dijous, 17 de novembre de 2016

KREUTZER, Rodolphe (1766-1831) - Violin Concertos Nos.13 & 14 (1803)

François-Joseph Navez - Scène de musique (1819)
Obra de François-Joseph Navez (1787-1869), pintor belga (1)


- Recordatori de Rodolphe Kreutzer -
En el dia de la celebració del seu 250è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

François-Joseph Navez (Charleroi, 16 de novembre de 1787 - Brussels, 12 d'octubre de 1869) va ser un pintor belga. Un any després de guanyar el gran premi de pintura de Gant el 1812 amb el seu quadre Virgili llegint l'Eneida a August, es va traslladar a París, on va treballar amb Jacques-Louis David, i després a Roma. De retorn a Bèlgica, va ser director de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Brussel·les i va contribuir a la renovació de la pintura del seu país. De la seva obra pictòrica, d'estil neoclàssic i dedicada principalment al retrat i al gènere històric, van destacar el Retrat de David, La família de Hemptinne, Agar en el desert i Les filadores de Fundi. Va treballar també com a professor amb alumnes com, entre altres, Jean-François Portaels. Va viure la major part de la seva vida a Brussel·les, ciutat on va morir l'octubre de 1869.

Font: En català: No disponible En castellano: François-Joseph Navez (1787-1869) In english: François-Joseph Navez (1787-1869) - Altres: François-Joseph Navez (1787-1869) 



Parlem de Música...

Rodolphe Kreutzer (Versailles, 16 de novembre de 1766 - Genève, 6 de gener de 1831) va ser un violinista, professor i compositor francès. Es va formar inicialment amb el seu pare, un músic al servei del duc de Choiseul i posteriorment professor a Versalles. A partir del 1778 es va formar en violí i composició amb Anton Stamitz fent la seva primera aparició pública el maig de 1780 en el Concert Spirituel de Paris on va ser immediatament reconegut pel seu virtuosisme. El 1782 va escoltar una interpretació de violí de Viotti, autor que el va marcar definitivament la resta de la seva vida. El maig de 1784 va interpretar el seu primer concert de violí al Concert Spirituel entrant a formar part de la comitiva musical reial a partir del 1785 al servei de Marie Antoinette. Allà va compondre abundant obra de cambra així com alguns dels seus concerts de violí (Nos. 2-7). A partir del 1790 va enfocar la seva carrera vers l'opera escrivint la seva primera obra teatral el 1790. El 1793 va entrar a treballar a l'Institut National de Musique i el 1795 al Conservatori de París, en ambdues institucions com a professor de violí. En el conservatori hi va romandre fins el 1826 publicant el seu famós recull de 42 études ou caprices for violin (1796). Aquell any va realitzar una gira per Itàlia i va compondre un mínim de vuit concerts de violí (Nos. 8-15). El 1802 es va unir a la capella musical de Napoleò i el 1806 a la seva orquestra privada. El 1804 va entrar en contacte amb Beethoven qui al seu torn va dedicar la Sonata Op. 47 al seu amic Kreutzer si bé el mateix Kreutzer, i fruit de la dificultat tècnica d'aquesta obra, la va considerar "d'impossible interpretació". A partir d'aquells anys Kreutzer es va centrar de ple en la composició d'òperes les quals van tenir un èxit desigual. Durant les vacances de 1810 es va trencar un braç obligant-lo a finalitzar, de sobte, la seva carrera com a solista no obstant va preservar els seus càrrecs com a compositor. A partir del 1815 va ser nomenat maître de la chapelle du roi i el 1817 va assolir el càrrec de director de l'Òpera de París. El 1824 i pels mèrits assolits va ser condecorat amb la Legió d'Honor. A partir del 1826 la seva salut es va deteriorar motivant el seu retir definitiu dels escenaris i càrrecs, morint a París el gener de 1831.

OBRA:

selective list; printed works published in Paris unless otherwise stated

Vocal secular:

Stage:
first performed and published in full score in Paris unless otherwise stated
Jeanne d’Arc à Orléans (drame historique mêlé d’ariettes, 3, Desforges [P.J.B. Choudard]), Comédie-Italienne (Salle Favart), 10 May 1790, unpubd
Paul et Virginie (cmda, 3, E.G.F. de Favières), Comédie-Italienne (Salle Favart), 15 Jan 1791 (1791)
Lodoïska, ou Les tartares (cmda, 3, J.E.B. Dejaure), Comédie-Italienne (Salle Favart), 1 Aug 1791 (1792)
Charlotte et Werther (comédie, 1, Dejaure), Comédie-Italienne (Salle Favart), 1 Feb 1792, unpubd, F-R(m)
Le franc breton (comédie, 1, Dejaure), Comédie-Italienne (Salle Favart), 3 Nov 1792 (1803–10); collab. J.-P. Solié
Le siège de Lille [Cécile et Julien] (trait historique, 1, L.A.B. d’Antilly), Feydeau, 14 Nov 1792, extracts (1792), F-R(m)
La journée de Marathon (incid music, J.F. Guéroult), 1792, ov. (1794)
Le déserteur de la montagne de Ham (fait historique, 1, Dejaure), Comédie-Italienne (Salle Favart), 6 Feb 1793, unpubd
Le congrès des rois (cmda, 3, Desmaillot [A.F. Eve]), OC (Favart), 26 Feb 1794; collab. N.-M. Dalayrac, A.-E.-M. Grétry, E.-N. Méhul and 8 others, unpubd
Le lendemain de la bataille de Fleurus (impromptu, 1, d’Antilly), Egalité, 15 Oct 1794, unpubd
Encore un victoire, ou Les déserteurs liégeois (1, d’Antilly), OC (Favart), 30 Oct 1794, unpubd
On respire (cmda, 1, C.L. Tissot), OC (Favart), 9 March 1795, lib. (c1795)
Le brigand (drame mêlé d’ariettes, 3, F.-B. Hoffman), OC (Favart), 25 July 1795, F-Pc
La journée du 10 août 1792, ou La chute du dernier tyran (opéra, 4, G. Saulnier and Darrieux), Opéra, 10 Aug 1795, lib (1795)
Imogène, ou La gageure indiscrète (cmda, 3, Dejaure), OC (Favart), 27 April 1796, unpubd
Le petit page, ou La prison d’état (cmda, 1, R.C.G. de Pixérécourt and L.T. Lambert), Feydeau, 14 Feb 1800 (c1800); collab. N. Isouard
Flaminius à Corinthe (opéra, 1, Pixérécourt and Lambert), Opéra, 27 Feb 1801, Po (inc.); collab. Isouard
Astyanax (opéra, 3, Dejaure), Opéra, 12 April 1801, Po
Le baiser et la quittance, ou Une aventure de garnison (oc, 3, L.B. Picard, M. Dieulafoy and C. de Longchamps), OC (Feydeau), 18 June 1803, B-Bc; collab. A. Boieldieu, Isouard and Méhul
Harmodius et Aristogiton, 1804 (tragédie lyrique, E.-J.-B. Delrieu), unperf., lost
Les surprises, ou L’étourdi en voyage (2, C.A.B. Sewrin), OC (Feydeau), 2 Jan 1806, unpubd
Paul et Virginie (ballet-pantomime, 3), St Cloud, 12 June 1806, F-Po
François I, ou La fête mystérieuse (cmda, 2, Sewrin and A. de Chazet), OC (Feydeau), 14 March 1807 (c1807)
Les amours d’Antoine et Cléopâtre (ballet, 3, P. Aumer), Opéra, 8 March 1808, vs (Vienna, ?1809)
Aristippe (comédie lyrique, 2, P.F. Giraud and M.T. Leclercq), Opéra, 24 May 1808 (c1808), ov. ed. D. Charlton, The Symphony 1720–1840, ser. D, vii (New York and London, 1983)
Jadis et aujourd’hui (opéra bouffon, 1, Sewrin), OC (Feydeau), 29 Oct 1808 (c1808)
La fête de Mars (divertissement-pantomime, 1), Opéra, 26 Dec 1808, Po
Abel (tragédie lyrique, 3, Hoffman), Opéra, 23 March 1810, Po; rev. as La mort d’Abel (2), Opéra, 17 March 1823, vs (c1824)
Le triomphe du mois de mars (opéra-ballet, 1, E.M. Dupaty), Opéra, 27 March 1811, Po
L’homme sans façon, ou Les contrariétés (cmda, 3, Sewrin), OC (Feydeau), 7 Jan 1812 (c1812)
Le camp de Sobieski, ou Le triomphe des femmes (comédie mêlée de chant, 2, Dupaty), OC (Feydeau), 19 April 1813
Constance et Théodore, ou La prisonnière (oc, 2, B.-J. Marsollier des Vivetières), OC (Feydeau), 22 Nov 1813
L’oriflamme (opéra, 1, C.-G. Etienne and L.P.-M.-F. Baour-Lormian), Opéra, 1 Feb 1814, Pn, Po, I-PAc; (1814); collab. H.-M. Berton, Méhul and F. Paer
Les Béarnais, ou Henri IV en voyage (comédie mêlée de chants, 1, Sewrin), OC (Feydeau), 21 May 1814; collab. Boieldieu
La perruque et la redingote (oc, 3, A.E. Scribe), OC (Feydeau), 25 Jan 1815; collab. C.F. Kreubé
La princesse de Babylone (opéra, 3, L.J.B.E. Vigée), Opéra, 30 May 1815, F-Po
L’heureux retour (ballet, 1), Opéra, 25 July 1815, Po [collab. Berton, Persuis]
Le carnaval de Venise (ballet, 2), Opéra, 22 Feb 1816 [collab. Persuis]; rev. in 1 act, 7 Sept 1817, Po
Les dieux rivaux (opéra-ballet, 1, C. Briffaut and Dieulafoy), Opéra, 21 June 1816, Po; collab. G. Spontini, Persuis and Berton
Le maître et le valet (oc, 3, M. A. J. Gensoul), OC (Feydeau), 8 Aug 1816
La servante justifiée, ou La fête de Mathurine (ballet villageois, 1), Opéra, 30 Sept 1818, Po
Clari, ou La promesse de mariage (ballet-pantomime, 3), Opéra, 19 June 1820, Po
Blanche de Provence, ou La cour des fées (opéra, 1, M.E.G.M. Théaulon and de Rancé), Tuileries, 1 May 1821, Po; collab. Berton, Boieldieu, L. Cherubini and Paer
Le négociant de Hambourg (oc, 3, J.B.C. Vial and J.A. de R. St-Cyr), OC (Feydeau), 15 Oct 1821
Le paradis de Mahomet (oc, 3, Scribe and Mélesville [A.-H.-J. Duveyrier]), OC (Feydeau), 23 March 1822; collab. Kreubé
Ipsiboé (opéra, 4, M. de St-Lyon), Opéra, 31 March 1824, Po
Pharamond (opéra, 3, J.A.P.F. Ancelot, P.M.T.A. Guiraud and L.A. Soumet), Opéra, 10 June 1825, Pn, Po, R(m), vs (Paris, n.d.); collab. Berton and Boieldieu
Matilde, c1826–7 (3), unperf.
La Prise de Toulon par les Français (opéra, 3, d’Antilly), lib only publ, unperf, F-R(m)

Instrumental:

Orch.:
Ouverture de la journée de marathon, ww, brass (1794)

Vn concs. (composition and publication dates from Williams, 1973):
no.1, G, op.1, 1783–4 (c1801);
no.2, A, op.2, 1784–5 (c1801);
no.3, E, op.3, 1785 (c1800);
no.4, C, op.4, 1786 (up to 1808);
no.5, A, op.5, 1787 (by 1808);
no.6, e, op.6, c1788 (?);
no.7, A, op.7, c1790 (by 1808);
no.8, d, op.8, c1795 (by 1809);
no.9, e, op.9, by 1802 (Leipzig, by 1802);
no.10, d, op.10, by 1802 (Leipzig, by 1802);
no.11, C, op.11, by 1802 (Leipzig, by 1802);
no.12, A, op.12, 1802–3 (Leipzig, c1803);
no.13, D, op.A, 1803 (c1804);
no.14, E, op.B, 1803–4 (c1804);
no.15, A, op.C, 1804 (c1805);
no.16, e, op.D, 1804 (Leipzig and Paris, c1805) [on themes by Haydn];
no.17, G, op.E, 1805 (c1807);
no.18, e, op.F, 1805–9 (Offenbach, c1811);
no.19, d, op.G, 1805–10 (?)

Sinfonia concertantes:
no.1, F, 2 vn, c1793 (c1803);
no.2, F, 2 vn, vc, c1794 (Offenbach, c1819) [?B-Bc];
no.3, E, 2 vn, 1803 (1803);
no.4, F, 2 vn, F-Pc

Chbr.:
Qnt, ob/cl, str qt (between 1790 and 1799)

Str qts:
6 quatuors concertans (c1790);
3 qts, op.2 (Offenbach, c1795);
2 qts (Leipzig, between 1790 and 1799);
6 nouveaux quatuors, op.2, pt.1 (c1798)

Trios:
Premier pot-pourri, vn solo, vn, b (c1800);
Trio, ob/cl, bn, va (Offenbach, c1803);
3 trios brillans, 2 vn, b (c1803) [as op.16 (Leipzig, c1804)]

Duets:
Duos, vn, va (Versailles, 1783);
3 vn duos, op.11, pt.2 (Offenbach, c1800);
3 vn duos, op.3 (between 1800 and 1809);
3 duos concertans, 2 vn, op.B (Offenbach, c1820);
6 nocturnes concertans, hp, vn (c1822) [collab. R.N.C. Bochsa]

Sonatas:
3 sonatas, vn, b, op.1 (between 1790 and 1799);
3 sonatas, vn, b, op.B (between 1790 and 1799);
Grande sonate, vn, pf (?Paris, 1799);
3 sonates faciles, vn, b (before 1804);
3 sonatas, vn, b, op.2 (between 1800 and 1809)

Vn solo:
42 études ou caprices (1796), 1st extant edn. (c1807) [40 studies in c1807 print; other 2 ?authentic];
18 nouveaux caprices ou études (Leipzig, c1815) [? later pubd as 19 études]

Pedagogical:
Méthode de violon (1803) [collab. P.J.J. Rode, P.M. Baillot]

Font: En català: Rodolphe Kreutzer (1766-1831) En castellano: Rodolphe Kreutzer (1766-1831) In english: Rodolphe Kreutzer (1766-1831) - Altres: Rodolphe Kreutzer (1766-1831)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Ludwig Spohr va descriure els germans Kreutzer amb l'afirmació 'de tots els violinistes de París, ells són els més cultivats', i Beethoven va declarar de Rodolphe 'prefereixo la seva modèstia i el seu comportament natural que els virtuosos que ho exterioritzen tot'. De fet, Kreutzer va ser, juntament amb Baillot i Rode, la 'santíssima' trinitat fundadora de l'escola de violí francesa marcada, entre altres, per un estil brillant, un enfocament objectiu i un extrem virtuosisme. En qualsevol cas, Rodolphe Kreutzer, germà de Jean Nicolas Auguste Kreutzer i oncle de Léon Charles François Kreutzer (1817-1868), va mostrar unes dots excepcionals amb el violí des de ben petit motivant la seva carrera d'intèrpret però combinant-la, sàviament, amb la de compositor. I en aquest sentit, i a diferència d'altres violinistes, va ampliar els gèneres creatius enfocant-se, especialment, en l'òpera en la qual també va destacar. Avui, no obstant i a banda de l'Obertura de l'òpera La mort d'Abel que escoltarem, ens centrarem en dos concerts de violí, concretament el Concert No. 13 en Re major, dedicat al seu alumne Julie d'Alberganti, i el Concert No. 14 en Mi major. Kreutzer, amo i senyor d'un preciós Stradivari, va escriure una vintena de concerts els quals van mostrar diversitat d'opinions i registres però la majoria d'ells van ser molt propers a la filosofia estètica del seu temps. Per exemple, els seus primers concerts van ser més clàssics en les formes i propers a Stamitz, posteriorment, Viotti també va ser una clara influència a partir de la dècada del 1790 per finalment anar sofisticant el mètode, ampliant la complexitat del violí solista i enriquint l'orquestració. En els dos concerts d'avui, consecutius en el temps, podrem escoltar una amalgama d'aquests sabors clàssics i pre-romàntics tant característics, per altra banda, de l'Europa d'entre segles, en unes partitures d'orfebreria acadèmica i de llenguatge precís i a on el violí, evidentment, viu en la plenitud però sense desentonar amb una orquestra de perfil solemne. Menú, en qualsevol cas, ideal per a celebrar l'esplèndid art del francès Kreutzer!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Les AgrémensGuy Van Waas
INTERPRETS: Saskia Lethiec (violin); Orquesta Do Norte PortoJose Ferreira Lobo (conductor) 
INTERPRETS: Peter Sheppard Skærved (violin); Slovak State Philharmonic Orchestra; Andrew Mogrelia (conductor)
IMSLP: Rodolphe Kreutzer (1766-1831)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible

Rodolphe Kreutzer

Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. it is really a pity: no scans - no information

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dear Toon,

      I got these violin concertos from youtube. Not CD edited yet...

      https://youtu.be/HpRjKD5Cn4A
      https://youtu.be/Tn8AOKWFo10
      https://youtu.be/r3EvsLm-dcc

      Regards,
      Pau

      Elimina