dissabte, 2 d’abril de 2016

BUSONI, Ferruccio (1866-1924) - Piano works

Albert Anker - Die Kinderkrippe I (1890)
Obra d'Albert Anker (1831-1910), pintor suís (1)



- Recordatori de Ferruccio Busoni -
En el dia de la celebració del seu 150è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Albert Anker (Ins, 1 d'abril de 1831 - Ins, 16 de juliol de 1910) va ser un pintor suís. Fill de veterinaris, es va formar, a partir del 1845, en dibuix amb Louis Walhinger si bé els primers anys no va destacar de la resta de companys. El 1851 va entrar a la Universitat de Berna i posteriorment a la de Halle per estudiar Teologia, però el 1853 els va abandonar per a dedicar-se a la pintura. Ben aviat va viatjar a París on va ser alumne del pintor Charles Gleyre i més tard de Renoir. Entre el 1853 i el 1860 va viure en contacte amb l'Escola Imperial de Belles Arts. A partir del 1861 va viatjar a Itàlia, geografia de gran atractiu pels pintors d'aquella època. El 1864 va tornar a França, on es va casar, i on va començar a destacar per les seves pintures de gran realisme i precisió en el dibuix. El 1870 va diversificar la seva vida social convertint-se en diputat del Gran Consell de la regió de Berna, va treballar en diverses revistes i el 1878 va organitzar la secció suïssa de l'Exposició Universal de París. En agraïment, aquell any va ser condecorat amb la Legió d'Honor. El 1890 es va traslladar a Ins, renunciant a la seva vida a París a la cerca d'ambients més tranquils. El 1900 va rebre el títol de Doctor Honoris Causa de la Universitat de Berna. Com a pintor es va fer conegut pels seus retrats infantils així com per les escenes de gènere i natures mortes totes elles caracteritzades per un realisme intens i pel seu naturalisme. Va morir a Ins el juliol de 1910.

Font: En català: No disponible En castellano: Albert Anker (1831-1910) In english: Albert Anker (1831-1910) - Altres: Albert Anker (1831-1910)



Parlem de Música...

Ferruccio Busoni (Empoli, 1 d'abril de 1866 - Berlin, 27 de juliol de 1924) va ser un pianista, director i compositor italià. Es va formar amb els seus pares, músics, abans d'estudiar composició a Graz amb Wilhelm Mayer i posteriorment a Leipzig, on va conèixer i admirar la música de Bach. El seu talent prematur va motivar que ràpidament fos contractat com a professor, primer a Helsinki, i posteriorment a Berlín, Moscú i en el conservatori de Nova Anglaterra a Boston (1891-1893). Alhora, va realitzar nombrosos recitals com a pianista, tant per Europa com pels Estats Units. Com a compositor, va ser un ferm innovador procurant incentivar el progrés de la música moderna tot inventant noves escales i divulgant l'obra d'autors contemporanis. Com a teòric, va ser autor de diversos tractats, entre ells, Entwurf einer neuen Ästhetik der Tonkunst (Trieste, 1907) i Von der Einheit der Musik (Berlin, 1922). Paral·lelament a la seva important labor de promoció de la música moderna, va ser un dels majors arranjadors de l'obra de teclat de Bach, motivant àmpliament el seu redescobriment. El seu estil musical, per altra banda, fou eclèctic i sovint inclassificable situant-se en l'avantguarda del seu temps i fent molt difícil classificar o delimitar l'estil de la seva obra, sent el contrapunt de Bach i les tonalitats indeterminades de Liszt els seus principals referents. Els darrers anys els va viure a Berlín, on va morir el juliol de 1924.

Font: En català: Ferruccio Busoni (1866-1924) En castellano: Ferruccio Busoni (1866-1924) In english: Ferruccio Busoni (1866-1924) - Altres: Ferruccio Busoni (1866-1924)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Busoni's attitude to his extensive output of juvenilia was equivocal. ‘My early works on your desk! I blush’, he wrote to Leichtentritt, his first biographer; yet the catalogue of compositions he prepared in 1921 lists every item published during his early years, including many long out of print. Thanks to the recordings of Geoffrey Douglas Madge, the early piano works have become more readily accessible. The young Busoni is revealed as a composer of taste and imagination, impeccable technique, clear, well organized forms and a precise sense of colour, well versed in counterpoint but of stereotyped melodic invention. In place of original ideas he often alludes to extrinsic material, particularly folksong or plainchant. Melodic pluralism was increasingly to dominate his mature style. He later came to rationalize the ‘latently allusive character’ of his music (Reithmüller, 1988) by hypothesizing the ‘omnipresence of Time’. ‘The absolutely modern does not exist’, he wrote, ‘only that which arises at an earlier or later moment of time … “Modern” and “old” have always existed’ (Entwurf einer neuen Ästhetik der Tonkunst, 1907). Another of his catchwords was ‘Toujours recommencer’, a motto reflected in his disordered opus numberings. He declared the Second Violin Sonata op.36a to be his true op.1 but continued to sanction performances of several earlier works, including the D minor String Quartet, the Konzertstück, the Violin Concerto and the Lustspielouvertüre.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Roland Pöntinen (piano)
AMAZON: BUSONI, F. - Elegien
CPDL: No disponible
SPOTIFY: BUSONI, F. - Elegien, 7 Kurze stucke, Prelude et etude en arpeges & Perpetuum mobile



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: