dijous, 19 de maig de 2016

FROBERGER, Johann Jacob (1616-1667) - Suites & Toccatas

Ferdinand Bol - Petronella Elias (1648–1667) with a Basket of Fruit (1657)
Obra de Ferdinand Bol (1616-1680), pintor holandès (1)


- Recordatori de Johann Jacob Froberger -
En el dia de la celebració del seu 400è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Ferdinand Bol (Dordrecht, 24 de juny de 1616 - Amsterdam, 24 d'agost de 1680) va ser un pintor holandès. Va rebre la seva primera formació de Jacob Gerritsz Cuyp a la seva ciutat natal. Probablement, igual que el seu mestre, va poder treballar durant un breu període a Utrecht, ja que la seva primera obra coneguda, Vertumno (c.1635), va mostrar notables influències de l'escola d'Utrecht. El 1637 es va traslladar a Amsterdam per estudiar al taller de Rembrandt, convertint-se en un dels seus alumnes més destacats. No va ser fins el 1642 en què probablement es va iniciar com a pintor independent. El seu estil va mostrar influxos tant forts de la pintura de Rembrandt que algunes de les seves obres van ser equivocadament atribuïdes al seu mestre. El 1649 va rebre el seu primer encàrrec important, Els regents de la leproseria d'Amsterdam (Historisch Museum, Amsterdam). En la dècada de 1650 la carrera de Bol va anar prosperant i el seu estil va començar a allunyar-se del seu mestre, fent-se més suau i elegant i més influenciat per la pintura flamenca. El 1652 va adquirir la ciutadania a Amsterdam i el motiu va ser, potser, el de poder estar entre els candidats en la decoració del nou ajuntament d'Amsterdam, restringida només als artistes empadronats a la ciutat. El 1656 va rebre, juntament amb Govert Flinck, l'encàrrec per decorar la Sala del Burgomaestre de l'ajuntament nou, per el qual va realitzar una gran pintura d'història: Pirro i Fabricio. Entre els seus encàrrecs més prestigiosos van destacar una sèrie de retrats de l'almirall Michiel de Ruyter, que va realitzar entre els anys 1661 i 1663. El 1669 es va casar amb Anna van Arckel abandonant aparentment la pintura després del seu matrimoni, ja que no es coneix cap obra posterior a aquesta data. Durant la seva carrera artística, es va dedicar, de la mateixa manera que Rembrandt, als retrats i a la pintura històrica. Va morir a Àmsterdam l'agost de 1680.

Font: En català: Ferdinand Bol (1616-1680) En castellano: Ferdinand Bol (1616-1680) In english: Ferdinand Bol (1616-1680) - Altres: Ferdinand Bol (1616-1680)



Parlem de Música...

Johann Jakob Froberger (Stuttgart, 18 de maig de 1616 - Héricourt, 7 de maig de 1667) va ser un compositor i organista alemany. Probablement es va formar amb el seu pare, mestre de capella a Stuttgart, i amb els organistes Steigleder i Eckhardt. Poc abans que Ferran III ascendís al càrrec d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a Roma el 1637, Froberger va ser nomenat organista de la cort a Viena, on va treballar durant 20 anys. No obstant, molts períodes els va passar lluny de Viena, com per exemple, entre els anys 1637 i 1641 quan va estudiar a Roma amb Frescobaldi. Entre el 1641 i 1645 va tornar a Viena com a organista abans d'iniciar una extensa gira europa entre els anys 1645 i 1653. A Roma va entrar en contacte amb Carissimi amb qui potser va col·laborar. De tornada Viena va publicar, el setembre de 1649, algunes obres per a teclat que va dedicar a l'emperador Ferran III. El 1650 va viatjar a Brussel·les i el 1652 a França on va coincidir amb Chambonnières, Louis Couperin i Denis Gaultier. El 1657 i després de la mort de Ferran III va ser acomiadat del seu càrrec a Viena si bé va continuar treballar al servei de la princesa Sibylla de Würtemberg-Montbéliard d'Héricourt. Precisament allà, i en un servei de vespres, va morir sobtadament el maig de 1667.

OBRA:

Vocal religiosa:

2 motets, STB, 2 vn, bc, S-Uu:
Alleluia, absorpta est mors;
Apparuerunt apostolis;

Instrumental:

Diverse … curiose partite, di toccate, canzone, ricercate, alemande, correnti, sarabande e gique, hpd/org/insts (Mainz, 1693); A
Divese curiose e rare partite musicali … prima continuatione (Mainz, 1696) [incl. 2 capriccios repr. from 1693]; A
10 suittes de clavessin … mis en meilleur ordre et corrigée d’un grand nombre de fautes (Amsterdam, c1697); A
Libro secondo di toccate, fantasie, canzone, allemande, courante, sarabande, gigue et altre partite, 1649, A-Wn [incl. Partita auff die Maÿerin]; A
Libro quarto di toccate, ricercari, capricci, allemande, gigue, courante, sarabande, 1656: Wn; A
Libro di capricci e ricercate, c1658, Wn; A

Font: En català: Johann Jacob Froberger (1616-1667) En castellano: Johann Jacob Froberger (1616-1667) In english: Johann Jacob Froberger (1616-1667) - Altres: Johann Jacob Froberger (1616-1667)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

The present recording explores some of the music in the earliest of the three surviving Froberger autographs housed in the Austrian National Library, the Libro Secondo of 1649. Originally there must have been five of these presentation volumes, of which #1 and #3 are now lost. The fourth (Libro Quarto) was dedicated to Ferdinand III in 1656 and the fifth - the fateful last attempt to secure work from the Hapsburgs - is dated 1658, the year of Froberger’s dismissal. In each of the three books that we have - and presumably also in the two that have vanished - Froberger is his own scribe, ending each piece with the words manu propria (in my own hand). The writing is impeccably clear and accurate, the fairest of copies for the greatest of princes, the first two that survive obviously a labor of love for a master who may also have been a student of Froberger’s and was certainly an outstanding amateur musician. (Could the last three notes of Froberger’s 1657 elegy represent the three syllables of the emperor’s unspoken name – Ferdinand?) Each category (parte) of the manuscript consists of six pieces and for each the notation is different. Froberger sets his toccatas (stilus phantasticus) in Italian thirteen-line tablature, six lines for the right hand, seven for the left; his four-voice polyphony (fantasie and canzone) in score; and the 4 9 Like My Lady Nevell’s Book for William Byrd, Froberger’s 1649 collection is a way-station in his life. 

It must contain music from recent years, as well as possibly some overflow from Froberger’s earlier stay in Rome; it has no commemorative pieces - the only tombeau to be made public, even in a limited sense, will be the 1656 elegy for the emperor’s son; the suites are mostly less adventurous than those in the following book or the later ones found only in other hands; there is no music of the quality of the lament for Ferdinand III or the Meditation sur ma Mort future. We are highly fortunate, however, to have it as an introduction to the music of this very private public servant, who visited so many countries at a time when travel was unimaginably difficult, left so important a legacy to subsequent musical history and made so many friends at all levels of society. One of those friends, Sibylla again, wrote after he died: “His critics said that too much had been done for him, and this was not right, as he no longer belonged to our religion and things like that, but I take no notice of what they say, because for his rare gifts and his good heart he deserves, on the way to his last rest, to have the honest company of those whom he served, not to speak of what I personally have received from him. And besides, after all, he was a Christian and led a good life. His death has hurt me very much and it brings me endless sorrow when I think of how much has died with him.” So much for the man, what about the teacher? How can we face Sibylla’s warning that without Froberger sitting at our side, it is hopeless to think of playing his music? Should we heed it? I think not.

Booklet notes

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Colin Tilney (harpsichord)
AMAZON: FROBERGER, J.J. - Suites, Fantasias and a Lament
CPDL: No disponible
SPOTIFY: FROBERGER, J.J. - Suites, Fantasias and a Lament



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

3 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Gracias!! De Froberger sólo tengo el manuscrito de Estrasburgo, en CPO,
    por Ludger Rémy al clave, y es una maravilla. Desde entonces todo lo de
    este compositor me gusta. ¡Saludos desde Madrid!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si buscas en Spotify encontrarás varias ediciones! Yo no soy experto en Froberger pero este CD de Colin Tilney me ha parecido de gran calidad! Asi que hoy toca celebrarlo que son 400 años!

      Gracias!
      Pau

      Elimina