diumenge, 11 de desembre de 2016

CORNAGO, Johannes (c.1400-c.1475) - Missa ‘Ayo visto lo mappamundi’

Abraham Cresques - Extract of Atles Català (1375)
Obra d'Abraham Cresques (1325-1387), cartògraf mallorquí (1)




Parlem de Pintura...

Abraham Cresques (Palma, 1325 - 1387) va ser un geògraf i cartògraf mallorquí d'origen jueu. Va ser bruixoler, rellotger i constructor d'instruments nàutics. La seva vida es desconeix en bona part. Protegit pels reis Pere III, Joan I i Martí I, va llegar una important sèrie de cartes cartogràfiques sent la més notable el famós Atles Català de 1375 en la consecució de la qual va rebre l'ajuda del seu fill Jafudà Cresques. Va treballar al servei de Carles V, rei de França per a qui va elaborar, a banda de l'Atles Català, nombroses cartes portolanes i cartografia diversa. El seu fill Jafudà Cresques, anomenat Jaume Riba (Jacobus Ribes) després de la seva conversió al catolicisme el 1391, va ser mestre de les cartes nàutiques de la Corona d'Aragó. Abraham Cresques va morir en una data i població desconegudes el 1387.




Parlem de Música...

Johannes Cornago (Cornago?, c.1400 - Burgos?, c.1474) va ser un compositor espanyol. Es creu es va formar a la Catedral de Santa Maria de la Vega de Tarazona entre els anys 1420 i 1429. També es dedueix que va ser la mateixa persona per nom Johannes Eximii de Cornago de la Diòcesis de Calahorra sota protecció del Papa Martí V. El 1449 va obtenir el grau en teologia de la Universitat de París i a partir de l'abril del 1453 va servir al rei Alfons I de Nàpols on va consolidar la seva carrera com a compositor. A partir del 1455 se'l cita com a franciscà rebent un salari anual de 300 ducats. Els darrers anys va treballar com a cantant de la cort de Ferran el Catòlic. Cornago és considerat com un dels primers compositors espanyols de qui s'ha conservat una part important del seu repertori format per la Missa 'Ayo visto lo mappamundi', un motet i 11 cançons. Es creu va morir a Burgos en una data posterior al 1474.

OBRA:

Latin:
Missa ‘Ayo visto lo mappamundi’
Patres nostri peccaverunt, 4vv

Other:
¿Donde stas que non te veo?;
Gentil dama non se gana (also with added 4th voice);
Infante no es nascido [= Señora qual soy venida];
Moro perche non day fede;
Porque mas sin duda creas;
Pues que Dios te fizo tal (3 versions);
¿Qu’es mi vida preguntays? (also arr. 4vv by Ockeghem);
Segun las penas me days;
Señora qual soy venida;
Yerra con poco saber
Morte o merce (2 versions);
Non gusto del male

Font: En català: Johannes Cornago (c.1400-c.1475) En castellano: Johannes Cornago (c.1400-c.1475) In english: Johannes Cornago (c.1400-c.1475) - Altres: No disponible



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Els anys passen i la quantitat de compositors recuperats ja em resulta ingovernable, no obstant, crec que avui és un d'aquells dies especials, no tant per ser pròpiament diumenge amb la "missa nostra de cada dia", sinó per les singularitats pròpies del nostre protagonista. D'entrada, pels quasi 600 anys que separen el seu cosmos del nostre; també per ser probablement l'autor més pretèrit del qual n'he parlat fins avui i, finalment i col·lateralment, per fer-me d'enllaç amb la pintura del dia, referida en aquest cas a un dels monuments de la cartografia antiga en l'extens i ben documentat, tot i les enormes dificultats d'aleshores, Atles del que fins en aquell temps era la totalitat del món conegut. Alhora, i amb la suma d'aquests arguments, recuperar una missa per nom Missa ‘Ayo visto lo mappamundi’ sembla un regal diví i al·legòric musical de la nostra entrada. En tot cas, desconec si Johannes Cornago, ciutadà possiblement espanyol nascut a l'entorn del 1400, va quedar tant meravellat per aquesta fantàstica obra d'Abraham Cresques que li va dedicar una missa al seu honor. Tot és possible si bé en aquest cas improbable, i més tenint en compte que Cornago va realitzar aquesta missa paròdia en base a un motet anònim d'origen sicilià per nom ‘Ayo visto lo mappamundi’ i que també escoltarem. Pel que fa a la missa, de data desconeguda, Cornago demostra un detallat domini de l'escriptura contrapuntística de l'escola francoflamenca de Johannes Ockeghem a qui probablement va conèixer i admirar durant la seva estada formativa a París. Obra a capella de principi a fi, va ser també una de les primeres misses en clara estructura en cantus firmus, esquema musical característic d'Itàlia però també conegut i utilitzat a França i fins i tot a Anglaterra. En tot cas, sembla que aquesta missa va ser representada el 8 d'abril de 1455, dia de la coronació de Calixt III com a Papa de l'Església Catòlica. El Renaixement va ser una època irrepetible i artísticament brillant i avui la delicadesa d'aquesta preciosa missa així ens ho demostra!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

1 comentari: