dissabte, 27 de febrer de 2016

PETERSON-BERGER, Olof Wilhelm (1867-1942) - Symphony No.1 'Banéret'

Joaquin Sorolla y Bastida - Retrato de una joven en un sombrero, cree que Raquel Meller
Obra de Joaquim Sorolla i Bastida (1863-1923), pintor espanyol (1)



- Recordatori d'Olof Wilhelm Peterson-Berger -
En el dia de la celebració del seu 149è aniversari de naixement



Parlem de Pintura...

Joaquim Sorolla i Bastida (València, 27 de febrer de 1863 - Cercedilla, 10 d'agost de 1923) va ser un pintor espanyol. Des de ben petit va demostrar, a l'Escola Normal Superior de la Província de València, la seva afició pel dibuix i la pintura, assistint a les tardes a les classes de dibuix de l'escultor Cayetano Capuz a l'Escola d'Artesans. Premiat en acabar aquests estudis preliminars, va ingressar el 1879 a la prestigiosa Escola de Belles Arts de Sant Carles. A més, va aprendre serralleria amb el seu oncle, José Piqueras Guillén, amb qui va viure després de perdre als seus pares el 1865. Més rellevant va ser el seu treball d'ajudant en l'estudi del distingit fotògraf Antonio García Pérez. Les seves visites a Madrid, entre 1881 i 1882, van fer que visités el Museu del Prado on va copiar quadres de Velázquez, Ribera i el Greco. Dos anys més tard, a l'Exposició Nacional de 1884 a Madrid, l'èxit de la seva interpretació realista i dramàtica del tema històric de El dos de maig, va motivar-lo a sol·licitar una beca per estudiar a l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts a Roma. Per demostrar les seves habilitats a les autoritats valencianes, va incloure una altra pintura de tema històric, El grito de Palleter (Diputació Provincial, València). El gener del 1885, Sorolla va sortir cap a Roma. Allà va tenir l'oportunitat d'estudiar rodejat de pintors espanyols com José Benlliure, Emilio Sala i José Villegas. El 1887, per satisfer les condicions de la seva beca, va enviar a València El padre Jofré protegiendo a un loco (Diputació Provincial, València), una altra vegada d'obligatori tema històric. En acabar els seus anys a Roma, i després de pintar a Assís, va tornar a València el 1889, i l'any següent va traslladar la seva casa i estudi a Madrid. 

El 1892 va mostrar una nova preocupació en la seva temàtica interessant-se pels problemes socials al representar la trista escena de ¡Otra Margarita! (Washington University Gallery of Art, St. Louis), premiada amb medalla de primera classe a l'Exposició Nacional, i el 1893 a l'Exposició Internacional de Chicago. A poc a poc, Sorolla va abandonar els temes de nens desgraciats de Triste herencia (Col·lecció Bancaixa, València), que havia estat premiada a l'Exposició Universal de París del 1900 i en la Nacional de Madrid un any després. Animat per l'èxit aconseguit amb les seves resplendents imatges de la Mediterrània i estimulat pel seu amor a la llum i a la vida de les seves assolellades platges es va dedicar a pintar aquestes escenes, més alegres i agradables, que van ser les que li van proporcionar fama mundial. En la seva primera exposició individual, a les galeries George Petit de París el 1906, Sorolla també va fer patent les seves habilitats com a retratista. El 1908, el nord-americà Archer Milton Huntington va visitar l'exposició de Sorolla a la Galeria Grafton de Londres. L'any següent, Huntington el va convidar a exposar a la Hispanic Society of America el 1909 amb un èxit rotund. L'amistat i respecte mutu que es van professar va motivar l'encàrrec més important en la vida de l'artista: la pintura dels immensos llenços destinats a il·lustrar, a les parets de la Society, les regions d'Espanya. Sorolla va tenir l'oportunitat de presentar la seva Visión de España, una imatge de les terres i les gents del seu país contemplada a plena llum del sol. Intentant captar l'essència de cada regió, va viatjar per tot Espanya, bolcant en aquest projecte tota la seva energia i creativitat entre els anys 1911 i 1919. El 1921, mentre pintava un retrat al seu jardí, va patir el seu primer atac d'hemiplegia. Incapacitat des d'aleshores, va morir l'agost de 1923, sense veure exposada la seva gran Visión de España, que no seria instal·lada fins al mes de gener de 1926. 




Parlem de Música...

Olof Wilhelm Peterson-Berger (Ullånger, 27 de febrer de 1867 - Östersund, 3 de desembre de 1942) va ser un escriptor i compositor suec. Després d'estudiar a Umeå, va viatjar a Stockholm on va estudiar al conservatori de la ciutat entre els anys 1886 i 1889. Aquell mateix any va viatjar a Dresden con va estudiar amb Hermann Kretzschmar i el 1890 va tornar a Umeå on va ser professor de música i llengua. Poc després va tornar a Dresden on va ser professor entre els anys 1892 i 1894. El 1895 va viatjar novament a Suècia on va treballar com a crític musical fins el 1930. Paral·lelament va cultiva la seva carrera de compositor, conegut primer per les seves obres per a piano, especialment les seves Frösöblomster, i cançons (col·lecció Svensk lyrik), contribuint notablement en el moviment nacionalista suec. Les seves simfonies, considerades properes a les de Jean Sibelius, també van ser considerablement aclamades, així com algunes de les seves òperes. Va morir a Östersund el desembre de 1942.

OBRA;

Vocal secular:

Stage:
Ran, 1899–1900; Stockholm, 20 May 1903 [text pubd Stockholm, 1898]
Lyckan [The Happiness], 1903; Stockholm, 27 March 1903 [text pubd Stockholm, 1903]
Arnljot, 1907–9; Stockholm, 13 April 1910 [text pubd Stockholm, 1906, rev. 2/1910, 3/1956; Ger. trans. 2/1914]
Domedagsprofeterna, 1912–17; Stockholm, 21 Feb 1919 [text pubd Stockholm, 1912]
Adils och Elisiv, 1921–4; Stockholm, 27 Feb 1927 [text pubd Stockholm, 1919]

Choral:
Österländsk dansscen (Peterson-Berger), S, T, chorus, 2 pf, 1892;
5 dikter ur Arne (B. Björnson, trans. Peterson-Berger), 1891–3;
Hvile i skogen [At Rest in the Forest] (J.S.C. Welhaven), 1894;
6 sånger (E.J. Stagnelius, C. Snoilsky, Peterson-Berger, Swed. trad., M.Y. Lermontov, trans. Peterson-Berger), 1891–4; Album (J.P. Jacobsen, H. Nyblom, Welhaven, Björnson), 8 songs, op.11, 1890–94;
10 sånger (Peterson-Berger, P.D.A. Atterbom, J. Moe, Welhaven, E. van der Recke, Björnson, Nor. and Russ. trad., trans. Peterson-Berger), 1892–5;
Vårsång III [Spring Song III] (Peterson-Berger), 1895
Sveagaldrar (cant., Peterson-Berger), solo vv, chorus, pf/orch, 1897;
Dalmarsch (E.A. Karlfeldt), unison, pf and vn ad lib, 1902, arr. pf, 1906;
I Mora (Karlfeldt), unison chorus, pf, 1903;
Finsk idyll (J.L. Runeberg), 3 songs, Bar, 4 solo vv, male chorus, 1903;
Norrlandsminnen [Norrland Memories] (Peterson-Berger), unison/partsong, 1906;
Fjällvandrarsång [Mountain Wanderers’ Song] (G.W. Bratt), 1907;
Bröllopssång [Wedding Song] (K.E. Forsslund), T, Bar, chorus, org, 1909
Svensk frihetssång (after Bishop Thomas), unison, pf, 1910;
Sorgehymn vid August Strindbergs bår [Funeral Hymn at Strindberg’s Bier] (E.W. Hülphers), T, male vv, 1912;
Riddargossarnas sång [Song of the Knight Boys] (K.G. Ossiannilsson), unison, 1912;
De tysta sångerna [The Silent Songs] (Karlfeldt), T, male vv, 1914;
Aubade ur Domedagsprofeterna (Peterson-Berger), Bar, SSAATTBB, orch, 1916;
Norrbotten (cant., A. Carlgren), solo vv, chorus, pf/orch, 1921
Kantat vid Umeå stads 300-årsjubileum (Peterson-Berger), solo vv, chorus, vn, org, pf, military band/pf, 1922;
Kantat vid Kungliga Teaterns i Stockholm 150-årsjubileum (Peterson-Berger), solo vv, chorus, orch/pf, 1922, rev. 1935–6;
Irmelin (Jacobsen, trans. Peterson-Berger), mixed vv, 1927, arr. T, male vv (1934);
Aspåkerspolska (Karlfeldt), 1927;
När jag för mig själv i mörka skogen går [When I walk alone in the dark forest], 1927;
Som stjärnorna på himmelen [Like the Stars in the Firmament], 1927
Jungfrun under lind (Recke, trans. Peterson-Berger), 1927;
Brudsviten hälsar Elisiv [The Bridal Suite Greets Elisiv] [from opera] (Peterson-Berger) (1927);
Soluppgång [Sunrise] (cant., Peterson-Berger), S, B, 4 solo vv, boys’ chorus, chorus, orch/pf, 1929;
Jämtlandssången [Song of Jämtland] (Peterson-Berger), unison, pf, 1931;
Danslek ur Ran [Dance Game from Ran] (Peterson-Berger), chorus/(chorus, pf) (1931), arr. male chorus (1941);
Svensk medborgarsång [Swed. Civic Song] (Peterson-Berger, after Bishop Thomas), unison, orch, 1934;
En Stockholms-sång (J. Bergman), unison, 1935
Fansång [Banner Song] (Peterson-Berger), 1936;
Idrottssång (Peterson-Berger) (1937);
Kör ur Arnljot (Peterson-Berger), male vv (1944);
Anne Knutsdatter (C.P. Riis, after Nor. trad.) (1950);
Kan det tröste [May it console] (C. Winther) (1950);
Les compagnons de la Marjolaine (trad.) (1950);
Skogssång [Song in the Wood] (A.T. Gellerstedt) (1950);
Solefallssång [Sunset Song] (N. Rolfsen) (1950);
Stämning [Mood] (S. Elmblad) (1950);
Jämtlands sångarförbunds hembygdshälsning [The Jämtland Union of Singers’ Greeting from their Native Place], male vv (1953)

Male-voice quartets:
En fjällfärd [A Mountain Journey] (Peterson-Berger), 1893;
Husarvisa [Hussar Song], 1894;
5 sånger (G. Fröding, A.V. Rydberg, Runeberg, Swed. trad.), 1895–6;
Guldfågel [Golden Bird] (Snoilsky), 1903;
Juninatt (Lermontov, trans. Peterson-Berger), 1903;
Killebukken [The Lamb] (Björnson), 1903;
I furuskogen [In the Pine Forest] (Nyblom, trans. Peterson-Berger), 1903;
Stämning [Mood] (Jacobsen, trans. Peterson-Berger), 1903;
Hyllning till Jämtland [Homage to Jämtland] (Peterson-Berger), 1910
Hembygdshälsning (Peterson-Berger), 1911, arr. unison chorus;
4 dikter (Karlfeldt), 1911–12;
Sommarkväll [Summer Evening] (Prince Wilhelm), 1912, arr. chorus; Asra (H. Heine, trans. Peterson-Berger), 1912;
Gillets skål [A Toast to the Guild] (J.W. Dumky), 1913;
Dalslands hembygdssång (T. Arne), 1916, arr. unison/partsong;
Jutta kommer till Folkungarna [Jutta Comes to Folkungarna] (V. von Heidenstam), 1922;
Kompankörer (Karlfeldt), 1924

Vocal orchestral:
Florez och Blanzeflor (O. Levertin), 1v, orch, 1898;
Älven till flickan [The River to the Girl] (Rydberg), 1v, orch, 1899;
Skogsrået [The Wood Spirit] (Rydberg), B-Bar, orch, 1899;
Gullebarns vaggsånger [The Cradle Songs of Darling Children] (V. von Heidenstam), Mez, orch, 1913;
Til Majdag (Jacobsen), 1v, orch, 1926;
Serenata (Nyblom), Mez/Bar, orch, 1932;
Det lysned i skoven [It dawned in the forest] (Moe), Mez/Bar, orch, 1934;
Höstsång [Autumn Song] (Heidenstam), 1v, orch, 1936
Orchestration of P. Heyse: Dyvekes sange (Drachmann), 1923

Songs:
all for 1v, pf
3 sånger (Jacobsen, Recke), 1887;
Aftonstämning [Evening Mood] (D. Fallström), 1888;
Och riddaren drog uti österland [And the knight went to the east] (A. Strindberg), 1892;
4 visor i folkton [4 Folk Ballads], op.5, 1892;
Jämtlandsminnen [Jämtland Memories] (Peterson-Berger), op.4, 1893;
Ur minnesångarna i Sverige (Atterbom), op.7, 1895;
2 orientalske sange (H. Drachmann), op.8, 1895;
3 sånger (Recke, trans. Peterson-Berger), op.10, 1895;
Ur en kärlekssaga [From a Love Story] (Peterson-Berger, after G. Walling), op.14, 1896
2 dikter (B. Mörner), 1896;
2 sånger (Moe, trans. Peterson-Berger, Nyblom), op.9, 1895–6;
Marits visor [Marit’s Songs] (Björnson), op.12, 1896;
Mor Britta [Old Britta] (F.A. Dahlgren), 1898;
5 Dichtungen (F. Nietzsche), 1901;
3 sånger ur Arnljot (Peterson-Berger), Bar, pf, 1909;
Vainos sånger ur Arnljot (Peterson-Berger), 1909;
4 Gedichte (Huch), 1910;
Svensk lyrik, serie I (Heidenstam, Levertin, Fröding, Rydberg), 6 vols., 1896–1913;
Frukttid (A. Österling), 1915;
2 orientaliska fantasier (H. Heine), 1923
Svensk lyrik, serie II (Karlfeldt), 7 vols., 1900–28;
Svensk lyrik, serie III (Strindberg, Österling, B. Bergman, Fröding), 6 vols., 1911–24;
3 andliga sånger av G***** [3 Sacred Songs of G*****], 1924;
2 romantiska visor (J.W. von Goethe, B. Bergman), 1932

Instrumental:

Orch.:
Orientalisk dans, 1890;
Majkarneval i Stockholm, ov., 1892–3;
Förspel till Sveagaldrar, ov., 1897;
Sym. no.1 ‘Baneret’ [The Banner], B , sketched 1889–90, composed 1903, rev. 1932–3;
I somras [Last Summer], suite, pf/orch, 1903;
Sym. no.2 ‘Sunnanfärd’ [The Journey to the South], E , 1910;
Sym. no.3 ‘Same-Ätnam’ [Lappland], f, 1913–15;
Romans, d, vn, pf/orch, 1915;
Koral och fuga ur Domedagsprofeterna, concert arr., 1915;
Earina [Spring], suite, 1917;
Italiana, suite, 1922;
Conc., f , vn, pf/orch, 1928;
Sym. no.4 ‘Holmia’ [Stockholm], A, 1929
Sym. no.5 ‘Solitudo’, b, 1932–3;
Törnrosasagan [The Tale of the Sleeping Beauty], suite, 1934 [based on Lyckan];
Ur Frösöblomster, suite, small orch, 1934
Orchestration of E. Grieg: Norwegian Dances, op.35, 1931
Arrs. by other hands of 47 pieces for orch, 65 for military band, 9 for 1v, military band

Chbr.:
Sonata no.1, e, op.1, vn, pf, 1887;
Bolero, Cantilena, vn, pf, 1888;
Melodi, F, vn, pf, 1889;
Preludium, 2 vn, 1889;
Berceuse, vc, pf, 1891;
Lyrisk sång, vn, pf, 1895;
Suite, op.15, vn, pf, 1896;
3 melodier ur Frösöblomster, vn, pf (1904);
Irmelin Rose, vn, pf (1909);
Serenad ur 4 danspoem, vn, pf (1909);
Sonata no.2, G, vn, pf, 1910;
Melodi, d, vn, pf, 1916;
En visa utan ord [A Song without Words], vn, pf, 1916;
5 sånger, vn, pf (1917) [from songs];
Danslek ur Ran [Dance Game from Ran], org/hmn (1922);
Vid Frösö kyrka, org/hmn (1923);
Gratulation ur Frösöblomster, vn, pf (1923);
Canzone, Melodia, vn, pf (1952);
Preludium, Intermezzo, 2 vn (1952)

Arrs.:
O. Bull: Saeterjentens söndag, vn, pf, 1891;
20 jämtpolskor [collected by S. Sahlin], 2 vn, 1902;
Jämtlandssången [trad. bridal melody], 2 vn (1932)

Piano:
En herrskapstrall [A Genteel Tune], 1883;
Valse burlesque, 1886; Canzonetta, 1888, arr. vn, pf (1925);
Valzerino, 1892;
Vikingabalk [Viking Code], pf/pf duet, 1893;
Brudmarsch [Bridal March], 1895;
Damernas album [Ladies’ Album], op.6, 1895;
Tonmålningar [Tone Pictures], op.13, 1896;
Frösöblomster, op.16, 1896;
6 låtar [6 Melodies], 1897;
Invention a 2 voci, 1897;
Glidande skyar [Gliding Skies], 1897;
Inledning till festspelet Sveagaldrar (1897);
Stjärngossarna [The Star Boys], 1897;
Norrländsk rapsodi, 1898;
4 danspoem, 1900, Serenad arr. vn, pf (1909);
Frösöblomster: ny samling [Frösö-Flowers: New Collection], 1900
I somras [Last Summer], 1903;
Ur sagospelet Lyckan (1903);
Scener och motiv ur Ran (1904);
Danslek ur Ran [Dance Game from Ran] (1906);
Dalmarsch (1906);
Kung Junis intåg, 1907;
Sånger [from songs], 2 vols. (1907, 1913);
Färdminnen [Travel Memories], 1908;
Ur Arnljot (1909); Böljebyvals (1909);
Frösöblomster III:
I Sommarhagen, 1914;
3 albumblad i dansform, 1917;
Earina [Spring], 1917;
Vallåt [Herding Melody], 1917;
Ur Domedagsprofeterna (1919);
September, 1920;
Italiana, 1922;
Ingrid och Ulf Tufvessons bröllop (1922) [from Ran];
3 nya dans-poem, 1914–23
Anakreontika I, 1922–3;
3 tondikter, 1924–6;
Solitudo, 1932;
På fjället i sol [On the Mountain in the Sunshine], 1932;
Anakreontika II, 1935;
Mirres menuett (1952)

Arrs.:
E. Sjögren: 10 romanser, 1896;
Svensk folkmusik, 2 vols., 1906

Literatura:

Essays on music in Dagens nyheter (1896–1936)
Svensk musikkultur (Stockholm, 1911)
Richard Wagner som kulturföreteelse (Stockholm, 1913; Ger. trans., 1917)
‘The Life Problem in Wagner’s Dramas’, MQ, ii (1916), 658–68
‘The Wagnerian Culture Synthesis’, MQ, vii (1921), 45–56
P. B.-recensioner (Stockholm, 1923) [selected criticism]
‘Beethoven aus Römischen Horizont’, Die Musik, xvii (1924–5), 416–23
Melodins mysterium (Stockholm, 1937)
Om musik, ed. T. Fredbärj (Stockholm, 1942)
Minnen, ed. T. Fredbärj (Uppsala, 1943)
Från utsiktstornet, ed. T. Fredbärj (Östersund, 1951)

Translations:
Richard Wagners skrifter i urval (Stockholm, 1901)
P. Quinault: Armida, 1907–8, unpubd
R. Wagner: Tristan och Isolde (Stockholm, 1908)
G. Keller: Romeo och Julia från byn (Stockholm, 1919)
Also trans. of works by Nietzsche 

Font: En català: No disponible En castellano: No disponible In english: Olof Wilhelm Peterson-Berger (1867-1942) - Altres: Olof Wilhelm Peterson-Berger (1867-1942)



Parlem en veu pròpia o en veu d'altri...

The most successful of Peterson-Berger’s symphonies is the third, a work permeated by Scandinavian nature mysticism and drawing on the Sami jojkar music notated by Karl Tirén. The other symphonies are also more or less programmatic, and the Violin Concerto is a work of nature lyricism. Peterson-Berger’s lyrical gift appears to greatest advantage in the piano miniatures and songs, among which the Karlfeldt songs, highly varied in mood, hold a special position. While still at school he had directed and sung in choirs, and his early compositions include some notable choruses, often suggested by nature and outdoor life. His material progress was hindered by the many enemies he made through his criticism; he attacked showy virtuosity and dry academicism with satire, but also with profound conscientiousness. Although his attitudes became increasingly negative, particularly with regard to new music, his writing was marked by idealism and, by reason of its breadth and colour, it had an enormous influence on Swedish cultural life. A Peterson-Berger Society has been founded within the Royal Musical Academy, Stockholm.

GROVE MUSIC ONLINE (source/font: aquí)

---

Maybe this is not the right place but; CPO has indeed made its own series with Peterson-Bergers symphonies. They were considered less than valuable before but should now be completely revalued. According to members of the Peterson-Berger society this recording is preferable. I remember the recording as a very happy occasion indeed with Leif Segerstam in excellent form. I think the critics have been overexaggarating the deficiencies of Peterson-Bergers symphonies. The first is a bold try indeed with exciting ideas and a most interesting fugue writing. His style is very easy to grasp. The second movement is based on an exquisite waltz melody, again Peterson-Berger is very easy to recognize. The trio is very much Mahler in Swedish style. The third movement would be a must for all lovers of Elgar heroism... The last symphony ends this CD. Here the composer is more inward and contemplating in style, a bit resigned in the end of a struggle for recognition. The third movement with its beautiful woodwind solos gives you the vision of Sweden at dusk during autumn. The leaves are falling and the dark is getting closer. But the last movement with its boisterous and jolly tarantella ideas concludes the symphony, and even Sibelius in the middle section!

STERLING (source/font: aquí)

Gaudiu i compartiu! 



Informació addicional... 

INTERPRETS: Kungliga Hovkapellet; Leif Segerstam (conductor)
STERLING: PETERSON-BERGER, W. - Symphonies No. 1 & 5
SPOTIFY: PETERSON-BERGER, W. - Symphonies No. 1 & 5



Tant si us ha agradat, com si no, opineu, és lliure i fàcil!

1 comentari: