diumenge, 12 de juny de 2016

ANERIO, Giovanni Francesco (c.1567-1630) - Missa Pulchra es

Antiveduto Gramatica - The Madonna and child
Obra d'Antiveduto Grammatica (1571-1626), pintor italià (1)


- Recordatori de Giovanni Francesco Anerio -
En el dia de la commemoració del seu 386è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Antiveduto Grammatica (Siena, 1571 - Roma, 1626) va ser un pintor italià i un dels precursors de l'estil Barroc. Segons Giovanni Baglione, el curiós nom de l'artista ‘Antiveduto’ (vist abans d'hora en un sentit de profecia) li va ser donat pel seu pare, qui havia tingut una premonició del seu naixement mentre viatjava de la seva Siena natal cap a Roma, ciutat on el seu fill va ser batejat i on va créixer i va desenvolupar la seva carrera. Es va formar amb Giovanni Domenico Angelini, qui el va educar en artesania a petita escala i principalment sobre coure. No obstant i ben aviat es va guanyar el títol de 'Gran Capocciante' degut a l’especialització en la pintura de caps d'homes cèlebres. A partir del 1591 es va independitzar com a artista. El 1593 va ingressar a l'Accademia di San Luca des d’on va promocionar el seu nom fins assolir el mecenatge dels cardenals Federico Borromeo i Francesco María del Monte. No obstant i després d’assolir la condició de ‘príncep’ de l’Acadèmia, fou destituït per una disputa amb el seu col·lega Tommaso Salini. Aquell any va entrar en contacte breument amb Caravaggio, amb qui probablement va col·laborar abans de morir a Roma el 1626.

Font: En català: No disponible En castellano: Antiveduto Grammatica (1571-1626) In english: Antiveduto Grammatica (1571-1626) - Altres: Antiveduto Grammatica (1571-1626)



Parlem de Música...

Giovanni Francesco Anerio (Roma, c.1567 - Graz, bur. 12 de juny de 1630) va ser un organista i compositor italià. Germà petit de Felice Anerio, va néixer a Roma en una data indeterminada, ciutat on va rebre formació i on va viure bona part de la seva vida. Va ser allà on a partir del 1583 va entrar en contacte estretament amb la Congregazione dell'Oratorio di Filippo Neri. Allà va rebre el vots i va realitzar tots els procediments per tal de ser nomenat sacerdot el juliol de 1616, celebrant la primera eucaristia l’agost d’aquell any amb tots els músics dels quals va disposar a Roma. A partir del 1595 va entrar al servei del cardenal Antonio Maria Gallo any en què apareixen les primeres referències de les activitats musicals d’Anerio. El 1599 va entrar a treballar al servei del duc Massimiliano Caffarelli a Roma i possiblement va ser mestre de capella a San Giovanni in Laterano, en substitució de Francesco Soriano, entre els anys 1600 i 1603. A partir del gener de 1608 va ser mestre de capella a Santo Spirito in Sassia. També i a partir del 1608 va ser nomenat mestre de capella de la Catedral de Verona i el 23 de desembre de 1610 va ser mestre de música de l’Accademia Filarmonica de la mateixa ciutat italiana si bé no hi va romandre gaire temps a Verona marxant a Roma el març de 1611. Allà va ser prefecte de música al Collegio Romano (1611-1612) i mestre de capella de Santa Maria dei Monti (1613-1620). A partir del 1624 va treballar com a mestre de cor pel rei Sigismund III de Polònia a Varsòvia sent un dels primers italians en assolir un càrrec en aquest país. El 1628 es va jubilar i va entregar el seu càrrec al seu alumne Marco Scacchi. Dos anys més tard i de camí a Roma va morir a Graz.

OBRA:
printed works published in Rome unless otherwise stated

Vocal secular:

Il primo libro de madrigali, 5vv (Venice, 1599), inc.
Madrigali, libro secondo, 5, 6, 8vv (Venice, 1608)
Recreatione armonica: madrigali, 1, 2vv (Venice, 1611)
Diporti musicali, madrigali, 1–4vv (1617), inc.
La bella clori armonica, arie, canzonetti, e madrigali, 1–3vv, bc (1619)
I lieti scherzi, cioè arie, villanelle, madrigali, 1–4vv (1621)
Gagliarde … intavolate per sonare sul cimbalo et sul liuto, libro primo (n.p., n.d.)
1 madrigal, 10 other secular vocal works, some 1v, bc, 5, 6vv, 1609, 1616, 1618, 1621, 1622

Vocal religiosa:

Dialogo pastorale al presepio di nostro signore, 3vv, lute/cembalo (1600); ed. A. Morelli (Rome, 1983)
Motecta, 1–3vv, bc (org) (1609)
Motectorum, liber secundus, 1–6vv, bc (org) (1611)
Litaniae deiparae virginis, una cum quatuor illis antiphonis, quae pro varietate temporum post completorium cani solent, 7, 8vv (1611, 3/1626 as Litaniae deiparae virginis, maiores de ea antiphone temporales, & motecta, una cum aliis sacris cantionibus varie modulatis)
Motectorum, una cum litaniis Beatae Virginis, liber tertius, 1–6vv, bc (org) (1613)
Antiphonae, seu sacrae cantiones, quae in totius anni vesperarum ac completorii solemnitatibus decantari solent … prima, secunda, tertia pars, 2–4vv, bc (org) (1613)
Sacri concentus, liber primus, 4–6vv, bc (org) (1613)
Responsoria Nativitatis Domini, una cum invitatorio, et psalmo Venite exultemus, ac Te Deum laudamus, 3, 4, 8vv, bc (org) (1614, 2/1629 as Responsorii della natività di nostro Signore Giesu Christo … con una messa, & motettini del Sig. Abundio Antonelli)
Psalmi vesperarum, qui in totius anni solemnitatibus decantari solent, nec non duo cantica Beatae Virginis, 3, 4vv, bc (1614)
Missarum, missa quoque pro defunctis una cum sequentia, et responsorium Libera me domine, liber primus, 4–6vv, bc (org) (1614, partial repr., 1630, as Missa pro defunctis, cum sequentia, responsorum Libera me domine); mass, 4vv, and responsory ed. A.G. Petti (London, 1966); masses ed. in Williams
Sacri concentus, liber quartus, 1–6vv, bc (org) (1617)
Selva armonica, dove si contengono motetti … arie, 1–4vv, bc (org) (1617)
Sacrarum cantionum, liber quintus, 1–5vv, bc (org) (1618)
Ghirlanda di sacre rose, 5vv (1619)
Teatro armonico spirituale di madrigali, 5–8vv, bc (org) (1619)
Rime sacre concertate, 2–4vv, bc (org) (1620), inc.
Missa Paumina Burghesia ad canones, 5vv (n.p., n.d.)
3 masses (1 arr. from Palestrina);
83 motets, 1–4, 8vv, bc; 2 psalms, 8vv;
9 other sacred vocal works, some 3, 5, 8vv, bc: 1599, 1604, 1614, 1615, 1616, 1618, 1619, 1620, 1621, 1621, 1623, 1624, 1627, 1627, 1628, 1638, F. Costantini: Salmi, himni et Magnificat concertati, 8vv, op.11 (Venice, 1630);
masses ed. in Williams
Masses, 4–6, 8, 12vv, bc (2 dated, 1606, 1608);
2 Benedictus, 4, 5vv;
2 Miserere, 4vv;
Te Deum, 4vv;
5 Magnificat, 4vv;
2 Marian antiphons, 4vv;
2 other antiphons;
27 responsories, 4vv;
St Matthew Passion, 5vv;
2 other Passions, 4vv;
hymns, 4vv 1596;
falsobordoni: D-MÜs, I-Bc, Rli, Rn, Rvat;
masses ed. in Williams;
1 mass ed. in Musica divina, xi (1955)

Font: En català: Giovanni Francesco Anerio (c.1567-1630) En castellano: Giovanni Francesco Anerio (c.1567-1630) In english: Giovanni Francesco Anerio (c.1567-1630) - Altres: Giovanni Francesco Anerio (c.1567-1630)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Anerio's liturgical music is generally more conservative and was less influential. This is specially true of his masses, which in general follow the principles of the Palestrina style, with prominent use of imitation, including canon, and of parody technique (as in the Missa ‘Surge illuminare’); he made a four-part arrangement of Palestrina's Missa Papae Marcelli (RISM 16192). Cantus-firmus technique is prominent only in the Missa pro defunctis (1614). The structure of the three missae breves is freer, and they include a few passages in which the text is set in an almost parlando manner. Parlando technique, and word-painting too, are specially characteristic of the four-part mass La battaglia (in D-MÜs dated 1608). The ideals of classical vocal polyphony still dominate Anerio's polychoral masses (e.g. Missa Constantia in I-Bc); each choir includes a succession of imitative sections, and the echoing between the choirs of whole sections of music is tantamount to the imitative treatment of individual vocal parts in non-polychoral works. In contrast to the comparatively uniform style of his masses, Anerio's psalms display a fairly wide range of styles. Most of the four-part psalms in the 1614 collection have basically homophonic textures but with a few imitative verses; several end with deviations from the specified psalm-tone cadences. The three-part works in the same volume bear witness to the stylistic changes occurring in early 17th-century Italy. The two upper parts (two sopranos or soprano and alto) often move in parallel 3rds or 6ths and have short subjects, often treated sequentially, and piquant rhythms – all of them features that were gradually transforming the Palestrina style – and there are occasional passages that would not be out of place in madrigals and canzonettas of the time; as in the antiphons of 1613, embellishments and chromaticism are introduced with restraint.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

4 comentaris: