dijous, 8 de desembre de 2016

PONCE, Manuel Maria (1882-1948) - Piano Concerto No. 1 "Romantico"

Diego Rivera - Sueño de una tarde dominical en la Alameda Central
Obra de Diego Rivera (1886-1957), pintor mexicà (1)


- Recordatori de Manuel Maria Ponce -
En el dia de la celebració del seu 134è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Diego Rivera (Guanajuato, 8 de desembre de 1886 - Ciudad de México, 24 de novembre de 1957) va ser un pintor mexicà, considerat un dels més importants del seu país. Es va formar a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, a la ciutat de Mèxic. Entre el 1907 i el 1921 va estudiar pintura a Europa, principalment a Espanya i França, familiaritzant-se amb les innovadores formes cubistes de Pablo Picasso, l'impressionisme de Renoir, la composició de Cézanne i l'obra d'altres artistes de l'època. El 1921, Rivera va tornar a Mèxic, on la seva obra va ser determinant en el renaixement de la pintura mural iniciada per altres artistes i patrocinada pel govern. A partir d'aleshores es va dedicar a pintar grans frescs, sobre la història i els problemes socials del seu país, en els sostres i parets d'edificis públics, ja que considerava que l'art havia de servir a la classe treballadora i per tant romandre disponible o al seu abast. Entre el 1923 i el 1926 va realitzar els murals al fresc de la Secretaria d'Educació a la ciutat de Mèxic, però la seva obra mestra va ser La terra fecunda (1927) per a l'Escola Nacional d'Agricultura de Chapingo, on va representar el desenvolupament biològic de l'home i la seva conquesta de la natura. El 1929 es va casar amb Frida Kahlo, considerada una representant insigne de la pintura introspectiva mexicana del segle XX. Va ser, alhora, un dels fundadors del Partit Comunista Mexicà i la seva fama el va portar a exposar i treballar als Estats Units on la seva figura va ser controvertida. El 1935 va concloure un dels seus projectes més ambiciosos, els frescs per l'escala monumental del Palau Nacional de la ciutat de Mèxic, amb la seva pròpia interpretació de la història del seu país, des dels temps precolombins fins a l'actualitat. Rivera va ser també prolífic en la seva obra de cavallet, amb una visió alegre i sovint sensual del folklore del seu país. Va morir el novembre de 1957 a la ciutat de Mèxic.

Font: En català: Diego Rivera (1886-1957) En castellano: Diego Rivera (1886-1957) In english: Diego Rivera (1886-1957) - Altres: Diego Rivera (1886-1957)



Parlem de Música...

Manuel María Ponce Cuéllar (Fresnillo, 8 de desembre de 1882 - Ciudad de México, 24 d'abril de 1948) va ser un compositor mexicà. Va estudiar a la capital del país i al Conservatori Stern de Berlín abans de viatjar a Itàlia on va estudiar composició amb Marco Enrico Bossi. Durant els seus primers anys i després del seu retorn a Mèxic, es va dedicar a compondre, dirigir, ensenyar i escriure crítica musical. Va ocupar la càtedra de piano al Conservatorio Nacional de Música de Mèxic i el 1918 es va fer càrrec de la direcció de l'Orquestra Simfònica Nacional. Després d'una estada a París, cursant estudis a l'École Normale de Musique amb el compositor francès Paul Dukas en la dècada del 1920, va abandonar el suau estil de saló vigent a Mèxic en aquella època i va començar a servir-se d'un llenguatge impressionista amb estructures concises i tècniques contrapuntístiques. Les obres per a guitarra que va compondre amb aquest estil, especialment Folías de España, així com els 24 preludis i les 5 sonates, es van convertir en clàssics del repertori modern de l'instrument. Va ser autor així mateix de música orquestral, de cambra i de piano, així com de cançons entre les que va destacar Estrellita (1914). Va ser un estudiós del folklore musical mexicà des del 1906 el qual va fomentar i divulgar en conferències. Va morir a Ciudad de México l'abril de 1948.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
El patio florido (op, 2, C. González Peña), 1913, inc.;
La verdad sospechosa (incid. music, J. Ruiz de Alarcón), 1934

Songs:
Forse, 1905;
Ho bisogno, 1905;
Romanzetta, 1905;
Sperando, sognando, 1905;
Dos poemas alemanes, 1906;
Toi, 1909;
Ultimo ensueño (L.G. Urbina), 1909;
Soñó mi mente loca (Urbina), 1909;
Estrellita, 1912, also arr. 1v, chbr orch;
Por tí mi corazón (Urbina), 1912;
Serenata mexicana, 1v, chbr orch, 1915, also arr. 2vv, chbr orch;
Ofrenda, 1916;
Aleluya (L. Espinoza), c1921, also arr. 1v, chbr orch
3 poemas de R. Tagore, 1921;
3 poemas de Lermontow, 1925;
5 poemas chinos (F. Toussaint), 1934, also arr. 1v, chbr orch;
3 poemas de M. Brull, 1934, also arr. 1v, chbr orch;
3 poemas franceses, c1934;
4 poemas de F.A. de Icaza, 1936;
3 poemas de E. González Martínez, 1938;
Acuérdate de mí;
Adiós mi bien;
2 poemas de B. Dávalos;
Insomnio;
Poema de primavera;
6 poemas arcaicos, also arr. 1v, chbr orch

Folksong arr.:
A la orilla de un palmar, A ti va, Acuérdate de mí, Adiós mi bien, Ah, que bonito, Cerca de mí, Cielito lindo, Cuiden su vida, China de mi alma, De tres flores, Dolores hay, Dos seres hay, El bracero, El desterrado, Estrella del norte, Hace ocho meses, La barca del marino, La despedida, La ola, Palomita, La palma, La peña, La visita, Nunca, nunca, Ojitos aceitunados, Oye la voz, Para amar sin consuelo, Para qué quiero la vida, Perdí un amor, Perdida ya toda esperanza, Pobre del hombre pobre, Por esas calles, Por tí mujer, Que chulos ojos, Que lejos ando, Que pronto, Quisiera morir, Si algúna vez, Si eres recuerdo, Si algún ser, Son las horas, Soy paloma errante, Te amo, Todo pasó, Trigueña hermosa, Valentina, Ven oh luna, Vengo a saber si tu me amas, Voy a partir, Ya sin tu amor, Yo me propuse, Yo mismo no comprendo, Yo te quiero

Instrumental:

Orch.:
Pf Conc., 1912;
Interludio elegíaco, 1919;
Estampas nocturnas, 1923;
Merlín, [suite after Albéniz' opera], 1929;
Danse des anciens mexicains, 1930;
Suite en estilo antiguo, 1933;
Poema elegíaco, 1934;
Chapultepec, sym. poem, 1934;
Ferial, sym. poem, 1940;
Concierto del sur, gui, orch, 1941;
Vn Conc., 1943;
Instantáneas mexicanas, 1947

Chbr::
Andante, str qt, 1902;
Pf Trio, 1912;
Sonata, vc, pf, 1922;
Sonata, gui, hpd, 1926;
Str Qt, 1929;
3 preludios, vc, pf, 1930;
Sonata breve, vn, pf, 1932;
Preludio, gui, hpd, 1936;
Sonata, vn, va, 1939;
Str Trio, 1943;
Canción de otoño, vn, pf

Piano:
Marcha del sarampión, 1891;
Malgré tout, 1900;
Gavota, 1901;
Bersagliera, 1903;
11 miniaturas, 1903;
3 preludios, 1905;
Arrulladora mexicana [II], 1905;
4 fugas, 1906;
Nocturno, 1906;
Arrulladora mexicana, 1909;
Primer amor, 1909;
Scherzino mexicano, 1909;
13 románticos, 1910;
Mayo (1910);
Rapsodia mexicana I, 1911;
Album de amor, 1912;
2 nocturnos, 1912;
Leyenda, 1912;
Preludio y fuga sobre un tema de Bach, 1912;
Scherzino (Homenaje a Debussy), 1912;
Tema variado mexicano, 1912;
A la memoria de un artista, 1913;
En una desolación, 1913;
Sonata no.1, 1913;
Rapsodia cubana I, 1914;
Rapsodia cubana II, 1914
Rapsodia cubana III, 1914;
Rapsodia mexicana II; 1914;
Balada mexicana, 1915;
Barcarola mexicana (Xochimilco), 1915;
Romanza, 1915;
Serenata mexicana, 1915;
Guateque, 1916;
Morire habemus, 1916;
Preludio cubano, 1916;
Preludio y fuga sobre un tema de Haendel, 1916;
Sonata no.2, 1916;
Suite cubana, 1916;
Hojas de álbum, 1917;
Elegía de la ausencia, 1918;
Canon, 1919;
Glosario íntimo, 1919;
Momento doloroso, 1919;
Preludio mexicano, 1919;
Rapsodia mexicana III (yucateca), 1919;
Scherzino maya, 1919;
La vida sonríe (1919);
Minueto (1919);
Gavota y mussette, 1920;
Evocaciones, 1921;
Hacia la cima, 1921;
Preludios encadenados, 1927
4 piezas, 1929;
Sonatina, 1932;
Preludio romántico, 1934;
Danza de la pascola, 1937;
Idilio mexicano, 2 pf, 1939;
20 piezas fáciles, 1939;
4 danzas mexicanas (1941);
2 études (1942);
Estrellita (Metamorfósis de concierto), 1943;
20 mazurkas;
Alma en primavera;
Apasionadamente;
Bocetos nocturnos;
Cadenza for J.C. Bach: Sinfonia concertante;
Canción del martirio;
5 hojas de Album;
2 cadenzas for Beethoven: Pf Conc. no.4;
2 danzas (mexicana y cubana);
2 danzas (sobre temas de J. Gilbert);
Horas augustas; Intermezzos) nos.1 and 2;
Jarabe;
Juventud;
Nocturno II;
Preludio trágico;
Preludio y fuga, left hand;
Rapsodia cubana;
Serenata arcaica

Guitar:
Sonata mexicana, 1923;
3 canciones mexicanas, 1923–7;
24 preludios, 1926–30;
Tema variado y final, 1926;
Alborada, 1927;
Sonata III, 1927;
Sonata clásica, 1928;
Sonata romántica, 1929;
Diferencias sobre la folía de España y fuga, 1930;
Estudio, 1930;
Sonata de Paganini, 1930;
Suite, A, 1930 [orig. attrib. S.L. Weiss];
Homenaje a Tárrega, 1932;
Mazurca, 1932;
Sonatina meridional, 1932;
Rumba, 1932;
Trópico, 1932;
Vals, 1932;
Variaciones sobre un tema de A. de Cabezón, 1948

Literatura:

Escritos y composiciones musicales’, Cultura, iv/4 (Mexico, 1917)
Nuevos escritos musicales (Mexico City, 1948)
La música después de la guerra’, Revista musical de México, i/1 (1919), 5–9
La música norteamericana’, Revista musical de México i/2 (1919), 22–3
Apuntes sobre música mexicana’, Boletín latinoamericano de músca, iii/3 (1937), 37–42 

Font: En català: Manuel María Ponce Cuéllar (1882-1948) En castellano: Manuel María Ponce Cuéllar (1882-1948) In english: Manuel María Ponce Cuéllar (1882-1948) - Altres: Manuel María Ponce Cuéllar (1882-1948)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

En aquest espai són encara poques les vegades que hem explorat el continent americà des d'una perspectiva romàntica, no així colonial on els exemples han estat diversos. I Mèxic, en el seu cas, va ser una de les geografies més interessants, tant si la nostra mirada és propera o llunyana en el temps. I de fet, un dels seus il·lustres representants va ser Manuel Maria Ponce, conegut especialment per la seva cançó "estrellita", tant cèlebre, que molts pensen que és una melodia popular. Precursor, en bona part, del posterior domini d'autors com Carlos Chávez i Silvestre Revueltas, va ser un dels primers en explorar i consolidar el llenguatge modern que havia importat dels seus anys d'aprenentatge a París on l'impressionisme musical n'era una de les tendències dominants. A Mèxic, no obstant, hi haurem d'afegir el vector folklòric d'arrel més tradicional i que Ponce també va integrar en la seva obra en la qual van destacar tres gèneres diferenciats; la cançó, el piano i la guitarra, tots ells imprescindibles per entendre'n la seva naturalesa musical. El repertori orquestral, més eclipsat, va ser més discret en quantitat però no així en qualitat citant-se habitualment el seu concert de violí i els tres poemes simfònics. Però fins i tot i més amagat que tots ells i oblidats fins fa quatre dies, Ponce va publicar dos concerts de piano, el segon d'ells inacabat. I en aquest relativament breu Concerto No. 1 "Romantico" per a piano i orquestra de 1912, Ponce va abraçar intensament la filosofia romàntica fins a l'extrem de descol·locar-nos fruit de l'enorme i brillant exposició musical d'aquest "inesperat romanticisme de manual" amb què es presenta i que contrasta immediatament amb tota la seva obra posterior, de clara vocació avantguardista. En qualsevol cas, una partitura d'exuberància orquestral, per moments onírica i per altres tempestuosa, i on el piano sembla fruir amb passió desenfrenada d'aquest esplèndid i emotiu homenatge al romanticisme més genuí, aquell que tant ens agrada!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Rodolfo Ritter (piano); Orquesta Sinfonica de San Luis PotosiZaeth Ritter (1973-2015, directora)
AMAZON: PONCE, M. - Piano Concertos Nos. 1 & 2
CPDL: No disponible
SPOTIFY: PONCE, M. - Piano Concertos Nos. 1 & 2



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris: