dissabte, 22 d’octubre de 2016

LECLAIR, Jean-Marie (1697-1764) - Concertos Op.7 (1737)

Nicolaas Verkolje - De roof van Europa
Obra de Nikolaas Verkolje (1673-1746), pintor holandès (1)


- Recordatori de Jean-Marie Leclair -
En el dia de la commemoració del seu 252è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Nicolaas Verkolje (Delft, 11 d'abril de 1673 - Amsterdam, 21 de gener de 1746) va ser un pintor holandès. Segons l'historiador Houbraken, va ser fill del pintor Jan Verkolje amb qui es va formar inicialment. Quan el seu pare va morir el 1693 es va traslladar amb la seva família a Amsterdam on ràpidament es va convertir en un pintor sol·licitat en temàtica de gènere i d'història. A la capital holandesa es va casar i va realitzar la majoria del seu treball format per un centenar d'obres. Va treballar com a professor amb nombrosos alumnes entre els que van destacar Jan Matthias Kok, Jan Maurits Quinkhard i Arnout Rentinck. També va ser conegut pel retrat que va fer del pintor Gabriel Metsu. Tot i patir diverses malalties al llarg de la seva existència, va viure fins els 72 anys morint a Amsterdam el gener de 1746. 

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Nikolaas Verkolje (1673-1746) - Altres: Nikolaas Verkolje (1673-1746)



Parlem de Música...

Jean-Marie Leclair (Lyons, 10 de maig de 1697 - Paris, 22 d'octubre de 1764) va ser un violinista i compositor francès considerat el fundador de l'Escola de Violí Francesa. Sabater en els seus inicis, a més de coreògraf i ballarí, l'aparició el 1723 del seu "Primer llibre de Sonates per a violí" va determinar de l'esdevenir de la seva brillant carrera. El 1728 va debutar com a virtuós del violí al Concert Spirituel de París, aconseguint un èxit rotund. Aquest mateix any va publicar el seu "Segon llibre de Sonates per a violí". Violinista del rei Lluís XV el 1734, any de publicació del seu "Tercer llibre de Sonates per a violí", Leclair era ja considerat una de les figures preeminents de la història del violí francès. Aquell any va iniciar una sèrie de viatges per Europa i el 1738 va publicar el "Quart llibre de Sonates per a violí". El 1746 va publicar la que seria la seva única òpera, Scylla et Glaucus propera a l'estil de Rameau. Leclair, figura transcendent en l'escena musical del seu temps, va suposar la superació del virtuosisme previ practicat a França per compositors com Bouvard i Francoeur, entre d'altres, adquirint el violí, amb la seva força, la maduresa tècnica, bé que sobre pressupostos sistemàtics abans inexistents, de pur intuïtius. La tècnica de Leclair, amb no poques reminiscències de l'art italià, del qual va mantenir l'inconfusible sentit melòdic procedent de Corelli, a qui admirava profundament, pren de l'estil francès la regularitat de la seva harmonia i l'equilibri en la forma. Compositor molt fèrtil, va deixar així mateix concerts, obertures, sonates per a dos violins i altres obres menors. Les seves obres per a flauta i baix continu, com la Deuxième Recreation de musique Op. 8, o les Sonates Op. 9, figuren entre les pàgines més notables produïdes a la França del segle XVIII dedicades a l'instrument. Leclair, que va passar els últims anys immers ens fosques dificultats, va morir assassinat probablement pel seu nebot Guillaume-François Vial, el 23 d'octubre de 1764 a la porta de casa seva.

OBRA:

all published in Paris
op.
[1] Premier livre de sonates (a, C, B , D, A, e, F, G, A, D, B , b), vn, bc (1723/R), 2 also for fl; ed. in RRMBE, lxxvii (1995)
[2] Second livre de sonates (e, F, C, A, G, D, B , D, E, c, b, g), vn, bc (c1728/R), 5 also for fl; ed. in RRMBE, lvii (1988)
3 Sonates (G, A, C, F, e, D), 2 vn/tr viols (1730/R); ed. M. Pincherle (Paris, 1924); ed. S. Beck (New York, 1946); ed. Rost (Locarno, Wilhelmshaven and Amsterdam, 1963)
4 Sonates en trio (d, B , d, F, g, A), 2 vn, bc (c1731–3); ed. M. Pincherle (Paris, 1922)
5 Troisième livre de sonates (A, F, e, B , b, c, a, D, E, C, g, G), vn, bc (1734/R); ed. in RRMBE, iv–v (1968–9)
6 Première recréation de musique d’une exécution facile (D), 2 vn, bc (1736/R) [suite with ov.]; ed. H. Ruf (Kassel, 1976)
7 6 concertos (d, D, C, F, a, A), vn, str, bc (1737), no.3 for fl/ob, str, bc
8 Deuxième recréation de musique d’une execution facile (g), 2 rec/vn, bc (c1737) [suite with ov.]; ed. H. Ruf (Kassel, 1967)
9 Quatrième livre de sonates (A, e, D, A, a, D, G, C, E , f, g, G), vn, bc (1743/R), 2 also for fl; 6 pubd as op.1 (London, c1755); ed. in RRMBE, x–xi (1969–72)
10 6 concertos (B , A, D, F, e, g), vn, str, bc (1745)
11 Scylla et Glaucus (opéra tragédie, prol, 5, d'Albaret), Paris, Académie Royale de Musique, 4 Oct 1746, MS with autograph corrections, F-Po; score pubd (1746); rev. Lyons, Concert de l’Académie des Beaux-Arts, c1755, see Vallas
12 Second livre de sonates (b, E, D, A, g, B ), 2 vn/tr viols (c1747–9/R); ed. M. Pincherle (Paris, 1950)
13 [3] Ouvertures et [3] sonates en trio (G, D, D, b, A, g), 2 vn, bc (1753/R); ov. no.3 is arr ov. to 1746 Scylla et Glaucus; sonata no.1 is arr. op.2 no.8; no.2 is arr. op.1 no.12; no.3 is arr. op.2 no.12
[14] Trio (A), 2 vn, bc (1766), posth. [suite with ov.]; ov. is ?arr. ov. to c1755 Scylla et Glaucus; 2nd movt arr. from op.9 no.11; 3rd movt arr. from prol to Scylla et Glaucus; 4th movt arr. from op.5 no.4

Font: En català: Jean-Marie Leclair (1697-1764) En castellano: Jean-Marie Leclair (1697-1764) In english: Jean-Marie Leclair (1697-1764) - Altres: Jean-Marie Leclair (1697-1764) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

We may not instantly associate the solo concerto with French baroque music. It came into existence in Italy around 1700 and was then developed by Vivaldi. His concertos set the standard which was soon to be followed by composers across Europe. They also went down well with audiences. In the 1720s even the French fell for them, after years of resistance to anything Italian. Vivaldi's concertos, and especially his Four Seasons, were regularly performed at the Concert Spirituel, the main institution of public concerts in Paris. There Jean-Marie Leclair also frequently appeared to play his sonatas. His various collections show an increase of Italian influence. Leclair had started his career as a dancer. In 1722 he acted in this capacity in Turin. This was a turning point in his life. He met the then famous violinist Giovanni Battista Somis who may have stimulated Leclair into develop his skills as a violinist. He did so with great success and soon was celebrated as one of the greatest violinists of his time. His fame spread across Europe and he played, for instance, in Germany and the Netherlands. He lived for some years in The Hague, where he was in close contact to the court of the House of Orange. Here he may also have renewed his friendship with his Italian colleague Pietro Antonio Locatelli who at the time lived in Amsterdam. The strong Italian flavour in Leclair's violin concertos may well be due to Locatelli's influence. Some of the solos in the concertos op. 7 show some similarity with the capriccios which Locatelli included in his violin concertos op. 3, L'arte del violino. In order to become a better composer Leclair took lessons from André Chéron, a harpsichordist who regularly accompanied him at the Concert Spirituel. In the dedication of his op. 7, published in 1737, Leclair specifically mentioned Chéron saying that "if any beauty may be found in this work, I credit it to the expert lessons I received from you". These "expert lessons" included harmony and counterpoint. The result was that Leclair wasn't only celebrated as a virtuoso violinist but also ranked among the best composers of his time.

Johan van Veen (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Karl Kaiser (flute); Christine Busch (violin); Camerata Köln
RECICLASSICAT: LECLAIR, Jean-Marie (1697-1764)
AMAZON: LECLAIR, J.M. - Concertos Op 7
CPDL: No disponible
SPOTIFY: LECLAIR, J.M. - Concertos Op 7



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Sisplau, Pau: hi ha poc, a les novitats de la setmana, hi havia un concert per a clarinet de un compositor desconegut, penso que era holandés. Com era el seu cognom, sisplau? Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Wolfgang,

      Posaria la mà al foc que fas referència a:
      Charles Louis Hanssens (1802-1871) - Concertinos Nr.1 & 2 für Klarinette & Orchester

      Salut!
      Pau

      Elimina