diumenge, 19 de juny de 2016

LEVENS, Charles (1689-1764) - Messe des Morts

Louis-Jean-François Lagrenée - Allegory on the Death of the Dauphin (1765)
Obra de Louis Jean François Lagrénée (1724-1805), pintor francès (1)




Parlem de Pintura...

Louis-Jean-François Lagrenée (Paris, 30 de desembre de 1724 - Paris, 19 de juny de 1805) va ser un pintor francès. Va ser deixeble de Charles van Loo, va estar pensionat a Roma, va ser membre i professor de l'Acadèmia Reial de Pintura de París, pintor de cambra de l'emperadriu Isabel de Rússia, director de l'Acadèmia Imperial de les Arts de Sant Petersburg i director de l'Acadèmia Francesa de Roma. En temps de la república va ser professor de l'Escola Especial de Belles Arts, i Napoleó el va nomenar després cavaller de la Legió d'Honor i conservador del Museu del Louvre. Va destacar a l'hora de pintar nimfes, deesses i amors, qualitat que va fer que se l'anomenés 'l'Albano francès'. Els seus quadres més notables són: José explicant els somnisDeyanira robada pel centaure NesoLa vídua d'un indiLes Gràcies molestades pels amorsAlexandre consolant a la família de DaríoEl sacrifici de PolixenaMort del DofíLa casta SusanaCeres ensenyant l'agricultura a TriptolenoLa desesperació d'Armida. Va morir a París el juny de 1805.

Font: En català: No disponible En castellano: Louis Jean François Lagrénée (1724-1805) In english: Louis Jean François Lagrénée (1724-1805) - Altres: Louis Jean François Lagrénée (1724-1805) 



Parlem de Música...

Charles Levens (Marseille, 24 de setembre de 1689 - Bordeaux, 11 de març de 1764) va ser un compositor francès. Va cantar en diversos cors de la Provença. El 1718 va començar a treballar a Vannes i el 1723 va viatjar a Toulouse. El 1738 va assolir la direcció del cor de la Catedral de Saint André de Bordeaux on va romandre-hi la resta de la seva vida. Tot i treballar lluny de París, el cert és que les seves obres van arribar a ser molt conegudes a la capital francesa. La seva col·lecció de Grands Motets, entre altres, es van representar en el famós Concert Spirituel de París així com a la Capella Reial de Versailles. Altres registres documenten representacions de l'obra de Levens a Mònaco, Lyon i Marsella. El seu repertori va ser quasi exclusivament vocal religiós. De fet, el seu gènere preferit va ser el conegut com el Motet en symphonie. Va morir a Bordeaux el març de 1764.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Charles Levens (1689-1764) - Altres: Charles Levens (1689-1764) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Recordo amb especial emoció el dia que vaig descobrir la primera edició d’un desconegut Charles Levens en què es recuperava un Te Deum (escoltar aquí). Des d’aleshores i amb certa regularitat, he anat cercant el seu nom per veure si amb sort trobava un altre dels seus inèdits treballs. Afortunadament, l’exploració va donar els seus rèdits i avui n’exposarem els resultats. Però abans d’anar directament en matèria, ens situarem en context per a recordar que Levens va ser, i més enllà de la pertinent etiqueta de compositor, una autoritat musical de primer nivell a França, reconegut i admirat tant pels seus col·legues com per tot el reguitzell de nobles, eclesiàstics i reis amb els quals es va relacionar al llarg de la seva dilatada existència. Musicalment, es va formar sota l’estela dels Gilles, Campra, Rameau, etc., per la qual cosa va seguir amb l’herència tant característica i ‘oficial’ de l’època, és a dir, la imposada per Versalles. Complementàriament, va ser també un teòric compromès i més proper al caràcter il·lustrat de l’artista curiós i obert que al pròpiament conservador. Per tot això i segurament moltes més coses que se m’escapen, recuperar a Levens de nou ha de ser un pertinent motiu d’alegria. I així serà en so d’aquestes dues Messe des Morts, de les quals n'escoltarem la primera, i estructurades en cors de cinc parts, quatre solistes i instrumentació d’orgue, fagots i un violoncel ad libitum. Amb especial atenció al text sagrat, l’elecció de les seqüències musicals cedeix clarament en favor de la força de les paraules per tal de reforçar el realisme de la literatura del rèquiem. L’obra, amb passatges de patiment però també d’esperança en un Déu just i misericordiós, es mostra esplendorosa en tot el seu recorregut tot magnificant el poder hipnòtic de la pròpia naturalesa d’una missa de difunts. Un regal absolutament imprescindible i preciosament interpretat que ens situarà a les portes del cel, allà on hi va fer vida el misteriós però fantàstic mestre Charles Levens!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Sagittarius; Michel Laplénie
RECICLASSICAT: LEVENS, Charles (1689-1764)
AMAZON: Levens - Messe des Morts
CPDL: No disponible
SPOTIFY: Levens - Messe des Morts



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Beautiful - requiem sans tristesse!

    ResponElimina