dimarts, 16 de febrer de 2016

RODE, Jacques Pierre Joseph (1774-1830) - Violin Concerto No. 1 (1794)

Pierre-Henri de Valenciennes - Eruption du Vesuve Musée des Augustins Toulouse (1813)
Obra de Pierre-Henri de Valenciennes (1750-1819), pintor francès (1)



- Recordatori de Jacques Pierre Joseph Rode -
En el dia de la celebració del seu 242è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Pierre-Henri de Valenciennes (Toulouse, 6 de desembre de 1750 - Paris, 16 de febrer de 1819) va ser un pintor francès. Es va formar inicialment a l'École supérieure des beaux-arts de Toulouse abans d'entrar al taller de Gabriel François Doyen. El 1769 va viatjar a Itàlia però no va ser fins el 1777 que es va instal·lar durant un temps a Roma. Allà es va especialitzar en paisatges clàssics abans d'iniciar un viatge pel Pròxim Orient el 1782. A partir del 1785 va tornar a França, on va viure a París la resta de la seva vida. Allà va continuar pintant i també va ser administrador de l'Académie royale de peinture et de sculpture. Durant la Revolució Francesa es va allotjar al Louvre i el 1804 va ser condecorat amb la Legió d'Honor. A banda de nombroses pintures de paisatges, va ser autor d'un tractat de pintura neoclàssica per nom Éléments de perspective pratique à l'usage des artistes, suivis de réflexions et conseils à un élève sur la peinture et particulièrement sur le genre du paysage (París, 1799). Va exposar regularment al Saló de París entre els anys 1787 i 1810 rebent una medalla d'or el 1805. Va ser professor de perspectiva de l'École nationale supérieure des beaux-arts i va ser un teòric molt respectat. Va morir a París el febrer de 1819.




Parlem de Música...

Jacques Pierre Joseph Rode (Bordeaux, 16 de febrer de 1774 - Château de Bourbon, 25 de novembre de 1830) va ser un violinista i compositor francès. Als 6 anys va iniciar la seva formació amb André-Joseph Fauvel fent el seu primer recital solista als 12 anys a Bordeaux. El 1787 va viatjar a París acompanyat del seu mestre i allà va ser admès com alumne del violinista Viotti. El 1790 va debutar a París interpretant el violí solista del Concert No.13 de Viotti assolint un gran èxit. El novembre de 1795 va ser nomenat professor de violí del Conservatori de París si bé pocs mesos més tard va iniciar una extensa gira de concerts per Alemanya, Holanda i Anglaterra. El 1799 va tornar a París on va treballar, a banda de la seva condició de professor al conservatori, com a violinista solista de l'Opera. Poc després va visitar Madrid on va fer amistat amb Boccherini i on va dedicar el seu Concert No.6 a la reina d'Espanya. El 1800 va tornar a París on va ser nomenat violinista de Napoleó. El 1803 va viatjar breument a Rússia abans d'iniciar una nova gira concertant per Alemanya on va rebre l'admiració pública de Spohr. Entre el 1804 i el 1808 va assolir el càrrec de violinista del Tsar a Sant Petersburg, ciutat on va gaudir d'enorme èxit. No obstant, i a partir del seu retorn a París, va iniciar un lent declivi com a intèrpret si bé abans del seu adéu dels escenaris va realitzar algunes gires per Àustria. El 1814 es va instal·lar a Berlín, ciutat on va compondre el seu Concert No.12 i els seus famosos 24 Caprices. També va ser professor amb alumnes com Eduard Rietz, posterior professor de violí de Mendelssohn. El 1819 va tornar a França on es va reunir amb la seva família i on va rebre la visita de Mendelssohn. El 1828 va intentar fer un recital públic resultant un gran fracàs i motivant un deteriorament ràpid de la seva salut física i mental. Dos anys després, va morir al Castell de Bourbon.

OBRA:

(selective list)

Vocal secular:

4 romances;
Petit air italien (1804)

Instrumental:

Vn Concs.:
no.1, d, 1794;
no.2, E, 1795;
no.3, g, 1796;
no.4, A, op.18, 1798;
no.5, D, 1800;
no.6, B, 1800;
no.7, a, op.9, 1803;
no.8, e, op.13, 1803/4;
no.9, C, op.17, 1804–8;
no.10, B, 1804–8;
no.11, D, op.23, c1813;
no.12, E, c1815;
no.13, f , posth.

Vn, orch/str trio/pf/solo:
Air varié, opp.9, 10, G (London, 1808), 12, 19, 21, 25, 26, 28;
3 duos concertans, op.1 (London, ?1810);
24 caprices en formes d’études (Paris, c1815);
2 polonaises (?1820);
Cavatine et rondeau mêlé d’airs russes;
Fantaisie, C (on Str Qt, op.24 no.1);
Introduction et variations brillantes (Air tyrolien);
Thème varié, nos.4, 5, 6 (Air allemand), 7, 8 (on theme of Str Qt, op.28 no.2);
Variations et finale (on a theme by Handel);
12 études (Paris, n.d., posth.)

Str Qts:
no.1 (Leipzig, ?1815);
no.2, F (?Leipzig, ?1815);
no.3, D;
no.4, op.18 (Paris, c1820);
Quatuors brillants, opp.11, 12, 14–16, ?18, 2 op.24 (Bonn, c1825), 2 op.28 (Berlin, ?1828), 2 posth. (Paris, ?1839)

Duos, 2vn:
opp.1, 18, 22, 41

Font: En català: Jacques Pierre Joseph Rode (1774-1830) En castellano: Jacques Pierre Joseph Rode (1774-1830) In english: Jacques Pierre Joseph Rode (1774-1830) - Altres: Jacques Pierre Joseph Rode (1774-1830)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

At the height of his career, Rode was the most finished representative of the French violin school. Having assimilated Viotti’s Classical approach, he imbued it with characteristically French verve, piquancy and a kind of nervous bravura. His artistic growth took place during the revolutionary decade, and it is not surprising that his music is akin to that of Cherubini and Méhul and the operas of the 1790s; there is declamatory pathos, martial dash and melting cantilena. His gift for lyrical, often melancholy melody, which represents a prominent trend in French music of this period, made his music particularly attractive to German early Romantic composers. Rode’s best music is in his 13 concertos: they represent, to a greater degree than those of Viotti, the model of the French violin concerto, accepted as such by the entire generation and respected even by Beethoven. His airs variés, which led to the vogue for brief and brilliant violin pieces, enjoyed great popularity: one of them, the Variations in G major, a favourite concert piece of the young Spohr, became a repertory piece for voice, sung by Catalani, Malibran, Viardot and other celebrities. Rode’s virtuosity was always controlled by charm and taste and never served pure exhibitionism. He also composed a dozen string quartets (so-called ‘quatuors brilliants’ with a dominant first violin part), and 24 duos for two violins. He was co-author of the violin method (together with Baillot and Kreutzer) adopted by the Conservatoire (1803). His innate gifts as a teacher are demonstrated in his 24 Caprices, which balance the musical and technical needs of the student and have become an indispensable part of the violin curriculum.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Friedemann Eichhorn (violin); Jena Philharmonie; Nicolás Pasquet
RECICLASSICAT: RODE, Jacques Pierre Joseph (1774-1830)
NAXOS: RODE, P. - Violin Concertos Nos. 1, 5 & 9
CPDL: No disponible
SPOTIFY: RODE, P. - Violin Concertos Nos. 1, 5 & 9



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: