dijous, 16 de juny de 2016

POPPER, David (1843-1913) - Cello Concertos

Arturo Michelena - Miranda en la Carraca (1896)
Obra d'Arturo Michelena (1863-1898), pintor veneçolà (1)


- Recordatori de David Popper -
En el dia de la celebració del seu 173è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Francisco Arturo Michelena Castillo (Valencia, 16 de juny de 1863 - Caracas, 29 de juliol de 1898) va ser un pintor veneçolà, i un dels més importants pintors veneçolans del segle XIX. Va néixer en el si d'una família vinculada a l'art, la qual cosa va influir de manera definitiva en la seva vocació per la pintura. En aquest sentit, el seu pare, el pintor Juan Antonio Michelena, va ser el seu principal mentor durant la seva infància. Així mateix, la seva mare Socorro Castillo, era filla de Pedro Castillo, retratista i autor dels murals de la casa de José Antonio Páez a València. El 1874, va fer una sèrie de dibuixos que van il·lustrar l'edició novaiorquesa de Costumbres venezolanas, llibre de Francesc de Sales Pérez, qui el va presentar en el cercle d'amics d’Antonio Guzmán Blanco amb la intenció de gestionar-li una pensió d'estudis. Entre 1879 i 1882, Michelena i el seu pare van obrir una Acadèmia d'Art a València, en la qual van realitzar retrats per encàrrec. Durant aquest temps, el jove Arturo va pintar murals, va copiar quadres antics, va elaborar retrats infantils, entre altres, i ben aviat va participar amb èxit al Saló del Centenari, que se celebrava a Caracas, on hi va enviar el seu primer llenç important, ‘La entrega de la bandera al batallón sin nombre’ (1883), amb el qual va guanyar el segon premi. El 1885, va viatjar a París en companyia de Martín Tovar i Tovar, per inscriure’s a l'Acadèmia Julian. En aquest institut va rebre formació de Jean Paul Laurens. Gràcies a les recomanacions de Laurens, va enviar al saló de 1887 l’obra ‘El niño enfermo’, amb la qual va guanyar la Medalla de Segona Classe i el reconeixement Hors concours, màxima distinció que el saló atorgava a un artista estranger. 

Entre els anys 1885 i 1889, la seva obra es va caracteritzar per l'adopció del realisme oficial i per l'ambiciós propòsit de l'ambientació documental i arquitectònica dels assumptes narrats, ja fossin escenes de gènere o episodis històrics. En aquest període va pintar successivament: Una visita electoral (1886), La caridad (1887), La joven madre y Carlota Corday (1889), obtenint amb aquest últim quadre la Medalla de Or en l’Exposició Universal de París (1889). El 1889 va tornar a Veneçuela on va ser rebut amb alegria. Després d'una temporada d'èxit social a Caracas, es va casar amb Lastenia Tello Mendoza i va retornar a París per iniciar un nou període en la seva carrera. Durant aquest temps, va adquirir una major destresa com a dibuixant, en l'ús del color i en la captació del moviment natural; apareixen certes notes impressionistes i certa inclinació religiosa. Michelena va tornar a Veneçuela després d'haver contret tuberculosi a París. Allà es va convertir en un retratista de moda i en pintor oficial del seu país. Però la seva salut, cada vegada més delicada, va perjudicar el seu temps per a obres ambicioses com Miranda en la Carraca (1896), Berruecos (1895), Descendimiento (1897) i La última cena (1898), quedant inacabades algunes d'aquestes. Finalment, va morir a Caracas el juliol de 1898.




Parlem de Música...

David Popper (Praha, 16 de juny de 1843 - Baden, 7 d’agost de 1913) va ser un violoncel·lista i compositor txec. Va néixer a Praga, fill del cantor Angelus Popper, i es va matricular en violoncel als 12 anys al Conservatori de Praga. Allà va ser alumne de Julius Goltermann i va mostrar un talent immediat amb el seu instrument motivant el seu nomenament com assistent del violoncel·lista principal de l’orquestra de la cort de Löwenberg. Un any després, als 19 anys, va assumir el càrrec principal i poc després va ser contractat per Von Bülow a la Filharmònica de Berlín per a una interpretació solista d’una obra de nova creació de Robert Volkmann. El 1868 va ser nomenat violoncel·lista principal de la Vienna Hofoper i més tard es va unir al Hellmesberger Quartet. El 1872 es va casar amb Sophie Menter, la filla del violoncel·lista Joseph Menter, i antiga alumne de Franz Liszt. El 1886 va ser proposat pel mateix Liszt com a professor de la Reial Acadèmia Nacional de Música d’Hongria on va crear les divisions de música de cambra. Va romandre en aquest lloc fins l’agost de 1913, l’any de la seva mort.

OBRA:

Instrumental:

Orch.:
4 concertos, vc, orch:
d, op.8 (Offenbach, 1871);
e, op.24 (Leipzig, 1880);
G, op.59 (Hamburg, 1880);
b, op.72 (Leipzig, 1900)
Requiem, 3 vc, orch, op.66 (Hamburg, 1892)

Chbr.:
String Quartet, c, op.74, ed. B. Schmidt (Leipzig, 1905)
Suite, 2 vc, op.16 (Leipzig, 1876); Andante serioso, vc, op.27 (Leipzig, 1880)
Pf pieces, songs, transcriptions

Cadenzas for vc concs.:
Haydn, D;
Saint-Saëns, op.35;
Volkmann, op.33;
Schumann, op.129;
Molique, op.45: ed. G. von Vikar (Vienna, 1924)

68 character- and salon pieces, mostly vc, pf, incl.:
Elfentanz, op.39 (Leipzig, 1881);
Im Walde, suite, op.50 (Hamburg, 1882);
Wie einst in schöner’n Tagen, op.64 (Leipzig, 1892);
Ungarischer Rhapsodie, op.68 (Leipzig, 1894)

Tutors:
Hohe Schule des Violoncello-Spiels, op.73 (Leipzig, 1901–5)
10 mittelschwere grosse Etüden, op.76 (Leipzig, c1905)
15 leichte Etüden in der ersten Lage, op.76a (Leipzig, c1905)

Font: En català: David Popper (1843-1913) En castellano: David Popper (1843-1913) In english: David Popper (1843-1913) - Altres: David Popper (1843-1913)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

David Popper va ser un violoncel·lista que ràpidament va ser admirat pel seu talent innat fins al punt que Von Bülow el va seleccionar per a la seva Filharmònica de Berlín quan només tenia 19 anys. A partir d’aquí el seu ascens fou meteòric i la seva carrera brillant tant per la seva condició d’intèrpret però també per la seva labor docent, manifestada brillantment en el seu tractat Hohe Schule des Violoncello-Spiels. No obstant, tot i que potser d’una forma més esquiva, també va ser compositor amb un llegat de més de 75 obres de les quals van destacar, especialment, els 4 concerts de violoncel i un desconegut, i certament inesperat, Rèquiem per a 3 violoncels i orquestra, considerada la seva partitura més commovedora. De tècnica superior i de to càlid i potent, paraules de Bülow, Popper va tenir diverses influències sent les més destacades les de Bernhard Romberg i Adrien-François Servais però també la del seu mestre a Hamburg Julius Goltermann. Van ser aquests els pilars amb els quals es va construir a sí mateix treballant des d’una perspectiva de precisió tècnica com des de la cerca de l’anhelat domini virtuós del seu instrument, característiques que va assolir i que amb el temps va consolidar. L’edició d’avui serà descriptiva dels arguments exposats i serà esplèndid testimoni de l’excel·lència que Popper va assolir amb el violoncel però també a l’hora de compenetrar-lo amb els efectius de l’orquestra. Una edició en què es recuperen els tres primers concerts de violoncel dels quals n’escoltarem el primer, el Concert en Re menor No.1 opus 8 de 1871. Acadèmicament perfecte, el va escriure en plena ebullició d’activitats i amb relativament poc temps lliure per a compondre. De tècnica exigent, l’estètica i l’estil són inconfusiblement romàntics si bé alguns crítics de l’època el van considerar excessivament dòcil i de discurs pla tot i destacar-ne la impecable l’escriptura acadèmica. En tot cas, Popper tenia un objectiu ferm a la vida, si més no des d’una perspectiva de l’intèrpret, la d’emular autèntics mestres del violí com De Beriot i Vieuxtemps però en el seu cas amb el violoncel. Els testimonis de l’època confirmen que ho va aconseguir i, 173 anys més tard, nosaltres gaudirem del seu art com a compositor ja que a tenor d'aquests concerts i personalment va ser un veritable geni!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Wen-Sinn Yang (cello); WDR Funkhausorchester Köln; Niklas Willén
LAQUINTADEMAHLER: POPPER, D. - Cello Concertos 1-3
CPDL: No disponible
SPOTIFY: POPPER, D. - Cello Concertos 1-3



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris: