divendres, 11 de març de 2016

COMES, Joan Baptista (c.1582-1643) - In Nativitate Domini

Guido Reni - The Coronation of the Virgin (c.1607)
Obra de Guido Reni (1575-1642), pintor italià (1)




Parlem de Pintura...

Guido Reni (Bologna, 4 de novembre del 1575 - Bologna, 18 d'agost del 1642) va ser un pintor i gravador italià. Es va formar a Bolonya amb l'artista flamenc Dionisio Fiamingo Calvaert, encara que molt aviat, potser abans del 1595, va començar a freqüentar l'acadèmia dels Carracci, on l'educació propugnava el retorn a la natura. A l'entorn del 1601 va viatjar a Roma on hi va romandre durant uns 15 anys, amb puntuals viatges a Bolonya. Allà va aprofundir en el coneixement de la pintura de Rafael i en la còpia d'escultures clàssiques. A més, la capital italiana li va proporcionar l'ocasió d'entrar en contacte amb propostes innovadores com era la pintura de Caravaggio, l'influx de qui es va deixar sentir intensament en la seva producció dels anys 1603 a 1605 i en obres com Crucifixió de Sant Pere (Musei Vaticani, Roma). A partir d'aquest moment, Reni va manifestar amb total independència la seva personalitat artística per a importants comitents, com els cardenals Paolo Emilio Sfondrati o Scipione Borghese, aquest últim nebot del Papa Pau V per a qui va realitzar els frescs de Sant Andrea conduït al martiri, a l'oratori de Sant Andreu (San Gregori al Celio, 1609) o L'Aurora per al Casino del seu nom (1614). Alhora va dur a terme importants encàrrecs per Bolonya, entre els quals va destacar Matança dels innocents (1611, Pinacoteca Nazionale di Bologna), una de les seves obres fonamentals. El 1614 va tornar definitivament a Bolonya, ciutat que va abandonar només per traslladar-breument a Roma o Nàpols. Durant aquest període va realitzar obres com Hipómenes i Atalanta (Museu del Prado, Madrid), una de les seves obres mestres més reconegudes, i va crear també les cèlebres pintures de personatges femenins; dolces i serenes representacions que van gaudir de gran popularitat i que van ser copiades en nombroses ocasions. Els darrers anys, va modificar la seva paleta, que progressivament es va anar aclarint fins assolir una qualitat gairebé monocroma, amb perfils també cada vegada més imprecisos i pinzellades més lliures. Va morir a Bolonya l'agost de 1642.

Font: En català: Guido Reni (1575-1642) En castellano: Guido Reni (1575-1642) In english: Guido Reni (1575-1642) - Altres: Guido Reni (1575-1642)



Parlem de Música...

Joan Baptista Comes (València, c.1582 - València, 5 de gener de 1643) va ser un compositor valencià. Fill d'un mestre artesà de tapins, va néixer a la ciutat de València al voltant de 1582. Va ingressar com a escolà a la Catedral de València fins el 1596, any que va fer el canvi de veu. Es creu que allà va contactar, i potser rebre formació, de Ginés Pérez de la Parra i Ambrosio Cotes. Després d'aquest primer període, se'n perd el rastre fins el 1602, any en què se'l situa com a estudiant d'organista a Sueca. El 1605 es situa a Lleida on va ser nomenat mestre de capella de la Seu Vella de la ciutat. Posteriorment va tornar al Regne de València, ja que el 1606 era canonge a la col·legiata de Gandia. Dos anys més tard va ingressar com a tinent de mestre de la recentment creada capella musical del Reial Col·legi del Corpus Christi de la seva ciutat natal, institució que havia estat recentment fundada el 1604. El 1613 va aconseguir, sense prèvia oposició, el nomenament de mestre de capella de la catedral metropolitana de València, càrrec que va mantenir fins el 1618. Aquell any va rebre el nomenament de tinent de mestre a la capella reial de Felip III, establerta a la cort madrilenya i de la qual Mateo Romero n'era el seu mestre de capella. Tot i que l'any següent Comes ja va intentar tornar a València, les condicions econòmiques i de treball que li van oferir el van fer desistir. Va romandre a Madrid fins el 1628, i va acceptar per fi l'oferta d'aquesta institució per convertir-se en el mestre de capella. Però només va exercir aquest càrrec durant quatre anys perquè el 1632, descontent amb les condicions de treball imposades, va aprofitar una nova oferta de la catedral de València per al magisteri de la seva capella, que es convertiria en l'últim càrrec de la seva vida. El 1638, a causa del delicat estat de salut, va ser rellevat de la tasca d'educació dels escolans, càrrec que va ser ocupat per Francisco Navarro. Va morir a València el gener de 1643 i en el testament va llegar els seus treballs musicals, encara que no gratuïtament, a la catedral.

Font: En català: Joan Baptista Comes (c.1582-1643) En castellano: Joan Baptista Comes (c.1582-1643) In english: Joan Baptista Comes (c.1582-1643) - Altres: Joan Baptista Comes (c.1582-1643) 



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Joan Baptista Comes va ser un compositor proper, tant és així, que durant un breu període de la seva apassionant vida va combregar i treballar a Lleida, a la seva majestuosa Seu Vella. A partir d'aquí, el seu ecosistema es va situar entre Madrid i València ciutats on es va donar a conèixer hàbilment i amb la consistència del seu repertori que fàcilment podrem contrastar amb l'edició esplèndida que avui escoltarem. I Baptista Comes no tant sols es va limitar a escriure música, principalment religiosa val a dir, sinó que fou un clar innovador tenint en compte el context en el qual va viure. En aquest sentit fou un dels principals inductors del gènere multicoral a València escrivint composicions per a gran nombre de veus, a diferents cors i en repartiments separats en l'espai per tal de crear diferents escenaris sonors. Alhora, va ser un expert en el contrapunt així com el creador d'una nova forma villancet, en tres temps i amb una tonada que repeteix tant el tema literari com musical. I tot plegat adornant-ho, molt sovint i amb intel·ligència, amb la majoria dels dispositius instrumentals existents en aquella època. El resultat, com podrem comprovar en aquest recull de villancets i responsoris aglutinats sota el títol de In Nativitate Domini, és notablement efectiu i singularment agradable. Hem de recordar que durant el segle XVII hispànic la Nativitat del Senyor va ser una de les celebracions litúrgiques més importants alhora que festives. Probablement, era la festa religiosa més concorreguda, amb el permís de Setmana Santa, en esglésies i catedrals, i conseqüentment un dels majors reptes compositius de mestres de capella d'alta graduació com Baptista Comes. De ben segur conscient de la transcendència catòlica, el mestre exhibeix tot el potencial retòric i logístic del que disposava per a convertir la celebració pertinent en un acte d'exaltació en tota la seva dimensió. És d'aquesta forma que la relació que s'estableix entre veus i instruments s'aproxima a un èxtasi que sens dubte situarà a Déu al cel, per altra banda i com sembla ser, el lloc que l'hi pertoca!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Victoria Musicae; Josep Ramon Gil-Tàrrega
GAUDISC: COMES, J.B. - In Nativitate Domini
SPOTIFY: COMES, J.B. - In Nativitate Domini



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: