diumenge, 15 de maig de 2016

LE JEUNE, Claude (c.1530-1600) - Missa ad placitum (c.1560)

Quinten Massijs - La Virgen en oración
Obra de Quinten Massijs (c.1466-1530), pintor flamenc (1)




Parlem de Pintura...

Quinten Massijs (Leuven, c.1466 - Antwerpen, 1530) va ser un pintor flamenc i un dels fundadors de l'Escola de Pintura d'Anvers. Sembla ser que va néixer a Lovaina tot i que va treballar a Anvers des del 1491 i fins a la seva mort. Massys va conrear la temàtica religiosa i el retrat. Les seves primeres obres van ser La Verge amb el Nen (Museus Reials de Belles Arts, Brussel·les) i Crist presentat al poble (Museu del Prado, Madrid), on va mostrar la influència dels primitius flamencs amb la intensitat del sentiment religiós, la sumptuositat cromàtica i la minuciositat en el detall. En obres posteriors, sobretot en els retrats i escenes quotidianes, Massys es va esforçar per representar els seus models en les seves accions característiques. En el retrat del Prestamista i la seva dona (1514, Louvre, París), el conflicte, insinuat subtilment, entre avarícia i oració es va representar en la parella que al seu torn il·lustra la introducció d'una nova nota satírica en les seves pintures. Altres dels seus retrats, especialment el Retrat d'ancià (1513, Museu Jacquemart-André, París), van mostrar la influència de Leonardo da Vinci en les fisonomies, per una banda honestes en l'expressió i per altra amb un toc grotesc. De la seva darrera etapa va destacar la Duquessa lletja (c.1515, National Gallery, Londres) on el seu estil satíric va ser total, si bé es creu que no va ser el retrat d'una persona real sinó una il·lustració per a l'obra L'elogi de la bogeria, d'Erasme de Rotterdam. Massijs va morir a Anvers el 1530.




Parlem de Música...

Claude le Jeune (Valenciennes, c.1530 - Paris, bur. 26 de setembre de 1600) va ser un compositor francès i un dels més importants i prolífics del seu temps. Probablement es va formar a Valenciennes, la ciutat on va néixer. El seu nom apareix per primera vegada el 1552 com a compositor d'unes cançons publicades a Leuven. Com a protestant va gaudir de la protecció de la noblesa d'Huguenot que incloïa Guillem d'OrangeAgrippa d’Aubigné, Henri de Turenne, el duc de Bouillon i Henri de Navarre. A partir del 1564 es va instal·lar a París on va publicar algunes de les seves obres, dedicades la majoria d'elles als seus protectors François de la Noue i Charles de Téligny. Va participar en diversos certamens de l'Académie de Poésie et de Musique fundada per Baïf i Courville el 1570. El 1582 va substituir al llaütista Vaumesnil com a ‘maistre des enfants de musique’ a la cort de François, duc d'Anjou, germà d'Henri III. El setge de París de 1590 el va obligar a fugir de la ciutat i les seves obres es van preservar del foc gràcies al seu bon amic Jacques Mauduit. Es va refugiar a La Rochelle, on va publicar el seu Dodecacorde el 1598. Gràcies als privilegis obtinguts d'Henri IV, va poder mantenir la posició de 'maistre compositeur ordinaire de la musique de nostre chambre'. Va morir a París el setembre de 1600.

OBRA:

Editions: C. Le Jeune: Airs of 1608, ed. D.P. Walker, AIM Miscellanea, i–iv (1951–9) [W]Anthologie de la chanson Parisienne au XVIe siècle, ed. F. Lesure (Monaco, 1953) [L]
published in Paris unless otherwise stated

Vocal secular:

Livre de meslanges (26 chansons, 36 canzonettas, Lat. echo composition) (Ronsard, Desportes, Marot, La Boétie, La Péruse), 4–8, 10vv (Antwerp, 1585) [incl. 5 from 1572, 1583, 1583]; all ed. in His;
13 chansons ed. in MMRF, xvi (1903/R);
12 ed. in SCC, xvi–xvii (1989–90);
canzonettas ed. F. Dobbins, The Madrigals of Claude Le Jeune (Oxford, 1999)
[33] Airs mis en musique, 4, 5vv (1594) [incl. 20 from 1585, 1585];
2 in L
Le printemps (33 airs mesurés, 6 chansons) (Baïf, Desportes), 2–8vv (1603) [incl. 6 airs from 1594 edn]; ed. in MMRF, xii–xiv (1900–01/R)
[68] Airs, 3–6vv (1608) [incl. works from 1594 and 1603 vols.]; [W], i–ii
Second livre des [59] airs, 3–6vv (1608) [incl. works from 1594 and 1603 vols.]; [W], iii–iv
Second livre des meslanges (31 chansons, 3 airs, 2 airs mesurés, 7 canzonettas), 4–8vv (1612) [also incl. pss, other sacred and instrumental works, and 12 chansons from 1572, 1575, 1577, 1583, 1584]; 2 in L; 15 ed. in SCC, xvi–xvii (1989–90); 7 ed. F. Dobbins, The Madrigals of Claude Le Jeune (Oxford, 1999)
60 chansons, airs, canzonettas, motets, 4, 5vv, 1552, 1552, 1572, 1575, 1577, 1583, 1583, 1583, 1585, 1585, 1597, 1597, 1605; 3 in L; 18 ed. in SCC, xvi–xvii (1989–90)

Vocal religiosa:

Psalms:
Dix pseaumes de David, 4vv, en forme de motets avec un dialogue, 7vv (T. de Bèze) (1564); dialogue ed. in MMFTR, viii (1928), psalms ed. in Labelle, iii
Dodecacorde (12 psalms) (C. Marot, De Bèze), 2–7vv (La Rochelle, 1598); ed. in RRMR, lxxiv–lxxvi (1989)
Les 150 pseaumes, 4, 5vv (1601;
La Rochelle, 2/1608; Paris, 3/1613;
Amsterdam, 4/1629;
Leiden, 5/1635;
Paris, 6/1650;
Schiedam, 7/1664;
edn entitled The First 12 Psalms … adapted to the English Version, London, ?1775);
ed. in RRMR, xcviii (1995)
Premier livre, contenant 50 pseaumes de David mis en musique, 3vv (1602); ed. in Lamothe, ii
Pseaumes en vers mesurez (26 pss, TeD) (J.A. de Baïf, A. d’Aubigné), 2–8vv (1606); ed. in MMRF, xx–xxii (1905–6/R)
Second livre contenant 50 pseaumes de David, 3vv (1608); ed. in Lamothe, ii
Troisième livre des pseaumes de David, 3vv (1610); ed. in Lamothe, ii
2 psalms 5, 6vv, in Second livre des meslanges (1612) [also incl. other sacred and secular works, see below]; ed. in MMFTR, viii (1928)

Other sacred vocal:
Octonaires de la vanité et inconstance du monde (36 works) (A. de la Roche Chandieu, S. Goulart, J. du Chesne), 3, 4vv (1606); ed. in MMFTR, i (1924), viii (1928); ed. and trans. A. Seay, as Reflections on the Vanity and Inconstancy of the World (New York, 1967–9)
Missa ad placitum, 4–7vv (1607); ed. M. Sanvoisin, Le pupitre, ii (Paris, 1967)
Second livre des meslanges (Mag, 3 motets, sacred chanson), 3–7, 10vv (1612) [also incl. pss and secular works]; sacred chanson ed. in MMFTR, viii (1928)
5 motets S, bvv, in Livre de meslanges (1585) [see below]; 1, 3vv, 1565
Chanson spirituelle, 7vv, 1572; 2, 4–5vv, Livre de meslanges (1585)
Mass, 5vv, I-Td Succio A 2 (c1570–95), doubtful

Instrumental:

3 fantasias in Second livre des meslanges (1612)
Psalm, chanson spirituelle, lute, N. Vallet: Secretum musarum (Amsterdam, 1615/R in Complete Works of Nicolaes Vallet, iii, Utrecht, 1992)
Canzonetta, chanson spirituelle, lute, 1592 (Geneva, 1977)
7 other works, lute, 1601

Font: En català: Claude le Jeune (c.1530-1600) En castellano: No disponible In english: Claude le Jeune (c.1530-1600) - Altres: Claude le Jeune (c.1530-1600) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

No one seems to be certain just what is meant by the title Missa Ad placitum (“as it pleases”). At all events, Claude Le Jeune’s only extant Mass (he was a Protestant) appears to be freely composed (in contrast to the then near-universal practice of ‘parody’), and is scored for a wide variety of combinations from two to seven voices; in addition, the Credo is in a different mode from the other movements. A curious work, then, but one whose richness of invention is immediately appealing. Le Jeune sometimes makes use of the syllabic style of word-setting (vers mesure) that he evolved for his French-texted music (the “Et in Spiritum” section of the Credo illustrates this nicely, and the occasional touches of chromaticism are reminiscent of Lassus). But elsewhere he reverts to what must have seemed at the time a fairly archaic style (here, the beginning of the splendid Sanctus springs to mind). The Clement Janequin Ensemble have visited Le Jeune before, more than a dozen years ago. Once again they use a mixed ensemble, consisting of voices, viols and theorbo and organ. Their earlier recording was of secular music, but this form of performance is not often applied to sacred music nowadays (though the composer’s contemporaries refer to it approvingly). One can only welcome a performance that shows how effective this practice must have been: the relationship between voices and instruments is carefully thought through and this, combined with the graceful ornamentation on the lute, gives the proceedings a distinctly chamber feeling. This is emphasized by the recording, which strikes me, however, as the least satisfactory aspect of the disc. It sounds distinctly thin in the extreme registers, resulting in a boxed-in, almost muffled sonority (in the Magnificat I wondered whether various sections had been miked differently). That has unfortunate effects, especially when the countertenors are heard to strain (a more frequent occurrence than one might have hoped); on other occasions the sense of ensemble, too, is not quite neat (at the beginning of the Sanctus, for instance). But set against the music, these reservations should neither deter the curious nor dismay the cognoscenti. Le Jeune isn’t recorded much, but the Janequin Ensemble will convince you that he ought to be.'

Fabrice Fitch (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble Clément Janequin; Dominique Visse
RECICLASSICAT: LE JEUNE, Claude (c.1530-1600)
HARMONIAMUNDI: LE JEUNE, C. - Missa ad placitum
SPOTIFY: LE JEUNE, C. - Missa ad placitum



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: