dimecres, 16 de març de 2016

VACCAJ, Nicola (1790-1848) - Grande accademia vocale e strumentale

Luigi Bechi - Tending their Flock
Obra de Luigi Bechi (1830-1919), pintor italià (1)



- Recordatori de Nicola Vaccaj -
En el dia de la celebració del seu 226è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Luigi Bechi (Firenze, març de 1830 - Firenze, 19 de novembre de 1919) va ser un pintor italià. Es va formar amb els pintors Giuseppe Bezzuoli i Enrico Pollastrini abans d'unir-se, com a soldat, a la Guerra de la Independència del seu país. Al seu retorn a Florència el 1870, va rebre l'ajuda dels seus antics mestres per assolir un càrrec com a professor de la Reial Acadèmia de Belles Arts de la ciutat. Allà, a banda de la seva labor docent, es va dedicar a pintar obres de temàtica històrica però també paisatges, escenes pastorals i de gènere. Tot i no ser especialment conegut, va ser un pintor respectat a Florència, ciutat on va morir el novembre de 1919.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Luigi Bechi (1830-1919) - Altres: Luigi Bechi (1830-1919)



Parlem de Música...

Nicola Vaccaj (Tolentino, 15 de març de 1790 - Pesaro, 5 o 6 d'agost de 1848) va ser professor de cant i compositor italià. Els primers anys es va formar en poesia abans de viatjar a Roma, on va rebre formació musical a càrrec de Giuseppe Janacconi. Poc després va viatjar a Nàpols on va estudiar composició teatral amb Paisiello. Allà va començar a compondre, primer música religiosa, i després algunes àries còmiques i dramàtiques. El seu debut va ser el 1815 amb l'òpera I solitari di Scozia la qual va ser molt ben rebuda i va motivar el seu posterior viatge a Venècia. No obstant, allà el seu èxit fou escàs i va rebre algunes crítiques per les seves semblances amb Rossini. Decebut com a compositor, va potenciar la seva labor docent treballant com a professor de cant per alumnes de Venècia. Tanmateix no va abandonar el seu objectiu de convertir-se en un compositor d'èxit i a tal efecte va viatjar arreu d'Itàlia a la cerca d'oportunitats fins que va assolir-les a Parma, on va ser notablement ben rebut a partir del 1824. A poc a poc es va fer un nom i les seves òperes van ser sol·licitades en diverses ciutats italianes, entre elles Nàpols i Milà, i també en poblacions europees. Malauradament poc temps va durar en escena degut a la potència d'autors com Bellini que van eclipsar totalment la seva obra. El 1830 va viatjar a París, renunciant novament a la composició, per a dedicar-se a la docència. Des d'allà va viatjar a Anglaterra on es va especialitzar en la composició de peces de saló per a veu i piano. El 1833 va tornar a Itàlia degut a la mort del seu pare i va intentar, novament sense fortuna, reiniciar la seva carrera com a compositor d'òperes. No obstant, la seva insistència va tenir una contrapartida en l'oferta que va rebre del Conservatori de Milà, càrrec que va acceptar. Allà hi va romandre fins el 1843, any que va renunciar i es va traslladar, definitivament, a Pesaro, ciutat on va morir l'agost de 1848.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
I solitari di Scozia (melodramma, 2, A.L. Tottola, after G. De Gamerra), Naples, Nuovo, 18 Feb 1815, I-TOL*
Malvina (op sentimento, 2, G. Rossi), Venice, S Benedetto, 8 June 1816, TOL* (inc.)
Il lupo di Ostenda, ossia L’innocenza salvata dalla colpa (op semiseria, 2, B. Merelli), Venice, S Benedetto, 17 June 1818, TOL*
Pietro il grande, ossia Un geloso alla tortura (dramma buffo, 2, Merelli), Parma, Ducale, 17 Jan 1824, excerpts (Milan, 1824)
La pastorella feudataria (op semiseria, 2, Merelli), Turin, Carignano, 18 Sept 1824, US–Wc, excerpts (Milan, 1826; London, n.d.)
Zadig ed Astartea (dramma per musica, 2, Tottola, after Voltaire), Naples, S Carlo, 21 Feb 1825; rev. version, Trieste, 1826; as L’esiliato di Babilonia, Venice, 1832; I-TOL (with autograph annotations), US–Wc, excerpts (Milan, 1826 or 1827/R; IOG, xlv; Paris ?1825)
Giulietta e Romeo (tragedia, 2, F. Romani), Milan, Cannobiana, 31 Oct 1825, I-Mr*, copy Mc, vs (Milan, 1826/R); IOG; xlv); rev. version (3), Milan, 1835, Mc
Bianca di Messina (os, 2, L. Piossasco), Turin, Regio, 20 Jan 1826; TOL, excerpts (Milan, 1826)
Il precipizio, o Le fucine di Norvegia (melodramma semiserio, 2, Merelli), Milan, Scala, 16 Aug 1826, Mr*, copy TOL (with autograph annotations), excerpts (Milan, 1826 or 1827)
Saul (azione sacra, 2, Romani), 1826, unperf.; rev. version (tragedia lirica, Tottola), Naples, S Carlo, 11 March 1829; rev. version, Milan, 1829; Mr*, TOL*, copy TOL, excerpts (Milan, n.d.)
Giovanna d’Arco (melodramma romantico, 4, Rossi, after F. von Schiller), Venice, Fenice, 17 Feb 1827; rev. version, Naples, 1828; Mr*, copy TOL, excerpts (Milan, 1827)
Saladino e Clotilda (melodramma tragico, 2, L. Romanelli), Milan, Scala, 4 Feb 1828; TOL*, excerpts (Milan, 1828)
Alexi (azione tragica, 2, Tottola), Naples, S Carlo, 6 July 1828, begun by C. Conti
Giovanna Gray (tragedia lirica, 3, C. Pepoli), Milan, Scala, 23 Feb 1836; TOL*, copy TOL, excerpts (Milan, 1836)
Marco Visconti (dramma lirico, 2 acts [4 giornate], L. Toccagni), Turin, Regio, 27 Jan 1838; TOL*, vs (Milan, 1839)
La sposa di Messina (melodramma, 3, J. Cabianca, after Schiller), Venice, Fenice, 2 March 1839; TOL
Virginia (tragedia lirica, 3, C. Giuliani), Rome, Apollo, 14 Jan 1845; rev. version, Pesaro, 1846; Mr*, copy TOL, vs (Milan, 1846)

