dilluns, 23 de maig de 2016

SCHUMANN, Georg Alfred (1866-1952) - Preis-Symphonie (1887)

Rippl-Rónai-József - Patakiné portréja (1892)
Obra de József Rippl-Rónai (1861-1927), pintor hongarès (1)


- Recordatori de Georg Alfred Schumann -
En el dia de la commemoració del seu 64è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

József Rippl-Rónai (Kaposvár, 23 de maig de 1861 - Kaposvár, 25 de novembre de 1927) va ser un pintor hongarès i un dels més importants pintors moderns d'Hongria. Després dels seus estudis de secundària va viatjar a Budapest, on es va graduar en farmàcia. El 1884 va viatjar a Munic on va estudiar pintura a l'Acadèmia de Belles Arts. Dos anys més tard va obtenir una beca que li va permetre traslladar-se a París. Allà va estudiar amb Munkácsy, un important pintor realista hongarès. El 1888 va conèixer als membres del grup Les Nabis i sota la seva influència va pintar la seva primera obra important, La taverna a Pont-Aven, un treball de profund sentiment i notable per la seva atmosfera tenebrosa. No obstant, el seu primer gran èxit va arribar amb el quadre La meva àvia (1894). Més tard va tornar a Hongria, on al principi va tenir una recepció freda per part dels crítics, però amb el temps va aconseguir un enorme èxit gràcies a la seva exposició titulada "Rippl-Rónai Impresiones 1890-1900". La seva opinió era que l'artista 'no era només l'obra que produïa, sinó també la seva forma de viure'. Els darrers anys es va interessar pel disseny fet que va motivar encàrrecs com la decoració del Palau d'Andrássy (Budapest). Entre els anys 1911 i 1913 les seves exposicions a Frankfurt del Main, Munic i Viena van tenir un gran èxit. La seva última gran obra va ser un retrat del seu amic Zorka del 1919. Poc després es va retirar definitivament a Kaposvár on va morir el novembre de 1927.

Font: En català: No disponible En castellano: József Rippl-Rónai (1861-1927) In english: József Rippl-Rónai (1861-1927) - Altres: József Rippl-Rónai (1861-1927)



Parlem de Música...

Georg Alfred Schumann (Königstein, 25 d'octubre de 1866 - Berlin, 23 de maig de 1952) va ser un director i compositor alemany. Es va formar a al violí amb el seu pare Clemens Schumann (1839-1918) i a l'orgue amb el seu avi. Ben aviat, als 9 anys, va participar a l'orquestra de Königstein i als 12 va començar a treballar com a organista. Més tard es va traslladar a Dresden on va estudiar piano si bé ràpidament va viatjar a Leipzig on va entrar al conservatori i va estudiar composició amb Reinecke, Jadassohn i Zwintscher. Entre els anys 1890 i 1896 va ser director del Danzig Gesangverein i entre els anys 1896 i 1899 va ser el director del Bremen Philharmonische Gesellschaft. El 1900 va ser nomenat director de la Berlin Sing-Akademie amb el títol de 'professor reial'. Allà hi va romandre pràcticament la resta de la seva vida treballant com a professor, director i compositor. El 1907 va ser admès a la Preussische Akademie der Künste de la qual en va ser el president el 1934, i on va treballar com a professor entre els anys 1913 i 1945. La seva obra més coneguda, l'oratori Ruth, va patir la intolerància del nazisme motivant el seu aïllament musical durant el Tercer Reich. Va morir a Berlín el maig de 1952.

OBRA:
(selective list)
for fuller list see Biehle (1925)

Vocal secular:

Choral orch:
Amor und Psyche, op.3;
Totenklage, op. 33;
Sehnsucht, op.40;
Das Tränenkrüglein, op.57;
David und Absalon, Ständchen, dramatische Burleske, op.70

Other:
Lieder;

Vocal religiosa:

Ruth, orat, op.50;

Instrumental:

Orch:
Zur Karnevalszeit, suite, op.22;
Variations on ‘Wer nur den lieben Gott lässt walten’, op.24, org, orch;
Variationen und Doppelfuge über ein lustiges Thema, op.30;
Serenade, op.34; Sym., f, op.42;
Variations on ‘Gestern Abend war Vetter Michel da’, op.77;
sym. poems, ovs., other syms.

Chbr:
Pf Qnt, e, op.18;
Vc Sonata, op.19;
Pf Qt, f, op.29
pf pieces

Org:
Passacaglia über BACH, op.39;
10 Chorale Preludes, op.77

Font: En català: Georg Alfred Schumann (1866-1952) En castellano: No disponible In english: Georg Alfred Schumann (1866-1952) - Altres: Georg Alfred Schumann (1866-1952)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

No se trata de un músico fuera de circuito ni de un maldito ignorado en su tiempo. Georg Schumann vivió lo suficiente como para recorrer su curso de honores desde una infancia predispuesta a la música. En efecto, su padre y varios de sus once hermanos se dedicaron al arte sonoro y él pudo, tempranamente, llegar a dominar varios instrumentos y la técnica compositiva bajo la docencia de Reinecke. Una prolongada carrera que no quebraron los tremendos accidentes políticos y militares de su tiempo, lo llevó hasta la cátedra de Berlín y la dirección de la gloriosa Filarmónica con la que grabó los primeros discos de su historia. Su vejez fue premiada con insignias y conciertos conmemorativos, que reunieron a sus alumnos de tantos años y a reverentes conductores como el mismo Celibidache. Este denso currículo ha dejado en la penumbra su obra de compositor, acaso menos extensa de lo que podría haber sido, dada su proficua tarea docente y ejecutora. Tal vez haya colaborado con este destino penumbroso su sólida prudencia estética, que, con espíritu clásico y hálito romántico, nos lleva de Reger a Brahms y de éste a Beethoven, como la soleadas cumbres del sinfonismo alemán. Dos obras de distinto sesgo lo prueban. La muy juvenil Serenata (1886) se acerca a la propuesta brahmsiana de un género menor que aspira a ser sinfonía, y la Sinfonía del premio (1888) ya es obra madura y ambiciosa, de un formato que exige una gran firmeza estructural. Una respuesta a las solicitaciones de la época, formulada por un maestro que interrogó a la herencia del siglo XIX, tratando de cerca desde Liszt hasta Mahler.  

Blas Matamoro (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

7 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Many thanks and regards from The Netherlands.
    Veel dank en groeten uit Nederland.

    ResponElimina
  3. Suuuuuuuuper gracias,ya llegastes hasta 1952,todo un avance en tu blog,muchas gracias por este aporte,querido amigo.Un abrazo de ballena franca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Ballena Franca!
      Por si te interesan, tengo otros autores de 1952 o posteriores:

      RYELANDT, Joseph Victor Marie (1870-1965) - "Credo" Symphony No. 4
      http://www.reciclassicat.com/2014/06/ryelandt-joseph-victor-marie-1870-1965.html

      RYELANDT, Joseph (1870-1965) - Missa a 6 vocibus Op.111 (1934)
      http://www.reciclassicat.com/2015/09/ryelandt-joseph-1870-1965-missa-6.html

      AMARAL, José Carlos (1952-) - Te Deum Op. 213
      http://www.reciclassicat.com/2012/03/amaral-jose-carlos-1952-te-deum-op-213.html

      MAKLAKIEWICZ, Jan Adam (1899-1954) - Msza swietokrzyska
      http://www.reciclassicat.com/2015/02/maklakiewicz-jan-adam-1899-1954-msza.html

      FUSELLA, Gaetano (1876-1973) - Suite Campestre
      http://www.reciclassicat.com/2015/04/fusella-gaetano-1876-1973-suite.html

      GRECHANINOV, Alexander Tikhonovich (1864-1956) - Viola Sonata No. 1 in B flat major, Op. 161
      http://www.reciclassicat.com/2014/10/grechaninov-alexander-tikhonovich-1864.html

      HAAS, Joseph (1879-1960) - Sonata Op. 29 (1910)
      http://www.reciclassicat.com/2016/03/haas-joseph-1879-1960-sonata-op-29-1910.html

      RAPHAEL, Günter (1903-1960) - Geistliche Chormusik
      http://www.reciclassicat.com/2015/04/raphael-gunter-1903-1960-geistliche.html

      SARDELLI, Federico Maria (1963-) - Dixit Dominus
      http://www.reciclassicat.com/2016/03/sardelli-federico-maria-1963-dixit.html

      TEBALDINI, Giovanni (1864-1952) - Complete Organ & Sacred Music
      http://www.reciclassicat.com/2014/09/tebaldini-giovanni-1864-1952-complete.html

      MASSANA, Antoni (1890-1966) - Cançons
      http://www.reciclassicat.com/2015/09/massana-antoni-1890-1966-cancons.html

      ANDREAE, Volkmar (1879-1962) - Symphony in F Major (1899)
      http://www.reciclassicat.com/2015/06/andreae-volkmar-1879-1962-symphony-in-f.html

      ATTERBERG, Kurt Magnus (1887-1974) - Symphony No.1 (c.1910)
      http://www.reciclassicat.com/2016/01/atterberg-kurt-magnus-1887-1974.html

      BAX, Arnold Eduard (1883-1953) - Symphony in F (1907)
      http://www.reciclassicat.com/2014/11/bax-arnold-eduard-1883-1953-symphony-in.html

      BRUN, Fritz (1878-1959) - Symphonie No.1 h-moll (1902)
      http://www.reciclassicat.com/2015/11/brun-fritz-1878-1959-symphonie-no1-h.html

      ---

      Abrazo! Saludos!
      Pau

      Elimina
  4. Ell va morir el mateix dia que jo vaig néixer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres! Doncs felicitats!!!
      Espera que et diré més autors que van néixer o morir un 23 de maig...

      BACH, Johann Bernhard (23 de maig 1676-1749)
      BAERMANN, Carl (1810 - 23 de maig 1885)
      LIE, Sigurd (23 de maig 1871-1904)
      LUCHESI, Andrea (23 de maig 1741-1801)
      MOSCHELES, Ignaz (23 de maig 1794-1870)
      PEMBAUR, Josef (23 de maig 1848-1923)
      STOLPE, Antoni (23 de maig 1851-1872)
      VIDAL, Juan Domingo (23 de maig 1734-1808)
      WIENIAWSKI, Josef (23 de maig 1837-1912)

      N'hi ha bastants! Gaudeix!
      Salut!

      Elimina