diumenge, 2 d’octubre de 2016

BASSANI, Giovanni Battista (1650-1716) - Missa a la Fuga

Nicolaes Pietersz. Berchem - Allegory on the expansion of Amsterdam (c.1663)
Obra de Nicolaes Pietersz. Berchem (c.1621-1683), pintor holandès (1)


- Recordatori de Giovanni Battista Bassani -
En el dia de la commemoració del seu 300è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Nicolaes Pietersz. Berchem (Haarlem, c.1621 - Amsterdam, 18 de febrer de 1683) va ser un pintor neerlandès. Fill de Pieter Claesz, pintor de bodegons, el 1634 i segons una anotació en els registres del Gremi de Sant Lluc, es va formar inicialment amb el seu pare abans de rebre classes de Jan van Goyen i Pieter de Grebber. El 1642 va entrar al Gremi de Sant Lluc com a pintor independent i on va treballar com a professor. El 1646 es va casar amb Catrijne Claes de Groot, filla política del pintor Jan Wils. A partir del 1650 es creu va viatjar a Alemanya on va acompanyar a Jacob Van Ruysdael. Poc després es perd el rastre fins el 1656 any que va tornar a Haarlem abans d'establir-se definitivament a Amsterdam el 1661. Com a pintor va ser notablement productiu amb nombrosos dibuixos, aiguaforts i pintures amb escenes de paisatges en un estil italià i amb especial atenció en els detalls. La seva temàtica va ser variada explorant, a banda del paisatge, la pintura històrica, al·legòrica, de gènere, mitològica i religiosa. Al llarg de la seva vida va tenir molts alumnes entre els quals van destacar Abraham Begeyn, Johannes van der Bent, Karel Dujardin, o Johannes Glauber. Va morir a Amsterdam el febrer de 1683.




Parlem de Música...

Giovanni Battista Bassani (Padua, c.1650 - Bergamo, 1 d'octubre de 1716) va ser un violinista, organista i compositor italià. Va néixer en un any desconegut però sabem que entre els anys 1657 i 1670 va estudiar música a Venècia amb Daniele Castrovillari i a Ferrara amb Giovanni Legrenzi maestro di cappella de l'Accademia dello Spirito Santo. Algunes fonts fins i tot documenten la possibilitat que fos professor de Corelli tot i que no hi ha confirmació contrastada que així ho demostri. No obstant, van estar en contacte a Bolonya entre els anys 1675 i 1677. A partir del 1667 es va associar amb l'Accademia della Morte, Ferrara, on va actuar com a organista i va compondre els seus primers oratoris. El 3 de juny de 1677 es va convertir en membre de la prestigiosa Accademia Filarmonica di Bologna, any en què va publicar el seu Opus 1. El 1680 va assolir el càrrec de mestre de capella a la Cort del Duc Alessandro II della Mirandola. El 9 d'abril de 1682 va ser triat "príncep" de l'Accademia Filarmonica di Bologna. També aquell any va iniciar la seva participació a la celebració anual de l'Accademia Filarmonica de Sancti Giovanni in Monte contribuint amb composicions pròpies fins el 1694. La dècada del 1680-1690 va ser la més productiva de la seva brillant carrera. El 1683 es va convertir en mestre de capella de l'Accademia della Morte, Ferrara, succeint a G.F. Tosi. El 1686 va assolir el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Ferrara. La vinculació amb aquesta ciutat va ser tant important que allà el coneixien amb el sobrenom del "Bassani di Ferrara". Entre els anys 1710 i 1712 va compondre fins a 76 serveis litúrgics per a la pròpia catedral. El 9 de maig de 1712 va viatjar a Bergamo amb el càrrec de director musical de l'Església Sancta Maria Maggiore sota el braç. També va ensenyar a l'escola de música de la Congregazione di Carità de Bergamo i va continuar en ambdós càrrecs fins a la seva mort, l'octubre del 1716.

OBRA:

Operas:

dm drama per musica
L'amorosa preda di Paride (dm, 3), Bologna, Publico, 1683
Falarido tiranno d'Agrigento (dm, 3, A. Morselli), Venice, S Angelo, 1685
L'Alarico Rè de' Goti (dm, 3), Ferrara, Conte Pinamonte Bonacossi, Feb 1685
Vitige [Rè de'Vandali] (dm, 3), Ferrara, Feb 1686
Agrippina in Baia (scherzo drammatico, G. Contri), Ferrara, 1687
Gli amori alla moda (scherzo melodrammatico, 3), Ferrara, Bonacossi, 1688, 10 arias in I-MOe
Il trionfo di Venere in Ida (melodramma), Ferrara, 1688
La Ginerva, infanta di Scozia (dm, 3, G.C. Grazzini, after L. Ariosto), Ferrara, Bonacossi, 1690
Le vicende di Cocceio Nerva (dm, 3), Ferrara, Bonacossi, 1691
Gl'amori tra gl'odii, o sia Il Ramiro in Norvegia (dm, 3, M.A. Rimena), Verona, 1693
Roderico, Ferrara, 1696
L'Alarico (F. Silvani), Padua, 1709
Armida al campo, Ferrara, 1711

Oratorios:

L'Esaltazione di S Croce (F. Berni), Ferrara, 7 April 1675
L'Epulone, Modena, 1675
La tromba della divina misericordia (G.B. Rosselli), 4 solo vv, chorus 4vv, insts, Modena, 1676; MOe Mus.G.14
L'amore ingeniero, Mirandola, 1678
Il mistico Roveto (L. Lotti), Mirandola, 1681
Il Davide punito overo La pestilente strage d'Israele (G.V. Snodelli), Bologna, 10 Dec 1682
La morte delusa dal pietoso suffragio (A. Ambrosini), 5 solo vv, chorus 4vv, insts, Ferrara, 1686; MOe; perf. as Nella luna eclissata dal Cristiano valore, Codigoro, 1687, and as La Pietà trionfante della morte, Ferrara 1692 and 1697
Il Giona (Ambrosini), 5vv, vns, va ad lib, Modena, 1689; MOe
Mosè risorto dalle acque, Ferrara, 1694; FEc Cl.I.n.675 (1696 version)
Il conte di Bacheville (F. Frosini), Pistoia, 1696
Susanna, Ferrara, 1697
Gl'impegni del divino amore nel transito della Beata Caterina Vegri detta di Bologna, Ferrara, 1703
Il trionfo della Fede, Ferrara, 1704
La morte delusa, ?orat, Milan, 1703; collab. G.B. Brevi, G.A. Perti, G. Bononcini, A. Scarlatti

Masses:

op.
18 [3] Messe concertate, 5 solo vv, chorus 5vv, 2 vn, vle/theorbo, org (Bologna, 1698)
20 Messa per li defonti concertata, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 va, vle/ theorbo, org (Bologna, 1698)
- Acroama missale, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va, 3 trbn, org, bc (Augsburg, 1709); 6 masses, 3 of these in op.32 without trbn pts.
32 [4] Messe concertate, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va, org, bc (Bologna, 1710)
- 4 other masses and fragments, GB-Lcm; D-Bsb, Dmb, listed in EitnerQ

Altres obres religioses:

- Il trionfo dell'amor divino (Rosselli), sacra rappresentazione, Bologna, 1682 [same lib as the orat La tromba della divina misericordia]
8 Metri sacri resi armonici, in [12] motetti, 1v, 2 vn, bc (Bologna, 1690)
9 Armonici entusiasmi di Davide overo salmi concertati, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va, bc (org) (Venice, 1690)
10 [6] Salmi di compieta, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va/vle, bc (org) (Venice, 1691)
11 Concerti sacri, [12] motetti, 1–4vv, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1692)
12 [12] Motetti, 1v, 2 vn ad lib, bc (org) (Venice, 1692)
13 Armonie festive o siano [6] motetti, 1v, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1693)
- Motetti per concerti ecclesiastici, 5–12vv (Venice, 1698); listed by Eitner
21 Salmi concertati, 3–5 solo vv, chorus 3–5vv, 2 vn, bc (org) (Bologna, 1699)
22 Lagrime armoniche ò sià Il Vespro de defonti, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, va/vle, bc (org) (Venice, 1699)
23 Le note lugubri, Concertate ne Responsorij dell'Ufficio de Morti, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 va, va/vle, bc (org) (Venice, 1700)
24 Davidde armonico, espresso ne' [6] salmi, 2–4vv, 2 vn, bc (org) (Venice, 1700)
25 [8] Completorij concenti, 4 solo vv, chorus 4vv, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1701)
26 [4] Antifone sacre … e 2 Tantum ergo, 1v, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1701)
27 [8] Motetti sacri, 1v, 2 vn, vle/theorbo, bc (org) (Bologna, 1701)
30 Salmi per tutti l'anno, 8vv, vle/theorbo, 2 org (Bologna, 1704)
- Cantata pastorale (F. della Volpe), 2 vv, insts, Imola ?(Ferrara, 1707)
- 76 services, most 4 solo vv, chorus 4vv, bc (vle), some with 4 vn, va, 1710–12, I-FEd (8 vols., 3 lost); listed in Cavicchi
- Several sacred works in Bc, MOe, PAc, US-Wc

Secular vocal:

2 L'armonia delle sirene, [10] cantate amorose, 1v, bc (Bologna, 1680)
3 Il cigno canoro, [10] cantate amorose, 1v, bc (Bologna, 1682)
- Promoteo liberato (introduzione alla Festa popolare, G.A. Bergamori), Bologna, 24 Aug 1683
4 La moralità armonica, [12] cantate, 2–3vv, vle, bc (Bologna, 1683)
6 Affetti canori, [6] cantate et [6] ariette, 1v, bc (Bologna, 1684)
- Tributi dell'Eridano, cant, 4vv, insts, Ferrara, 1687
7 Eco armonica delle muse, [12] cantate amorose, 1v, bc (Bologna, 1688)
- Tributi de Parnaso (macchina musicale, G.C. Grazzini), Ferrara, 1688
- L'Immortalità trionfante, et il Tevere inconsolabile (intramezzo musicale, A.F. Antonini), Ferrara, 1689
14 Amorosi sentimenti, 1v, bc (Venice, 1693)
15 Armoniche fantasie di [6] cantate amorose, 1v, bc (Venice, 1694)
16 La musa armonica, 1v, bc (Bologna, 1695)
17 La sirena amorosa, 1v, 2 vn, vle, bc (org) (Venice, 1699)
19 Languidezze amorose, [12] cantate, 1v, bc (Bologna, 1698)
28 Cantate amorose, 1v, bc (Bologna, 1701)
29 Corona di fiori musicali, tessuta d' [24] ariette, 1v, 2 vn, vc (Bologna, 1702)
31 [12] Cantate et arie amorose, 1v, 2 vn, bc (Bologna, 1703)

Instrumental:

1 [12] Balletti, correnti, gighe e sarabande, vn, vn ad lib, vle/spinet (Bologna, 1677)
5 [12] Sinfonie, 2 vn, vc, bc (org) (Bologna, 1683), autograph score in US-Wc
- Sonata, 2 vn, bc (org) 16807
- Several sonatas and organ works in later anthologies listed in Haselbach and DBI (A. Cavicchi)

Font: En català: Giovanni Battista Bassani (ca.1650-1716) En castellano: Giovanni Battista Bassani (ca.1650-1716) In english: Giovanni Battista Bassani (ca.1650-1716) Altres: Giovanni Battista Bassani (ca.1650-1716)  



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

D'ençà del seu descobriment, el continent americà ha resultat ser una font inesgotable de sorpreses musicals. I probablement, molts d'aquests regals inesperats ho són en veu de compositors europeus la majoria dels quals van morir sense saber que part del seu llegat es preservaria a milers quilòmetres del seu origen. De fet, va ser la música de centenars d'autors la que pròpiament va fer les amèriques en un territori on les seves gents vivien amb autèntica devoció la música llunyana europea a la qual, sovint, van adornar magistralment amb la calidesa de la música local. De la conjunció d'ambdues realitats en va néixer la música colonial la qual va preservar la naturalesa genuïna dels seus creadors però amb els retocs propis del nou entorn americà. És d'aquesta forma que en aquells territoris es comptabilitzen per milers el nombre de partitures conservades en arxius de tota mena i condició però especialment en les congregacions religioses jesuïtes a les quals hem d'agrair, en perspectiva històrica, la preservació de tant valuós repertori musical. Exemples en trobaríem a centenars però si hi ha un segell discogràfic especialista en aquest material inèdit no pot ser altre que el de K617. Precisament, en una de les edicions del dia hi escoltarem la primera de les misses del dia, la Missa a la Fuga l'origen de la qual és desconegut però amb indicis contrastats que podria ser obra de Bassani, un mestre italià que en vida no va viatjar a les amèriques però que en canvi la seva música si ho va fer. En aquest cas es creu que la missa és un arranjament o una reducció de l'original realitzada per un mestre de capella desconegut de Chiquitos (Bolívia) però en base a la partitura original de Bassani. Propera a la Missa Encarnación del mestre italià i que també escoltarem, mostra una especial pulcritud en el contrapunt, en l'organització formal i en la concordança entre el significat del text i la seva musicalització per la qual cosa ens deixa entreveure clarament que l'autor havia de ser, obligadament, un compositor contrastat com per exemple l'italià. Ambdues edicions, tant de la Missa a la Fuga com de la Missa Encarnación, són de gran qualitat tot construint un autèntic monument de valor incalculable de la música barroca a Bolívia la qual, evidentment, va tenir una estreta connexió amb una Europa que en aparença romania distant però que musicalment no ho va ser tant!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Florilegium; Arakaendar Bolivia Choir
INTERPRETS: Ensemble Louis Berger; Ricardo Massun
CPDL: No disponible.
SPOTIFY: Bolivian Baroque Vol.2



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

7 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. merci beaucoup pour tout ces plaisirs musicaux

    ResponElimina
  3. links are not Bassani but Maria Tupasi
    Thanks for your blog
    D

    ResponElimina
  4. Paul, ¿cómo podría conseguir la Missa a la Fuga de Bassani? Al parecer los enlaces que publicaste (que ya no están disponibles) son de otra obra? ¿Podrías volver a subirlos, por favor?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Querido Tachen,
      La Misa a la Fuga es una atribución a Bassani por lo que no hay certeza absoluta de que sea obra suya. Ambas misas podrás encontrarlas en el enlace de descarga.
      Saludos,
      Pau

      Elimina
  5. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Ya he visto que en el enlace hay dos discos distintos y complementarios. Muchas gracias por tu amabilidad

    ResponElimina