dijous, 1 de desembre de 2016

DU MAGE, Pierre (1674-1751) - Suite du premier ton (1708)

Anthonie de Lorme, Anthonie Palamedesz. - The interior of a renaissance-style church at night with an elegant couple making an entrance
Obra d'Anthonie de Lorme (c.1610-1673), pintor holandès (1)


- Recordatori de Pierre du Mage -
En el dia de la commemoració del seu 265è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Anthonie de Lorme (Tournai, c.1610 - Rotterdam, 1673) va ser un pintor francès, que va treballar la major part de la seva vida a Holanda. Va néixer a França però es va traslladar a Rotterdam en la dècada de 1650, on hi va romandre durant la resta de la seva vida. Inspirat pels pintors propers de Delft, que van popularitzar els interiors arquitectònics, es va dedicar a la pintura d'interiors d'esglésies holandeses, especialment la de l'església Grote of Sint-Laurenskerk. En aquest sentit, va gravar l'ampli espai interior, les voltes de fusta i els grans finestrals amb tant detall que les seves pintures van ser utilitzades pels restauradors després de la Segona Guerra Mundial. Va morir a Rotterdam el 1673.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Anthonie de Lorme (c.1610-1673) - Altres: Anthonie de Lorme (c.1610-1673)



Parlem de Música...

Pierre du Mage (Beauvais, 23 de novembre de 1674 - Laon, 2 de desembre de 1751) va ser un organista i compositor francès. Es va formar amb el seu pare Pierre du Mage, organista en aquell temps de la Catedral de Beauvais, abans de viatjar a París. Allà va rebre formació de Louis Marchand i va fer amistat amb Nicolas Lebègue, organista i clavecinista francès. Als 30 anys, va assolir el càrrec d'organista de la Basílica de Saint-Quentin i més tard el mateix càrrec a la Catedral de Laon. Va ser allà on va publicar la seva única col·lecció de partitures, el Livre d’orgue contenant une suite du premier ton (1708). Va publicar un segon llibre de peces d'orgue el 1712 però es va perdre posteriorment. El 1719, i després d'algunes desavinences amb els seus superiors, va dimitir del seu càrrec abandonant la carrera musical en favor d'un càrrec de funcionari a Laon, ciutat on va morir el desembre de 1751.

Font: En català: No disponible En castellano: Pierre du Mage (1674-1751) In english: Pierre du Mage (1674-1751) - Altres: Pierre du Mage (1674-1751)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Pierre du Mage, juntament amb el seu col·lega de professió Louis Nicolas Clérambault (escoltar aquí), va ser probablement un dels darrers representants, tot i l'escàs repertori que se'n conserva, de l'escola d'orgue del barroc francès. Du Mage, nascut possiblement a Beauvais, es va traslladar a París ben aviat i havent rebut una breu formació del seu pare, el també organista Pierre du Mage. A la capital francesa, va conèixer i estudiar amb el famós organista Louis Marchand qui el va adoctrinar, en el bon sentit, en les formes tradicionals franceses, extensives a tants i tants autors del seu entorn. Poc després, el contacte amb el també organista Lebègue va ser clau per accedir al seu primer càrrec destacat, el d'organista de la Basílica de Saint-Quentin que el va definitivament impulsar a un nou lloc sensiblement millor que l'anterior, el d'organista a la Catedral de Laon. Precisament, en el transcurs d'aquesta feina va publicar la única col·lecció de partitures que actualment se'n conserven, el Livre d’orgue contenant une suite du premier ton (1708). Una col·lecció amb una Suite du premier ton estructurada en vuit moviments característics: Plein jeu, Fugue, Trio, Tierce en taille, Basse de trompette, Récit, Duo i Grand jeu. Nomenclatura en cap cas gratuita ja que una de les singularitats de l'orgue barroc francès va ser l'especial cura dels compositors a l'hora d'anotar els registres de l'instrument amb què s'havia de tocar cada moviment. Per exemple, el Plein Jeu, exigia habitualment els registres principals, les flautes, les fornitures i els címbals, i normalment sense terceres. Per altra banda, el Grand jeu o Grands jeux era la combinació més alta en volum, és a dir, la més poderosa de l'orgue clàssic francès, emprada en els preludis i en les seccions homofóniques més fortes dels moviments llargs o complexos, o com en el moviment final d'avui. Per tant, la instrumentació quedava ben delimitada per aquest propòsit. Aquesta característica va destacar en un temps en què altres escoles d'orgue van mostrar poc interès en la definició dels registres de l'instrument fins el punt que molts compositors anotaven que les seves partitures podien interpretar-se "lliurement". En qualsevol cas, l'orgue francès, la filosofia del qual va quedar ben definida al llarg del temps, va resultar ser una de les creacions artístiques més importants de la història de la música i avui, Du Mage, així ens ho demostra!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Pierre Bardon (orgue)
AMAZON: Aux Grandes Orgues historiques de la Basilique du Couvent Royal de Saint-Maximin
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Aux Grandes Orgues historiques de la Basilique du Couvent Royal de Saint-Maximin



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: