dissabte, 7 de maig de 2016

SALIERI, Antonio (1750-1825) - Sinfonia ‘Il giorno onomastico' (1775)

Jean-Jacques-François Le Barbier - Le Courage héroïque du jeune Désilles, le 31 août 1790, à l'affaire de Nancy


- Recordatori d'Antonio Salieri -
En el dia de la commemoració del seu 191è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Jean-Jacques-François Le Barbier (Rouen, 11 de novembre de 1738 - Paris, 7 de maig de 1826) va ser un pintor francès. Nascut en una família modesta, Le Barbier va entrar a l'Escola Regional de Belles Arts de Rouen fundada per Jean-Baptiste Descamps. El 1758 va marxar a París on, per recomanació del seu mestre Descamps, va ser admès en l'estudi del famós gravador Jacques-Philippe Lebas. Però ben aviat va mostrar poca disposició per al gravat per la qual cosa va decidir entrar al taller de Jean-Baptiste Marie Pierre. Els anys 1767 i 1768, i animat per la seva dona que compartia els seus gustos i aspiracions, va viatjar a Roma, on va començar el seu treball com a pintor. El 1776 va tornar a París on va rebre diversos encàrrecs, entre ells, el de treballar a Suïssa, on va conèixer al poeta i pintor Salomon Gessner. Al tornar a França va rebre el nomenament de conservador de la col·lecció de Monsieur de Merval. El 1778 es va convertir en membre de l'Acadèmia de Belles Arts i va obtenir el nomenament oficial de pintor d'història el 29 de juliol del 1780. Durant la Revolució Francesa, Le Barbier va ser l'encarregat de dur a terme les decoracions al sostre de la sala de l'Assemblea General per representar l'oficial Désilles en una acció heroica durant els disturbis de Nancy del 1790. El 1808 va guanyar una medalla d'or al Saló de París. El seu germà Jean-Louis Le Barbier va ser també pintor. Jean-Jacques-François va morir a París el maig de 1826.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Jean-Jacques-François Le Barbier (1738-1826) - Altres: Jean-Jacques-François Le Barbier (1738-1826)



Parlem de Música...

Antonio Salieri (Legnago, 18 d'agost de 1750 - Wien, 7 de maig de 1825) va ser un compositor i professor italià. Es va formar inicialment en violí i teclat amb el seu germà Francesco Salieri, amb l'organista Giuseppe Simoni i amb el Pare Martini. Després de la mort dels seus pares, va viatjar a Venècia, on va seguir la seva formació musical. Allà va conèixer a F.L. Gassmann, un compositor d'òperes, que va supervisar el seu primer treball, Achille in Sciro (1766). Impressionat pel talent de Salieri, va decidir invitar-lo a Viena amb ell. Allà va iniciar una intensiva formació musical amb el mateix Gassmann i altres mestres com Metastasio, Gluck i el mateix emperador Josep II. I si bé les seves primeres òperes van ser còmiques, ràpidament va decidir explorar el gènere teatral més dramàtic representant, el 1771, Armida, la seva primera òpera seriosa. El seu èxit fou immediat i en bona part motivat per la seva estreta relació amb Josep II, qui el va nomenar Kammerkomponist quan Gassmann va morir el 1774. I si bé la reorganització teatral imposada pel propi emperador va perjudicar l'estrena d'òperes a Viena, Salieri va continuar escrivint òperes que immediatament enviava als teatres italians. El 1782 va rebre un encàrrec des de París per escriure una òpera, que va estrenar el 1784, sota el nom de Les Danaïdes. La seva rebuda fou triomfal fins el punt que Salieri va continuar enviant òperes a París fins la dècada del 1790. El 1784 va tornar a Viena sota l'encàrrec de dirigir el Burgtheater, on va estrenar diverses òperes còmiques. Allà també va dirigir i supervisar l'estrena d'òperes de Mozart, Paisiello i Martin y Soler. Més tard va tornar a París per estrenar més òperes si bé el 1787 va haver de tornar a Viena sol·licitat per Josep II per a preparar l'estrena de l'obra Axur re d'Ormus, sota llibret de Da Ponte.

Estrenada el 1788, per a celebrar el casament de l'arxiduc Francesc d'Àustria amb la princesa Elisabeth de Württemberg, va tenir tant èxit que es va interpretar en més de 100 ocasions entre els anys 1788 i 1805. El 1788 va rebre el càrrec de Hofkapellmeister, en substitució de Giuseppe Bonno, mort aquell any. Salieri ja va romandre en aquest càrrec fins a la seva jubilació el 1824. L'acceptació d'aquest treball va implicar alguns canvis, com per exemple una major dedicació en l'administració de la capella de la cort i un augment en la composició d'obres religioses. Coincidint amb la mort de Josep II el 1790, es va iniciar el seu declivi com a compositor. D'entrada, i fruit de la Revolució Francesa, no va poder enviar més òperes a París. També per la mort de Mozart, el seu rival escènic a Viena, i per la pèrdua del talent de Da Ponte, emigrat a Londres. Va seguir escrivint òperes no obstant ja no va assolir l'èxit de les seves primeres produccions motiu pel qual l'última de les seves òperes va ser Die Neger, estrenada amb escàs ressò el 1804. Com a Hofkapellmeister, es va encarregar de la selecció de nous intèrprets i cantants, de la supervisió de la construcció de nous orgues, així com de l'adquisició de nova instrumentació, i del manteniment de la Biblioteca Estatal. Els darrers anys es va centrar en la representació de música religiosa pròpia i de músics austríacs com Albrechtsberger, Joseph i Michael Haydn, Georg Reutter, Eybler, Leopold Hofmann i Mozart. Va ser president de la Tonkünstler-Societät, fundada antigament per Gassmann, per donar suport a les viudes i fills dels músics. També va dedicar molt del seu temps a l'ensenyament, tant de composició com de cant. Schubert i Beethoven, entre molts altres, van ser alumnes de la seva escola. Salieri va morir a Viena el maig de 1825.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
WB Vienna, Burgtheater
WK Vienna, Kärntnertortheater
La vestale, Vienna, 1768, unperf.
Le donne letterate (commedia per musica, 3, G.G. Boccherini), WB or WK, carn. 1770, A-Wn
L'amore innocente (pastorale, 2, Boccherini), WB or WK, 1770, Wn*, D-Dlb
Don Chisciotte alle nozze di Gamace (divertimento teatrale, 2, Boccherini, after M. de Cervantes), WK, carn. 1771, A-Wn
La moda, ossia I scompigli domestici (2, P. Cipretti), Vienna, 1771, Wn* (only pt of Act 2), D-Bsb
Armida (dramma per musica, 3, M. Coltellini, after T. Tasso: Gerusalemme liberata), WB or WK, 2 June 1771, A-Wn*, Wst, B-Bc, CH-Zz, D-Bsb, Wa, F-Pn (Leipzig, 1783)
La fiera di Venezia (commedia per musica, 3, Boccherini), WB or WK, 29 Jan 1772, A-Wn*, B-Bc, D-Bsb, Dlb, Mbs, MÜs, Rp, F-Pn, Po, H-Bn, I-Bc, Fc, MOe, Tf, US-Bp
Il barone di Rocca antica (int, 2, G. Petrosellini), WB or WK, 12 May 1772, A-Wn*, I-Fc
La secchia rapita (dramma eroicomico, 3, Boccherini, after A. Tassoni), WK, 21 Oct 1772, A-Wn*, D-Dlb, Mbs, Wa, GB-Lbl, H-Bn, I-Bc, Fc, Gl, MOe, Nc
La locandiera (dg, 3, D. Poggi, after C. Goldoni), WK, 8 June 1773, A-Wn*, D-Rtt, F-Pn
La calamita de’ cuori (dg, 3, Goldoni), WK, 11 Oct 1774, A-Wn*, D-Bsb, US-Wc
La finta scema (commedia per musica, 2, G. De Gamerra), WB, 9 Sept 1775, A-Wn*, Ssp
Daliso e Delmita (azione pastorale, 3, De Gamerra), WB, 29 July 1776, Wn*
L'Europa riconosciuta (dramma per musica, 2, M. Verazi), Milan, Scala, 3 Aug 1778, Wn* (inc.), D-Bsb, F-Pn, I-Mc, P-La
La scuola de’ gelosi (dg, 2, C. Mazzolà), Venice, S. Moisè, carn. 1779, A-Wn*, D-Dlb, Rp, Rtt, F-Pn, H-Bn, I-Fc, MOe
La partenza inaspettate (int, 2, Petrosellini), Rome, Valle, carn. 1779, A-Wn*, D-Dlb, F-Pn
Il talismano [Act 1] (dg, 3, Goldoni), Milan, Cannobiana, 21 Aug 1779 [Acts 2 and 3 by G. Rust]; rev. (L. da Ponte), WB, 10 Sept 1788; A-Wn*, Wgm, B-Bc, D-Dlb, F, Mbs, Rp, Wa, F-Pn, I-Fc, MOe, US-Wc
La dama pastorella (int, 1, Petrosellini), Rome, Valle, 1780, A-Wn*
Der Rauchfangkehrer, oder Die unentbehrlichen Verräther ihrer Herrschaften aus Eigennutz (musikalisches Lustspiel, 3, J.L. Auenbrugger), WB, 30 April 1781, A-Wn* (R1986: GOB, xiv), D-DS
Semiramide (dramma per musica, 3, P. Metastasio), Munich, Residenz, carn. 1782, A-Wn*, D-Mbs
Les Danaïdes (tragédie lyrique, 5, Du Roullet and Tschudi, after R. de' Calzabigi), Paris, Opéra, 26 April 1784, A-Wn*, F-Po (Paris, 1784)
Il ricco d'un giorno (dg, 3, Da Ponte), WB, 6 Dec 1784, A-Wn*, I-MOe
La grotta di Trofonio (opera comica, 2, G.B. Casti), WB, 12 Oct 1785, A-Wgm, Wn*, D-Bsb, CZ-Bm, H-Bn, I-Fc, MOe (Vienna, c1786)
Prima la musica e poi le parole (divertimento teatrale, 1, Casti), Vienna, Schönbrunn Orangerie, 7 Feb 1786, A-Wn*, I-PEsc
Les Horaces (tragédie lyrique, 3, N.F. Guillard, after P. Corneille), Versailles, 2 Dec 1786, A-Wn*, CZ-Bm, F-Po, US-Wc
Tarare (opéra, prol., 5, P.-A. Beaumarchais), Paris, Opéra, 8 June 1787, A-Wn* (inc.), F-Lm, Po, US-NYp, Wc; ed. R. Angermüller (Munich, 1987)
Axur re d'Ormus (dramma tragicomico, 5, Da Ponte, after Beaumarchais: Tarare), WB, 8 Jan 1788, A-Wn*, Wst, CZ-Bm, D-Bsb, Dlb, DT, F, Hs, HR, LEm, Mbs, MÜs, Wa, E-Mc, Mn, F-Pn, GB-Lbl, H-Bn, I-Fc, Mc, Nc, PAc, Rsc, US-Wc
Cublai gran kan de' Tartari, 1788 (dramma eroicomico, 2, Casti), unperf., A-Wn*
Il pastor fido (dramma tragicomico, 4, Da Ponte, after B. Guarini), WB, 11 Feb 1789, Wn*, CH-Bu, D-Dlb
La cifra (dg, 2, Da Ponte, after Petrosellini: La dama pastorella), WB, 11 Dec 1789, A-Wn*, B-Bc, D-Bsb, Dlb, F, Mbs, F-Pn, I-Fc
Catalina, 1792 (2, Casti), unperf., A-Wn*
Il mondo alla rovescia (dg, 2, Mazzolà, after L'isola capricciosa), WB, 13 Jan 1795, Wn*, D-Bsb
Eraclito e Democrito (commedia per musica, 2, De Gamerra), WB, 13 Aug 1795, A-Wn*, D-DS, I-Fc
Palmira regina di Persia (dramma eroicomico, 2, De Gamerra, after Voltaire: La princesse de Babylone), WK, 14 Oct 1795, A-Wn*, CZ-Bm, D-Bsb, Dlb, F, Hs, Mbs, GB-Lbl, I-BGc, Fc, PAc, Tf, US-Wc
Il moro (commedia per musica, 2, De Gamerra), WB, 7 Aug 1796, A-Wn*, I-Fc
Falstaff, ossia Le tre burle (dg, 2, C.P. Defranceschi, after W. Shakespeare: The Merry Wives of Windsor), WK, 3 Jan 1799, A-Wn*, D-Bsb, F, I-Fc
Cesare in Farmacusa (dramma eroicomico, 2, Defranceschi), WK, 2 June 1800, A-Wn*, B-Bc, Br, CZ-Bm, D-Bsb, Dlb, F, Rtt, I-Fc, PAc
L'Angiolina, ossia Il matrimonio per sussurro (ob, 2, Defranceschi, after B. Jonson: Epicoene), WK, 22 Oct 1800, A-Wgm, Wn*, D-Bsb, F, F-Pn, I-Fc, PAc, US-Wc
Annibale in Capua (dramma per musica, 3, A.S. Sografi), Trieste, Nuovo, April 1801, A-Wn, I-Fc
La bella selvaggia, 1802 (ob, 2, G. Bertati), unperf., A-Wn*
Die Neger (Spl, 2, F. Treitschke), Vienna, Wien, 10 Nov 1804, Wn*, F-Pn

Frags.:
Così fan tutte (Da Ponte, 2 nos., 1 containing vocal pts only), A-Wn*;
I tre filosofi (2, De Gamerra), 1797, Wn*;
Die Generalprobe, lost;
Das Posthaus, lost

Arias and ensembles:
over 30 arias, most 1770–8, mostly Wn*;
2 finales, Wgm*, D-MÜs

Incid:
ov., 9 choruses, 4 inst pieces for Kotzebue: Die Hussiten vor Naumberg, WK, 2 March 1803, A-Wn*

Cants.:
Il trionfo della Gloria e della Virtù, Vienna, 1774, A-Wgm;
La sconfitta di Borea, Vienna, 1775, Wn;
La riconoscenza, Vienna, 1796, lost;
Der Tyroler Landsturm (J.F. Ratschky), Vienna, 23 May 1799, Wn* (Vienna, 1799);
La riconoscenza de’ Tirolesi, Vienna, 1800, Wgm;
L'oracolo, Vienna, 1803, lost;
Habsburg, Vienna, 1805, Wgm;
Die vier Tageszeiten, Vienna, Sept 1819, Wgm*;
Du, dieses Bundes Fels, Wgm*;
Lasset uns nahen alle, CZ-Bm*;
Wie eine purpur Blume, F-Pc

Choruses (3–4vv, pf/insts):
Bei Gelegenheit des Friedens, 1800, CZ-Bm;
Der Vorsicht Gunst beschütze beglücktes Österreich, Vienna, 11 Nov 1813, A-Wn* (Vienna, 1814);
Schwer lag auf unserm Vaterlande, 1813, Wgm;
An den erwünschten Frieden, 1814, CZ-Bm;
An die Religion, 1814, A-Wgm* (n.d.);
Do re mi fa, Vienna, 19 April 1818, Wgm*;
Beyde reichen dir die Hand, frag., Wgm;
Del redentor lo scempio, S-Skma*;
Dio serva Francesco, I-Vs;
Es schallen die Töne, A-Wgm;
Friede reich am Hail, CZ-Bm*;
Die Fuge gut zu singen, A-KR;
Geführt von liebevollen Händen, Wgm;
Hinab in [den] Schoss der Amphitrite, Wgm*;
Il piacer la gioja, Wgm;
Ogni bosco, ogni pendice, Wgm;
Schweb herab o holder Seraph Friede, Wgm

Other works:
over 180 canons, most for 3vv, mostly 1800–19, incl. 25 in Scherzi armonici vocali (Vienna, 1795), 15 in Continuazione de' Scherzi armonici (Vienna, n.d.), others mostly A-Wgm*;
c20 qts, most unacc., mostly Wgm*;
over 70 trios, 3vv, most unacc., incl. 5 in 28 divertimenti vocali (Vienna, 1803), others mostly Wgm*;
over 50 duets, 2vv, most unacc., incl. 9 in 28 divertimenti vocali (Vienna, 1803), others mostly Wgm*;
c45 songs, 1v, pf (texts in It., Fr. and Ger.), incl. 14 in 28 divertimenti vocali (Vienna, 1803), others mostly Wgm*

Vocal religiosa:

Orats and cants.:
La passione di Gesù Cristo (Metastasio), 1776, A-Wgm, Wn, US-Wc;
Le jugement dernier, Paris, 1787, F-Pc, A-Wn*;
Davidde, 1791, frag., Wgm*;
Gesù al limbo, 1803, CZ-Bm;
Saulle, frag., lost

Masses:
Missa stylo a cappella, 12 Aug 1767, A-Whk*, ed. O. Biba (Altötting, 1987), ed. J.S. Hettrick (Vienna, 1993);
D, 1788, A-Wn*, Wn, Ee, H, KR, CZ-Bm, ed. in RRMCE, xxxix (1994);
C, 1799, A-Wn*, Wn, Ee;
Requiem, c, Aug 1804, CZ-Bm*, Bm, A-Wn, ed. J. Wojciechowski (Frankfurt, 1978);
d, July 1805, Wn*, CZ-Bm, ed. in RRMCE (forthcoming);
B , 11 May 1809, A-Wn*, ed. in DTÖ, cxlvi (1988);
Ky, C, 22 Sept 1812, Wn*;
Requiem, C, inc., Wn*;
d, frag., Wgm*

Grads (A-Whk* unless otherwise stated):
Vox tua mi Jesu, Aug 1774;
Liberasti nos Domine, 1799, Whk*, Ee, CZ-Bm;
Venite gentes, 1799, A-Whk*, Whk, Ee;
Veni Sancte Spiritus, 25 Jan 1800;
Veni Sancte Spiritus, Dec 1805, Whk*, KN, ed. L. Dité (Milan, 1959);
Confirma hoc Deus, July 1809, Whk*, ed. Dité (Milan, 1959);
Magna opera Domini, 28 May 1810;
A solis ortu, July 1810, Whk*, CZ-Bm;
Tres sunt qui testimonium dant, before 13 June 1813;
Spiritus meus attenuabitur, 20 July 1820, A-Whk*, Wn*;
Ad te levavi animam meam, Whk*, Ee;
Benedicam Dominum, Whk*, Ee;
Improperium;
Justorum animae, Whk*, Wn, CZ-Bm, ed. C. Rouland (Vienna, 1930)

Offs (A-Whk* unless otherwise stated):
Benedixisti Domine, ?1767, Whk*, Wn*, Wn, S-Skma*, D-MÜp*;
Salve regina, 1768, A-Wn*;
Populi timete, 1778, Whk*, Whk, Wn, Ee, KN, L, M;
Cantate Domino, 1799, Whk*, Ee;
Miserere nostri, g, Dec 1805, Whk*, Ee;
Salvum fac populum, 1805, lost;
Excelsus super omnes, Jan 1806;
Tui sunt coeli, E , Jan 1806;
Si ambulavero, May 1809, Whk*, CZ-Bm*;
Audite vocem magnam dicentem, June 1809, Whk*, Wn, KN, KR, CZ-Bm*, Bm, D-Dlb;
Magna et mirabilia, June 1809;
Gloria et honor, July 1809;
O altitudo divitiarum, July 1809;
Laudate Dominum, Oct 1809;
Lauda Sion Salvatorum, July 1810, A-Whk*, CZ-Bm;
Assumpta est Maria, Dec 1811, A-Whk*, KN;
Magna opera Domini, 12 Sept 1812;
Domine Dominus noster, 1812;
Salve regina, D, 3 Nov 1815;
Beatus vir qui non abiit, Whk*, Whk;
Bonum est (with all), Wn;
Desiderium animae, KR;
Dum corde pio, KR;
Jubilate Deo, Whk*, Ee;
Justus ut palma, KR;
Miserere nostri, E , Whk;
O quam bonus;
Salve regina, Ger. text;
Salve regina, B , Wgm, Whk, Wn, KN;
Sub tuum praesidium; Tui sunt coeli, C

Introits (most c1817, all A-Whk*, Wn):
Tu cognovisti, 3 July 1817;
Avertisti captivitatem Jacob;
Beata gens;
Beati immaculati;
Concupiscit et deficit;
Dico ego;
Domine exaudi vocem meam;
Et justitiam tuam;
Et psallere;
In civitate Dei;
Inductus est Dominus;
In mandatis ejus;
Jubilate Deo in voce;
Jubilate Deo Jacob;
Laetentur insulae;
Ne quando taceas;
Neque zelaveris;
Quam admirabile est

Psalms (all A-Whk*):
De profundis, g, Dec 1805;
Lauda Jerusalem, Nov 1815;
Beatus vir, 1815;
Confitebor tibi Domine, 1815;
De profundis, f, 1815;
Dixit Dominus, 1815;
Laudate pueri Dominum, 1815

Other works:
Tantum ergo, F, 1768, A-Wn*;
Alleluja, D, 1774, F-Pc*;
Alleluja, D, 15 Oct 1780, A-Wn*;
TeD, D, 1790, Wn*, ed. J. Wojciechowski (Frankfurt, 1977);
Litania per il Sabbato Santo, ?1795, Whk*, Wn;
TeD, D, 1799, Wn*;
Mag, C, 1815, Whk*, Whk, Wgm, Wn, Ee, CH-E;
Mag, F, 1815, A-Whk*, Whk, Wn, KN, KR;
In te Domine speravi, fuga a 3, 12 Sept 1817, Wgm*, Wn*;
TeD, C, July 1819, Wn*;
Coelestis urbs Jerusalem, hymn, Whk;
Cor meum conturbatum, motet, KN;
Domine ecce enim veritatem, Wn*, Wn;
Litaniae Laurentaneae, Whk*, Wn;
Dona nobis pacem, Whk*;
Quae est illa, motet, KN;
Tantum ergo, C, Whk, Wn;
Tu es spes mea, motet, H

Instrumental:

Concs. (only solo insts listed):
D, vn, ob, vc, 1770, A-Wn*, ed. J.Wojciechowski (Hamburg, 1963);
B , kbd, 1773, Wn, ed. G.C. Ballola (Milan, 1981);
C, kbd, 1773, Wn*, ed. Ballola (Milan, 1981);
C, org, 1773, Wn*, ed. J.S. Hettrick (Vienna, 1981);
C, fl, ob, 1774, Wn*, ed. Wojciechowski (Frankfurt, 1962), ed. R. Sabatini (Vienna, 1963);
Concertino, G, fl, str, 1777, Wn*, ed. R.J. Koch (Padua, 1977), ed. Ballola (Milan, 1983)

Other orch:
Sym. ‘Il giorno onomastico’, D, Aug 1775, ed. in The Symphony 1720–1840, ser.B, ii (New York, 1983);
26 variations on ‘La Folia di Spagna’, Dec 1815, Wn*, ed. P. Spada (Rome, 1978);
composite syms., arr. from op. ovs., incl. 2 syms., D, D, ed. in The Symphony 1720–1840, ser.B, ii (New York, 1983);
op ovs.

Chbr:
pf sonata, C, Wn* (Vienna, ?1783);
6 petites pièces, gui (Vienna, 1801);
Scherzi istrumentali a 4, Wn, ed. R. Sabatini (Vienna, 1963);
Fuge, str qt, Wn*;
4 Stücke, org, Wgm*, transcr. O. Biba (Vienna, 1994);
fugues, Wgm*

Wind:
Armonia per un tempio della notte, E , 2 ob, 2 cl, 2 hn, 2 bn, Wn, ed. W. Rainer (Vienna, 1989), ed. G.C. Ballola (Milan, 1981);
Cassazione, C, 2 ob, 2 eng hn, 2 hn, 2 bn, Wgm;
Marsch für die Landwehre (1809), Wgm;
3 minuets, B , G, D, 2 ob, 2 hn, str, Wn*;
Parade Marsch für Harmoniemusik, Wn*;
11 marches, different combinations of 2 fl, 2 ob, 2 cl, 2 hn, bn, dbn, 1–8 tpt, 3 trbn, 2–6 timp, perc, str, Wn*, 8 ed. L. Kappel (Vienna, 1994);
Serenade, B , 2 cl, 2 hn, 2 bn, vle, Wn*, ed. Ballola (Milan, 1981), rev. and arr. as Serenade, C, 2 fl/cl, 2 ob, 2 hn, 2 bn, Wn*, D-Rtt (inc.), ed. Ballola (Milan, 1985);
Picciola serenata, B , 2 ob, 2 hn, bn, 1778, A-Wn*, ed. R. Angermüller (Vienna, 1977), ed. P. Spada (Milan, 1982), as Quintetto, F-Pc*;
4 suites (Ballettmusik) of 41 movts, different combinations of 2 fl, 2 ob, 2 cl, 2 hn, bn, 2 tr, timp, str, A-Wn*

Literatura:

Libro di partimenti di varia specie per profitto della gioventù, lost
Scuola di canto, in versi, e i versi in musica, 4vv, bc, Wgm*

Font: En català: Antonio Salieri (1750-1825) En castellano: Antonio Salieri (1750-1825) In english: Antonio Salieri (1750-1825) - Altres: Antonio Salieri (1750-1825)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Per molt que el busquem, a Salieri no el trobarem. Perquè efectivament, i després del miler d'entrades d'aquest espai, la d'avui serà la primera, amb cara i ulls, d'Antonio Salieri, un compositor de primer nivell injustament criminalitzat per la llegenda que el va vincular a la mort de Mozart i que en certa forma ha condicionat la percepció que hom té del seu nom i per extensió de la seva obra. Però la seva realitat va ser oposadament diferent a la nostra imatge contemporània i post-moderna ja que Salieri va ser un dels músics més admirats, i com a professor sol·licitat, del seu temps. Schubert, Liszt i Beethoven, sí ho hem llegit bé, no serien en bona part el que van ser si no hagués estat per la suficiència pedagògica d'un Salieri expert en l'art alliçonador. I com a compositor de la Cort de Viena, un càrrec que es va saber guanyar gràcies també a les seves arts persuasives amb l'emperador Josep II, va engrandir el seu cognom principalment a base d'òperes. Perquè si alguna cosa el va caracteritzar va ser, rotundament, el teatre amb el que va sorprendre al món, especialment a Itàlia, França i Àustria. Per tant, i lluny d'una suposada foscor funesta, Salieri va viure en la plenitud i en la llum embriagadora de l'èxit. I una de les curiositats més purament simbòliques, però que inevitablement van condicionar la seva música, va ser la cronologia de la seva vida, quasi coincident amb la totalitat del llindar en què situem el període clàssic (1750-1820). Conseqüentment, el seu recorregut temàtic, formal i tècnic va evolucionar del barroc més tardà al romanticisme més incipient treballant íntegrament totes les variants del classicisme.

Format amb l'incombustible Pare Martini (escoltar aquí) i amb un desconegut per nosaltres, que no al seu temps, Florian Leopold Gassmann (escoltar aquí), Salieri es va saber adaptar als progressius però imparables canvis que musicalment s'anaven desenvolupant al seu entorn, especialment a la bullent Viena. I si bé i certament el seu èxit va emanar de les quantioses òperes que va escriure, algunes d'elles representades en desenes d'ocasions, Salieri també va tenir esma i creativitat per explorar altres gèneres. La música religiosa, en aquest sentit, mereix un capítol a part perquè fou molt abundant i de la que un bon dia, segur, en parlaré. I avui, com no podrà ser d'altra forma, explorarem material instrumental, curiosament el més discret, en volum, del seu repertori. De fet els períodes en què Salieri va dedicar més temps a la música instrumental van ser durant la dècada del 1770, anys que va escriure la majoria dels seus concerts, i la dècada del 1810 on, entre altres, hi trobarem les famoses variacions de La Follia (1815). La nostra mirada d'avui viatjarà als inicis de la seva etapa de compositor ja que la Sinfonia intitolata Il giorno [o]nomastico… eseguita in un giardino nel mese d’agosto dell’ano suddetto en Re major va ser escrita el 1775, i es creu que Salieri la va dedicar a un dels seus mecenes. Per a gran orquestra, s'estructura en quatre moviments característics: allegro quasi presto, larghetto, minuetto trio i allegretto. Llenguatge naturalment clàssic on destacaria el darrer i dansaire moviment, a vegades en forma de rondo i altres en forma de gavotte. En definitiva, entrada simfònica i triomfal d'un Salieri que potser mereix, definitivament, emancipar-se del verí tòxic que l'ha ofegat per tal que sigui la música la que finalment guanyi la partida!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Lukas-Consort; Viktor Lukas
AMAZON: SALIERI, A. - Zwei Symphonien et al
SPOTIFY: SALIERI, A. - Zwei Symphonien et al



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

6 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Personalmente tengo que decir que Salieri es un compositor que "me cuesta" no sé muy bien porque pero aunque intenté poner atención en su música no la encuentro atractiva. Algo tendrá que ver que para escuchar música clásica nos acostumbremos a los genios de Haydn y Mozart y el resto nos parezca poco. De todas maneras la grabación me ha gustado mucho, lo interpretan muy bien y muy cuidadosamente y eso es de agradecer. Hoy hice el propósito de atender mientras lo escuchaba y he pasado un rato muy bueno. Muchas gracias Pau, como siempre un placer leerte y escuchar tu música.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Te doy la razón! Pero a veces me pregunto, hasta qué punto la lúgubre imagen de él entorno a Mozart ha condicionado nuestra percepción de su música? Creo que mucho o poco algo tiene que ver...

      Personalmente, muchas de sus obras me parecen de gran belleza. Hablo de misas, su Te Deum, conciertos, óperas... No creo que fuera casualidad que Salieri fuera tan solicitado, como compositor y maestro. Beethoven, Schubert o Liszt nos podrían dar algunas razones de peso, no lo dudo.

      Gracias!
      Saludos!
      Pau

      Elimina
  3. *
    ... What a great find! Ahaha, well, I for one love to follow maestro Salieri in all his witty doings: the mixture of sparkly bright baroque and polyphonic renaissance elements laced with the happy-go-lucky buffa classicism and just a pinch of monophonic and repetitive Gregorian chants on one hand (all of these are as a mixture maybe most obvious in his Requiem + the fragments), and on the other how many of his works explore various fields and invent the tools of an operatic vocabulary and sometimes even precede what we today know as pretty much copyrighted elements of Wagner, Liszt and Beethoven! (Who all studied, amongst other musical predecessors who also used these or similar elements, Salieri's operas - it was hardly the other way around ...) And then the crystal clear architecture of the musical composition, how an idea follows an idea, as a phrase with or without a development, with or without similarity, as a centre piece, variation or one of the elements, and most importantly: the symbolism through music of the texts and themes and how one helps the other shine! Often he writes as if instructing the orchestra (and the conductor) of how one writes and performs music, especially vocal, where music is more than often in complete service to the text, it enhances /it/ ~ rather than the other way around = an odd musician indeed! :D ... All of which is simple and complex at the same time - sometimes we get a full creative blast with spontaneous - or calculated and calibrated effect - other times (like with Michael Haydn :D) it's all a well measured and strategically positioned minuscule a tease, as if a promise touches the lips but remains unsaid: but always with deep feeling and empathy for the words, the poets, the characters and the people. Therefore, if anything, this man is an excellent pedagogue throughout and still - yup, in my head Salieri and his music make perfect sense!

    And now, here's a hearty thanks, thank you, mi buen amigo Pau, for the complete Piccola Serenata! Been searching for it for aeons and ages and what a pleasure, as always, it is to find it here on your superb blog! THANK YOU!

    ... With warm summer greetings!

    DSB

    *

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dear DSB,

      Superb disquisition about Salieri! Really thanks for your poetical and beautiful words.
      Maybe, are you the biggest fan of Salieri?

      Summer greetings!
      Pau

      Elimina
    2. *
      :D His creative mojo deserves a bit of praise now and then! ;)

      Sweet heavens, word fan is an abbreviation of the word fanatic - and I dearly hope I'm not quite there yet! But - it's a really titillating idea to be able to study works of all these masters - and so, in a way and like so many before us, be their indirect students!

      By the way and for all who are curious: there's a rumour that F. Murray Abraham (from Amadeus) will again put on the robes of Salieri - only this time around the portrayal will be a bit closer to the man as documented. Yes, paradigms are changing, especially in music and, eventually, these changes reach even the pop culture ... Got to be curious about all that!

      Warm cheers!
      DSB

      *

      Elimina