dissabte, 19 de novembre de 2016

BISCOGLI, Francesco (c.1700-c.1760) - Concerto in Re maggiore (c.1760)

Louis Tocqué - Allegorical Portrait of Urania, Muse of Astronomy
Obra de Louis Tocqué (1696-1772), pintor francès (1)




Parlem de Pintura...

Louis Tocqué (Paris, 19 de novembre de 1696 - Paris, 10 de febrer de 1772) va ser un pintor francès. Es va formar amb el seu pare abans de rebre classes de Jean-Marc Nattier, Nicolas Bertin i Hyacinthe Rigaud. Amb ells va aprendre l'art del retrat, gènere en el qual es va especialitzar i treballar bona part de la seva carrera. Observador i bon colorista, va viatjar a Rússia i als països nòrdics entre els anys 1756 i 1759 on va ser molt apreciat. Va realitzar nombrosos retrats entre els quals van destacar els de la reina María Leszczynska (1740), el del Marquès de Marigny (1775) i el del pintor Nattier (1761). Va viure la major part de la seva vida a París, on també va realitzar un retrat de Lluis XV, i a on hi va morir el febrer de 1772.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Louis Tocqué (1696-1772) - Altres: Louis Tocqué (1696-1772)



Parlem de Música...

Francesco Biscogli (Napoli?, c.1700 - c.1760) va ser un compositor italià. Es desconeix la totalitat de la seva vida més enllà de la seva única obra existent, un extens Concert en Re major per a trompeta, oboè, fagot, dos violins i continuo (c.1760). També existeix un Concert de Flauta atribuït a Don Antonio Biscogli si bé es creu que Antonio i Francesco podien ser la mateixa persona. En ambdós casos, l'absència de part de viola suggereix que Biscogli era originari de Nàpols o del seu entorn. Alhora, l'extrema dificultat de les parts solistes dels instruments de vent poden indicar que va ser escrit en un context acadèmic, potser per als alumnes del conservatori.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Francesco Biscogli (c.1700-c.1760)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Si a Catalunya resulta relativament fàcil (si fem una cerca ràpida a la Biblioteca de Catalunya ho podrem observar) localitzar partitures d'autors barrocs i clàssics absolutament inèdits i desconeguts per a grans i petits i per a les enciclopèdies de totes les èpoques, classes i condicions, com ha de ser en altres geografies europees? La meva intuïció, en tant que reforçada pels anys de recerques, ja em deixa entreveure que l'univers musical invisible és, possiblement, centenars de vegades superior a tot allò conegut. Per tant, no ens ha de resultar estrany el localitzar una partitura com la d'avui en què un autor ignot, de qui només el cognom n'és probablement verídic, en va ser el creador. Un compositor de qui tant sols n'existeixen dues partitures, ambdues concertants i per conjectures formals situades en un espai proper a Nàpols. Més enllà de la música pròpiament, silenci, però en qualsevol cas, un silenci enriquit per una música la qual pot aportar-nos pistes o idees del qui i del com va treballar aquell que la va escriure. Per exemple, el Concert en Re major per a tres instruments solistes, trompeta, oboè i fagot, és d'entrada un concert, o potser l'hauríem de situar més proper a la filosofia d'una simfonia concertant. Alhora, una de les característiques tècniques més destacades, per omnipresència, és la forma ritornello, és a dir la repetició d'una secció o fragment de l'obra, principi àmpliament desenvolupat per Vivaldi, autor de necessària referència en aquesta partitura. Aquest ús excessiu del ritornello, fet que redunda en la pròpia extensió de l'obra, podria ser també un indicador d'un escàs bagatge acadèmic de Biscogli que, no obstant, va saber dissimular amb perícia i fruit de la inclusió dels tres instruments solistes que comentàvem de timbres i registres clarament diferenciats. Els entesos pensen, potser amb encert, que l'essència final d'aquest concert no era altra que la formativa fet que explicaria les mancances i l'escàs desenvolupament temàtic d'una obra, per moments, d'elevada exigència pels solistes... Altres hipòtesis en relació a aquest misteriós concert parlen que el copista de l'obra, localitzada a la biblioteca del Conservatori de París, va alterar el nom del compositor, per motius desconeguts, canviant el cognom de Besozzi pel de Biscogli... Tot és possible, si bé i personalment, són els compositors com Biscogli, malgrat els dubtes i les incerteses, els que més m'atrauen, noms la naturalesa vital de qui només podem imaginar, deduir i entendre mitjançant elucubracions a l'entorn de la seva música... Fantàstic!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTÈRPRETS: Donato De Sena (trumpet); Luca Vignali (oboe); Paolo Carlini (bassoon); I Virtuosi Italiani
AMAZON: Concerto for Trumpet & Symphonies
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Concerto for Trumpet & Symphonies



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: