dimarts, 1 de març de 2016

CAZZATI, Maurizio (1616-1678) - Sonatas da Chiesa

Ludolf de Jongh - De vossenjacht (c.1660)
Obra de Ludolf Leendertsz de Jongh (1616-1679), pintor holandès (1)



- Recordatori de Maurizio Cazzati -
En el dia de la celebració del seu 400è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Ludolf Leendertsz de Jongh (Overschie, 1616 - Hillegersberg, 1679) va ser un pintor holandès. Deixeble a Rotterdam de Cornelis Saftleven, va continuar els seus estudis a Delft amb Anthonie Palamedesz i a Utrecht amb Jan van Bijlert. Entre els anys 1635 i 1642 va viure a París tot i que es desconeix quina fou la seva professió a la ciutat. El 1643 va tornar a Rotterdam, moment en què daten les seves primeres obres conegudes. El 1665, com a oficial de la milícia ciutadana, va fixar la seva residència a Hillegersberg, Com a pintor es va especialitzar en retrats, escenes de gènere i paisatges urbans. També va ser professor i va tenir com a alumnes a Pieter de Hooch i a Jacob Ochtervelt. Les seves pintures de gènere van mostrar la influència dels caravaggistes d'Utrecht, tot i que va evolucionar vers la creació d'espais més clarament definits i il·luminats. Va morir a Hillegersberg el 1679.

Font: En català: No disponible En castellano: Ludolf Leendertsz de Jongh (1616-1679) In english: Ludolf Leendertsz de Jongh (1616-1679) - Altres: Ludolf Leendertsz de Jongh (1616-1679)



Parlem de Música...

Maurizio Cazzati (Luzzara, 1 de març de 1616 - Mantova, 1678) va ser un organista i compositor italià. Després de ser ordenat sacerdot, Cazzati va iniciar la seva activitat com a mestre de capella d'esglésies de Mantua, Bozzolo, Ferrara i Bergamo el 1641. A Bergamo va treballar en estreta col·laboració amb Giovanni Legrenzi abans de ser nomenat, el 1657, mestre de capella de la Catedral de San Petronio de Bolonya, ciutat on va desenvolupar una carrera brillant, especialment en relació a la música instrumental i a la forma sonata da chiesa. També va ser precursor de les primeres sonates per a trompeta i corda, antecedents en qualsevol cas de la forma concert. Va publicar gran quantitat de música de tots els gèneres, sent la instrumental la més popular fins el punt de trobar-ne referències a diferents països europeus, entre ells, Anglaterra. No obstant, no va tenir una vida fàcil i les relacions amb els seus col·legues van ser desiguals. Fins i tot, tot i la seva excel·lent acadèmia, no va rebre invitació formal de l'Academia Filharmonica, fundada el 1666. Els darrers anys va renunciar a San Petronio per viatjar a la veïna Mantua, on va ser mestre de capella de la cort del duc Carles III Gonzaga i músic de cambra de la duquessa Anna Isabella Gonzaga. Va destacar com a docent amb nombrosos alumnes, entre ells, Giovanni Battista Vitali. Va morir a Mantua el 1678.

OBRA:

Vocal secular:

Operas:
lost, all cited in Gaspari
I gridi di Cerere, Ferrara, 1652;
Il carnevale esigliato, Ferrara, 1652;
Ercole effeminato, Bergamo, 1654;
Le gare de’ fiumi, Bologna, 1658;
Le gare d’Amore e di Marte, Bologna, 1662

op.
11 Arie, Cantate, 1v, libro primo (Venice, 1649)
20 Cantate morali, e spirituali, 1v (Bologna, 1659/R)
26 Madrigali, e canzonette per camera, 2–3vv, some with vn (Bologna, 1661)
27 Canzonette per camera, 1v (Bologna, 1661; 7 R1985 in ICSC, viii)
41 Arie e cantate, 1v (Bologna, 1666; 8 R1985 in ICSC, viii)
43 Il quarto libro delle canzonette, 1v (Bologna, 1667; 7 R1985 in ICSC, viii)
46 Il quinto libro delle canzonette, 1v, vn (Bologna, 1668; 8 R1985 in ICSC, viii)
49 Diporti spirituali per camera e per oratorii, 1–4vv (Bologna, 1668)
61 Dialoghi amorosi da camera, 2–3vv, lost
66 Duetti per camera (Bologna, 1677; 3 R1985 in ICSC, viii)

