dimecres, 23 de novembre de 2016

NÁPRAVNÍK, Eduard (1839-1916) - Sonata in G major Op.52 (1890)

Franciszek Zmurko - In rapture
Obra de Franciszek Żmurko (1859-1910), pintor polonès (1)


- Recordatori d'Eduard Nápravník -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Franciszek Żmurko (Lviv, 18 de juliol de 1859 - Warszawa, 9 d'octubre de 1910) va ser un pintor polonès. Des de ben petit va rebre formació privada en dibuix del pintor Franciszek Tepa. Anys més tard, es va traslladar a Kraków on va estudiar amb Jan Matejko a l'Acadèmia de Belles Arts de la ciutat. El 1877 va viatjar a Viena on va entrar a l'Acadèmia de Belles Arts si bé no hi va romandre gaire temps. Seguidament es va traslladar a Munich on va estudiar amb Alexander von Wagner. El 1880 va tornar a Kraków abans d'establir-se definitivament a Varsòvia el 1882. Com a pintor es va especialitzar en retrats femenins en un estil clarament romàntic. Żmurko va morir a Varsòvia l'octubre de 1910.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Franciszek Żmurko (1859-1910) - Altres: Franciszek Żmurko (1859-1910)



Parlem de Música...

Eduard Nápravník (Býšť, 24 d'agost de 1839 - Petrograd, 23 de novembre de 1916) va ser un director i compositor rus d'ascendència txeca. Fill d'un mestre d'escola, es va formar amb un amic del seu pare i més tard amb el seu oncle Augustin Svoboda. Ben aviat va rebre classes d'orgue a la Catedral de Pardubiče abans de quedar orfe el 1853. Aleshores, va entrar a l'escola d'orgue de Praga on va rebre classes de František Blažek (1814-1900) i on va estudiar teoria, harmonia, contrapunt i fuga. El 1855 va estudiar piano amb Peter Maydl (1817-1896) i més tard va rebre lliçons privades en solfeig i orquestració de Johann Friedrich Kittl, director del Conservatori de Praga. Gràcies als seus estudis, als 25 anys ja havia publicat nombroses obres, entre elles, una simfonia. El 1861, i després de rebutjar una oferta de treball a Frankfurt, es va traslladar a Petrograd on va assolir la condició de director de l'orquestra del príncep Nikolay Yusupov. Dos anys més tard, i fruit de la dissolució de l'orquestra, va entrar a treballar al Mariinsky Theatre, càrrec que va mantenir la resta de la seva vida. El 1869 va succeir a Balakirev com a director de concerts de la Societat Musica Russa de Petrograd si bé les crítiques que va rebre van motivar la seva dimissió el 1881. Va morir a Petrograd el novembre de 1916.

OBRA:

(selective list)

Vocal secular:

Stage:
all given at St Petersburg, Mariinsky Theatre
Nizhegorodtsï [The Nizhniy-Novgoroders] (op, 5, P.I. Kalashnikov, after M. Zagoskin: Yury Miloslavsky, ili Russkiye v 1612 godu [Yury Miloslavsky, or The Russians in 1612]), op.15, 27 Dec 1868/8 Jan 1869, vs (Moscow, 1884)
Garol'd [Harold] (dramatic op, 5, P.I. Veynberg, after E. Wildenbruch), op.45, 11/23 Nov 1886, vs (Moscow, 1885)
Don Zhuan [Don Juan] (incid music, A.K. Tolstoy), op.54, 1891, March 1892, suite
Dubrovsky (op, 4, M.I. Tchaikovsky, with J. Paleček, after A.S. Pushkin), op.58, 3/15 Jan 1895, vs (Moscow, 1894)
Francesca da Rimini (op, 4, Ye.P. Ponomaryov, after S. Phillips), op.71, 26 Nov/9 Dec 1902, vs (Moscow, 1902)

Other:
8 sets of songs, opp.21, 25, 31, 35, 44, 56, 59, 68;
Other songs, duets, choruses a cappella;

Vocal religiosa:

Messa figurata, org;
Cantata, C, 1862;

Instrumental:

Orch.:
Sym. no.1, before 1861;
Vlasta, ov., op.4, before 1861;
Solemn Ov., op.14, 1866;
Sym. no.2, C, op.17, 1873;
Sym. no.3 ‘The Demon’ (after Lermontov), e, op.18, 1874;
2 folkdance suites, opp.20, 23, 1875–6;
Ballade ‘Kazak’ (A.S. Pushkin), Bar, orch, op.22, 1875;
2 ballades: ‘Voyevoda’ (A. Mickiewicz, trans. Pushkin), Bar/B, orch, ‘Tamara’ (M. Lermontov), Mez, orch, op.26, 1877;
Pf Conc., op.27, 1877;
Fantasia on Russ. themes, vn, orch, op.30, 1878;
Sym. no.4, d, op.32, 1879;
2 Solemn Marches, opp.33, 38, 1880–81;
Fantasia on Russ. themes, pf, orch, op.39, 1881;
Vostok, sym. poem, op.40, 1881;
Funeral March, op.42bis, 1882;
Suite, A, op.49, 1888;
Suite, vn, orch, op.60, 1896;
Deux pièces russes, orch, op.74, 1904

Chbr.:
Str Qt, E, op.16, 1873;
Str Qnt, D, 2 vn, va, 2 vc, op.19, 1874;
Pf Trio, g, op.24, 1876;
Str Qt, A, op.28, 1878;
2 suites, vc, pf, D, op.29, 1878, A, op.36, 1880;
3 pieces, vc, pf, op.37, 1880;
Pf Qt, a, op.42, 1882;
Sonata, vn, pf, G, op.52, 1890;
Pf Trio, d, op.62, 1897;
4 pieces, vn, pf, op.64, 1898;
Str Qt, C, op.65, 1898;
4 pieces, vc, pf, op.67, 1899

Other works:
Prelude and Fugue, org;
Many pf pieces, opp.43, 46–8, 51, 53, 57, 61, 72

Font: En català: Eduard Nápravník (1839-1916) En castellano: Eduard Nápravník (1839-1916) In english: Eduard Nápravník (1839-1916) - Altres: Eduard Nápravník (1839-1916)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

For over half a century Nápravník was a leading figure in Russian musical life. Although his primary career as a conductor gave him little time to compose, Kutateladze (1959) cites 77 works in all genres, published and unpublished, dating from Nápravník's years in Prague to 1906. By temperament Nápravník was drawn strongly to Glinka and Tchaikovsky, whose influence is apparent in both the lyric and dramatic moments of his music. His four operas were produced successfully in both St Petersburg and Moscow, and Tchaikovsky thought well of the historical grand opera Harold (1884–5), set in the period of the Norman conquest of England. Nápravník's Piano Trio op.24 took first prize at a Russian Musical Society competition in 1876. His Violin Sonata in G major op.52 (1890) is a well-crafted and idiomatic work with a brilliant and colourful scherzo; the sonata's finale takes as its second theme the same folktune used by Musorgsky for Marfa's aria in Act 3 of Khovanshchina. The opera Dubrovsky, however, is ‘Nápravník's emblematic score and his one palpable hit. In its way this far from negligible work stands as monument to the golden age of the Imperial Russian opera, testifying to the magnificent company Nápravník assembled and trained and to its distinguished level of routine’ (Taruskin, GroveO). But despite the composer's technical fluency, most of his music now exists only on the fringes of the repertory. Nápravník's primary legacy in Russian music remains the high standard he achieved as an executant.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Grigory Feigin (violin); Viktor Poltoratsky (piano)
YOUTUBE: Eduard Nápravník - Sonata for violin and piano
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Many thanks and regards from The Netherlands.
    Veel dank en groeten uit Nederland.

    ResponElimina