'encàrrec de compondre una òpera i dos ballets anualment per la qual cosa el seu repertori es va ampliar ràpidament. El 1802 es va casar amb Elisabeth Bertier amb qui va tenir tres fills en un any en què també va rebre una oferta de l'Òpera de Sttutgart que no va acceptar. A Viena va rebre el mecenatge de l'emperadriu Maria Teresa per a qui va compondre diverses òperes. El 1807 va estrenar amb enorme èxit la seva òpera Il rivale di se stesso a Milà fins el punt que va ser representada 111 vegades en tres anys. A Milà va rebre una oferta per a dirigir el Conservatori càrrec que va declinar, tornant a Viena el 1808. A la capital austríaca va seguir estrenant òperes, entre elles Die Schweizerfamilie, òpera que el va fer internacionalment famós. A partir d'aleshores va rebre encàrrecs dels teatres més prestigiosos d'Europa. A partir del 1823 es va jubilar teatralment dedicant-se de ple en la composició de música religiosa sent nomenat, el 1828, vice-Kapellmeister de la cort austríaca. Allà hi va romandre fins el 1838, retirant-se definitivament el 1839. El seu germà Thaddäus Weigl va ser també compositor. Anys més tard, Wiegl va morir a Viena el febrer de 1846.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
WB Vienna, Burgtheater
WK Vienna, Kärntnertortheater

Die unnütze Vorsicht, oder Die betrogene Arglist (1, F.L. Schmidel), WB, 23 Feb 1783 [for marionette production]
Il pazzo per forza (dg, 2, C. Mazzolà), WB, 14 Nov 1788
La caffettiera bizzarra (dg, 3, L. da Ponte, after C. Goldoni), WB, 15 Sept 1790
Der Strassensammler (Lumpensammler) oder Ein gutes Herz ziert jeden Stand (komische Oper, 1, P. Weidmann), Vienna, Leopoldstadt, 13 Oct 1792
La principessa d’Amalfi (dg, 2, G. Bertati), WB, 10 Jan 1794; ov., arr. hpd (Vienna, ?1795)
Das Petermännchen (Schauspiel mit Gesang, 8, H. Spiess, rev. K.F. Hensler), Vienna, Leopoldstadt, 8 April 1794 [pt 1], ?Apri/May 1794 [pt 2], songs (Brunswick, n.d.)
Giulietta e Pierotto (dg, 2, G. De Gamerra), WB, 16 Oct 1794, excerpts (Offenbach, n.d.)
I solitari (dramma tragi-comico, 3, De Gamerra), WK, 15 March 1797, excerpts (Vienna, n.d.)
L’amor marinaro ossia Il corsaro (dg, 2, De Gamerra), WB, 15 Oct 1797, vs (Vienna, n.d.; Bonn, n.d.); also as Der Korsar aus Liebe
Das Dorf im Gebirge (Schauspiel mit Gesang, 2, A. von Kotzebue), WB, 17 April 1798, vs (Breslau, n.d.)
L’accademia del maestro Cisolfaut (2, De Gamerra), WK, 14 Oct 1798
Die Herrenhuterinnen (Spl, L.B. Picard), WK, 26 Nov 1804, notturno (Vienna, n.d.)
L’uniforme (heroisch-komische Oper, 3, G. Carpani), Schönbrunn; as Die Uniform, WK, 15 Feb 1805, vs (Vienna n.d.)
Vestas Feuer (heroische Oper, 2, J.E. Schikaneder), Vienna, An der Wien, 7 Aug 1805
Il principe invisibile (4, ?after F. Foignet), Laxenburg, 4 Oct 1806
Kaiser Hadrian (grosse Oper, 3, P. Metastasio and J. Sonnleithner), WK, 21 May 1807
Ostade oder Adrian von Ostade (1, G.F. Trietschke), WK, 3 Oct 1807, vs (Bonn, n.d.)
Cleopatra (os, 2, L. Romanelli), Milan, Scala, 19 Dec 1807
Il rivale di se stesso (2, Romanelli), Milan, Scala, 18 April 1808, excerpts (Milan, n.d.); as Liebhaber und Nebenbuhler in einer Person, Vienna, 1812
Das Waisenhaus (Spl, 2, Treitschke), WK, 4 Oct 1808, vs (Vienna, n.d.); Fr. trans., B-Bc
Die Schweizerfamilie (lyrische Oper, 3, I.F. Castelli, after C.G. d’Aucour de Saint Just), WK, 14 March 1809 (Vienna, n.d.); as Emmeline, ou La famille suisse, Paris, 1827, arr. Crémont (Paris, 1827)
Die Verwandlungen (Operette, 1, after Viscount de Ségur), ?Berlin, Feb 1810
Der Einsiedler auf den Alpen (1, Treitschke), WK, 13 June 1810
Franziska von Foix (heroisch-komische Opera, 3, Castelli), WK, 7 Feb 1812
Der Bergsturz (Spl, 3, A.F. Reil), WK, 19 Dec 1813, vs (Leipzig, n.d.)
Die Jugend (Jugendjahre) Peter des Grossen (3, Treitschke, after J.-N. Bouilly), WK, 10 Dec 1814, vs (Mainz, n.d.)
L’imboscata (2, Romanelli), Milan, Scala, 8 Nov 1815, excerpts (Milan, n.d.)
Margaritta d’Anjou ossia L’orfana d’Inghilterra (melodramma eroicomico, 2, Romanelli), WK, 16 March 1819 (in Ger. trans.)
Die Nachtigall und der Rabe (1, Treitschke), WK, 20 April 1818, vs (Vienna, n.d.)
Daniel in der Löwengrube, oder Baals Sturz (heroische Oper, 3, Reil), WK, 13 April 1820
König Waldemar, oder Die dänischen Fischer (Spl, 1, Castelli), WK, 11 May 1821
Edmund und Caroline (1, Treitschke after B.-J. Marsollier des Vivetières), WK, 21 Oct 1821
Die eiserne Pforte (grosse Oper, 2, J. Ritter von Seyfried, after E.T.A. Hoffmann: Das Majorat), WK, 27 Feb 1823

Other stage:
WB Vienna, Burgtheater
WK Vienna, Kärntnertortheater

Ballets (all pubd kbd arrs. Vienna, n.d.; MSS in A-Wgm, Wn, elsewhere):
Il simbolo della vita umana (A. Muzzarelli), WB, 10 May 1794;
I molinari (Muzzarelli), WB, 16 June 1794;
Pigmalione (Muzzarelli), WK, 1 Aug 1794;
Riccardo cor di Leone (S. Viganò), WK, 2 Feb 1795;
Il ratto d’Elena (Muzzarelli), WB, 16 May 1795, pubd kbd arr.;
L’incendio e la distruzione di Troja (Muzzarelli), WK, 2 Jan 1796, pubd kbd arr.;
Alonso e Cora (G. Traffieri), WK, 30 March 1796, pubd kbd arr., str qt arr. (Vienna, n.d.);
Alcina (Traffieri), WK, 25 Jan 1798, pubd kbd arr.;
I bacchanti, Vienna, 1799;
Rolla oder Die Spanier in Peru (Traffieri), WK, 13 March 1799;
Clothilde, Prinzessin von Salerno (Viganò), Vienna, 1799;
Die Waise der Höhle (F. Clerico), WB, 14 March 1800, collab. P. Wranitzky, pubd kbd arr.;
Alceste (G. Gioja), WK, 6 Aug 1800, kbd arr. (?Vienna, 1802);
Zulima und Azem (Gioja), WK, 29 Nov 1800;
Das närrische Wesen, Vienna, 29 Nov 1800;
La ballerina d’Athene (Muzzarelli), WK, 31 Aug 1802, pubd kbd arr.;
I spagnoli nell’isola Cristina (Viganò), WK, 16 March 1802, arr. wind insts, D-DS;
I giuochi istmici (Viganò), WK, 13 July 1803;
Caio Marzio Coriolano (Viganò), Milan, 1804;
Die vier Elemente, Vienna, 6 June 1806;
La parodia dei 4 elementi, Vienna 1806;
Orientalisches Divertissement (Taglioni), ?1807;
Prometeo (Viganò), Milan, 1813;
Wilhelm Tell, collab. A. Gyrowetz

Incidental music in:
Fürstengrösse (F.W. Ziegler), 1791;
Die Pilger (Ziegler), 1791;
Die Sonnenjungfrau (von Kotzebue), 1791;
Die Weiberehre (Ziegler), 1792;
Die Hochzeit im Reich der Toten
Allerley (Liederspiel), A-Wn
Amletto (melodrama, 2), 1791
Many pieces added to operas by Paisiello, Zingarelli, Mozart, Cimarosa, Mayr, Winter and others

Cantatas (first perf. in Vienna unless otherwise stated, MSS in A-Wgm, Wn, D-DS):
Flora e Minerva, 1791;
Venere ed Adone, Eszterháza, 1791;
Diana ed Endimione, 1792;
Auf Erzherzog Karls Rückkunft, 1797;
Die Gefühle der Dankbarkeit oder Die Gefühle meines Herzens, 1797;
L’amor figliale, 1800;
La festa di Carolina negli Elisi (De Gamerra), 1801;
Il giorno di nascità, 1801;
Il miglior dono, 1801;
Le pazzie musicale, 1802;
Der gute Wille, 1803;
Die Musen, 1805;
Il riposo dell’ Europa (L. Prividale), 1806;
I sacrifizio, 1806;
Der Sieg der Eintracht (Castelli), 1811;
Die Pilgerreise (M. von Collin), 1812;
Venere e Marte, Raudnitz [now Roudnice], 1812;
Die Kraft der Weihe oder Die Weihe der Zukunft (Sonnleithner), 1814;
Il ritorno d’Astrea (V. Monte), Milan, 1815;
Des Volkes Wunsch (Castelli), 1826; others
Landwehrlieder (H.J. von Collin), chorus, orch (Redoutensaal, Vienna, 1809)
Many other lieder pubd separately

Vocal religiosa:

Masses:
E , 1783;
F, 1784;
C, 1827, with grad Felix es sacra virgo Maria, F, off Beata est virgo Maria, E ;
D, 1828, with grad Suscepimus Deus misericordiam tuam, B, off Maria mater gratiae, A;
E , 1829, with grad Diffusa est gratia, C, off Sancta Maria mater Dei, A ;
B , 1830, with grad Propter veritatem et mansuetudinem, G, off Assumpta est Maria in coelum, D;
D, 1831, with grad Benedicta et venerabilis, F, off Te matrem Dei laudamus, B ;
F, 1832, with grad Benedicta et venerabilis, F, off Ave Maria gratia plena, A;
G, 1833;
A, 1834;
E, 1837

Orats:
La passione di Gesù Cristo (G. Carpani), 1804, A-Wgm, D-Dlb;
La resurrezione di Gesù Cristo (Carpani), 1804, A-Wgm, Wn

Other sacred:
Francisce pauper humilis, C, off

Instrumental:

Orch:
Hpd Concertino, D, 1801;
12 minuets, 2 vn, 2 ob, 2 cl, 2 bn, fl, pic, 2 hn, 2 tpt, timp, triangle;
Marcia carouselle;
4 quadrilles;
others

Chbr.:
Concertino, fl, ob, cl, bn, hp, c1815, ed. in Mw, xlvi (1972);
Opus symphonicum, eng hn, fl d’amore, va d’amore, tpt, hpd, vc, 1799 [? same as Sonata a 7 for same insts, except glock substituted for hpd];
6 trios, ob, vn, vc;
March, 2 ob, 2 cl, 2 bn, 2 hn

Font: En català: Joseph Weigl (1766-1846) En castellano: Joseph Weigl (1766-1846) In english: Joseph Weigl (1766-1846) - Altres: Joseph Weigl (1766-1846)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

L'Europa d'entre segles va ser un període extraordinàriament fèrtil i prolífic musicalment parlant. Vull creure que per aquest motiu van ser centenars els autors, com el d'avui, que ràpidament van sucumbir en l'anonimat anys després de la seva mort. En cas contrari, i si de forma natural ja m'entristeixen els abandonaments musicals, el cas que avui ens ocupa encara m'amplifica més aquesta devastadora sensació. Però bé, intentarem fer justícia a Joseph Weigl, un compositor amb una trajectòria professional de gran transcendència en la vida cultural austríaca, i de qui en el seu temps en van parlar meravelles. De fet, haurem de fer esforços per entendre el per què d'un silenci musical tant generalitzat en veu del substitut de Salieri a la cort reial austríaca com a compositor oficial d'òperes i ballets. I encara menys tenint en compte l'èxit rotund de bona part del seu repertori teatral elogiat per Haydn o Beethoven i pel públic austríac i italià. Tot un despropòsit incomprensible en relació a un mestre que també va tenir el plaer de cantar acompanyat al piano per Mozart. I tot plegat, i per més inri, en l'any de celebració del seu 250è aniversari on fins i tot així no s'ha editat, i desconec si representat, cap de les seves obres. Un greuge que tant de bo puguem resoldre amb el temps, si bé i observant l'extens repertori del seu treball caldran anys de suor i llàgrimes per remeiar tant injusta situació. Avui un primer gra de sorra per com a mínim donar-lo a conèixer en societat i poder començar a escriure una breu introducció del seu llibre musical. I per fer-ho, què millor en el seu cas que amb una partitura escènica.

I així serà en aquesta peculiar i còmica Cantata Pastoral "Il Sacrifizo" per a solistes, cor, violoncel i piano i que Weigl va estrenar el 12 de febrer del 1806 a les dependències de l'emperador Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic per a celebrar el seu aniversari i pocs mesos abans, precisament, de la dissolució d'aquest Imperi mil·lenari. Pel que fa a l'origen de l'obra cal buscar-la en un dels capítols més convulsos en la història dels Habsburg; la conquesta de Viena el 1805 pels francesos i l'ocupació de Napoleó del Palau de Schönbrunn fet que col·lateralment va provocar un any més tard la desintegració del Sacre Imperi Romanogermànic. L'obra, tot i la pintura dramàtica amb què s'emmiralla, és una comèdia pastoral situada en una terra mitològica governada per un emperador i en què els protagonistes estan planejant un sacrifici curiosament per a celebrar l'aniversari de l'emperador. En el transcurs dels preparatius descobreixen que les eines imprescindibles pel sacrifici han estat robades l'embolic resultant del qual provoca el deliri de tots ells. Només l'aparició d'Apol·lo, com a déu de la llum i la música, salvarà les ànimes que desesperadament cerquen aquestes eines per a poder fer els honors al seu emperador. Un sacrifici metafòric que traslladat al món real sembla anticipar-se a la posterior renúncia de Francesc II com a emperador del Sacre Imperi Romanogermànic per salvar Viena de Napoleò. Musicalment, la cantata sembla entrellaçar plàcidament els elements de l'òpera seriosa i l'òpera bufa amb notable sentit de l'humor i una sorprenent hilaritat tot i la complexa i dramàtica realitat del moment històric en què es va representar... En definitiva, un regal deliciós d'un Joseph Weigl a qui vull celebrar amb vigor i contundència per tal d'alçar una veu incomprensiblement defenestrada i que mereix un renaixement immediat!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: I Virtuosi Ambulanti
AMAZON: WEIGL, J. - Il Sacrifizio
SPOTIFY: WEIGL, J. - Il Sacrifizio



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Thanx
    The sleeve is quite strange... for classical music
    Pulzuzu

    ResponElimina