dijous, 22 de desembre de 2016

BLANCO, Pedro José (c.1750-1811) - Música para dos órganos

Jenaro Pérez Villaamil - Entrada del oficiant
Obra de Jenaro Pérez Villaamil (1807-1854), pintor espanyol.


- Recordatori de Pedro José Blanco -
En el dia de la commemoració del seu 205è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jenaro Pérez Villaamil (Ferrol, 3 de febrer de 1807 - Madrid, 5 de juny de 1854) va ser un pintor espanyol i el més gran mestre espanyol del paisatgisme pintoresc romàntic. Va ingressar de ben petit a l'Acadèmia Militar de Santiago de Compostel·la però gràcies al trasllat de la seva família a Madrid va canviar la milícia pels estudis literaris. El 1919 va ser ferit en la lluita contra les tropes absolutistes del rei Ferran VII i va ser traslladat a Cadis com a presoner de guerra, sent allà on va començar a desenvolupar les seves qualitats artístiques. El 1830 va viatjar a Puerto Rico on van realitzar la decoració del Teatre Tàpia de Sant Joan. De retorn a Espanya tres anys més tard, va viatjar per Andalusia on va conèixer l'escocès David Roberts, un dels grans mestres del paisatgisme romàntic anglès, qui va marcar definitivament l'estil de Villaamil i la seva concepció del paisatge, destacant-així de la resta dels pintors espanyols del seu temps especialistes en aquest gènere. El 1834 es va establir a Madrid, i un any més tard va rebre el títol d'acadèmic de mèrit, en l’especialitat de Paisatge, a l'Acadèmia de San Fernando, institució de la qual seria nomenat el 1845 tinent director, sent a més fundador del Liceu Artístic i Literari de Madrid. En els anys següents els nomenaments es van succeir fins assolir el de pintor honorari de cambra de la reina Isabel II, per a qui va realitzar algunes de les obres mestres. Entre el 1840 i el 1844 va viatjar per l'estranger visitant Bèlgica i Holanda, països en els quals va realitzar nombrosos quadres de petit format, aquarel·les i dibuixos de les seves ciutats i monuments, romanent durant força temps a París, on va iniciar la publicació de la seva Espanya artística i monumental, la col·lecció litogràfica de vistes monumentals de ciutats espanyoles més important d'aquest gènere realitzada per un artista espanyol, i esplèndid testimoni de la concepció monumental i pintoresca del viatge en el món romàntic. En tornar a Espanya va ser nomenat cavaller de l'ordre de Carles III i de la de Leopold de Bèlgica, rebent així mateix la Legió d'Honor francesa. A partir d’aleshores, va viatjar intensament per terres espanyoles per recollir noves vistes per les seves obres, morint a Madrid el juny de 1854. 




Parlem de Música...

Pedro José Blanco (c.1750 - Cuenca, 23 de desembre de 1811) va ser un organista i compositor espanyol. Pocs són els detalls biogràfics que se'n coneixen més enllà del període en què va treballar com a organista, arpista i compositor a la capella musical de la Catedral de Santa María y San Julián de Cuenca i de la Catedral de Santa Maria de Ciudad Rodrigo. Com a compositor es creu va escriure obra principalment instrumental per a orgue, entre la qual van destacar dos concerts per a dos orgues, orgue i arpa o dues arpes. Es creu va viure a Cuenca la major part de la seva vida, morint en aquella ciutat el desembre de 1811.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Pedro José Blanco (c.1750-1811)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

En comptagotes però a ritme constant, van emergint esferes musicals relatives a alguns dels centenars de compositors espanyols a dia d'avui tristament oblidats. Un d'ells va ser Pedro José Blanco, organista a Cuenca i a Ciudad Rodrigo i protagonista principal d'aquesta edició tant interessant en què també es recuperen "anònims" com Francisco José Olivares, Julián Paxarón (c.1778-c.1811) i Nicolás Sabalas Gallardo (c.1805-c.1849) autors, tots ells, mereixedors com a mínim de sengles edicions monogràfiques. En qualsevol cas, i en relació a Blanco, la seva realitat s'ha esfumat molts anys abans de ni tants sols haver-la ensumat per la qual cosa poca serà la ciència relativa al seu nom més enllà d'aquest parell d'obres "concertants" per a dos orgues. Partitures en què un primer requisit, indispensable, és purament logístic, el de disposar de dos orgues afinats i, posats a demanar, alineats per tal que el dibuix resultant sigui el més proper a la realitat musical exigida pel compositor. Aquesta logística amb altres instruments és fàcil d'assolir però en orgues la cosa es complica amb l'excepció de les grans catedrals on antigament era habitual observar-hi dos o més orgues en disposicions espacials diverses. De fet, el mateix Blanco, conscient d'aquestes restriccions, va afegir la possibilitat d'interpretar aquestes obres amb orgue i arpa o fins i tot amb dues arpes. En tot cas, a la Catedral de Cuenca hi trobarem aquest binomi d'orgues en què Blanco hi va treballar, preparar i pintar aquests dos concerts que ràpidament van marcar distàncies en relació a tota la literatura d'orgue escrita per autors anteriors, com els famosos tientos o els versos de complex contrapunt per posar alguns exemples. Aquí la retòrica segueix altres vies i la posada en escena impregna l'entorn del característic esperit clàssic de l'època. Tot és precisió i simetria en una música que defuig l'exuberància barroca per tal de situar-se en els contraforts de la il·lustració musical europea i que Blanco va saber magistralment adaptar al seu estil tot mostrant un decàleg de virtuts inherents i extensibles a la desconeguda, amb el permís del Pare Soler, escola d'orgue espanyola del segle XVIII!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Heinrich Walther & Michael Fuerst (organs)
SEDEM: Música para Dos Órganos en la Catedral de Cuenca
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Música para Dos Órganos en la Catedral de Cuenca



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias amigo Pau por esta joya, estaba buscando esta referencia, las publicaciones de Sedem son muy interesantes porque rescatan del olvido a muchos autores peninsulares con obras magníficas.
      Fuerte abrazo, gracias de nuevo!!!

      Elimina