dilluns, 18 de juliol de 2016

TORRANDELL, Antoni (1881-1963) - Obres per a piano

Sir Alfred James Munnings - British Marjory
Obra de Sir Alfred James Munnings (1878-1959), pintor anglès (1)


- Recordatori d'Antoni Torrandell -
En el dia de la celebració del seu 135è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Sir Alfred James Munnings (Mendham, 8 d'octubre de 1878 - Dedham, 17 de juliol de 1959) va ser un pintor anglès. De talent artístic precoç, es va formar en una empresa de litografia de Norwich, ciutat on també va rebre classes a l'Escola d'Art. El seu èxit el va motivar a presentar les seves primeres obres, el 1899, a la Royal Academy. Aquell mateix any es va establir novament a Mendham on un accident va provocar-li la pèrdua de visió en un ull. Aquells anys es va guanyar la vida com a dibuixant de cartells per més tard ampliar la seva formació a París. El 1901 va assistir en una fira de cavalls la qual va influenciar decisivament en la posterior temàtica de les seves obres. El 1913 va realitzar la seva primera exposició monogràfica a Leicester en què va mostrar alguns primers exemples de cavalls, temàtica amb la que es faria mundialment famós. El 1918 es va instal·lar a Dedham, on també es va casar. El 1925 va ser triat membre de la Royal Academy of Arts i el 1929 de la Royal Watercolor Society. Entre els anys 1944 i 1949 va ser president de la Royal Academy of Arts on va fer un dur al·legat vers la nova pintura moderna la qual va menysprear sistemàticament. El seu art eqüestre, però també rural i de gènere va causar sensació al seu temps sent considerat com un dels millors pintors del seu temps. Va morir a Dedham el juliol de 1959.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Sir Alfred James Munnings (1878-1959) - Altres: Sir Alfred James Munnings (1878-1959)



Parlem de Música...

Antoni Torrandell Jaume (Inca, 17 de juliol de 1881 - Palma, 15 de gener de 1963) va ser un compositor, pianista i professor. Després d’iniciar els estudis musicals amb el seu pare, Joan Torrandell Campamar, organista de l’església parroquial d’Inca, els va continuar a Palma amb Josep Balaguer i Bartomeu Torres. Posteriorment, a Madrid, va ser alumne de piano de José Tragó i d’harmonia de Pedro Fontanilla, i va obtenir, per unanimitat, el primer premi de piano l’any 1900 i el d’harmonia l’any 1903. El gener de 1905 es va instal·lar a París, on va ampliar els estudis de piano amb Ricard Viñes i els d’orgue, contrapunt, fuga i orquestració amb Charles Tournemire, catedràtic del Conservatori de París, membre de l’Schola Cantorum, deixeble i successor de César Franck. A partir de 1908, el compositor mallorquí va començar a oferir recitals a les sales parisenques més prestigioses i va publicar les seves primeres obres per a piano. En el concurs internacional de la Société Nationale des Beaux-Arts de París, va ser premiada la seva obra Sonata op. 21 per a violoncel i piano, la qual va ser interpretada el 3 de juny de 1913 al Grand Palais des Champs-Élysées. Va viure a la capital francesa fins el 1914, any en què va veure's obligat a tornar a Mallorca degut a la Primera Guerra Mundial. A Palma va seguir fent concerts i component, entre altres obres, la "Missa Pro-Pace", que va ser estrenada a la Catedral de Palma el 1916 en versió per a orgue, cor i solistes. El desembre de 1918 va tornar a la capital francesa, on va recuperar els seus contactes i va reprendre l’activitat com a intèrpret i compositor. Amb motiu del naixement del seu primer fill, Joan, el 12 d’agost de 1920, Torrandell va compondre "Nativité".

El 24 de desembre de 1921 va néixer el seu altre fill Bernat, a qui Torrandell va dedicar "Berceuse pendant la tempête", amb text de Georges Blanchard. Però el 2 de març de 1923, la mort de Joan va sumir la família en el dolor, i el mestre va escriure la lletra i la música de "Sûpreme Spoir" i va compondre els primers compassos del "Rèquiem", la seva obra mestra, que va reprendre el 1933. El 5 de març de 1924 va néixer el seu tercer fill, que va rebre el nom de Joan en memòria del germà desaparegut. Dos anys després va escriure, amb motiu d’aquesta efemèride, "Sommeil paisible". El 1929 la Société Génerale et Internationale de l’Edition Phonographique et Cinematographique va subscriure un contracte amb el compositor, per un període de deu anys, per a tota la seva producció. Torrandell va compondre algunes obres inspirades en cants de la seva terra natal, "Chant de l’élagueur", "Copeo" i "Sonatine Majorquine". El dia de Pasqua de 1932 es va estrenar a la Catedral d’Orleans, amb gran èxit, la "Missa Pro-Pace" que ja havia donat a conèixer prèviament a Mallorca. El desembre de 1932, la Salle Debussy de París va dedicar una sessió al músic mallorquí, la qual va comportar-li crítiques molt positives. L’any 1933, amb motiu de la mort de la seva mare, Torrandell es va veure obligat a tornar a Mallorca per atendre el seu pare, octogenari i malat. A l’illa va actuar en recitals i va continuar component; també es va retrobar amb Manuel de Falla, que en aquells moments era de viatge a Mallorca.

Després de la mort del seu progenitor, el febrer de 1935, Torrandell va viatjar novament a París a fi de tornar a fixar la residència a França, però com que no va voler nacionalitzar-se francès, arran de les guerres, primer la Guerra Civil Espanyola i després la Segona Guerra Mundial, va haver de retornar a la seva illa natal, amb la idea de reincorporar-se al futur Conservatori de Palma. El 1935 es va crear aquest centre i sorprenentment es va prescindir de Torrandell, amb l’argument que la càtedra que requeria el seu nivell artístic no havia estat autoritzada, perquè a l’illa encara no hi havia alumnes que necessitessin ensenyaments superiors. Durant la Guerra Civil, la docència va ser gairebé nul·la i Torrandell va passar llargs períodes a la seva casa de camp, dedicat a la composició de la Marxa heroica i del Concert per a piano i orquestra i a completar el Rèquiem. Finalitzada la guerra, la duresa de la postguerra va motivar la seva retirada de la vida activa com a concertista per dedicar-se a la docència i a la composició. Els seus darrers concerts els va fer a Barcelona i a Palma el març de 1941. La Segona Guerra Mundial el va fer desistir de tornar a París. L’obra torrandelliana va ser divulgada a poc a poc, amb les limitacions dels mitjans locals. L’any 1959, Torrandell va aconseguir el Premi Ciutat de Palma de composició pel seu "Rèquiem", obra que no va ser estrenada fins el 1984, 23 anys després de la seva mort, esdevinguda a Palma el gener de 1963.

Font: En català: Antoni Torrandell (1881-1963) En castellano: Antoni Torrandell (1881-1963) In english: No disponible - Altres: Antoni Torrandell (1881-1963)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Torrandell és un dels representants més autèntics de l’Schola Cantorum de París, la característica principal de la qual es fonamenta en un sincer fervor i en una severíssima escola harmònica i contrapuntística. El sòlid procés de formació del compositor balear, el seu estil musical, el complex treball harmònic, la rica textura o la perfecció melòdica a favor del text, són elements que situen Torrandell en el grup de compositors universalistes, que fugen d’allò que resulta fàcil i cultiven una música continguda, plena de veritat i compromesa. El catàleg del compositor revela una estètica musical que, com la seva indestructible personalitat introspectiva i el seu elevat nivell d’exigència personal, fuig de la facilitat i troba en el virtuosisme i, alhora, en l’austera virtut el llenguatge adequat, al marge d’ismes de la vida efímera i de l’experimentació avantguardista. Torrandell es manté fidel a la seva estètica al llarg de tota la vida. Torrandell ha deixat una important producció orquestral, de cambra, i d’obra coral amb orquestra. La seva formació, entre romàntica i impressionista, es reflecteix en les composicions per a piano, la majoria editades a França. En paraules de Joan Moll, un dels pianistes que més l’ha interpretat i reivindicat, la seva música és “austera, formalment acurada, tonal i dotada de foc interior. S’inspira en els sentiments derivats de les seves experiències vitals i en temàtica mallorquina”. I com apuntà la musicòloga Montserrat Albet, “l’atractiu dels temes populars i l’espontaneïtat amb els quals els utilitzà el salvaren d’un excessiu formalisme... al llarg de la seva producció utilitzà procediments acadèmics com la fuga que proporcionaren elements clàssics a una obra d’inspiració exaltada i a la vegada de caràcter íntim.

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Joan Moll (piano)
AMAZON: TORRANDELL, A. - Obres per a piano
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: TORRANDELL, A. - Obres per a piano



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Moltes gràcies des de ses Illes...:)
    Molt interessant i desconegut per a mi...una grata sorpresa del Romanticisme tardà: genial!
    Salutacions!!!! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Espervarany!

      Ses Illes tenen moltes sorpreses encara! Les seguirem explorant!
      Salut!

      Elimina