Cants.:
Dafni ed Eurillo, ?1813;
Andromeda, 1814;
L’omaggio della gratitudine, 1814, I-TOL*;
Ildegonda, 1827;
Il monumento di Milano, last pt. of In morte di M.F. Malibran de Bériot (A. Piazzi), Milan, Scala, 17 March 1837, collab. Donizetti, Pacini, Mercadante, Coppola; vs (Milan, 1837)

Ballets, all perf. Venice, Fenice:
Camina, regina di Galizia, 1817;
Timurkan, 1820;
Il trionfo di Alessandro in Babilonia, 1820, ov., TOL*;
Ifigenia in Aulide, 1821

Other vocal:
more than 100 chbr pieces, incl. ariette, notturni, arias, romanze, duets, etc., many in TOL*, most pubd (Milan, Paris, London);
Italia redenta, hymn, 1848, TOL*

Vocal religiosa:

Mass, 4vv;
Ky-Gl;
Ky; 3 Gl;
Laudamus;
3 Gratias;
Domine Deus;
3 Quoniam;
Cum Sancto Spirito;
3 Cr;
Domine Deus-Ag;
2 Qui tollis;
Dies irae, inc.;
3 Mag, Mag-Gl, 6 ps;
Gloria Patri nel dixit, 6 Tantum ergo;
Iste confessor;
Salve regina;
Holy Week service, inc.;
several motets etc, all TOL (mostly autograph);
others, MAC, NOVd, Vnm

Instrumental:

Variations on ‘God Save the King’, vn, pf (London, ?1820);
Fuga tonale di un Credo, org, TOL*;
Concertone da camera, TOL*;
Str Qnt, after 1837;
Fanfara ed introduzione all’Inno nazionale, orch, Mr

Pedagogia:

Studi di contrappunto;
12 ariette per camera in chiave di violino per l’insegnamento del bel canto italiano (Milan, 1840);
Metodo pratico di canto italiano per camera diviso in 15 lezioni, ossiano Solfeggi progressivi ed elementari sopra parole di Metastasio (London, 1832)

Font: En català: Nicola Vaccaj (1790-1848) En castellano: Nicola Vaccaj (1790-1848) In english: Nicola Vaccaj (1790-1848) - Altres: Nicola Vaccaj (1790-1848)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

In a famous letter of 1851 Rossini paid tribute to Vaccai as a teacher and a composer ‘in whom sentiment was allied to philosophy’. Yet as a theatre composer he was an honourable failure. Very few of his operas were ever printed in their entirety. Zadig e Astartea and Giulietta e Romeo owed their success to a delicate, personal inflection of the current Rossinian style, but they were not proof against the much higher emotional charge of Bellini’s music. Two of the later works achieved a certain succès d’estime: Marco Visconti (1838, Turin) shows an attempt to come to terms with the dramatic style of Donizetti, but the best of it is to be found in isolated, often purely episodic pieces of a refined charm and workmanship; Virginia is a full-blown Risorgimento opera with plentiful choruses and two stage bands, whose intermittent grandeur recalls Spontini rather than Vaccai’s contemporaries. Both operas show a regard for academic values unusual at the time. More successful are the many songs and ariette per camera, in which Vaccai exploited his slight but genuine melodic gift and his keen feeling for words. The religious compositions are distinguished by the skill of their part-writing and sure sense of effect. It is, however, as a singing teacher that Vaccai left his chief mark. His Metodo pratico is not only an excellent primer for the amateur but also a valuable document for the study of 19th-century performing practice.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Ensemble SeicentonovecentoFlavio Colusso (conductor)
AMAZON: VACCAJ, N. - Grande accademia vocale e strumentale
CPDL: No disponible
SPOTIFY: VACCAJ, N. - Grande accademia vocale e strumentale



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: