dimarts, 10 de maig de 2016

VECCHIOTTI, Luigi (1804-1863) - Sinfonie, Sonate e Pastorali

John George Brown - Young Recruits
Obra de John George Brown (1831-1913), pintor anglès (1)


- Recordatori de Luigi Vecchiotti -
En el dia de la celebració del seu 212è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

John George Brown (Durham, 11 de novembre de 1831 - New York, 8 de febrer de 1913) va ser un pintor anglès. Als catorze anys d'edat va entrar com a aprenent al taller d'un artesà de vidre de Newcastle-on-Tyne, on va treballar durant 7 anys. Entre els anys 1849 i 1852 va assistir als cursos nocturns de la School of Design, on va estudiar amb William Bell Scott. El 1852 i 1853 va treballar en les cristalleries Holyrood d'Edimburg, aprofitant les tardes per estudiar a la Trustees Academy amb Robert Scott Lauder. Brown va passar l'estiu de 1853 a Londres pintant alguns retrats abans d'emigrar a Amèrica del Nord el 24 de setembre. Allà es va instal·lar a Brooklyn, on va treballar a la Flint Glass Company de Brooklyn on la seva destresa va cridar l'atenció d'un dels propietaris de l'empresa, William Owen. Durant aquella època va acudir a les classes gratuïtes que s'impartien a la Graham Arts School i després va estudiar amb Thomas Seïr Cummings a la National Academy of Design. El 1855 es va casar amb la filla d'Owen i, gràcies al suport econòmic del seu sogre, va poder obrir un estudi de pintura. El 1859, va ser un dels membres fundadors de la Brooklyn Art Social i el 1861 va ser membre fundador de la Brooklyn Art Association. El 1861 es va traslladar a Nova York, instal·lant-se al Studio Building on va mantenir el seu estudi la resta de la seva vida. Des del 1858 fins a la seva mort, a excepció de l'any 1871, va exposar a la National Academy. Va ser triat membre associat de l'acadèmia el 1861, membre de ple dret el 1863 i va ocupar el càrrec de vicepresident entre els anys 1899 i 1904. A partir del 1860 va optar per pintar escenes de gènere en què apareixien els nens del carrer de la ciutat de Nova York, motivant el seu ràpid ascens artístic. Brown va registrar els drets d'autor de molts dels seus quadres, que es van reproduir amb freqüència per a fins comercials en forma de cromolitografies o fotografies. El 1867 va ser triat membre fundador de l'American Watercolor Society, institució que va presidir entre els anys 1887 i 1904. Va morir a Nova York el febrer de 1913.

Font: En català: No disponible En castellano: John George Brown (1831-1913) In english: John George Brown (1831-1913) - Altres: John George Brown (1831-1913)



Parlem de Música...

Luigi Vecchiotti (Servigliano, 11 de maig de 1804 - Castelfidardo, 1863) va ser un organista i compositor italià. Fill de Sebastiano Angelo Clementi Vecchiotti i Angela Benedetta Jaffei, es va formar en filosofia i música a la Universitat de Fermo. Als 18 anys va viatjar a Bolonya on va entrar al Conservatorio Giovanni Battista Martini. Poc després va viatjar a Milà on va estudiar amb Vincenzo Federici. El 1827 va guanyar un concurs per accedir al càrrec de director musical de la Capella del Santíssim Sagrament d'Urbino. El 1841 va ser sol·licitat a Loreto on va ser mestre de capella i organista del Santuario della Santa Casa, on hi va romandre la resta de la seva vida. Pel seus mèrits, el Papa Pius IX el va nomenar Cavaller de l'Ordre de Sant Silvestre. Com a compositor va escriure abundant obra religiosa així com nombroses sonates, pastorals, ofertoris i altres peces per a orgue. Va morir a Castelfidardo el 1863.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: No disponible - Altres: Luigi Vecchiotti (1804-1863)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

De tant en tant i regularment, el meu nas inquiet busca incessantment en les profunditats d'Itàlia per a trobar-hi una de les singularitats musicals sota el meu parer més interessants en relació a un instrument, l'orgue. Exemples previs d'aquesta cerca els podrem escoltar en veu de Pietro Morandi, i el seu fill Giovanni Morandi, del Padre Davide da Bergamo, de Petrali o de Ponchielli. Tots ells amb menor o major intensitat van explorar sonoritats més pròpies del belcanto i del teatre que les pròpiament relacionades amb l'orgue més cerimonial o religiós. Alhora, hereves de la característica forma sonata clàssica, el dibuix que es genera sovint resulta de caràcter festiu i alegre. Així serà el cas en so del nostre compositor d'avui, el desconegut Luigi Vecchiotti qui sembla ser va desenvolupar la seva carrera entre Urbino i Loreto i en ambdós casos com a organista i mestre de capella. A tal efecte i lògicament, el seu repertori va ser principalment vocal religiós i instrumental per a orgue. Doncs bé, seran precisament aquestes peces d'orgue les que avui recuperarem d'una edició monogràfica de Vecchiotti de, per cert, gran qualitat. I en general, la seva producció per a orgue va ser considerable abarcant des de partitures més pròpies de l'ofici litúrgic ordinari, com elevacions, pastorals, versets o ofertoris, entre altres, fins a partitures d'estil més concertant, com simfonies, sonates, sonatines o divertimentos. La particularitat d'ambdues va emanar de l'evident influència musical dels seus contemporanis, especialment els relacionats amb l'òpera on per exemple i entre altres arguments hi escoltarem grans recursos melòdics cantabiles, una posada en escena teatral, efectes de contrast entre els registres de l'orgue i imitacions instrumentals individuals i orquestrals. Per altra banda, un esquema habitual i característic d'aquesta escola italiana d'orgue nascuada a finals del XVIII i àmpliament desenvolupada durant el segle XIX. Sens dubte, Vecchiotti en va ser un dels seus actius, però no l'únic, per la qual cosa, i segurament, en tornarem a parlar!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Mario Ciferri (organ)
AMAZON: VECCHIOTTI , L. - Sinfonie - Sonate - Pastorali per Organo
IMSLP: No disponible
CPDL: No disponible
SPOTIFY: VECCHIOTTI , L. - Sinfonie - Sonate - Pastorali per Organo



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: