dimarts, 4 d’octubre de 2016

GÁL, Hans (1890-1987) - Variations Op.9 & Piano Trio Op.18 (1923)

Bernard Buffet - Environs de la Rochepot, Bourgogne
Obra de Bernard Buffet (1928-1999), pintor francès (1)


- Recordatori d'Hans Gál -
En el dia de la commemoració del seu 29è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Bernard Buffet (París, 10 de juliol de 1928 - Tourtour, 4 d'octubre de 1999) va ser un pintor francès. Es va formar a l'École Nationale Supérieure des Beaux-Arts i va treballar en l'estudi del pintor Eugène Narbonne. Entre els seus primers companys van destacar Maurice Boitel i Louis Vuillermoz. Contractat en exclusiva per Emmanuel David, i més tard per Maurice Garnier, va realitzar exposicions periòdiques. La seva temàtica fou molt variada amb escenes religioses, paisatges, retrats i natures mortes, entre altres. El 1958 es va casar amb l'escriptora i cantant Annabel Schwob i un dels seus alumnes, Jean Claude Gaugy, va ser el creador de l'expressionisme lineal. El 1973 va ser condecorat amb la Legió d'Honor als seus mèrits. Aquell mateix es va fundar el museu Bernard Buffet al Japó. La seva producció fou descomunal amb més de 8000 obres entre pintures, dibuixos i altres. Els darrers anys, afectat de Parkinson, es va suïcidar a Tourtour l'octubre de 1999.

Font: En català: Bernard Buffet (1928-1999) En castellano: Bernard Buffet (1928-1999) In english: Bernard Buffet (1928-1999) - Altres: Bernard Buffet (1928-1999)



Parlem de Música...

Hans Gál (Brunn, 5 d'agost de 1890 - Edinburgh, 3 d'octubre de 1987) va ser un musicòleg i compositor austríac. Es va formar amb Mandyczewski i Guido Adler a la Universitat de Viena, on també va rebre el doctorat el 1913 amb un estudi de l'estil musical de Beethoven. El 1915 va guanyar un premi en composició i a partir del 1919, i fins el 1929, va treballar al departament de teoria musical de la mateixa universitat. A partir d'aleshores es va dedicar a la composició assolint un primer èxit amb la seva òpera Die heilige Ente. Poc després, el 1928, va guanyar un altre premi amb la seva Sinfonietta assolint també el càrrec de director del Conservatori de Mainz el 1929. L'arribada al poder de Hitler va motivar la seva dimissió del càrrec el 1933 i el seu retorn a Àustria per posteriorment fugir a Anglaterra el 1938. Un any més tard es va instal·lar a Escòcia on va treballar a la Universitat d'Edinburgh. Allà va tenir una vida musical molt activa tant de pianista i director com de compositor. També va ser un dels membres fundadors de l'Edinburgh International Festival. Va morir a la ciutat escocesa l'octubre de 1987.

OBRA:

Vocal:

Operas:
Der Arzt der Sobeide (comic op, prol, 2, F. Zoref), op.4, 1917–18, Breslau, 1919;
Die heilige Ente (ein Spiel, 3, K.M. von Levetzow and L. Feld), op.15, 1920–21, Düsseldorf, 29 April 1923;
Das Lied der Nacht (dramatische Ballade, 3, von Levetzow), op.23, 1924–5, Breslau, 24 April 1926;
Der Zauberspiegel (fairy play, Jaroschek), op.38, lost, Breslau, 1930;
Die beiden Klaas (3, von Levetzow), op.42, 1932–3, perf. as Rich Claus, Poor Claus (trans. A. Fox), York, Rowntree, 22 May 1990

Choral:
Von ewiger Freude (cant., 17th century), op.1, female vv, org, 2 hp, 1912;
Vom Bäumlein, das andere Blätter hat gewollt (F. Rückert), op.2, A, female vv, orch, 1916;
Fantasies (R. Tagore), op.5, a, female vv, chbr orch, 1919;
2 Songs, op.8, male vv, 1914;
3 Songs, op.11, male vv, pf/orch, 1910–11;
3 Songs, op.12, female vv, pf, 1910;
Kinderverse (P. Dehmel), op.14, female vv, c1921;
Motet (M. Claudius), op.19, 1924;
Herbstlieder, op.25, female vv, 1918–25;
Requiem für Mignon (J.W. von Goethe), op.26, vv, orch, 1922
Epigramme (G.E. Lessing), op.27, 1926;
3 Songs, op.31, female vv, pf, 1928;
5 Serious Songs, op.32, male vv (1929);
3 Porträtsstudien (W. Busch), op.34, male vv, pf, 1929;
3 Songs, op.37 (1932);
3 Idyllen (Busch), op.40, male vv, pf (1934);
6 Folksongs, male vv (1930);
Nachtmusik (J.J.C. von Grimmelshausen), op.44, S, male vv, fl, vc, pf, 1933;
Stille Lieder (Summer Idylls) (C. Flaischlen), op.47, female vv, 1935;
De profundis (cant., 17th-century Ger.), op.50, solo vv, chorus, orch, 1936–7;
4 Madrigals (Elizabethan texts), op.51 (1939);
4 Partsongs, op.61, c1953
2 Songs, op.63, male vv, 1954;
Lebenskreise (cant., Goethe, F. Hölderlin), op.70, 4 solo vv, chorus, orch, 1955;
Songs of Youth, op.75, female vv, 1959;
A Clarion Call, op.76, female vv, 1959;
Of a Summer Day (A. Strawbridge), op.77, female vv, str, 1952;
Spättlese, op.91, male vv (1970)

Songs:
2 Songs, op.21, S, b viol/vc, org, 1922;
3 Songs, op.33, Mez/Bar, pf, 1928

Instrumental:

Orch.:
Ov. to a Puppet Play, op.20, 1923;
Sym. no.1 (Sinfonietta), op.30, 1927;
Ballet Suite (Scaramuccio), op.36, 1929;
Vn Conc., op.39, 1932;
Concertino, op.43, pf, str, 1934;
Concertino, op.52, vn, str, 1939;
Serenade, op.46, str, 1937;
A Pickwickian Ov., op.45, 1939–44;
Lilliburlero: Improvisations on a Martial Melody, op.48, c1943;
Sym. no.2, op.53, 1942–3;
Concertino, op.55, org, str, 1948;
Pf Conc., op.57, 1948
Sym. no.3, op.62, 1951–2;
Vc Conc., op.67, 1944;
Meanders, suite, op.69, 1954–5;
Idyllikon, op.79, suite, 1958–9;
Concertino, op.87, vc, str, 1966;
Triptych, op.100, 1970;
Suite, op.102a/b, va/a sax, orch, 1949;
Sym. no.4 (Sinfonia concertante), op.103, 1973

Chbr.:
For 3–8 insts:
Variations on a Viennese ‘Heurigen’ Melody, op.9, pf trio, 1914;
5 Intermezzi, op.10, str qt, 1914, also appeared as 4 Miniatures, op.10a;
Pf Qt, op.13, c1914;
Str Qt no.1, op.16, 1916;
Pf Trio, op.18, 1923;
Divertimento, op.22, 8 wind, 1924;
Str Qt no.2, op.35, 1929;
Serenade, op.41, str trio, 1931;
Little Suite, op.49a, 2 vn, vc, pf ad lib, 1947–8;
Trio, op.49b, pf trio (1949);
Suite, op.59b, 3 mand (1956);
Divertimento, op.68c, 2 rec, gui (1958);
Quartettino, op.78, 4 rec (1960);
Concertino, op.82, rec, str qt/str orch/pf, 1961;
Trio Serenade, op.88, rec/fl, vn, vc (1967);
Huyton Suite, op.92, fl, 2 vn, 1940;
Serenade, op.93, cl, vn, vc, 1935;
Trio, op.94, ob, vn, va, 1941;
Str Qt no.3, op.95, 1969;
Sonata, op.96, 2 vn, pf, 1941;
Trio, op.97, cl, vn, pf, 1950;
Str Qt no.4, op.98, 1971

For 2 insts:
Suite, op.6, vc, pf, 1919;
Sonata, op.17, vn, pf, 1920;
Suite, op.56, vn, pf, 1942;
Sonatina, op.59a, 2 mand (1952);
Suite, op.68a, rec, vn, 1954–5;
6 2-part Inventions, op.68b, 2 rec (1958);
3 Sonatinas, op.71, vn, pf, 1956–7;
Divertimento, op.80, mand, hp/pf (1961);
Sonata, op.84, cl, pf (1965);
Sonata, op.85, ob, pf (1965);
Sonata, op.89, vc, pf, 1953;
Divertimento, op.90/1, bn, vc, c1958;
Divertimento, op.90/2, vn, vc (1968);
Divertimento, op.90/3, vn, va, c1969;
Sonata, op.101, va, pf, 1941

Pf:
Serbische Weiser, op.3, 4 hands, 1916;
3 Sketches, op.7, 1910–11;
Sonata, op.28, 1927;
Tunes from Old Vienna, 1934;
24 Preludes, op.83, 1960

Org:
Toccata, op.29, 1928

Literatura:

The Golden Age of Vienna (London, 1948)
Johannes Brahms (Frankfurt, 1961; Eng. trans., 1964)
Richard Wagner (Frankfurt, 1963)
The Musician's World: Great Composers in their Letters (London, 1965; Ger. trans., 1966)
Franz Schubert, oder die Melodie (Frankfurt, 1970; Eng. trans., 1974)
Schumann Orchestral Music (London, 1979)
Giuseppe Verdi und die Oper (Frankfurt, 1982)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Hans Gál (1890-1987) - Altres: Hans Gál (1890-1987)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Hans Gal (1890-1987)  was born in the small village of Brunn am Gebirge, just outside of Vienna. He was trained in that metropolis at the New Vienna Conservatory where he taught for some time. Later, with the support of such important musicians as Wilhelm Furtwangler, Richard Strauss and others, he obtained the directorship of the Mainz Conservatory. Gal composed in nearly every genre and his operas were particularly popular during the 1920's. Upon Hitler's rise to power, Gal was forced to leave Germany and eventually emigrated to Britain, teaching at the Edinburgh Music Conservatory for many years. "In his Piano Trio in E Major, Op.18, published in 1925, Hans Gal shows that he really knows how to captivate both players and listeners. His ideas are highly poetic and but sometimes appear somewhat exotic, but nonetheless his use of structure and especially harmony is quite straight forward. I can warmly recommend this work for concert performance and it is not beyond the reach of experienced, competent amateur players. The two main themes of the first movement, Tranquillo ma con moto, are both charming and lush. The second movement, Allegro violento, is a highly rhythmic, jagged scherzo with a very appealing and more lyrical middle section. The third movement is actually two in one, beginning with an Adagio mesto, which is a poignant, graceful plaint that eventually shows a sense of closure leading to an upbeat Allegro."---the famous critic Wilhelm Altmann writing in his Handbook for Piano Trio Players. 

EDITION SILVERTRUST (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Doris Adam (piano); Karin Adam (violin); Christoph Stradner (cello)
AMAZON: GAL, H. - Piano Trios
CPDL: No disponible
SPOTIFY: GAL, H. - Piano Trios



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Many thanks and regards from The Netherlands.
    Veel dank en groeten uit Nederland.

    ResponElimina
  3. Estimado Pau: ¿habría alguna posibilidad de rehabilitar el link de este posteo?. Desde ya, muchas gracias y cordiales saludos.

    http://www.reciclassicat.com/search/label/Pla%20M.

    ResponElimina