dijous, 24 de març de 2016

GRANADOS, Enric (1867-1916) - Follet (1903)

James Sant - The Fairy Tale (c.1860)
Obra de James Sant (1820-1916), pintor anglès (1)



- Recordatori d'Enric Granados -
En el dia de la commemoració del seu 100è aniversari de decés



Parlem de Pintura...

James Sant (Croydon, 23 d'abril de 1820 - London, 12 de juliol de 1916) va ser un pintor anglès. Es va formar inicialment amb John Varley, després amb Augustus Wall Callcott i finalment a la Royal Academy of Arts. Als inicis de la seva carrera va ser pintor de retrats abans d'assolir, el 1872, la condició de pintor oficial de la Reina Victòria. A partir d'aleshores el seu nom es va fer conegut entre els ambients aristocràtics anglesos rebent nombrosos encàrrecs. Va exposar paral·lelament i de forma quasi ininterrompuda a la Reial Acadèmia des del 1840 i fins el 1915. També va realitzar pintures de gènere i al·legories diverses, entre altres temàtiques. Va morir a Londres el juliol de 1916.

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: James Sant (1820-1916) - Altres: James Sant (1820-1916)



Parlem de Música...

Enric Granados (Lleida, 27 de juliol de 1867 - Canal de la Mànega, 24 de març de 1916) va ser un pianista i compositor català. Fill de pare cubà i mare santanderina, des de ben petit va demostrar una gran aptitud per a la música i va rebre les classes de solfeig i piano del director de la banda militar de la qual el seu pare en formava part. Poc després, la seva família es va traslladar a Barcelona on va continuar els seus estudis amb Felip Pedrell, compositor i teòric del nacionalisme musical espanyol, que va marcar-lo profundament. Gràcies a l'ajut de diversos mecenes, Granados va poder continuar la seva formació, que ja es va concretar en un premi de piano als 13 anys i la seva estrena com a concertista de piano. El 1887 va traslladar-se a París on va conèixer a Ricard Vinyes. El 1905 va donar recitals per tot Europa col·laborant amb els millors intèrprets de l'època com el violoncel·lista Pau Casals. El 1914, però, les coses van començar a canviar ja que, mentre l'estrena de les seves obres, especialment les pianístiques, eren un èxit de públic i crítica, va declarar-se la Primera Guerra Mundial. Aquest fet va provocar que l'estrena de l'òpera Goyescas prevista inicialment a París, s'hagués de fer al Teatre Metropolitan de Nova York. Granados, malgrat el seu pànic al mar, va embarcar-se cap als Estats Units on va tenir un èxit sense precedents. Aquesta bona rebuda va motivar una invitació del president Wilson a la Casa Blanca fet que va retardar el viatge de tornada que, en un principi, havien de fer en un vaixell espanyol. A l'arribar a Liverpool unes setmanes més tard, el compositor i la seva dona van embarcar en un vaixell anglès que els havia de dur a França però un submarí alemany, el 24 de març de 1916 va enfonsar-lo. Granados, dins d'un bot, va veure com la seva esposa va caure al mar i va llençar-se darrera per salvar-la. Malauradament van morir els dos. Com a compositor cal destacar el conjunt de la seva obra per a piano (Goyescas, 1911), equilibri musical entre, el llegat romàntic de la música del segle XIX i les influències del nacionalisme.

OBRA:

Published works printed in Madrid unless otherwise stated.

Vocal secular:

Stage:
Miel de la Alcarria (incid music, J. Feliu y Codina), 1895, unperf., E-Bcd, F-Psal
Los Ovillejos (zar, 1, Feliu y Codina), 1897, unperf., E-Bcd; rev. as Ovillejos (sainete lírico, 2), 1897–8, unperf., Bcd
María del Carmen (op, 3, Feliu y Codina), Madrid, Parish, 12 Nov 1898; rev. posth. Eduardo Granados and F. Montserrat i Ayarbe, Msa
La leyenda de la fada (drama líric, 3), c1898–1900, unperf., Bcd (inc., undated)
Blancaflor (incid music, A. Gual), 1899, Barcelona, Lírico, 30 Jan 1899, Bcd
Petrarca (poema dramàtic, 1, A. Mestres), 1899–1900, unperf., F-Psal
Rosamor (drama líric), 1900, inc., E-Bam
Picarol (drama líric, 1, Mestres, after V. Hugo: Notre-Dame de Paris), 1901, Barcelona, Tivoli, 23 Feb 1901, F-Psal
Follet (drama líric, 3, Mestres), 1901-3, concert perf., Barcelona, Liceu, 4 April 1903, E-Bcd
Gaziel (drama líric, 1, Mestres), 1906, Barcelona, Principal, 27 Oct 1906, F-Psal
Liliana (poema lírico, 1, Mestres), 1911, Barcelona, Palau de Bellas Artes, 9 July 1911, Psal
Goyescas (op, 3 tableaux, F. Periquet), 1913–15, New York, Met, 28 Jan 1916, facs. of lost autograph (entitled Goyesca) US-NYgs (New York, 1916)
La cieguecita de Betania o El portalíco de Belén (children’s op, 1, G. Miró), 1914–15, private perf., Vallcarca, nr Barcelona, Christmas 1914, E-Bcd (inc., undated)

Choral:
Cant de les estrelles, SA, SATBarB, c1910, Boc (without pf pt)

Songs:
for soprano and piano unless otherwise stated
El cavaller s’en va a la guerra (A. Mestres), c1880, lost
Canción cartagenera, Bar, pf (1899) [from op María del Carmen, Act 2]
Canción de Fuensantica, pubd in La música ilustrada (1899) [from María del Carmen, Act 2]
La boyra (Mestres), Bar, pf, 1900, E-Bfg
Cançó d’amor (J.M. Roviralta), c1901 (Barcelona, 1902)
Sí al retiro me llevas (tonadilla, anon.), 1910–11 (1971)

[12] Tonadillas en un estilo antiguo (F. Periquet), 1910–11 (1912):
Amor y odio;
Callejeo;
El majo discreto;
El majo olvidado, Bar, pf;
El majo tímido, Boc;
El mirar de la maja;
El tra-la-la y el punteado;
La maja de Goya;
La maja dolorosa:1 ¡Ay majo de mi vida!, 2 ¡oh, muerte cruel!, S, eng hn, pf, Boc;
3 De aquel majo amante;
La currutacas modestas, 2 S, pf
L’ocell profeta (lied, Condessa de Castellá), perf. 1911 (1972), Bcd
Elegia eterna (Mestres), 1914 (1962), Boc; orchd 1914–15, lost

[7] Canciones amatorias, perf. 1915, ed. R. Ferrer (1962):
Descúbrase el pensamiento, pubd as Let the whole world know the secret (New York, 1916);
Mañanica era, pubd as The Goddess in the Garden (New York, 1915);
Llorad corazón (L. de Gongora);
Mira que soy niña;
No lloréis ojuelos (L. de Vega), pubd as Tears those dear eyes sadden (New York, 1916);
Iban al Pinar (Gongora);
Gracia mía, pubd as Grace (New York, 1916)
Song of the Postilion (Sp. anon., trans. H. Flammer), Bar, pf (New York, 1916)

Undated:
Canto gitano (1974);
Cançó de Janer (anon.), E-Bfg;
Cançoneta (anon.), Bfg;
Lo rey y’l juglar (Mestres), lost

Vocal religiosa:

Salve regina, SATB, org, 1896, E-Bfg
L’herba de amor, pregaria en estil gregoría, ATB, org, 1914 (1971), Ma

Instrumental:

Orch.:
La nit del mort, desolacío poema after A. Mestres, S, orch, 1897–8, E-Bcd, F-Psal
Marcha de los vencidos, 1899
Suite sobre cantos gallegos, 1899: En la montaña, Danza gallega, Morriña, Final: Fiesta
Boires baixes, sym. poem after Roviralta, c1901, inc., E-Bam
Dante, sym. poem after Dante: La divina commedia, Mez, orch, 1907–8, 2 pts: Dante e Virgilio, Paolo e Francesca (New York, 1915)
Suite de navidad: Final, pf, chbr orch, 1914–15, inc. [arr. from op La cieguecita de Betania]
Intermezzo, 1916 [from op Goyescas]

Undated:
Pf Concerto, inc.;
Vc Conc., inc., lost;
Danza gitana [arrs. for full and chbr orchs of pf work];
Suite árabe, ou Orientale, inc.;
Torrijos, sym. poem, lost

Chbr.:
More than 6 pfmrs: Elisenda, suite after poems by A. Mestres, 4 movts [no.1 adapted from El jardí d’Elisenda, pf], fl, ob, cl, str qnt, pf, S (no.3 only), perf. 1912, E-Bcd, Boc, Bam

3-6 insts:
Pf Trio, 1894 (1976);
Pf Qnt, 1894–5 (1973);
Escena religiosa, vn, org, pf, timp, Bcd;
Intermedios para la misa de boda de Dionisio Conde, str qt, hp, org, Bcd;
Pequeña romanza, str qt (1975);
Serenata, 2 vn, pf, Bcd;
Oriental, ob, str qt, lost

2 insts:
Melodía, vn, pf, c1903, lost;
Trova [arr. of Elisenda, no.2], vc, pf, 1912–15 (1971), Bcg;
Andante, vn, pf, lost;
Danza gallega, vc, pf (1971) [arr. of Suite sobre cantos gallegos, no.2, orch];
Madrigal, vc, pf (1973), Bcg;
3 preludios, vn, pf, ed. L. Anton: La góndola, Al toque de guerra, Elevación (1971);
Romanza, vn, pf (1971);
Sonata, vn, pf (1971), Bcd

Piano:
Album: Paris 1888, US-NYr, 40 pieces, incl.: Allegro vivace, pubd as Estudio, ed. P. Vallribera (Barcelona, 1982);
Mazurka, E  (New York, 1985);
En la aldea, pf 4 hands
12 danzas españolas, c1888–90, E-Boc (1966): Galante, Orientale, Fandango, Villanesca, Andaluza, Rondalla aragonesa, Valenciana, Sardana, Romántica, Melancólica, Arabesca, Bolero
Escenas románticas, c1903–4 (1930): Mazurka, Berceuse, [untitled], Allegretto: mazurka, Allegro appassionato, Epílogo
Goyescas, o Los majos enamorados:
bk 1, 1909–11 (Barcelona, 1912), Bam, Bcg, Boc: Los requiebros; Coloquio en la reja, duo de amor; El fandango de candil;
Quejas, o La maja y el ruiseñor;
bk 2, 1911–12 (Barcelona, 1913), Bcg: El amor y la muerte, balada;
Epílogo, serenata del espectro
Cuentos de las juventud (Barcelona, 1910): Dedicatoria, La mendiga, Canción de mayo, Cuento viejo, Viniendo de la fuenta, [untitled], Recuerdos de la infancia, El fantasma, La huérfana, Marcha
2 marchas militares, pf 4 hands (Barcelona, 1910)
Escenas poeticas I (1912): Berceuse, Eva y Walter, Danza de la rosa
2 impromptus (1912): Vivo e appassionato, Impromptu de la codorniz
Libro de horas (1912): En el jardín, El invierno (La muerte del ruiseñor), Al suplico
Bocetos, c1912–13 (1918): Despertar del cazador, El hada y el niño, Vals muy lento, La campana de la tarde
Escenas poeticas II (1923): Recuerdos de paísajes lejanos, El ángel de los claustros, Canción de Margarita, Sueños del poeta
6 piezas sobre cantos populares españoles (1930): Añoranza, Ecos de la parranda, Vascongada, Marcha oriental, Zambra, Zapateado
6 estudios expresívos en forma de piezas fáciles (1973): Theme, variations and finale, Allegro moderato, El caminante, Pastoral, La última pavana, María: romarza sin palabras
Escenas infantiles, Bcg: Sueños de oro, Niño que llora, Otra melodía, Hablando formal, Recitado, Pidiendo perdón, El niño duerme

Single-movement works:
Elvira, mazurka, c1884–5, lost;
Clothilde, c1889, E-Bam;
Arabesca, pubd in IMHA (1890);
Capricho español, c1889 (1917);
Carezza, vals, c1889 (1917), Boc;
Cartas de amor, c1889, pubd, Bcg;
Serenata española, c1889, lost;
Canción morisca, Valses íntimos and Valses poéticos, pubd in IMHA (1894);
La sirena, vals mignone (Barcelona, 1894);
Danza aragonesa [adapted from Miel de la Alcarria], 1894–5 (Barcelona, c1895), pubd as 2 danses caracteristiques, no.2 (Paris, 1931);
Balada, before 1895, lost;
L’himne dels morts, 1897, Boc;
Canción de la Zagalica [from op María del Carmen, Act 1] (1899)
Murcianas, baile [from María del Carmen] (1899);
Rapsodia aragonesa, 1901 (1901);
Allegro de concierto, 1903–4 (1930);
El jardí d’Elisenda, c1912 (Barcelona, 1913) [arr. as Elisenda, no.1, chbr work];
Paisaje, c1912–13 (1913), E-Boc;
El pelele, goyesca, c1913 (New York, 1915);
A la cubana (New York, 1914);
Danza lenta (New York, 1914);
Impromptu (New York, 1914);
Marche militaire (New York, 1914), Bcd;
Sardana (New York, 1914);
Vals de concert (New York, 1914);
Tango de los ojos verdes, c1915–16, Bcd (inc.);
Intermezzo [from op Goyescas], perf. 1916 (New York, 1916)

Undated (pubd posthumously):
A la pradera (1966); Aparición (1966);
Barcarola (1966), E-Bcg;
Danza caracteristica (1973);
Danza gitana, pubd as 2 danses caracteristiques, no.1 (Paris, 1931);
Dolora en La menor, apunte goyesca, rev. by Teresina Jordà (Barcelona, 1982), Bcg;
Estudio (1973); Jácara, danza para cantar y bailar (1973);
Mazurka, alla polacca (1973);
Minuetto (Barcelona, n.d.);
Moresque y canción árabe (1973), Boc;
Oriental: canción variada, intermedio y final (1973);
Países soñados: palacio encantado en el mar, leyenda (1918);
Los soldados de cartón, marcha (1973)

Undated (unpubd):
Allegro appassionato, E-Bcg;
El crepúsculo, Bcg;
Impromptu, Bcg;
Marchas militares no.4, Bcd;
Romeo y Julieta: poema, 2 pf, Bam (inc.)

Pedagogical vols.:
Breves consideraciones sobre el ligado, E-Bcg;
Dificultades especiales del piano, Bam;
Método teórico-práctico para el uso de los pedales del piano (1954)

Arrangements and editions:
I. Albeniz: Azulejos, pf [completed by Granados], 1910 (Paris, 1911), E-Bcd
I. Albeniz: Triana [from Iberia], arr. 2 pf (Barcelona, 1990)
J.S. Bach: Coral [Chorale], transcr. str orch, Bcd
J.S. Bach: Fugue, c , arr. fl, ob, cl, bn, hn, tpt, Bcd
F. Chopin: Piano Concerto no.2, f [orch of movt 1], perf. 1900, lost
M. Clementi: 6 sonatinas, op.36 nos.1–4, arr. vn, va, vc, 1891, Bcd
N. Otaño: Vuelta de la romerio [from Suite vasca], arr. pf, Bcd
A. Noguera i Balaguer: Jota aragonesa, arr. pf, orch, before 1904, Bcd
D. Scarlatti: 25 sonatas, 2 vols. (Barcelona, 1905)

Literatura:

Apuntes para mis obras (MS notebook, c1890–1912, US-NYpm)
La opera española moderna: “Goyesca”’, World’s Work (1916), April, 177
Parcival’, Teatre català, no.216 (1916), 351
Correspondence collections: E-Bbc, Bih, Bit, Bmm, US-NYs 

Font: En català: Enric Granados (1867-1916) En castellano: Enric Granados (1867-1916) In english: Enric Granados (1867-1916) - Altres: Enric Granados (1867-1916)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

"L’òpera Follet està basada en un relat del folklore bretó sobre un jove empès al su´cidi que es llança per un precipici per la fatalitat de l’amor (reminiscències de Tosca i fins i tot de l’Holandès errant). Granados començà a compondre aquesta obra el juliol de 1901. Aquesta obra havia de ser part de la temporada de Teatre Líric Català projectada per Granados mateix, Isaac Albéniz i Enric Morera al teatre Novedades.9 Tanmateix, aquesta temporada no s’esdevingué i el procés de composició va durar fins al començament de 1903, quan Granados va tocar la partitura al piano en una audició privada a casa de Mestres.El drama es va publicar el març de 1903 (Barcelona: Salvat y Cía.), però la partitura romangué inèdita." [...] "L’obra Follet de Granados té un mèrit artístic intrínsec que transcendeix la història de l’òpera catalana i mereix una producció completa."

Walter Aaron Clark (source/font: aquí)

---

El dissabte 13 de febrer l’Auditori Enric Granados de Lleida va acollir un nou concert commemoratiu del centenari de la mort del compositor que dóna nom a aquest equipament musical de la ciutat on va néixer. Aquesta vegada, l'esdeveniment feia història, perquè era la primera vegada que se sentia la seva òpera en català Follet, després que se’n fes una representació al Gran Teatre del Liceu el 4 d’abril de 1903, ara fa més de cent anys, quan la va publicar Salvat i Cia. Al llarg de tot aquest segle, Follet –drama líric en tres actes que Granados va compondre amb un llibret escrit pel gran representant del modernisme literari Apel·les Mestres– havia quedat inèdit entre els manuscrits d’aquest compositor i que actualment es troben conservats a la Biblioteca de Catalunya. L’editorial Tritó i l’Orquestra de Cadaqués van voler recuperar l’obra i situar-la al catàleg compositiu de Granados com es mereix: amb l’edició, la interpretació i amb una gravació en CD. Tal com diu en el programa de mà el musicòleg Josep Dolcet, que ha intervingut en la publicació d’aquesta òpera, editada pel musicòleg nord-americà especialista en Granados Walter Clark i revisada pels responsables de Tritó, es tracta de “la recuperació de la «cara oculta» de Granados, la d’un compositor implicat a fons en el regeneracionisme de l’art modernista català, i que, per tant, esdevé una tasca obligada que ja no es podia ajornar més”. Aquesta “cara oculta” de Granados a què al·ludeix Dolcet respon a les cinc obres escèniques que va compondre amb textos en català d’Apel·les Mestres: Petrarca (1899), Picarol (1901), Follet (1903), Gaziel (1906) i Liliana (1911). 

Granados també va compondre la música incidental per a l’obra Blancaflor d’Adrià Gual, i en una carta dirigida al seu amic Pau Casals li parlava d’un encàrrec que havia fet a Àngel Guimerà per al llibret d’una òpera que no va començar. Sobre aquest tema, cal recordar l’estudi acadèmic que va publicar el musicòleg britànic Mark Larrad sobre la composició escènica d’Enric Granados en el marc del Teatre Líric Català (The Catalan Theatre works by Enrique Granados. University of Liverpool, 1992). Per escriure l’òpera Follet, Apel·les Mestres es va inspirar en una llegenda medieval bretona que ens evoca molts títols de la literatura romàntica i de la Renaixença catalana, com Tristany i Isolda o Terra baixa. Aquesta reestrena de Follet, que va tenir lloc el 13 de febrer a Lleida, es va oferir en una versió semiescenificada, amb l’Orquestra de Cadaqués i el seu director Jaime Martín dalt de l’escenari, i amb el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida dividit en dos grups asseguts en uns cubs de diverses mides situats a banda i banda, mentre que els cantants actuaven movent-se per punts diferents. Una vela enorme sortia del sostre per quedar suspesa sobre part de la platea com una gran cortina que jugava amb els colors dels focus i en la qual es projectava el text, d’una banda, i la imatge d’una lluna, que feia de decorat al segon acte. Uns recursos mínims però molt ben pensats pel director de l’escenografia, Llorenç Corbella, que va comptar amb Òscar Dasi com a ajudant de direcció i per al moviment de tots els cantants. Potser el Teatre de La Llotja de Lleida, que és on es programa habitualment l’òpera en aquesta ciutat, hauria estat l’espai natural per representar escènicament aquesta obra de Granados i perquè músics i cantants poguessin disposar de més espai. No obstant això, aquesta versió semiescenificada permet que la producció sigui menys costosa i es pugui portar a més sales de concerts.

En el repartiment, el tenor Albert Casals en el paper principal de Follet, un personatge a mig camí entre la realitat i la fantasia, el geni poètic que viu a la muntanya, apartat de la gent del poble, enamorat dels seus ideals i que defuig qualsevol contacte amb la societat (per als wagnerians: una mena de Parsifal esdevingut Kundry). Casals el va interpretar amb la candidesa i el fervor que demana el rol, amb una veu de timbre brillant i potent, i amb el lirisme adequat al caràcter musical del personatge. Un rol que es va fer perfectament seu. El personatge femení de la història és Nadala, que cantava la soprano Erika Escribá-Astaburuaga, la qual va mostrar una certa dificultat en la dicció cantada del català, però que va posar-hi el dramatisme i la feminitat que exigia. Al primer acte de Follet ja assistim al casament de Nadala, la filla del senyor feudal, el comte Martí, amb el comte Guillem, que va cantar amb la seva coneguda presència dramàtica i sonora el baríton Carlos Daza, tot lluint-se en l’ària “Nadala i vós, senyor, veniu a rebre l’homenatge”. Follet s’enamora de la bellesa de Nadala, però la seva rebel·lia contra el poder que ella representa, el converteix en un amor impossible. En aquest primer acte també apareix el personatge d’Arnau, l’alter ego de Follet, la veu que representa el poble en la seva submissió i vulgaritat, interpretat pel també baríton Àlex Sanmartí, que comparteix el protagonisme del tercer acte amb Follet amb una gran força dramàtica. El Cor de Cambra de l’Auditori Enric Granados de Lleida, que dirigeix Xavier Puig, és el gran protagonista del primer acte, que canta gairebé des de l’impuls enèrgic de la primera nota, en una escena coral molt intensa, de gran dificultat, en la qual van cantant: “Mengem, beguem, cantem, ballem!”, i que es manté omnipresent en les intervencions dels quatre personatges que van apareixent al llarg de les tres escenes que conté aquest primer acte. 

El cor encara canta en una altra ocasió: “Accepteu, senyora, els humils presents”, i tanca l’acte amb la música esplendorosa de “Visca el senyor de les nostres vides!”. En el teixit orquestral en què s’insereix el cor, s’hi reconeix un motiu popular a Catalunya, que és el “toc de castells”, el que se sent tocar en la festa dels castellers. En aquest primer acte, cal destacar també la balada de Follet “Mon niu és un palau”, en la qual reconeixem el do melòdic que tenia Enric Granados i que el va fer tan reconegut en peces com La maja y el ruiseñor. El segon acte, amb la imatge d’una lluna plena que omple la vela del decorat, comença amb un preludi orquestral, amb un nocturn que fa d’introducció al sentiment de Follet expressat en la seva ària “Jo et tinc de veure de lluny”. En la segona escena apareix per sorpresa Nadala, que inicia un diàleg amorós amb Follet i s’estableix una atmosfera molt pròxima al wagnerisme de Tristany, que ressona en el solo del corn anglès i fa que els sentiments fluctuïn amb la nit, entre el desconcert de la foscor i la llum de la lluna, a la qual canten tots dos “El bon Déu va dir al sol” i “Per què m’estimes tant?”. Un moment d’èxtasi que es manifesta amb una gran força vocal i orquestral en el duet “Voldria que la nit sigués eterna”. El tercer i últim acte de Follet comença amb un preludi orquestral, també de factura wagneriana, però amb la llum sonora que trobem habitualment en l’obra de Granados i que es podria incorporar perfectament al repertori simfònic amb la mateixa autonomia amb què ho ha fet l’“Intermezzo” de Goyescas. Després d’aquests gairebé vuit minuts de música, torna a cantar Follet amb un recitatiu en el qual sospira per la nit d’amor que ha tingut amb Nadala i que s’expandeix en la cançó “Vosaltres, roures vells”. Però la seva felicitat es veu trencada per l’aparició d’Arnau (Àlex Sanmartí), l’home del poble, que amb la seva veu greu i forta esborra tot el lirisme a què ens havia portat Follet, per retornar-nos amb violència a la realitat prosaica dels humans. 

En aquest moment comença l’escena segona del tercer acte, en la qual es desencadena un diàleg ple de tensió entre els dos personatges, Arnau i Follet, en el qual Arnau a poc a poc va portant Follet cap a l’abisme de la confessió del seu amor secret vers Nadala. Un abisme al qual, després del duet “Per què tant de misteri?”, cauran tots dos fatalment. Un final de reminiscències puccinianes que acaba amb la intervenció del cor de noies, com en una veu del Més Enllà. Follet s’ha de sentir i s’ha de veure perquè aquesta obra d’art vagi agafant el cos que té. I ara que Lleida ha tingut les ganes i el coratge de fer-la reviure de nou, no pot tornar a tancar-se en un calaix cent anys més. Tot i que el text d’Apel·les Mestres sigui prefabrià, té una força lírica notable, que potser es podria pensar de revisar, de la mateixa manera que s’han revisat algunes obres de Guimerà o d’altres escriptors de la seva època, amb l’única finalitat d’acostar-la una mica més al català dels nostres dies i evitar que se senti com una relíquia del passat o com una postal de principis de segle plena de purpurina. Així com el modernisme arquitectònic ha estat restaurat i adequat a les necessitats d’ús del nostre temps, les obres literàries i escèniques també són subjectes de revisions filològiques i dramatúrgiques i poden ser subjectes d’una actualització de l’essència estètica. La música de Follet ja es presenta amb una plantilla orquestral de dimensions postromàntiques, les pròpies del simfonisme del segle XX, amb un gran gruix de corda i una gran presència de vent, amb fustes a tres i quatre trompes. Una densitat sonora que, encara que la vulguem ubicar en el període modernista, ens arriba lliure d’etiquetes, plena d’una força atemporal i d’un geni universal com el de Granados que, en aquesta obra desconeguda fins ara, es confirma i es reafirma per a enhorabona de tots, especialment dels que volem que el patrimoni musical català continuï recuperant l’espai i el reconeixement que es mereix.

Mònica Pagès i Santacana (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Grup Ílica; Núria Feliu (narradora)
RECICLASSICAT: GRANADOS, Enric (1867-1916)
PRESTOCLASSICAL: GRANADOS, E. - Follet
IMSLP: Enric Granados (1867-1916)
CPDL: No disponible
SPOTIFY: GRANADOS, E. - Follet



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

2 comentaris: