dissabte, 9 de juliol de 2016

CATEL, Charles-Simon (1773-1830) - Les Bayadères (1810)

Anonymus - Maharaja Abhai Singh of Jodhpur (1724-49) listening to music
Maharaja Abhai Singh of Jodhpur (1724-49), obra d'autor anònim (c.1750) (1)


- Recordatori de Charles-Simon Catel -
En el dia de la celebració del seu 243è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

---

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: No disponible



Parlem de Música...

Charles-Simon Catel (L'Aigle, 10 de juliol de 1773 - Paris, 29 de novembre de 1830) va ser un teòric i compositor francès. De ben petit es va traslladar amb la seva família a París on va estudiar composició amb Gossec i piano amb Gobert. Amb l’esdevenir de la Revolució Francesa, es va unir a la banda de la Garde Nationale de Paris on va col·laborar aportant música pròpia de caràcter revolucionari. Allà també va treballar com a professor d’harmonia i solfeig i més tard va assolir el càrrec de répétiteur a l’Òpera de París. El 1795 va ser nomenat professor d’harmonia i contrapunt al Conservatori de París en uns anys en què també va escriure un mínim de 25 obres (himnes, marxes i simfonies militars) per a la Festes Nacionals Revolucionàries. El 1802 va publicar el seu Traité d’harmonie, una obra que va esdevenir de referència al seu temps i que es va traduir a l’alemany, italià i anglès. Va ser també a partir d’aquell any que va començar a escriure òperes les quals van tenir rebudes desiguals al llarg del període 1802-1819. Abans, el 1810, va guanyar dos mencions per les seves obres Sémiramis i L’Auberge de Bagnères. Aquell mateix any va ser proposat com a inspector del conservatori. El 1817 va ser admès com a membre de l’Académie des Beaux Arts. El 1819 i fruit del desencant del públic per la seva darrera òpera, es va jubilar com a compositor dedicant els darrers anys de la seva vida a l’horticultura. El 1825, i pels mèrits assolits, va ser condecorat amb la Legió d’Honor. Va viure quasi tota la seva vida a París, ciutat on va morir el novembre de 1773.

OBRA:

Vocal secular:

Stage:
all first performed in Paris
Sémiramis (tragédie lyrique, 3, P. Desriaux, after Voltaire), Opéra, 4 May 1802
Les artistes par occasion (opéra bouffon, 1, A. Duval), OC (Feydaeu), 22 Jan 1807
L’Auberge de Bagnères (opéra bouffon, 3, C. Jalabert), OC (Feydaeu), 23 April 1807
Alexandre chez Apelles (ballet, 2, Gardel), Opéra, 20 Dec 1808
Les bayadères (op, 3, E. Jouy), Opéra, 8 Aug 1810
Les aubergistes de qualité (oc, 3, Jouy), OC (Feydaeu), 17 June 1812
Bayard à Mézières (oc, 1, Chazet, Dupaty), OC (Feydaeu), 12 Feb 1814; collab. Boieldieu, Cherubini, Isouard
Le premier en date (oc, 1, M.A. Desaugiers), OC (Feydaeu), 3 Nov 1814
Wallace, ou Le ménestrel écossais (opera héroïque, 3, Saint-Marcellin), OC (Feydaeu), 24 March 1817
Zirphile et Fleur de Myrte, ou Cent ans en un jour (opéra féerie, 2, Jouy and N. Lefebvre), Opéra, 29 June 1818
L’officier enlevé (oc, 1, Duval), OC (Feydaeu), 4 May 1819

Revolutionary music:
Hymne à l’égalité (M. Chénier) (1791);
De profundis (1792);
Ode patriotique (1792);
Hymne sur la reprise de Toulon (1793);
Stances pour la fabrication des canons, poudres et salpètres (1794);
Hymne à la victoire sur la bataille de Fleurus (1794);
La bataille de Fleurus (1794);
Stances pour l’anniversaire du 9 thermidor (F. Pillet) (1795);
Hymne du 10 août (Chénier) (1795);
Chant du banquet républicain (Le Brun) (1796);
Hymne a la souveraineté du peuple (V. Boisjoslin) (1799);
Chant pour l’anniversaire de la fête de la république (n.d.);
Ode sur la situation de la république (n.d.);
Hymne à l’Etre Suprême (n.d.);
Ode sur le vaisseau le Vengeur (n.d.);
Chant triomphal (1807);
Cant. in honour of the empress (1813), lost
For wind insts: numerous military marches, syms.

Instrumental:

Symphonie concertante, fl, ob, hn, vc (1793), lost;
Symphonie concertante, fl, cl, hn (c1800), lost;
Symphonie concertante, 2 harps (1808, from Alexandre chez Apelles);
3 qts, fl, cl, hn, vc, 1796;
3 qts, cl, vn, va, vc, c1796;
6 qnts, 2 vn, 2 va, vc, 1797;
6 kbd sonatas, 1799
Recueil de 2 duos bachiques et de 6 canons, 2–3vv (Paris, c1820)

Literatura:

Traité d’harmonie (Paris, 1802, enlarged 2/1848 by L. Leborne)
with P. Baillot, C.N. Baudiot and J.H. Levasseur: Méthode de violoncelle et de basse d’accompagnement rédigée (Paris, 1805/R)

Font: En català: Charles-Simon Catel (1773-1830) En castellano: Charles-Simon Catel (1773-1830) In english: Charles-Simon Catel (1773-1830) - Altres: Charles-Simon Catel (1773-1830)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

The latest addition to the Palazzetto Bru Zane’s series of once well-known, now forgotten, French operas takes us to a fascinating example of early orientalism. Dating from 1810, Charles-Simon Catel’s Les bayadères sits midway chronologically between Mozart’s Entführung and the more lavish evocations of the East that would become a staple of grand opéra. Musically, however, it often feels much closer to the Mozart, with just a sprinkling of ‘Turkish’ effects to offer local colour, and passages of priestly solemnity that sound like offcuts from Die Zauberflöte. As Gerard Condé’s excellent accompanying essay explains, there’s a great deal borrowed from that paragon of Second Empire opera, Spontini’s La vestale (1807), both in terms of the Gluckian sincerity of its score and its plot. Here the earlier work’s vestal virgin becomes a favoured bayadère, Laméa – a sacred dancer who, like Spontini’s Julia, is also sworn to celibacy. The Rajah Démaly loves her but is obliged to marry a member of his harem. A subplot, though, sees her and her fellow bayadères save their kingdom from invaders with their charms, an episode that must have set pulses racing at the time, especially uncomplicated by the colonial angst that would colour later exoticism. Catel’s score wafts along decorously at first, offering a delightful semi-comic number for a trio in which three catty members of the harem enumerate each other’s faults. But the music gains in stature as the plot unfurls. There are some impressive set-piece scenes, including two powerful marches (one seems to echo Figaro, the other to look forward to Les Troyens), and the whole thing builds up impressive dramatic momentum. Didier Talpain draws punchy if slightly relentless playing from the combined forces of Solamente Naturali and Musica Florea. There are fine soloists, too, led by Philippe Do’s eloquent, clean-voiced Démaly and Chantal Santon’s Laméa, sung with commitment if not an ideally bright timbre. The vivid chorus is often balanced a little far back but otherwise the engineering is clear. I’m not sure if Les bayadères would stand up in the theatre but it’s a fine work, and this lavishly presented set is most welcome for letting us hear it.

Hugo Shirley (source/font: aquí)

---

Admirador de Mozart y gran reformador de la educación musical desde su plaza en el Conservatorio de París (1795), Charles-Simon Catel compuso en 1810 Les Bayadères, una obra maestra operística cuya acción se sitúa en La India, hecho que la llevó a competir directamente con la exitosa La Vestale de Spontini, uno de los dramas líricos que contribuyó a poner de moda las historias situadas en países lejanos y exóticos. Teñida de especias orientales, la partitura de Catel pasa la página del Clasicismo para adentrarse en un nuevo y emocionante lenguaje al servicio de una trama protagonizada por la heroina Laméa, una vedette de una India fabulosa en torno a la cual pivota una trama rebosante de acción y giros dramáticos. Prueba de la enorme calidad de esta ópera en tres actos fue el entusiasmo que le despertó a Hector Berlioz a su llegada a París en la década de 1820. La exquisita edición, como siempre presentada en rigurosa tirada limitada y tapa dura, aporta una selección de ensayos a cargo de especialistas en Catel y la ópera francesa tales como Gérard Condé, Didier Talpain, François-Joseph Fétis y José Pons.

LAQUINTADEMAHLER (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Solamente Naturali; Musica Florea; Svetoslav Obretenov National Bulgarian Choir; Didier Talpain
AMAZON: CATEL, C.S. - Les Bayadères
CPDL: No disponible
SPOTIFY: CATEL, C.S. - Les Bayadères



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada