dijous, 22 de setembre de 2016

FILS, Johann Anton (1733-1760) - Cello Sonatas

Matthew Pratt - The American School 1765
Obra de Matthew Pratt (1734-1805), pintor nord-americà (1)


- Recordatori de Johann Anton Fils -
En el dia de la celebració del seu 283è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Matthew Pratt (Philadelphia, 23 de setembre de 1734 - Philadelphia, 9 de gener de 1805) va ser un pintor nord-americà. Es va formar amb el seu oncle James Claypoole entre els anys 1745 i 1755. Amb ell es va especialitzar en la tècnica del retrat, temàtica que abordaria regularment al llarg de la seva carrera. El 1764 va viatjar a Anglaterra per assistir a la boda entre la seva cosina Betsey Shewell i el famós pintor americà Benjamin West. Precisament, l'art de West va causar gran impressió en Pratt motivant-lo a estudiar amb ell. Durant aquest temps a Anglaterra va rebre la influència d'altres artistes sent, també, la seva etapa més productiva realitzant, entre altres, "The American School", la seva obra més coneguda. El març de 1768 va tornar a Philadelphia, la ciutat on va viure la resta de la seva vida i on hi va morir el gener de 1805.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Matthew Pratt (1734-1805) - Altres: Matthew Pratt (1734-1805)



Parlem de Música...

Johann Anton Fils (Eichstätt, bap. 22 de setembre de 1733 - Mannheim, bur. 14 de març de 1760) va ser un violoncel·lista i compositor alemany. Fill de Johann Georg Fils (c.1700-1749), un violoncel·lista de la cort d'Eichstätt enre els anys 1732 i 1749, es va formar amb el seu pare. Més tard va entrar al Gymnasium d'Eichstätt abans de matricular-se a la Universitat d'Ingolstadt el 1753, on va estudiar dret i teologia. El maig de 1754 va ser nomenat violoncel·lista de la cort electoral de Mannheim. Allà es creu va rebre formació de Johann Stamitz i va ser on va compondre la major part del seu repertori. A Mannheim es va casar l'octubre de 1757 amb Elisabeth Range, amb qui va tenir una filla. No obstant, el 1760 va morir sobtadament, segons les cròniques de l'època, per la seva 'estranya afició de menjar aranyes'. Tot i viure 26 anys, el seu llegat com a compositor va ser molt extens amb un mínim de 34 simfonies, 30 concerts i desenes d'obres de cambra així com una dotzena d'obres religioses.

OBRA:

Vocal religiosa:

2 masses, A-Wm, CZ-Pnm, Bm, D-Bsb, BAR, DS, FRu, LEm, MÜs, TRb, I-Fc;
5 masses, 1 mass frag. of questionable authenticity, CZ-Pnm, D-Fru, MÜs;
Cantata pastoralis, F;
Veni sancte spiritus (off), EB;
Dixit Dominus and Magnificat, 5 vesper psalms and Magnificat, Litaniae Lauretanae, CZ-Pnm;
?Litaniae, D-MÜs;
Salve regina, Mbs;
Cant., 2 S, F

Instrumental:

Syms. [thematic catalogue in DTB, iv, Jg.iii/1 (1902), and xiii, Jg.vii/2 (1906)]:
6 as op.1 (1759–60), 1 ed. D. Townsend (New York, 1987);
5 as op.2 (1760) [no.3 is by J.C. Bach], ed. in MAB, xciv (1960), 2 ed. in DTB, iv, Jg.iii/1 (1902);
6 as op.5 (1763);
7 pubd separately (1760–63) [1 lost, but MS in D-Mbs], 2 ed. in DTB, iv, Jg.iii/1 (1902), and xiii, Jg.vii/2 (1906), 2 ed. in The Symphony 1720–1840, ser. C, iv (New York, 1983), 1 ed. A. Carse (London, 1937);
4 pubd in anthologies (1761–2) [incl. 2 also pubd separately], 1 ed. in TCMS, i (1990);
6 in MS, CH-Bu, D-BE, DO, HR, Rtt, US-Wc;
3 others, doubtful, CZ-Pnm, D-RH, S-Skma;
10 others (incl. 2 partitas) of questionable authenticity known only from 18th-century thematic catalogues

Concs.:
1 for vc (London, n.d.), arr. kbd (London, 1774);
6 for vc, A-Wgm, SEI, D-Bsb, Eu, 1 ed. H. Klug (Wiesbaden, 1971);
1 for fl in 2 concerti … composti dal Signor Filtz & Bauer Smitch [Bauerschmidt], op.2 (n.d.), ed. in MAB, xviii (1954);
1 for fl (London, c1775 [attrib. Vanhal]), ed. in EDM, 1st ser., li (1964);
4 for fl, D-Bsb, KA, Rtt;
?1 for fl, attrib. to Fils in Breitkopf catalogue, to Toeschi in BFb;
1 for ob, Rtt; 13 lost concs. listed in Breitkopf catalogues:
1 for vn, 5 for vc, 4 for fl, 1 each for ob, hn, hpd

Chbr [thematic catalogue in DTB, xxviii, Jg.xvi (1915)]:
6 sonate a 3, 2 vn, b, op.3 (1760), 1 ed. in DTB, xxviii, Jg.xvi (1915);
6 sonates en trio, hpd, vn, b, [op. 4] (1763), 1 ed. in DTB, xxviii, Jg.xvi (1915);
[3] sonates, vc/vn, bc, op.5 (1763), facs. (Béziers, 1990);
6 sonates en trio, fl, vn, b, op.6 (1764);
6 sonata da camera, vc, fl/vn, b (1762 or before), nos. 1–5 ed. N. Pyron and P. Foster (London, 1983–6);
qt for fl, vn, va, b, pubd as Simphonia, no.6 (1764);
6 sonatas, 2 fl, vc, bc, op.2 (London, c1775);
Trio for vc, vn, b, Duetto for vn, vc, Sonata for vc, b, Bsb;
6 trios, 2 vn, b, op. posth. (1768), lost;
6 trios for fl, vn, b listed in Breitkopf catalogue [4 lost, 2 attrib. elsewhere to Stamitz]

Font: En català: Johann Anton Fils (1733-1760) En castellano: No disponible In english: Johann Anton Fils (1733-1760) - Altres: Johann Anton Fils (1733-1760)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

La història d'Anton Fils, autor a qui ja havíem visitat en una llunyana entrada de 2012 (escoltar aquí), va estar marcada per un gran èxit estroncat per una mort prematura als 26 anys atribuïda, tot i semblar-nos extravagant, a una "estranya afició que Fils tenia amb les aranyes" (sic). En qualsevol cas i tot i aquest viatge tant efímer, el cert és que va ser un autor, en base al seu poc temps de vida, extraordinàriament prolífic amb un centenar llarg d'obres, entre les que van brillar les seves 34 simfonies documentades, els seus concerts i la seva obra religiosa. Material en bona part desconegut i inèdit al nostre temps ja que en prou feines s'ha recuperat un percentatge ínfim de la totalitat del seu repertori, per tant i en el seu cas, la feina serà llarga. Avui afortunadament recuperarem una edició de factura recent en què es recopilen algunes sonates de violoncel d'autors vinculats d'una o altra forma amb Mannheim, una ciutat imprescindible per entendre el classicisme musical. I entre ells evidentment s'hi troba el nostre preuat protagonista amb dues obres de cambra; la Sonata en Re major No.1 opus 5 i la Sonata en Do menor No.3 opus 5. Ambdues per a violoncel i piano, si bé la versió original és per clavicèmbal, les obres presenten un caràcter desenfadat i proper al divertimento amb passatges tècnics indicats pel lluïment del violoncel·lista, comprensible tenint en compte la condició d'intèrpret de Fils amb aquest instrument, i on el baix continuo aporta el contrast i el suport harmònic per assolir satisfactòriament el propòsit d'aquestes belles sonates. Tot i que personalment hauria preferit el so genuí del clavecí, en darrera instància no puc sinó agrair amb vehemència l'atreviment i l'excel·lent qualitat a l'hora de recuperar aquest material inèdit del segle XVIII!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Marco Testori (cello); Davide Pozzi (fortepiano)
RECICLASSICAT: FILTZ, Anton (1733-1760)
AMAZON: Mannheim Cellists
SPOTIFY: Mannheim Cellists



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. One more gem to my collection, thanks to your generosity and, ça va sans dire, to your "good taste".

    ResponElimina
    Respostes
    1. You're welcome dear Basin!

      Neglected composers enlightening us again!

      Elimina