dissabte, 5 de març de 2016

WERNER, Gregor Joseph (1693-1766) - Pastorella, Quartet & Concerto

Paulus Moreelse - Meisje bij een spiegel (1632)
Obra de Paulus Moreelse (1571-1638), pintor holandès (1)



- Recordatori de Gregor Joseph Werner -
En el dia de la commemoració del seu 250è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

Paulus Moreelse (Utrecht, 1571 - Utrecht, 6 de març de 1638) va ser un arquitecte i pintor holandès. Es va formar amb el retratista Michiel Jansz. van Mierevelt, i després d'un viatge per Itàlia va entrar en el gremi de cadiraires d'Utrecht, que englobava els pintors de la seva ciutat fins que el 1611 es va crear el Gremi de Sant Lluc. De fet, el mateix Moreelse en va ser un dels seus membres fundadors. Les seves primeres pintures daten del 1602 obres en què ja va demostrar la seva habilitat en el retrat. Va assolir fama com a retratista motiu pel qual va rebre múltiples encàrrecs privats. També va explorar altres gèneres més mitològics, religiosos i pastorals. Va treballar com a professor tenint com a alumnes els pintors Dirck van Baburen i el seu propi fill Johannes Moreelse. Va morir a Utrecht el març de 1638.

Font: En català: No disponible En castellano: Paulus Moreelse (1571-1638) In english: Paulus Moreelse (1571-1638) - Altres: Paulus Moreelse (1571-1638)



Parlem de Música...

Gregor Joseph Werner (Ybbs an der Donau, 28 de gener de 1693 - Eisenstadt, 3 de març de 1766) va ser un compositor austríac. Els seus primers anys els va passar com a organista a l'Abadia Melk. Es va casar a Viena, ciutat on possiblement va ser alumne de Fux, el 27 de gener de 1727. El 1728 es va traslladar de Viena a Eisenstadt per ocupar el càrrec de mestre de capella a la Cort dels Esterházy. Com a successor en el càrrec de Wenzel Zivilhofer va rebre un sou de 400 florins que es van incrementar amb els anys i gràcies a la incorporació, el 1740, del seu fill com a cantant de la Cort. Werner, a banda de compondre, va ser professor a Eisenstadt on, entre altres, va tenir d'alumne a Johann Novotný. Un Decret Reial emès el dia 1 de maig de 1761, va establir que Joseph Haydn, un jove compositor de 29 anys, fos el nou vice-mestre de capella de la Cort dels Esterhazy en suport de Werner, 39 anys més gran que Haydn. Aquest va mantenir el seu càrrec d'Oberhofkapellmeister fet que li va permetre seguir en la seva apassionada devoció musical religiosa. Tot i que Haydn era molt jove, Werner va mantenir una intensa disputa amb ell i sovint es va queixar al príncep Nikolaus von Esterházy de la deficient creació musical així com de l'actitud irresponsable d'Haydn.

Aquest amarg i profund ressentiment vers Haydn, a qui anomenava, pel que sembla, gsanglmacher en to despectiu, va ser la premonició del final de Werner. No obstant això, Haydn va rebre instruccions dels seus superiors per tal que fos més constant i rigorós amb la seva feina. Tot i l'animadversió que Werner va mostrar pel seu substitut, el cert és que Haydn va saber reconèixer la labor del seu antecessor tot dedicant-li una sèrie de partitures l'any 1804 inspirades clarament en la música d'església que Werner va compondre. Va ser precisament la música religiosa la que el va ocupar fins als seus últims anys. El seu repertori va ser extens en aquest sentit amb 17 misses per a diferents veus i instruments, 5 misses a capella, 3 misses de rèquiem, 75 Antífones marianes, 3 Te Deum, motets, pastorals i àries litúrgiques així com oratoris i música instrumental diversa. Les seves misses a capella van mostrar un estricte estil contrapuntístic a diferència de les seves misses amb instruments, més properes a la tradició musical napolitana. Va ser, però, un contrapuntista capaç i un compositor que va pensar naturalment en termes del contrapunt més virtuós. Va morir a Eisenstadt el març de 1766.

OBRA:

Vocal secular:

2 neue und extra lustige musicalische Tafel-Stücke:
Der Wiennerische Tändlermarckt, Die Bauren-Richters-Wahl, secular cants., 4–5vv, 2 vn, bc (Augsburg, n.d.); ed. in Diletto musicale, lxxxi (Vienna, 1961), clxxi (Vienna, 1968)

Vocal religiosa:

Oratorios (performed in Eisenstadt):
Fasciculus myrrhae dilectus, oder das geliebte Mhyrrenbüschel, 1729, A-Wgm;
Die betrübte Tochter Zion, oder die unter dem Kreuz nach Ruhe verlangende Seele, 1732, Wgm;
Mater dolorum, das ist Die schmerzhafte Mutter, 1733, Wgm;
Der so eyffrig in sein Schäflein verliebte … gute Hirt, 28 March 1739, H-Bn;
Die von dem stoltzen Holoferne bis zum Todt gebreste … Stadt Bethulia, 1742, Bn;
Der so treu- als heyllos wider seinen sanfftmüthigen Vatter David rebellierende Sohn Absolon, 13 April 1743, Bn;
Der keusche Joseph, 1744, A-Wgm;
Die allgemeine Auferstehung, 16 April 1745, H-Bn;
Die glück-seeligst vermählte und bis zum höchsten Gipfel der ehren erhobene Durchläuchtige Braut Esther, 8 April 1746, Bn
Der von der Gerechtigkeit abgeschreckte … verlohrene Sohn, 31 March 1747, Bn;
Der jammer-volle, so gedultig als unschuldigleydende Hussiten Fürst Job, 12 April 1748, Bn;
Adam, 1749, Bn;
Die durch des Neides Trieb auf das grimmigst gehaste Tugend, oder der … bis zum Tod verfolgte David, 27 March 1750, Bn;
Daniel, 1752, Bn;
Judas Makkabeus, 1757, Bn;
Der Tod des heiligen Johann von Nepomuk, 1757, A-Wgm;
Tobias, 1759, Wgm;
Debora (A. Tauffer), 4 April 1760, H-Bn, A-Wgm;
Schmerzhafter Wiederhall des Davidischen Thränenliedes, n.d., Wgm

Other:
17 masses, vv, str, wind, some with timp;
Missa festivalis e brevis (1759), ed. D. Révész (Zürich and Budapest, 1971)
Mass, vv, 2 vn, va, bc
3 requiem masses; 1 in g, 4vv, choir, str, org, ed. I. Sulyok (Vienna, 1969)
5 a cappella masses
c75 Marian antiphons;
lits;
vespers;
offs
3 TeD; 1 ed. I. Sulyok (Vienna, 1968)
2 Hirtenmusiken zur Weihnacht, str, org, ed. E.F. Schmid (Kassel, 1935);
Hirtenmusik zur Weihnacht, str, bc, ed. E.F. Schmid (Kassel, 1934, 2/1956);
Pastorella, solo org, str, ed. E.F. Schmid (Kassel, 1935, 2/1956);
Pastorella de Nativitate Domini, 4vv, 2 ob, 2 vn, bc, ed. E.F. Schmid (Kassel, 1935, 2/1956)
Weihnachtslied, cant., solo vv, vv, str, org, ed. Z. Falvy (London, 1969)
Various pastorals, arias and cantilenas, mostly for Christmas and Advent

Instrumental:

Symphoniae 6 senaeque sonatae, 2 vn, bc (Augsburg, 1735); ed. in Diletto musicale, cdi-cdvi (Vienna, 1971, 1976)
Neuer und sehr curios- Musicalischer Instrumental-Calender, 2 vn, b (Augsburg, 1748); ed. in EDM, xxxi (1956)
6 Fugen in Quartetten, str qt, ed. J. Haydn (Vienna, 1804) [taken from Werner’s orats]; ed. E.F. Schmid (Landsberg am Lech, 1955–7); ed. W. Höckner (Wilhelmshaven, 1963)
6 oratorio preludes, ed. in Musica rinata, xii–xiii (Budapest, 1968)

Other works, principal sources A-Ee, Wgm, B-Bc, incl.:
c20 trio sonatas, 2 vn, vc, bc, 7 ed. in Diletto musicale, ccclxxxix–cccxcv (Vienna, 1970);
Concs., org, obs, str, 1 ed. in Musica rinata, v (Budapest, 1964);
2 concs., a 3–4, ed. in Diletto musicale, cccxcviii–cccxcix (Vienna, 1971);
Conc., Bb, org, ed. in Diletto musicale, cccxcvii (Vienna, 1975);
Symphonia da chiesa, ed. in Diletto musicale, cccxv (Vienna, 1969)

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Gregor Joseph Werner (1693-1766) - Altres: Gregor Joseph Werner (1693-1766) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

This latest release from the outstanding period music ensemble Ars Antiqua Austria and its founder and musical director Gunar Letzbor concentrates on the music of the early 18th century composer Gregor Werner. The sound world of Werner’s music is firmly rooted in the baroque style, since he was disparaging of the new “classical” approach being developed by the likes of Joseph Haydn. Gregor Werner (1695-1766) began directing the fortunes of the Esterházy court band, the Hofkapelle, on 10 May 1728. He wrote 40 Masses, three Requiems, three Te Deums, four Offertories, 12 Vespers, 12 Good Friday oratorios, approximately 18 oratorios, 133 antiphons and a multitude of instrumental pieces and minor works. All of his music reveals the early a-cappella style as well as the Baroque concertante style of the turn of the century, and throughout his life he remained true to the idiom of Baroque music-making, refusing to adapt in any way to new fashions.  Ars Antiqua Austria was founded in Linz in 1995 with the aim of introducing audiences to the roots of Austrian baroque music played on period instruments. The core of Ars Antiqua Austria comprises eight musicians directed by Gunar Letzbor. The ensemble is readily augmented to accommodate a still wider repertoire. Previous recordings by Ars Antiqua Austria on Challenge Classics include discs devoted to the music of Charles Mouthon (CC72336), Karl Kohaut (CC72323), Johann Joseph Fux (CC72381), and most recently music for chalumeaux by Christoph Graupner.

PRESTOCLASSICAL (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ars Antiqua Austria; Gunar Letzbor
INTERPRETS: Wolfgang Meyer (organ); Die Berliner Philharmoniker
RECICLASSICAT: WERNER, Gregor Joseph (1693-1766)
EBAY: Am Hofe des Fursten Esterhazy
PRESTOCLASSICAL: WERNER - Pro Adventu
CPDL: No disponible
SPOTIFY: WERNER - Pro Adventu
SPOTIFY: Am Hofe des Fursten Esterhazy


Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

4 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. ... Ultra-awesome, the upsurge of interest in music of the Kapellmeister Gregor Werner ~ through the many and marvellous recordings! Thank you kindly for this post!!! (:D DSB)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ohhhhh my dear DSB!

      Werner, Fux and Eberlin are much more interesting composers than we can imagine! We need to search much more about them!

      Hugs!!
      Pau

      Elimina