dilluns, 7 de novembre de 2016

BUTTERWORTH, George (1885-1916) - Orchestral works

Pierre Puvis de Chavannes - Peace (1867)
Obra de Pierre Puvis de Chavannes (1824-1898), pintor francès (1)


- Recordatori de George Sainton Kaye Butterworth -
En el marc de la commemoració del seu 100è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Pierre Cécile Puvis de Chavannes (Lyon, 14 de desembre de 1824 - Paris, 24 d'octubre de 1898) va ser un pintor francès. Després d'estudiar a l'École polytechnique, va passar una temporada a Itàlia. Va decidir consagrar-se en la pintura estudiant l'obra d'Eugène Delacroix i de Thomas Couture. Va exposar al Saló de 1850, però va tenir problemes per a tornar-ho a fer. El 1854 i el 1855, Puvis de Chavannes va realitzar frescos i pintures murals a Amiens i al Panteó de París. Les seves obres, entre les quals es troben nombroses pintures murals, són pròpies del simbolisme pictòric. A Montmartre, va tenir una relació amb una de les seves models, Suzanne Valadon, que es convertiria més tard en una de les artistes més importants de la seva època. El 1890, va ser un dels fundadors de la Société Nationale des Beaux-Arts de la qual més tard seria president, i que més tard posaria el seu noms a uns premis, primer al Musée d'art moderne du Trocadero i després al Grand Palais dels Camps Elisis. La seva tècnica preferida fou l'oli sobre llenç, però amb una característica que el feia molt especial, que era la de simular el fresc. Organitzava les obres sobre teles de gran mida que després encolava a les parets. Els seus temes estan inspirats en mitologia, història i literatura. Les referències clàssiques en la seva forma de treballar estan inspirades en els artistes que va conèixer durant el seu viatge a Itàlia. Es dedicà a simplificar el dibuix i en l'aplicació del color, treballa a base de grans superfícies d'un mateixa tonalitat, que es poden considerar l'anticipament de Paul Gauguin. Les seves obres presenten una atmosfera de calma, repòs. Semblen visions que van més enllà del temps i de l'espai. Va morir a Paris l'octubre de 1898.




Parlem de Música...

George Sainton Kaye Butterworth (London, 12 de juliol de 1885 - Pozières, 5 d'agost de 1916) va ser un compositor anglès. Es va formar inicialment a Aysgarth (1896-9), Eton (1899-1904) i en el Trinity College d'Oxford (1904-8), on va llegir obres clàssiques i on va ser triat president del Club Musical de la universitat motivant la seva dedicació en exclusiva a la música. També va rebre formació de Christian Padel, un antic alumne de Moscheles, a York, i de C.H. Lloyd i de Thomas Dunhill a Eton. Poc després va treballar al servei de Fuller Maitland i posteriorment com a professor de piano a Radley. El 1910 va entrar en el Royal College of Music on va estudiar amb Walter Parratt i Charles Wood si bé el 1911 va abandonar els estudis tornant a la seva residència familiar de Londres. De caràcter introvertit i perfeccionista, va destruir la majoria de les seves composicions abans de participar, el 1914, en el conflicte bèl·lic de la Primera Guerra Mundial, on va morir en el transcurs de la contesa l'agost de 1916.

OBRA:

Vocal secular:

I Fear Thy Kisses (P.B. Shelley), 1v, pf, 1909;
I Will Make You Brooches (Stevenson), 1v, pf;
Requiescat (O. Wilde), 1v, pf, 1911;
6 Songs from A Shropshire Lad (A.E. Housman), 1v, pf (1911);
Love Blows as the Wind Blows (Henley), 1v, str qt, 1911–12, orchd c1914;
Bredon Hill and Other Songs (Housman), 1v, pf (1912);
In the Highlands (Stevenson), SSA, pf (1912)

Arrs.:
11 Folk Songs from Sussex, 1v, pf, 1912;
On Christmas Night, carol, SATB (1912);
We Get Up in the Morn, harvest song, TTBB (1912);
Morris Dance Tunes, pf, 1913

Other works incl. juvenilia, lost early works
MSS in GB-Ouf, Ob, Lbl, WRec, Lcs

Instrumental:

(orch, unless otherwise stated):
Barcarolle, perf. 1903, lost;
2 English Idylls, 1911;
A Shropshire Lad, rhapsody, 1912;
The Banks of Green Willow, idyll, 1913;
Fantasia, 1914, inc.;
Suite, str qt, unpubd

Font: En català: No disponible En castellano: George Butterworth (1885-1916) In english: George Butterworth (1885-1916) - Altres: George Butterworth (1885-1916)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Grant Llewellyn's Butterworth is a model of sensitivity and poise. To be truthful, I don't think I've ever heard the Two English Idylls imbued with a fresher sense of re-creative wonder—and how tellingly this gifted young conductor manages to convey the vulnerable poignancy behind this thoroughly engaging music. Similarly, the misty introduction to A Shropshire Lad is breathtaking in its evocative power, with scrupulously observed dynamics to boot (the clarinets' first entry really is a genuine, ear-bending ppp), whilst the central portion brings with it just the right amount of pulse-quickening passion. Only, perhaps, in The banks of green willow do the RLPO seem marginally less responsive to Llewellyn's specific (in this case unusually gentle, almost dreamy) demands: here Marriner and the ASMF (mid-price Decca), aided by beefier sonics, create a rather more personable impression. Generally speaking though, Llewellyn presides over quite the most exquisitely-honed and illuminating readings of these lovely miniatures since Sir Adrian Boult's outstandingly sensitive Lyrita accounts from the mid-1970s (1/76—as yet unavailable on CD). Samuel Coleridge-Taylor completed his Ballade in 1898, the same year as the first scene (''Hiawatha's wedding feast'') of his once widely popular cantata The Song of Hiawatha. It's an enjoyable essay, full of effective orchestral bluster, but in no way distinctive—only the touchingly sweet secondary melody lingers in the memory for any period of time. 

The Symphonic Variations on an African Air of 1906, on the other hand, show a far greater imaginative scope and emotional variety; stylistically, I was strongly reminded of another underrated orchestral set of variations, namely Grieg's charming Old Norwegian Romance. The African air in question is the resonant black spiritual I'm troubled in mind, and Argo's exemplary and thoughtful booklet-annotator, Stephen Banfield, rightly cites Delius's Appalachia as a kindred creation, though Coleridge-Taylor's inspiration, for all its agreeable fluency and occasional moments of harmonic subtlety, never honestly comes close to matching the universal properties of Delius's sublimely naive vision. Again, excellent, vibrant performances, though. Under Llewellyn, Hamish MacCunn's delightful Victorian concert overture, The land of the mountain and the flood, also receives crisp yet affectionate treatment: its indelible 'big' tune is most stirringly attended to here, with RLPO strings producing a firmer body of tone than do the SNO on either of Sir Alexander Gibson's recordings (Chandos and mid-price EMI). Chris Hazell's Liverpool Philharmonic Hall production is both irrepressibly vivid and impeccably well-lit, with keen-voiced horns cutting through the orchestral texture in characteristically exciting Decca/Argo manner; now and then, some of the cymbal-led tuttis in the Coleridge-Taylor items acquire a certain aggressive edge, but never too distractingly so. A lovely collection.'

Andrew Achenbach (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Royal Liverpool Philharmonic Orchestra; Grant Llewellyn
AMAZON: BUTTERWORTH, G. - The Banks of Green Willow
CPDL: No disponible
SPOTIFY: BUTTERWORTH, G. - The Banks of Green Willow et al



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Una música que me gusta muchísimo. Una pena que la temprana desaparición de su autor nos privará de una producción más extensa. Yo la tengo en un disco en el que Butterworth comparte protagonismo con otros compositores británicos excelentes aunque casi olvidados, como son Herbert Howells (1892-1983), Patrick Hadley (1899-1973) y el algo más "famoso" Peter Warlock (1894-1930).
    Ya sé que la música del siglo XX no es muy de tu agrado ja, ja pero...
    Muchas gracias Pau!
    Un abrazo
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Creo ya conoces mis gustos sobradamente... jeje! Aunque debo reconocer que sin prisa pero sin pausa voy ampliando mi rango cronólogico, tanto por arriba como por abajo!

      Gracias!
      Abrazo!
      Pau

      Elimina