dimecres, 8 de juny de 2016

SCHUMANN, Robert (1810-1856) - Der Rose Pilgerfahrt (1851)

John Everett Millais - Isabella (1848)
Obra de John Everett Millais (1829-1896), pintor anglès (1)


- Recordatori de Robert Alexander Schumann -
En el dia de la celebració del seu 206è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

John Everett Millais (Southampton, 8 de juny de 1829 - London, 13 d'agost de 1896) va ser un pintor anglès. De família noble, va ser un nen prodigi que va començar a pintar als 4 anys. Per aquesta raó, quan tenia 7 anys la seva família es va traslladar a Londres per a poder oferir una bona educació artística al seu fill. El seu prodigiós talent artístic li va valdre una plaça en les escoles de la Royal Academy amb només 11 anys (1840). Durant aquesta etapa formativa va conèixer a William Holman Hunt i Dante Gabriel Rossetti, amb qui va fundar la "Germanor Prerafaelita" (Pre-Raphaelite Brotherhood o PRB) l'any 1848. Amb 17 anys va exposar a la Royal Academy el llenç ‘Pizarro victoriós dels inques al Perú’ (1846, Museu Victoria i Alberto, Londres), considerat en el seu temps com un dels millors quadres de temàtica històrica. El primer quadre prerafaelita de Millais, ‘Lorenzo i Isabella’ (1849, Walker Art Gallery, Liverpool), va evocar les formes dels primitius flamencs i italians anteriors a Rafael, d'aquí el nom de la germanor. Al començament de la dècada del 1870, va pintar alguns retrats de famoses personalitats britàniques d'aquella època. En tota la seva obra es va observar un constant interès pel detall, la claredat i les composicions poc corrents, tot i que en els seus últims treballs va sucumbir al gust victorià de l’art sentimental i anecdòtic. Va morir a Londres l’agost de 1896.




Parlem de Música...

Robert Alexander Schumann (Zwickau, 8 de juny de 1810 - Endenich, 29 de juliol de 1856) va ser un poeta, pianista i compositor alemany, considerat un dels més il·lustres mestres musicals del romanticisme europeu. Fill d’un llibreter, la literatura i la música van ser els dos pilars essencials de la seva joventut fins el punt que durant la seva formació va tenir dubtes a l’hora d’escollir una o altra disciplina. Admirador de Goethe, Schiller, Novalis, Byron i Hölderlin, va dedicar temps de la seva vida a la poesia i va ser el fundador i redactor de la Neue Zeitschrift für Musik (1834), revista on va divulgar activament la seva obra així com els tractats teòrics en què es va sustentar al llarg de la seva vida. Musicalment es va formar amb el pianista Friedrich Wieck amb la filla de qui, tot i l’oposició paterna, es va casar: Clara Wieck, una pianista excel·lent que més tard seria intèrpret i compositora. Robert va procurar ser més pianista que compositor, no obstant, una lesió permanent de la seva mà dreta el va obligar a renunciar a tal propòsit. És d’aquesta manera i també motivat pel suport de la seva esposa, que va començar a treballar intensament en composició de tot tipus d’obres destacant les quatre simfonies, un concert de piano, un tast d’òpera, misses, lieds i obres per a piano. Els seus darrers anys, Schumann va patir desequilibris mentals fins el punt d’un intent de suïcidi el 1854 motiu pel qual va ser internat en un centre psiquiàtric a Endenich, on va viure precàriament fins el juliol de 1856, l’any de la seva mort.

Font: En català: Robert Schumann (1810-1856) En castellano: Robert Schumann (1810-1856) In english: Robert Schumann (1810-1856) - Altres: Robert Schumann (1810-1856)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

A medio camino entre el oratorio profano y las baladas dramáticas, La peregrinación de la Rosa es un cuento de hadas femenino y soñador, como el Eusebius schumanniano. Una rosa quiere conocer las emociones primordiales del ser humano, y, para lograrlo, la Reina de los Elfos la convierte en mujer mediante el encantamiento de rigor. Paradójicamente, esta fábula surgió de la imaginación de un funcionario de justicia, el joven poeta sajón Moritz Horn. Schumann encontró en el texto un fuerte estímulo para crear un ciclo de Lieder de grandes dimensiones para varias voces y piano que luego orquestó. El compositor despliega un arioso continuo, entre el recitativo y la canción popular, dominado por una constante búsqueda de la sencillez, sin exaltaciones dramáticas. Sin embargo, esta música descriptiva, imaginativa y delicada, con ciertos ecos de Mendelssohn y de Weber, no se ha visto demasiado inmortalizada en el mundo del disco, con permiso de la interpretación de Rafael Frühbeck de Burgos al frente de la Sinfónica de Düsseldorf y de la del Coro de Cámara de las Rias de Berlín y Marcus Creed. Esta nueva grabación dirigida por Gerhard Jenemann apuesta por la versión con piano, en la que se alcanza la esencia más íntima de la musicalidad de Schumann. Por eso ha escogido para el papel principal al tenor Christoph Prégardien, bien conocido especialista en Lieder, quien despliega el registro más refinado de su voz para narrar esta historia. Junto a él, en el papel de Rosa, la joven Anna Lucia Richter, de 19 años, con un bellísimo timbre; y Michael Dahmen, alumno de Prégardien, como sepulturero, con una potente sonoridad bien controlada. Equilibrado y compacto suena el Süddeutscher Kammerchor, que aporta asimismo notables solistas. Un registro altamente recomendable para los amantes de las rarezas schumannianas.

Eva Sandoval (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Anna Lucia Richter (soprano); Christoph Prégardien (tenor); Julian Prégardien (tenor); Michael Dahmen (bariton); Michael Gees (piano); Süddeutscher KammerchorGerhard Jenemann
SPOTIFY: Schumann - Der Rose Pilgerfahrt



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina