dijous, 24 de novembre de 2016

BARNETT, John Francis (1837-1916) - Grand Sonata, Op. 41

Léon François Comerre - La Belle Liseuse (c.1916)
Obra de Léon-François Comerre (1850-1916), pintor francès (1)


- Recordatori de John Francis Barnett -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Léon François Comerre (Trélon, 10 d'octubre de 1850 - Le Vésinet, 20 de febrer 1916) va ser un pintor francès. Fill d'un professor d'escola, ben aviat es va traslladar amb la seva família a Lille. Allà va esdevenir alumne d'Alphonse Colas a l'École des Beaux-Arts de la ciutat, on va guanyar una medalla d'or el 1867. A partir del 1868 va estudiar a París a l'École nationale supérieure des Beaux-Arts amb Alexandre Cabanel, de qui també va rebre la influència en temàtica orientalista. El 1871 va realitzar la primera exibició al Saló de París on va rebre sengles premis el 1875 i el 1881. Precisament el 1875 va guanyar el Prix de Roma amb la seva obra "L’Ange annonçant aux bergers la naissance du Christ". Amb la beca d'estudis va viatjar a Roma on hi va viure entre el 1876 i el 1879. En el seu retorn a França, va guanyar un premi en l'Exposició Universal de 1885. Com a pintor es va especialitzar en retrats femenins i amb un estil sensiblement sensual, amb figures de gran bellesa i elegància, a vegades d'expressió frívoles i amb un toc exòtic. Pels seus mèrits, va rebre nombroses distincions entre elles la Legió d'Honor el 1903. Emmarcat en l'academicisme francès, va romandre a París la major part de la seva vida morint en el suburbi de Vésinet el febrer de 1916.

Font: En català: Léon-François Comerre (1850-1916) En castellano: No disponible In english: Léon-François Comerre (1850-1916) - Altres: Léon-François Comerre (1850-1916)



Parlem de Música...

John Francis Barnett (London, 16 d'octubre de 1837 - London, 24 de novembre de 1916) va ser un pianista i compositor anglès. Fill del professor de música Joseph Alfred Barnett i nebot del també compositor John Barnett, es va formar inicialment amb la seva mare i posteriorment amb Henry Wylde abans de rebre formació acadèmica a la Royal Academy of Music. El 1853 va realitzar el seu debut interpretant al piano el Concert en Re menor de Mendelssohn i sota la direcció de Ludwig Spohr a la New Philharmonic Society. Després d'aquest èxit inicial, es va formar amb Hauptmann, Rietz and Moscheles a Leipzig, ciutat on també va formar part de la Gewandhaus el 1860. Al seu retorn a Londres, va participar activament a la Philharmonic Society i a la New Philharmonic Society amb gran èxit. Anys després es va especialitzar en la tasca docent sent membre destacat de la Royal Academy of Music i del The National Training School for Music, entre altres. A partir del 1871 també va ser director del Novello Albert Hall Concerts i va realitzar aparicions ocasionals com a director en anys posteriors. Com a compositor va destacar per la seva Simfonia en La menor de 1864, pel seu Concert de Piano en Re menor de 1869 i per diverses cantates. Va morir a Londres el novembre de 1916.

OBRA:

(selective list)

Vocal:

The Ancient Mariner (cant., S.T. Coleridge), Birmingham Festival, 1867 (1867)
Paradise and the Peri (cant., T. Moore), Birmingham Festival, 1870 (1870)
The Raising of Lazarus (orat), London, 1873, vs (1874)
The Good Shepherd, op.26 (orat, J. Barnett), Brighton Festival, 1876, vs (1876), rev. 1897 (J. Bennett), vs (1897)
The Building of the Ship, op.35 (cant., H.W. Longfellow), Leeds Festival, 1880, vs (1880)
The Golden Gate (scena), A, orch, 1880
The Triumph of Labour (ode), London, Crystal Palace, 1888
The Wishing-bell (cant.), Norwich Festival, 1893, vs (1893)
The Eve of St Agnes (cant., J. Keats), London, 1913, vs (1913)
Tantum ergo, 8vv (1874)
17 partsongs mentioned in Baptie (1895); many separate songs

Instrumental:

Symphony, a, London, 1864
Ouverture symphonique, London, Philharmonic Society, 1868, rev. 1891
Piano Concerto, d, op.25, 1869, pf part (Leipzig, c1885)
Overture, The Winter's Tale, 1873
The Lay of the Last Minstrel, sym. poem (after W. Scott), Liverpool, 1874 (1874)
The Harvest Festival, suite, Norwich, 1881, rev. 1892 as Pastoral Suite
2 Sketches: Ebbing Tide and Elfland, London, Crystal Palace, 1883
2 Sketches: Flowing Tide and Fairyland, London, Crystal Palace, 1891
Liebeslied and Im alten Styl, London, Crystal Palace, 1895
Pensée mélodique and Gavotte, London, 1899 (Leipzig, 1899)
Concerto pastorale, fl, orch
Fantasia, F, org (n.d.);
Offertory, G, org (n.d.)
Pf music, chamber music

Edicions:

F. Schubert: Symphonie (Skizze) in E (Leipzig, 1884) [pf transcr.]

Literatura:

Schubert's Unfinished Symphony in E’, Musical Review, i (1883), 289
Some Details concerning the Completion and Instrumentation of Schubert’s Sketch Symphony … as performed … May 5, 1883’, PMA, xvii (1890–91), 177–90
Musical Reminiscences and Impressions (London, 1906) 

Font: En català: John Francis Barnett (1837-1916) En castellano: No disponible In english: John Francis Barnett (1837-1916) - Altres: John Francis Barnett (1837-1916)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

As a composer Barnett first achieved prominence with his Symphony in A (1864), written for the Musical Society of London. It was however as a popular composer of cantatas and oratorios that he achieved some resounding successes, from The Ancient Mariner (1867) and Paradise and the Peri (1870), both written for the Birmingham Festival, to The Eve of St Agnes (1913), produced by the London Choral Society. Although some of the later choral works were considered to be ‘modern’ and ‘Wagnerian’, mainly because of Barnett's use of leitmotifs, a critic wrote in the Musical Times (1891) that ‘The composer's sympathies were always with the clear, refined and gracious art of Mendelssohn, and there they remain’. Barnett devoted much of his time to teaching, but continued to compose and found time to produce several large-scale orchestral works, such as the Ouverture Symphonique, the Piano Concerto in D minor and The Lay of the Last Minstrel, which won some critical acclaim. Like many of his English contemporaries, however, he never realized where his strength as a composer lay. His talents were essentially those of a miniaturist, for he lacked the originality and consistency of musical thought necessary for success in larger forms. The conservatism of his musical language, which depended principally on the legacy of Mozart and Mendelssohn, is shown by a comparison of his oratorio The Raising of Lazarus (1873) with the more vigorous contemporary style of such works as Stanford's God is our Hope and Strength (1877) and Parry's Prometheus Unbound (1880). Many of Barnett's smaller, descriptive piano pieces, which had a great vogue in 19th-century drawing-rooms (where they provided relief for young ladies from the works of Czerny and Hummel), achieve a simple charm. In 1883 Barnett completed Schubert's Symphony in E major from autograph sketches in the possession of Sir George Grove (now in GB-Lcm). It was performed at the Crystal Palace in the same year.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Hans-Udo Heinzmann (flute); Elisaveta Blumina (piano)
AMAZON: Romantic Flute
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Romantic Flute



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: