dimecres, 19 d’octubre de 2016

CARRETTI, Giuseppe Maria (1690-1774) - Te Deum

Giulio Cesare Procaccini - The Annunciation
Obra de Giulio Cesare Procaccini (1574-1625), pintor italià (1)


- Recordatori de Giuseppe Maria Carretti -
En el dia de la celebració del seu 326è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Giulio Cesare Procaccini (Bologna, 1574 - Milano, 14 de novembre de 1625) va ser un pintor italià. Fill del pintor Ercole Procaccini i germà de Camillo i de Carlo Antonio, també pintors, es va traslladar als 11 anys i juntament amb tota la seva família a Milà, començant a treballar el 1590 en les obres de la Catedral de Milà. Provinent d'una dinastia de pintors que a Bolonya havien representat una via alternativa a la dels Carracci, el domini d'aquests els va obligar a traslladar-se a Milà, ciutat en la qual el clima contrareformista imposat per Carlos Borromeo l'havia convertit en un centre d'elaboració de les noves formes en el camp de les arts figuratives. La seva obra va mostrar una recurrent influència d'artistes com Correggio o Parmigianino, així com del suggestiu art de Rubens. L'estil de les seves últimes obres va perdre la seva elegància atmosfèrica, que l'havia distingit, per convertir-se en més escultòric i manierista. Un bon exemple va ser l'obra Caín matant a Abel, de 1623. Al costat de Cerano i a Morazzone, amb els quals va signar el famós Martiri de les Santes Rufina i Segona, conegut com el Quadro delle tre mani, Procaccini va ser un dels artistes llombards més importants de la primera meitat del segle XVII. El seu últim quadre, un autoretrat, pintat el 1624, va ser una obra mestra d'intensa malenconia en la qual l'artista es va mostrar prematurament envellit, als seus 50 anys. Va morir a Milà, l'any següent de realitzar aquesta obra, el novembre 1625.

Font: En català: No disponible En castellano: Giulio Cesare Procaccini (1574-1625) In english: Giulio Cesare Procaccini (1574-1625) - Altres: Giulio Cesare Procaccini (1574-1625)



Parlem de Música...

Giuseppe Maria Carretti (Bologna, 19 d'octubre de 1690 - Bologna, 7 de juliol de 1774) va ser un professor i compositor italià. Sacerdot a San Petronio, es va formar en cant pla i cantus figuralis abans de rebre classes de contrapunt de Floriano Arresti. El 1717 va entrar a l'Accademia Filarmonica de Bolonya com a cantant i a partir del 1719 com a compositor. El 1740 va entrar com a segon mestre de capella al servei de G.A. Perti a San Petronio de Bolonya assumint el càrrec principal a partir del 1756 i després de la mort de Perti. Allà hi va romandre actiu fins el 1774 escrivint gran quantitat de música religiosa i treballant de professor. Va morir a Bolonya el juliol de 1774.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Giuseppe Maria Carretti (1690-1774) - Altres: No disponible



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

La capella musical de la Basílica de San Petronio de Bolonya, fundada el 1436, va ser un escenari de notable erudició artística al llarg dels segles però amb accent propi a partir del XVII i fins a finals del XVIII. Alhora, Bolonya va ser un centre de peregrinació obligat per la presència de la famosa Accademia Filarmonica i especialment, i ja entrat el segle XVIII, per "culpa" d'un ciutadà il·lustre, il Padre Giovanni Battista Martini (escoltar aquí). Però de tornada a San Petronio, la catedral històrica de la ciutat, no va ser fins el 1657, i amb l'entrada de Maurizio Cazzati (escoltar aquí) autor de qui precisament aquest any en celebrem el 400è aniversari, que es va iniciar una fructífera edat d'or que es va estendre quasi 150 anys. De fet, i com ja comentàvem fa pocs dies en relació a Cazzati, l'oposició frontal que va rebre el seu nomenament no fou impediment, ans el contrari, per a una profunda i integral renovació de la capella de San Petronio que va motivar el posterior domini musical tot rivalitzant, cara a cara, amb Venècia i Roma. Per tant, el reguitzell de mestres musicals que van orbitar Bolonya va ser extens amb noms com Colonna, Franceschini, Arresti, Domenico Gabrieli, Giuseppe Jacchini, G.A. Perti o el mateix Giuseppe Maria Carretti, entre molts altres. I de tots ells el més conegut va ser probablement Perti, un mestre de capella d'àmplia experiència que va llegar un extens repertori abans de morir el 1756, un any en què Carretti va assumir el lloc vacant de mestre de capella principal. I Carretti, com no podia ser d'altra manera, va ser hereu de la filosofia de Perti, tot construint un repertori amb un estil genuinament bolonyès i que el famós historiador i compositor Charles Burney descrivia amb les paraules següents: "in verità questa musica è sapientemente costruita; l'armonia vi si presenta in tutta la sua pienezza e la modulazione nella sua regolarità". Una descripció pertinent que contrastarem musicalment amb el Te Deum, el Lauda Sion (per al Corpus Domini), el Propitio numini (en honor a Sant Antonio da Padova) i el Laudate Pueri que avui escoltarem i que formen part de les més de 200 obres de Carretti conservades als arxius de San Petronio. Per altra banda, i malauradament, un compositor absolutament inèdit i que únicament podrem dimensionar en base a l'edició d'avui, interpretada i recuperada, com no podia ser d'altra forma, a la Basílica de San Petronio de Bolonya, un dels nuclis musicals per excel·lència!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Capella Musicale di San Petronio; Federico Salce (maestro di capella)
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: No disponible



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: