dijous, 5 de maig de 2016

ZINGARELLI, Niccolò Antonio (1752-1837) - Sinfonie

Migliara Giovanni - Veduta di piazza del Duomo in Milano
Obra de Giovanni Migliara (1785-1837), pintor italià (1)


- Recordatori de Niccolò Antonio Zingarelli -
En el dia de la commemoració del seu 179è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Giovanni Migliara (Alessandria, 15 d'octubre de 1785 - Milan, 18 d'abril de 1837) va ser un pintor italià especialitzat en vedutisme i pintura històrica. De família d'artesans humils, es va formar com a decorador del Teatre Carcano (1804) i La Scala (1805-1809). A partir del 1810 va començar a pintar aquarel·les i pintures en diferents formats. El seu estil, si bé proper al classicisme dominant d'Andrea Appiani i Luigi Sabatelli, es va saber adaptar als gustos de l'aristocràcia milanesa. El 1822 va ser nomenat professor de l'Acadèmia de Belles Arts de Brera a Milà i el 1833 va ser nomenat pintor de la cort del rei Carles Albert I de Sardenya. Va tenir alumnes a ulterior coneguts com Giovanni Renica de BresciaLuigi Bisi i Federico Moja. Va morir a Milà l'abril del 1837.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Giovanni Migliara (1785-1837) - Altres: Giovanni Migliara (1785-1837) 



Parlem de Música...

Niccolò Antonio Zingarelli (Naples, 4 d'abril de 1752 - Torre del Greco, 5 de maig de 1837) va ser un professor i compositor italià. Orfe des dels 7 anys, Zingarelli es va matricular al Conservatori de S Maria di Loreto, on el seu pare havia estat professor de cant. Allà va estudiar amb FenaroliSperanzaAnfossi i Sacchini. Després de la seva graduació el 1772 va ser nomenat organista i professor de violí a Torre Annunziata. Va començar, aleshores, la seva carrera com a compositor d'òpera, en els teatres del nord d'Itàlia, Florència i Roma estrenant la seva primera òpera, Montezuma, el 1781. Aquell primer període de feina, entre els anys 1785 i 1803, va ser especialment conegut pel seu paper de compositor d'òperes. El 1790 va visitar París on va estrenar, sense l'èxit desitjat, la seva òpera Antígona. La inestabilitat de la Revolució Francesa el va obligar a tornar a Itàlia on va sol·licitar el càrrec de mestre de capella de la Catedral de Milà assolint-lo el 1794. El 1796 va deixar el seu lloc a Milà, tot i que conservant el dret de successió de Carlo Monza, per acceptar el càrrec de mestre de capella a la Santa Casa de Loreto, on hi va romandre fins el 1804. Allà va compondre, indistintament, obra vocal profana i religiosa, destacant la seva òpera Giulietta e Romeo.

Després de la mort de Guglielmi el 1804, Zingarelli es va convertir en director musical de San Pietro de Roma. El 1811, quan Napoleó va visitar Roma en motiu de la coronació del seu nebot Murat, van exigir festivitats musicals solemnes en totes les esglésies. Zingarelli, profundament catòlic, s'hi va negar al·legant que només reconeixeria l'autoritat del Papa Pius VII, en aquell temps empresonat a Fontainebleau. La negativa de Zingarelli va provocar la seva detenció i empresonament. No obstant, la intervenció directa de Napoleó, enviant-lo a França, va evitar mals majors. Zingarelli, en contrapartida i en agraïment, va escriure una Missa Solemne en honor de l'Emperador francès. El 1813 va poder tornar a Itàlia on va ser nomenat director del Conservatori San Pietro a Majella de Nàpols. La restauració de la monarquia italiana i l'execució de Murat van ser motiu d'alegria per a Zingarelli que va jurar lleialtat al Papa i a la vida catòlica. El 1816, va succeir a Paisiello en la direcció musical de la Catedral de Nàpols. Es va fer molt conegut com a professor però també per una llegendària fama de reaccionari catòlic. Tot i així, va promoure l'estudi de la música italiana i també estrangera tenint com a alumnes destacats a MercadanteMichael Costa i Bellini. El 1822 va rebre el títol de cavaller de Ferran I. Va ser molt prolífic i va seguir escrivint música religiosa i instrumental fins al final de la seva vida. Va morir a Torre del Greco el maig de 1837.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
opere serie unless otherwise stated
for individual manuscript locations see GroveO
I quattro pazzi (int), ?Naples, Conservatorio di S Maria di Loreto, 1768
Motezuma (3, V.A. Cigna-Santi), Naples, S Carlo, 13 Aug 1781
Alsinda (3, F. Moretti), Milan, Scala, 22 Feb 1785
Ricimero (3, F. Silvani), Venice, S Benedetto, 5 May 1785
Armida (3, J. Durandi/S. De Rogatis), Rome, Dame, Feb 1786
Antigono (2, after P. Metastasio), Mantua, Ducale, 13 April 1786
Ifigenia in Aulide (3, Moretti), Milan, Scala, 27 Jan 1787
Artaserse (3, after Metastasio), Trieste, Regio, 19 March 1789
Antigone (3, J.F. Marmontel), Paris, Opéra, 30 April 1790, F-Po*
La morte di Cesare (3, G. Sertor), Milan, Scala, 26 Dec 1790
Pirro, re d’Epiro (3, G. de Gammera), Milan, Scala, 25 Dec 1791
Annibale in Torino (2 or 3, Durandi), Turin, Regio, carn. 1792
Atalanta (?3, C. Olivieri), Turin, Regio, carn. 1792
L’oracolo sannita (3, D. Del Tufo), Milan, Scala, carn. 1792
Il mercato di Monfregoso (ob, 2, after Goldoni: Il mercato di Malmantile), Milan, Scala, 22 Sept 1792
La Rossana (3, P. Calvi), Genoa, S Agostino, carn. 1793, arias
La secchia rapita (ob, 2, A. Anelli), Milan, Scala, 7 Sept 1793
Apelle (2, A.S. Sografi), Venice, Fenice, 18 Nov 1793
Alzira (3, ?G. Rossi, after Voltaire), Florence, Pergola, 7 Sept 1794
Quinto Fabio (2, after Zeno: Lucio Papirio dittatore), Livorno, Accademia degli Avvalorati, aut. 1794
Il conte di Saldagna (3, Moretti), Venice, Fenice, 24 Dec 1794, F-Pn*
Gli Orazi e i Curiazi (2, G. Sernicola), Naples, S Carlo, 4 Nov 1795
Giulietta e Romeo [Romeo e Giulietta] (3, G. Foppa), Milan, Scala, 30 Jan 1796
Andromeda (2, G. Bertati), private perf., Venice, 1796
La morte di Mitridate [Il Mitridate] (2, Sografi), Venice, Fenice, 27 May 1797
Meleagro (3, G. Schmidt), Milan, Scala, Jan 1798
Carolina e Mexicow (3, G. Rossi), Venice, Fenice, carn. 1798
Ines de Castro (2, A. Gasperini), Milan, Carcano, 11 Oct 1798
I veri amici repubblicani (3, G. Boggio), Turin, Regio, 26 Dec 1798
Il ritratto (ob, 2, L. Romanelli), Milan, Scala, 12 Oct 1799
Il ratto delle Sabine (2, Rossi), Venice, Fenice, 26 Dec 1799
Clitennestra (2, F. Salfi), Milan, Scala, 26 Dec 1800, I-Mr
La notte dell’amicizia (G. Foppa), Venice, Fenice, carn. 1802
Edipo a Colono (2, Sografi), Venice, Fenice, 26 Dec 1802
Il bevitore fortunato (ob, 2, Romanelli), Milan, Scala, Nov 1803
Il ritorno di Serse (G. De Ferrari), Modena, Ducale, 8 July 1808
Baldovino (2, J. Ferretti), Rome, Argentina, 11 Feb 1811
Berenice, regina d’Armenia (2, Ferretti, after Zeno: Lucio Vero), Rome, Valle, 12 Nov 1811
Malvina, Naples, S Carlo, carn. 1829, collab. M. Costa

Undated, lost, only frags. extant:
Alessandro nelle Indie;
Adriano in Siria;
Attilio Regolo;
Catone in Utica;
Castore e Polluce;
Ciro riconosciuto;
Demetrio;
Enea e Lavinia;
L'eroe cinese;
Les femmes [collab. I. de Charrière];
Ipermestra;
Irene;
Nitteti;
Le nozze di Dorina;
Olympiade [collab. Charrière];
Partenope;
Il re pastore; Zadig [collab. Charrière]

Other:
c20 cants., incl.
Elpino e Nice, 1778;
Pigmalione, 1779;
Il trionfo d’amore (Metastasio), c1785;
La danza (?Metastasio);
Alcide al bivio (Metastasio), 1787;
L’amistà;
Didone;
La Galatea (?Metastasio);
Il nome (?Metastasio);
Saffo; La morte di Alceste, 1789;
Telemaco, c1793;
La vendetta giurata o sia L’Oreste, c1793;
All'armi franche, Jesi, 1798;
Ulisse nell’isola di Circe;
Il lamento dal Conte Ugolino (Dante), c1805;
Francesca da Rimini (Dante), c1805;
La nascità del Re di Roma, c1811;
La fuga in Egitto, Naples, 1837
Odes (Sappho, Anacreon), c1805
In questa tomba oscura (Carpani), 10 settings (Vienna, 1808)
Gerusalemme liberata, canto xii (Paris, c1808)

Many concert arias, duets, terzettos, mostly orch acc., incl. Eno, monologue, 1812
Numerous solfeggios, mostly S

Vocal religiosa:

La passione di Gesù Cristo (orat, Metastasio), Milan, 1787

Other orats, incl.
Giuseppe in Egitto, 1797;
Il figliuol prodigo, 1800;
Saulle ovvero Il trionfo di Davide (G. Ferretti), Naples, Lent 1805;
La riedificazione di (?after Metastasio: Giuseppe riconosciuto) Gerusalemme, Florence, 1812;
L’amor filiale, c1815;
Il sacrificio d’Abramo (?after Metastsio Isaaco, figura de redentore), c1815;
Cantico d’Isaiah profeta, xii, Birmingham, 1829

Masses:
23 masses, vv, orch, incl. 1 for 8vv, 1 dubious;
58 messe di gloria, vv, org, incl. 1 for 8vv;
4 pastoral masses, 3–4vv;
15 masses, 2–4vv, org;
15 Requiem, incl. 5 for vv, orch;
Numerous mass sections

Other:
?55 Mag;
23 TeD, 3–8vv, incl. 7 with org, 14 with insts;
lamentations;
lits

Annuale di Loreto, 541 pss and propers, 1794–1804;
15 Stabat mater, incl. 7 with org, insts, 8 with org;
6 Dolore di Maria santissima [It. Stabat mater];
several Pater nosters, incl. 1 to It. text of Dante;
Christus e miserere alla Palestrina, 4vv a cappella, Naples, 1826 (Naples, c1860);
Several other Christus e miserere, vv, insts;
33 Dixit;
other pss, incl. lii, cxiii, cxvii, cxxxvii;
Pange lingua, 1837;
Responses, vv a cappella;
Many motets, ants, grads, Lat. and It. hymns, 1–5vv, org/orch
16 Le tre ore di agonia, incl. 7 with org, str, 9 with org: after c1820;
2 Quando Gesù all’ultimo lamento, sonetti sacri
Dio salvi Francesco Imperatore (Vienna, 1798), text trans. Carpani from Austrian imperial hymn;
Domine salvum fac Imperatorem Napoleonem, Paris, 1811

Instrumental:

Orch.:
12 3-movt sym., c1785;
53 1-movt sym., c1815–c1835;
4 1-movt funeral sym.

Chbr.:
3 str qts;
4 1-movt str qts;
Qt, a, 2 vc, bn, db
Duettinos, 2 vn;
1-movt sonatas, 2 vc;
1-movt sonatas, 2 db;
1-movt sonatas/etudes, db
7 1-movt sonatas;
Sonatina, d;
39 fugues;
21 marches: all org
11 pastorales, org/pf;
3 sonatas, pf, c1775
Many fugues and partimenti

Font: En català: Niccolò Antonio Zingarelli (1752-1837) En castellano: Niccolò Antonio Zingarelli (1752-1837) In english: Niccolò Antonio Zingarelli (1752-1837) - Altres: Niccolò Antonio Zingarelli (1752-1837) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Parlar de Zingarelli hauria de ser una normalitat dins de l'extens organigrama de la música. No obstant, i amb resignació, hem de reconèixer que no és així. Desconec quines han estat les caramboles de l'atzar que han redundat negativament en el seu cas perquè, i perdoneu la indiscreció, per repertori i per acadèmia, mereixeria major reconeixement tant aquí, com allà, i en el més enllà. Per tant, tot i l'abundància del seu treball, és poca la diversitat on triar i bona part del seu opus és a dia d'avui totalment inèdit i, per ara, el futur no s'albira esperençador. En qualsevol cas, no ens quedarà altre que fruir d'allò que bonament puguem i avui ho farem, talment com en la primera de les entrades en què en parlava (escoltar aquí), de les seves simfonies. I com que aquest gènere és un dels més celebrats pels lectors d'aquest espai, serà certament gratificant tornar a recuperar al Zingarelli més simfònic. En aquest sentit cal recordar que moltes de les seves simfonies les va escriure durant la seva estada a Milà, en aquell temps sota domini de la Casa Habsburg, i que van impressionar al públic d'aleshores. No en va, les seves simfonies van representar, possiblement, el seu major èxit pel que fa a música instrumental. I amb l'excepció de les 12 simfonies milaneses, escrites en tres moviments, les altres restants es presenten i s'organitzen en un sol moviment, generalment amb una breu introducció lenta i amb un inesperat però ben construït contrapunt. Aquesta circumstància, juntament amb la seva brevetat, fa pensar que la majoria d'elles van ser escrites com a obertures de les nombroses misses (c.100) que va compondre ja que quatre d'elles les va titular 'simfonies funeràries', potser introductòries d'algun dels seus rèquiems. Les que avui escoltarem, en veu de la Simfonia en Re major, en Mi bemoll major, en Mi menor i Fúnebre en Do menor, van ser escrites en el període comprès entre el 1815 i el 1835, per tant, immerses de ple en el context revolucionari europeu si bé el ressò i el mirall en què semblen engalanar-se va ser el del llenguatge més clàssic de Mozart i Haydn. I tot i que la interpretació flaqueja en alguns moments, en general els arguments són prou atractius i festius com per commemorar, com mereix, a un mestre de mestres!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Donetsk Symphony Orchestra; Silvano Frontalini
RECICLASSICAT: ZINGARELLI, Niccolò Antonio (1752-1837)
PRESTOCLASSICAL: ZINGARELLI, N. - Symphonies
SPOTIFY: ZINGARELLI, N. - Symphonies



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Personalmente Zingarelli es un compositor que me gusta, me parece de esos olvidados injustamente, aunque sobre todo me ha gustado lo poco que he podido escuchar de su producción operística. Estas sinfonías no dejan de tener su interés y son agradables de escuchar, pero siempre me pregunto cómo se escucharían mejor interpretadas, con más brío o con más interés digamos. Este sello tiene, en mi opinión, el punto positivo de editar a todos estos olvidados pero creo que la calidad de las grabaciones es mejorable en general. Sea como sea muchísimas gracias por ofrecérnosla, ya la he escuchado con auténtica alegría y me ha ayudado a llevar la mañana con alegría. Ya espero tu post de mañana¡

    Moltes gràcies i fins demà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Yo daría lo que fuera por escuchar alguna de sus misas... por ahora será difícil.
      Y sin duda, Bongiovanni es la cara y la cruz en toda su dimensión. Repertorio inédito pero muy baja calidad tanto de grabación como de interpretación. Aunque en este caso podría ser mucho peor... Hay algunas ediciones que hacen llorar a los oidos. Una lástima teniendo en cuenta su historial de primeras grabaciones mundiales...

      En fin... Saludos y gracias!
      Pau

      Elimina