Vocal religiosa:

Oratorios:
lost, cited in Gaspari unless otherwise stated
Espressione in versi d’alcuni fatti di S Giuseppe, Bologna, 1659; cited in Martini: Indice
Caino condannato (Savaro di Mileto), Bologna, 1664
Celeste aiuto a chi ben fa non manca (Savaro di Mileto), Bologna, 1664
Il diluvio, Bologna, 1664
Il zelante difeso (Savaro di Mileto), Bologna, 1664
Il transito di S Giuseppe (G.B. Pellicani), Bologna, 1665
Il Sisara (Savaro di Mileto), Bologna, 1667
La Giuditta, Bologna, 1668
La psiche deificata (Savaro di Mileto), Bologna, 1668
La vittoria di S Filippo Neri (G. Desiderio), Bologna, 1669
S Maria Maddalena a sepolcro di Cristo, Bologna, n.d.; cited in Martini: Indice

Others:
op.
1 Salmi e messa, 5vv, 2 vn (Venice, 1641)
3 Le concertate lodi della chiesa militante, 2–4vv, bc (Milan, 1647)
5 Il primo libro de motetti, 1v (Venice, 1647)
6 Il secondo libro de motetti, 1v (Venice, 1648/R1988 in SMSC, vi)
7 Compieta e letanie, 4vv (Venice, 1647)
9 Messa e salmi e letanie, 3vv, bc (Venice, 1648)
10 Motetti, 2vv (Venice, 1648)
12 Motetti, 2–4vv (Venice, 1650)
13 Il terzo libro de motetti, 1v (Venice, 1651/R1988 in SMSC, vi)
14 Messa e salmi, 3–4vv, insts (Venice, 1653); mass ed. in SCISM, vi (1996)
16 Motetti e hymni, 1v (Venice, 1655; 2/1658 with 2 vn, bn ad lib)
17 Messa e salmi, 5vv (Venice, 1655)
19 Antifone, letanie, e Te Deum, 8vv (Venice, 1658)
21 Salmi per tutto l’anno, 8vv (Bologna, 1660)
23 Tributo di sagri concerti, a 2–4 (Bologna, 1660)
24 Messa, e salmi, A, T, B, vns, ripieno (Bologna, 1660); mass excerpts ed. in Klenz, 272
25 Il quarto libro de motetti, 1v (Bologna, 1661/R1988 in SMSC, vi)
28 Messe brevi, 8vv, con una concertata a 4 (Bologna, 1662); 1 missa brevis ed. in SCISM, vii (1996)
29 Hinni per tutto l’anno, 1v, vns ad lib (Bologna, 1662)
31 Messe e salmi per li defonti, 5vv (Bologna, 1663)
32 Antifone, e letanie concertate a 2–5 (Bologna, 1663)
33 Salmi da capella per tutto l’anno, 4vv, some with vn (Bologna, 1663)
34 Sacri concerti di motetti, 2vv (Bologna, 1664)
36 Messa e salmi, 5vv, 4 insts (Bologna, 1665)
37 Messa, e salmi, 4vv, 2 vn (Bologna, 1666)
38 Salmi per le domeniche, 8vv (Bologna, 1666)
39 Il quinto libro de motetti, 1v (Bologna, 1666/R1988 in SMSC, viii)
40 Compieta concertata, 2–4vv, vns (Bologna, 1666)
42 Le 4 antifone annuali della BVM poste in musica (Bologna, 1667)
44 Sacre Lamentationi della Settimana Santa (Bologna, 1668)
45 Benedictus, Miserere e Tantum ergo, 4vv, 2 vn (Bologna, 1668)
47 Sacri concerti, a 2–5, some with vns (Bologna, 1668)
48 Messa, salmi, e litanie, 3vv (Bologna, 1668)
51 Motetti, 1v, 2 vn (Antwerp, 1676)
52 Motetti, 8vv, bc (Bologna, 1669)
53 Salmi di terza con le 3 sequenze correnti dell’anno (Bologna, 1669)
54 Salmi brevi da capella, 8vv, bc, vle/theorbo (Bologna, 1669)
56 Messa a capella, Magnificat, 4vv (Bologna, 1670)
57 Hinni sacri per tutto l’anno, 4vv, bc (Bologna, 1670)
58 Salmi brevi, 4vv, 2 vn (Bologna, 1671)
59 L’armonia sacra dell’antifone, 1v, libro primo (Mantua, 1672)
60 Antifone a voce sola, lost
62 Introduzioni diverse a voce sola per Messe e Salmi, lost
63 Il sesto libro delli motetti, 1v (Mantua, 1676/R1988 in SMSC, vii)
64 Il settimo libro dei motetti a voce sola in contralto, lost
65 Motetti, 1v, libro ottavo (Bologna, 1678); 3 ed. in Cantio sacra, xix, 1v, 1x (Cologne, 1964–71/R1988 in SMSC, vii)

Instrumental:

op.
2 Canzoni, 2 vn, vle, bc, e nel fine un Confitebor ed un Laetatus, 5vv (Venice, 1642)
4 Corenti e balletti, a 3–4 (Antwerp, 1651)
8 Il secondo libro delle sonate, a 1–4 (Venice, 1648); no.1, ‘La Vertua’, ed. in Klenz, 261; ed. R. Armstrong (thesis, California State U., Long Beach, 1984)
15 Correnti e balletti alla francese e all’itagliana a 5 con alcune sonate, a 5–8 (Venice, 1654)
18 Suonate, 2 vn, bc, org (Bologna, 1656); excerpt no.12, ‘La Strozzi’, ed. A. Heuss, SIMG, iv (1902–3), 476; no.9, ‘La Martinenga’, ed. in HM, xxxiv (1949); no.7, ‘La Rosella’, ed. in Klenz, 268
22 Trattenimento per camera d’arie, correnti, e balletti, 2 vn, vle (Bologna, 1660)
30 Correnti, e balletti per sonare, spinet/lute/theorbo (Bologna, 1662)
35 Sonate, a 2–5, some with tpt (Bologna, 1665); nos.1 and 7 ed. in Klenz, 276, 285; nos.10–12 ed. E. Tarr, Musica rara italiana (London, 1961), nos.1507–9
50 Varii, e diversi capricci per camera e per chiesa, 1–3 insts (Bologna, 1669)
55 Sonate a 2 istromenti, vn, vle (Bologna, 1670); no.1, ‘La Pellicana’, ed. in HAM (1966), ii, no.219
18 works in F-Pn MS Rés. Vm7 673 (Rost Codex)

Literatura:

Risposta alle oppositioni fatte dal Signor Giulio Cesare Arresti nella lettera al lettore posta nell’opera sua musicale (Bologna, 1663) [incl. the Poscritto] 

Font: En català: Maurizio Cazzati (1616-1678) En castellano: Maurizio Cazzati (1616-1678) In english: Maurizio Cazzati (1616-1678) - Altres: Maurizio Cazzati (1616-1678)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

Maurizio Cazzati ja podem dir, d'entrada, que no va ser un compositor ortodox i de formes contingudes, ans el contrari, va saber anar per lliure motiu que va encendre ànims i acèrrimes crítiques en proporcions equivalents. En primera instància, no obstant, Cazzati va ser un músic que hem d'englobar dins de l'Escola Bolonyesa, de fet podríem discutir acaloradament de si ell en fou el principal fundador o no, els primers anys de qui van passar sense glòria ni gaire soroll. De fet, no va ser fins a l'entorn del 1657, i en el dia que va assumir l'important càrrec de mestre de capella de la Basílica de San Petronio a Bolonya, que el seu nom va hiperbòlicament ascendir al cel i paral·lelament a l'infern en una dualitat existencial fruit de l'èxit immediat de la seva obra musical, principalment en veu de les seves Sonates, tant de trompeta com da chiesa (a les que va donar la forma característica lent-ràpid-ràpid-lent), i que avui escoltarem. Alhora, va lliurement introduir reformes considerades, per molts dels seus contemporanis, de radicals motivant intensos conflictes i descarnis públics per part de col·legues propers com Lorenzo Perti, l'oncle de G.A. Perti, i Giulio Cesare Arresti qui al seu torn van qüestionar les seves capacitats com a mestre d'una capella tant influent com la de Bolonya. Cazzati, indiferent i observant com el seu cognom s'expandia veloçment per Europa i Anglaterra, va ignorar el menyspreu i va seguir caminant lliure i feliçment per l'ecosistema musical que havia creat sense abandonar, en cap cas, les obligacions pròpies del seu càrrec, com per exemple la música religiosa. I tot i seguir, potser a contracor, algunes de les normes establertes, no fou admès, per unanimitat, a la recent creada Acadèmia Filharmònica de la ciutat bolonyesa. Un greuge que no va alterar un rumb que amb fermesa va seguir la resta de la seva vida fins el moment en què fart, per no dir improperis més ofensius, va decidir dimitir de San Petronio el 1671 i emigrar a la veïna Cort de Mantua on va servir, possiblement més relaxat, al duc Carles III Gonzaga i a la duquessa Anna Isabella Gonzaga... 400 anys després la seva història ens pot semblar un divertimento però al seu temps no devia estar exempt de perills, complots i probables escaramusses, per tant, celebrem-lo amb respecte i admiració ja que, inevitablement, ell va ser un dels més tossuts reformadors de la seva generació!

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Cappella Strumentale del Duomo di Novara
AMAZON: CAZZATI, M. - Opera 18
SPOTIFY: CAZZATI, M. - Opera 18



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

9 comentaris:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Grande Cazzati!!! Le conocí por casualidad gracias a su chacona y lo siguiente (y último, por desgracia) fue el opus XVIII ( distintos interpretes de los de este Cd) que me enganchó desde el primer instante. Lo que no conocía era las fantásticas sonatas del op. 35.
    De mis favoritos del s. XVII italiano creo que únicamente nos falta Matteis.
    Sensacionales, también, los Royal Recorder Concertos.
    Muchas Gracias Pau!!!
    Un abrazo.
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Frantisek!

      Puedo decir lo mismo. Lo conocí casualmente, en mi caso hace pocos meses, también gracias a su preciosa chacona. Por lo demás, totalmente desconocido. Me han encantado sus sonatas de trompeta, gran descubrimiento!
      En relación a Matteis, debo reconocer a día de hoy ignorancia absoluta! Intentaré poner el oido cerca de su universo! jeje

      Si por casualidad y sin compromiso quieres hacer un ensayo sobre Matteis, lo publicaré a tu nombre, naturalmente, junto con su música!

      Abrazo!
      Pau

      Elimina
  3. Hola Pau!

    Me siento abrumado por la generosidad de tu ofrecimiento pero, lamentablemente, mi conocimiento de Matteis se limita a la Wikipedia. A lo largo de mi vida he dedicado incontables horas a escuchar música pero he descuidado otros aspectos. Desde el punto de vista teórico soy nulo total.
    De Matteis cuento apenas con dos cd pero se trata de una música que me resulta absolutamente maravillosa, con elegantes melodías y ritmos encantadores (esto es todo lo que puedo decir de él)
    No me cabe ninguna duda de que no tendrás dificultad en encontrar, si es que no las tienes ya, las ediciones que existen de sus obras; en otro caso, pongo a tu disposición los citados cd.
    Y como la cosa va de chaconas, tengo que decirte que Matteis tiene una preciosa de la que te dejo el enlace:
    https://www.youtube.com/watch?v=kKwobKWAc6k

    Absolutamente agradecido.
    Un abrazo.
    Frantisek

    ResponElimina
    Respostes
    1. Frantisek!

      No te sientas en absoluto obligado, era más bien una sugerencia ad libitum jeje! Créeme que muchas veces mi fuente también es la wikipedia... de la mayoria de autores tengo igual o menor conocimiento que el tuyo. La diferencia es la de poder disponer de la extraordinaria Grove Music y de saber buscar por Internet articulos, análisis de obras, etc. Por lo demás, mi cultura es igual a 0 jejeje

      Solo soy melómano y me gusta compartir mi amor por la música con todo el mundo!

      Abrazo!! y gracias!!!!!
      Pau

      Elimina
  4. Pasado el "susto" inicial, je, je, creo que la ignorancia no es excusa. Voy a tratar de documentarme un poco y vamos a ver que puedo hacer.
    Gracias Pau!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ya que amablemente te ofreces, te doy mi e-mail (clavicordi@yahoo.es) por si quieres escribirme. Cuando lo hagas, te mandaré toda la información que tenga de Matteis, incluida la de la Grove Music. Y si quieres la de otros compositores, solo tienes que decírmelo.
      Tomátelo con calma y sin el menor compromiso, ya lo sabes.

      Y no te preocupes que no voy a pedir una colaboración sistemática, más bien como algo excepcional a no ser que digas lo contrario!

      Gracias a ti Frantisek!!!
      Pau

      Elimina