dijous, 14 de juliol de 2016

BELLMAN, Carl Michael (1740-1795) - Sanger och Epistlar

Alexander Roslin - The Comtesse d'Egmont Pignatelli in Spanish Costume (1763)
Obra d'Aleksandr Roslin (1718-1793), pintor suec (1)




Parlem de Pintura...

Alexander Roslin (Malmö, 15 de juliol de 1718 - París, 5 de juliol de 1793) va ser un pintor suec. Es va formar al seu país natal, Suècia. Durant dos anys va estar treballant a la cort del marcgravi de Bayreuth (1745-1747). Després va passar per Itàlia, on va poder estudiar la història i la obra dels pintors manieristes (TiciàVeronès) i la dels classicistes (CarracciGuido Reni). El 1752 va marxar a París, gràcies a la recomanació de Lluïsa Isabel de França, duquessa de Parma. Allà es va fer famós com a pintor retratista. Va retratar a l'aristocràcia europea de mitjans del segle XVIII. Es va casar el 1759 amb Marie-Suzanne Giroust. Va gaudir de l'amistat de François Boucher. Des del 1750 en endavant, va treballar principalment a París, però hi va haver períodes en què va treballar en altres llocs, sol·licitat per les diferents corts de l'època: Estocolm (1774), Sant Petersburg (1775, on va pintar una sèrie de retrats d'homes d'estat de la Rússia Imperial, incloent-hi els d'Iván Betskói i Ivaán Shuvalov), Varsòvia i Viena (1778). Va morir a París el juliol de 1793.

Font: En català: Aleksandr Roslin (1718-1793) En castellano: Aleksandr Roslin (1718-1793) In english: Aleksandr Roslin (1718-1793) - Altres: Aleksandr Roslin (1718-1793) 



Parlem de Música...

Carl Michael Bellman (Estocolm, 4 de febrer de 1740 - Estocolm, 11 de febrer de 1795) va ser un poeta, trobador i músic suec, famós sobretot pels seus dos cicles de cançons Epístoles de Fredman (1790) i els Cants de Fredman (1791). Se'l considera un dels poetes nacionals suecs; la seva influència sobre la literatura sueca ha estat comparada amb la que Shakespeare ha tingut sobre la literatura anglesa. És probablement la figura més influent del període romàntic primerenc suec. Nascut el 4 de febrer de 1740 a Estocolm, va estudiar a la Universitat d'Uppsala i va treballar pel govern, on va ocupar diversos càrrecs, entre ells el de secretari de la loteria nacional. Bellman va començar a escriure poesia des de molt jove i aviat es va guanyar una reputació per les seves paròdies, sàtires i poemes "ocasionals" escrits per celebrar esdeveniments concrets. Va voler que els seus poemes es poguessin cantar i a la majoria els hi va posar música, adaptant-los a melodies conegudes. El 1760 les seves cançons eren molt populars a tot el país. Sovint cantava en tavernes i festes acompanyat d'un llaüt. Pels vols del 1765, Bellman va començar a treballar en les famoses Epístoles de Fredman, un recull de 82 cançons que presenten un panorama únic i divers de la classe mitjana d'Estocolm. La música va ser una adaptació de cançons i balls tradicionals de l'època. El seu segon cicle, els Cants de Fredman de 1791, consisteixen, principalment, en cançons de taverna, moltes d'elles paròdies bíbliques. Encara avui les seves cançons segueixen essent molt populars a Suècia i el 26 de juliol de cada any, el dia de Bellman, es celebra una desfilada musical a Estocolm. La seva obra és molt diversa i rica, i inclou poemes, cançons, salms i paròdies basades en jocs de paraules. Les seves cançons presenten diversos personatges que s'han convertit en entranyables, entre ells el rellotger Fredman, el músic-pastor Movitz, el caporal Mollberg i la prostituta Ulla Winblad, així com d'altres figures extretes de les mitologies nòrdiques, greco-romanes i bíbliques. Va morir a Estocolm el febrer de 1795.

Font: En català: Carl Michael Bellman (1740-1795) En castellano: Carl Michael Bellman (1740-1795) In english: Carl Michael Bellman (1740-1795) - Altres: Carl Michael Bellman (1740-1795) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Bellman was one of Sweden’s most gifted poets of all time. His preferred medium was parody (the re-use of popular melodies to new poetry); but with his bold verses, intricate metrical patterns and improvements in his borrowed melodies he created an inimitable song form that has retained its popularity to the present day. He has been compared with Hogarth, but his message is more subtle than that of the artist, and his moral position is not as easy to determine. His best-known song collections are Fredmans epistlar (Stockholm, 1790; ed. G. Hillbom and J. Massengale, Stockholm, 1990) and Fredmans sånger (Stockholm, 1791; ed. G. Hillbom and J. Massengale, Stockholm, 1992): the former is a collection of fictional letters portraying imaginary scenes in the lives of known contemporary drunkards and loose women, and the latter is a mixed group of drinking-songs, satires and lyrical pieces. The transcriptions for the melodies in both cases were provided by Olof Åhlström, who was also Bellman’s publisher. Much of the music for both collections has been traced to France. Bellman used ariettes from the opéra comique, instrumental dances and airs that have been found in old songbooks and in Swedish ‘dance books’ containing melodies transcribed for one or two violins. Less frequently, he took simple melodies by such well-known composers as Haydn and Handel. He often extensively revised his melodies, and the sources of more than a quarter of the tunes to his two popular song collections have not been identified. We have no concrete evidence that Bellman composed music in the traditional sense of the word, but an occasional melody or two, such as the interestingly awkward setting to Fredmans sång no.34, may be his own composition. The majority of his some 1700 poems have been published, with their music, in the standard edition, Bellmans skrifter (Stockholm, 1921).

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Autors diversos
AMAZON: Bellman - Sanger och Epistlar
SPOTIFY: Bellman - Sanger och Epistlar



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada